La construcció urbana de les activitats a la primera corona metropolitana. El cas del Baix Llobregat i l'Hospitalet

LA CONSTRUCCIO URBANA DE LES ACTIVITATS A LA PRIMERA CORONA METROPOLITANA. EL CAS DEL BAIX LLOBREGAT I L'HOSPITALET MIQLTL ROA Arquitecte SUMARI 1. Introducció 2. Els polígons industrials: planejament, infrastructures i dinamiques de desenvolupament. 3. Planejament parcial i model industrial: Quins problemes? LA CONSTRUCCIO URBANA DE LES ACTIVITATS A LA PRIMERA CORONA METROPOLITANA. EL CAS DEL BAIX LLOBREGAT I L'HOSPITALET 1. Introducció Les dades de població i activitat economica a la primera corona metropolitana, en els darrers anys, semblen indicar un fre del seu creixement? Esta ja el primer cinturó de Barcelona saturat com la ciutat central? Es dona un procés de terciarització creixent a costa de la indústria i la residencia? Com s'ha desenvolupat la construcció urbana de les activitats economiques en els darrers anys i quines són les perspectives de futur? Per contestar a aquestes preguntes hem estudiat un teixit metropolita prou significatiu: el Baix Llobregat Sud i IIHospitalet. Ens referim a un territori de 17 municipis, 230 km2 i uns 790.000 habitants (la CMB tenia 26 municipis, 380 km2, i 1.350.000 habitants sense Barcelona). LIHospitalet, enganxat a Barcelona, amb 280.000 habitants, 12 km2 i una densitat d'uns 23.000 habitants per km2, ha tingut un alt creixement demografic al llarg dels tres primers quarts de segle(4.948 habitants el 1900, 71.500 el 1950 i 270.000 el 1975). El Baix Llobregat Sud, amb dues subcomarques: I1Oriental (entre el riu i Barcelona) amb 7 municipis (el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despíi Cornella de Llobregat), 230.000 habitants i 62 km2 (3.700 habitants/km2); i I1Occidental amb 9 municipis (Castelldefels, Gava, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Palleja, Sant Vicenc dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat) 280.000 habitants i 153 km2 (1.500 habitants/km2). La menor densitat de la comarca Occidental és deguda a la importancia del sol agrícola i del parc del Garraf, així com a un menor nivell d'ocupació urbana. Ambdues subcomarques s'han desenvolupat amb ritmes similars: I1Oriental tenia 13.700 habitants el 1900,37.500 el 1950 i 216.500el1975; i I'Occidental tenia 13.800 habitants el 1900, 41.000 el 1950 i 231 .O00 el 1975. Amb un període de forta expansió, 1950-75, que canvia radicalment de signe en el període 1975-90. 2. Els poligons industrials: planejament, infrastructures i dinamiques de desenvolupament Desde els anys 1986-87 fins al període 1990-91 s'han aprovat en el territori d'estudi plans parcials de poligons industrials amb una superfície total de 925 ha (325 ha a IIHospitalet, 150 ha al Baix Llobregat Oriental i 450 ha al Baix Llobregat Occidental) i un sostre industrial potencial de 5,4 milions de m2 (2,2 milions a IIHospitalet, 1,l milió al Baix Llobregat Oriental i 2,l milions al Baix Llobregat Occidental). El sol industrial endegat al llarg dels darrers tres o quatre anys és quasi el doble de I'existent anteriorment. Si efectivament s'executen els poligons industrials planejats, la industrialització en els darrers anys vuitanta i els noranta sera la més important de la historia del Baix Llobregat Sud i de IIHospitalet. Apostaríem que no hi ha cap metropoli europea que estigui tenint una transformació similar. Efectivament, les primeres corones de les metropolis europees estan ja ocupades en un alt percentatge i els processos són més de transformació dels teixits industrials existents que de noves extensions. Com és posible un fenomen tan singular a Barcelona? L'origen de la indústria moderna a la comarca té lloc a la segona decada del segle, amb les implantacions de tres noves factories: la Siemens a Cornella, la Paperera al Prat i la Roca a Gava. La Siemens penja del ferrocarril interior, de la carretera comarcal Sant Feliu de Llobregat-placa dlEspanya i de la carretera dlEsplugues. La Paperera i la Roca se situen a la traca del tren de la costa, la primera en relació amb la Gran Via i la segona amb la carretera comarcal Castelldefels-Sant Boi de Llobregat. La Gran Via i la carretera dlEsplugues van ser les dues obres d'infrastructura més significatives d'aquest període. La proximitat a Barcelona, la connexió per ferrocarril, les incipients comunicacions per carretera, la disponibilitat d'aigua (el riu i el subalvi del delta) i el pas de les grans línies electriques que baixen des del Pirineu Oriental, van estar factors claus en aquestes tres localitzacions singulars. En el període de la forta expansió demografica 1950-75, la indústria s'independitza més de la relació directa amb el tren i es desenvolupen uns incipients nuclis industrials entorn a la carretera de la Bordeta entre IIHospitalet i Cornella, a la zona dlAlmeda; darrera de la Siemens el Polígon Fontsanta; el Polígon el Gallo a Esplugues, penjant també de la carretera dlEsplugues, i entorn a la N-ll entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei; totes aquestes implantacions a la subcomarca Oriental i IIHospitalet. Entorn a la carretera de Castelledefels-Sant Boi de Llobregat apareixen dos nuclis industrials: I1extensiÓ de la Roca a Gava-Viladecans i el Polígon BullidorFonollar a Sant Boi de Llobregat; aquests a la subcomarca Occidental. Al final dlaquest segon període 1950-75 es construeixen dues noves infrastructures: I'autovia de Castelldefels i I'A-2. Un cúmul de factors que treu interes a la localització industrial en el sector: encara zones inundables a Cornella, IIHospitalet i el Prat (recordem la gran riuada de 1972), molt insuficients comunicacions per carretera, quasi inexistent transport públic per via ferria, inici de la degradació de la reserva aqüífera del subalvi deltaic, inici dels conflictes ecologics indústria-habitatge, alt nivell de conflictivitat laboral etc., fan que la crisi economica tingui a la zona una especial repercussió. L'any 1976 s'aprova el Pla General Metropolita de Barcelona, que dóna un modern marc de planejament al conjunt de la primera corona metropolitana i a la ciutat central; pero no és fins als anys 1986-87 que comencen a aprovar-se plans parcials industrials a la zona. I de sobte, en tres o quatre anys es planifica el doble de sol que hi havia. Quins són els motius? 1. Els nous consistoris democratics s'ocupen en els dos primers mandats d'urbanitzar i equipar els creixements residencials del període anterior (1950-75), amb unes economies municipals molt limitades. Fins ben entrada la segona meitat dels anys vuitanta, la inversió pública estatal en infrastructures és practicament inexistent i la privada en residencia i indústria té la mateixa tonica. 2. Al llarg del període 1975-90 es construeixen algunes infrastructures que possibilitaran noves expansions industrials: la canalització del riu fins al pont de Mercabarna, I'autovia del Litoral, el cobriment del carrilet en el tram I1HospitaletCornella i I'arribada del metro a Cornella. 3. Els Jocs Olímpics han estat, sembla, els impulsors de les noves infrastructures en construcció: el segon cinturó entre el Diagonal i el Prat i I'autovia del Garraf. 4. Una vegada superada la fase d1urbanitzaciÓ i equipament, els consistoris municipals reinicien, entorn els anys 1985-86, la preocupació del desenvolupament industrial al caliu de la bonanca economica, les noves infrastructures constru'ides i les previstes d'executar abans de 1992. 5. La CMB té I'encert de crear els EPI, Eixos de Pro-moció Industrial, que tenen per objecte el planeja-ment i la gestió dels polígons industrials previstos en el Pla General Metropolita. En la zona es creen tres EPI: Cornella-IIHospitalet, Molins-Sant Feliu i Castelldefels-Gava-ViladecansSant Boi de Llobregat. Els anteriors són els motius, al nostre criteri, que expliquen la singular situació industrial del territori obejcte d'estudi. A més, cal destacar I'endarreriment historic en la instal.lació d'una serie d'infrastructures: canalització del riu, autovia del Litoral, segon cinturó de Ronda i autovia del Garraf, que arriben amb dues decades de retard respecte a les necessitats de I'area i en relació amb altres infrastructures de caire similar en altres metropolis europees. En el moment actual esta tenint lloc un procés de desenvolupament rapid de I'Eix Cornella-IIHospitalet entorn a la carretera de la Bordeta i al Camí del Mig; així mateix esta en fase molt avancada la construcció de I'Eix Molins-Sant Feliu entorn a la N-ll i a la seva variant. Curiosament, en el sector oriental resta desenvolupar la zona més propera a Barcelona: els polígons Pedrosa i Gran Via Sud, situats entre la Gran Via i I'autovia del Litoral. Les llargues indecisions respecte als usos comercials i terciaris del Poligon Pedrosa i després del seu possible us firal, amb un constant .grinyolar. entre I1AdministraciÓ local i I'autonomica, han frenat el desenvolupament del Poligon Pedrosa. Les anteriors dificultats, més la manca d'infrastructures que saltin la barrera ferroviaria des de I'autovia del Litoral, han retardat el desenvolupament del Poligon Gran Via Sud. Ambdós poligons, superades les dificultats, estan iniciant el seu procés de construcció. En la subcomarca Occidental, la desaparició de I'EPI s'ha produ'it en un,moment en que els processos de gestió encara no estaven Ilancats. Els esforcos dels municipis, la creació de la Mancomunitat ViladecansSant Boi de Llobregat i les accions de I'lncasol sembla que aniran desbloquejant I'Eix. Al costat d'aquests nous desenvolupaments es donen recessions dels petits poligons existents, especialment per la competencia habitatge-indústria; el Poligon El Gallo a Esplugues o el Polígon Fontsanta a Sant Joan Despí en serien casos paradigmatics. 3. Planejament parcial i model industrial: quins problemes? Hi ha problemes sobre el model industrial que el planejament parcial proposa, que en molt casos respon a poligons industrials tradicionals que fa més de dues decades que no se'n fan a les metropolis europees. - Parcel.lació intensiva i edificació extensiva. Naus d'una planta entre mitgeres en teixits urbans molt compactes amb problemes d'aparcament de cotxes i sobretot de camions, amb majoria de naus sense molls de carrega i descarrega, amb el consegüent increment de fricció de trafic; per contra, amb edificacions d'una sola planta amb un petit altell d'oficines, en lloc d'una major densitat i racionalitat de I'edifici en dues plantes. El Poligon de I'lncasol de Cornella seria un exemple paradigmatic d'aquest tipus de problema. - Problemes de flexibilitat d'usos. L'antiguitat del PGM-76 i la resistencia de la Direcció General dlUrbanisme a una modernització de la normativa industrial esta donant una excessiva rigidesa d'usos, amb moltes dificultats per incorporar-hi activitats d'oficines o de comerc propis dels parcs d'activitats europeus. - Hi ha, encara, problemes de qualitat de la urbanització, enjardinament de zones verdes, de realització d'equipaments, de qualitat de I'edificació i fins i tot de control d'usos ecologicarnent no tolerables en els entorns urbans on se situen les noves zones industrials. Tot i havent millorat molt, les noves zones industrials endegades encara no desenvolupen eficacment les possibilitats que la seva singular centralitat els ofereix. És d'esperar que els nous poligons encara no construits milloraran la propia concepció i la qualitat d'execució, condició necessaria per a I'exit de la nova industrialització del Baix Llobregat i IIHospitalet. Sent importants els fenomens d'implantació terciaria, ens ha semblat, en aquestes notes, més adient destacar la singularitat del fenomen industrial. En altres ocasions podrem parlar del fenomen terciari que també hem estudiat.