Identitat territorial i espais lliures : caràcter i paper dels espais lliures com a configuradors de l'estructura territorial

IDENTITAT TERRITORIAL I ESPAIS LLIURES. CARACTER I PAPER DELS ESPAIS LLIURES COM A CONFIGURADORS DE L'ESTRUCTURA TERRITORIAL ROSA BARBA Arquitecte SUMARI 1. Espai lliure 2. L'espai verd 3. Formes territorials precises IDENTITAT TERRITORIAL I ESPAIS LLIURES. CARACTER I PAPER DELS ESPAIS LLIURES COM A CONFIGURADORS DE L'ESTRUCTURA TERRITORIAL 1. L'espai lliure L'espai lliure és el lloc que actua, en la societat d'ara, com a catalitzador dels fets socials, com a representació de la cultura, com a espai simbolic de la col.lectivitat. Com a tal espai buit que pot contemplar-se, el conjuntdlespais lliures supera la condició particular de cada una de les seves parts i crea un nou fet diferencial, la ciutat metropolitana, en la qual els edificis i les traces que els ordenen es posen en relació amb el sol natural anterior creant un territori. En I'espai lliure, hom circula i esta en coritacte amb els altres, amida el lloc i en confegeix la imatge urbana. Quins elements de la ciutat fan aquest espai lliure representatiu? Aquests elements són de dos tipus: els edificis que el defineixen, en I'espai tancat de la ciutat historica, medieval o decimononica, i que ho fan des de I'interior de la ciutat moderna, quan apareixen com a escultures en el paisatge obert; i sobre tot la vegetació, que actua acompanyant els edificis com a un element decoratiu o com a un nou element definidor de I'ambit, millorant el medi ambient i creant un entorn simbolic. La primera conclusió és, doncs, que els espais lliures de la ciutat moderna estan definits de dos formes alternatives per I'entorn o des del seu interior, pero constitueixen sempre la imatge general de la ciutat. Que és el que constitueix I'espai lliure? En la ciutat moderna gran part dels espais són els espais viaris que s'usen per circular i orientar-se, pero hi ha altres espais que serveixen per .estar. a la ciutat. És el que avui anomenem I'espai verd: les places, els parcs i els jardins de la ciutat antiga, bona part dels equipaments de lleure i el conjunt d'espais per entrar en contacte amb la natura; els nous parcs, usant-la directament o no, pero introduint-la com a un element necessari per a la qualitat del medi ambient. Si ho mirem des de la historia, és la ciutat del segle XIX la que va introduir les dues noves idees diferencials que avui entenem sobre aquesta questió en relació amb la ciutat del XVIII: el parc urba i la ciutat jardi. E:I parc urba és la peca de verd a la ciutat que serveix per esponjar-la, amb la pretensió de recuperar per a la vida urbana I'equilibri que suposadament té la natura i alliberar-la dels problemes socials que I'aglomeració de la ciutat industrial comporta. I-a ciutat jardi és I'altra gran aportació del segle XIX, i és una altra manera de millorar la ciutat recreant la seva relació amb el món rural, actuant ara, pero, sobre la densitat i la forma del teixit urba. De totes maneres, en aquestes propostes per millorar la forma urbana, la relació de I'edifici amb la vegetació és la de la casa amb el jardi, I'intent de portar la natura, en aquest cas entesa com a vegetació, a la ciutat per fer-la més comoda i més amable; en definitiva, la proposta filantropica. del socialisme utopic. L'espai lliure de la ciutat del XIX té la forma dels carrers i de les cases que formen un tot en el qual els jardins completen i fan més Ilu'ida la imatge global. Aquesta es fonamenta en la bona posició dels carrers sobre la topografia del lloc, fent que la forma general de la ciutat sigui reconeixedora des de cada part, pel fet d'encaixar o superposar els recorreguts dels carrers sobre la topografia, en un contrast més o menys dramatic. 2. L'espai verd En la ciutat del segle XX succeeixen, pero, dues coses noves. La primera és que a partir dels postulats del moviment modern es desdibuixa la relació casacarrer-jardí-parc, i només es vol la relació habitatgenatura, .en estat pur.. Aixo vol dir que la nova imatge de la ciutat és la de les figures en el parc, la d'un utopic i idil.lic marc natural que conté peces concentrades, que miren de lluny la natura. S'ha passat de la natura manipulada i ajardinada, cultivada artificialment, a la natura admirada de lluny que es vol portar a I'interior de la ciutat. D'altra banda, la ciutat creix tan ampliament que es fon i es desdibuixa en el plecs topografics, sense incorporar a escala general altres imatges que aquesta, o les heretades dels tracats anteriors. El resultat actual és que, reconegut per I'espai buit aquest valor simbolic i general, valorat de nou el paper de la natura no només des d'un punt de vista filantropic, sinó des d'un punt de vista social, cultural, ecologic i higienic, els models que permeten incorporar aquest element com a espai generador de forma són escassos en la seva formulació, ja que gairebé tots es fonamenten en la superposició de malles artificials sobre un territori geografic generic. La confianca, pero, en el verd pel seu valor, també ecologic, supera el dubte de la manera de definir-lo espacialment i ens porta a buscar de nou les maneres de donar forma al lloc urba. Veient ara de nou I'espai verd a la ciutat -el bosc urba, com ['anomenen algunspodem dir que es divideix en cinc grans grups: 1. L'espai verd urbanitzat a I'interior del teixit: el verd dels carrers i de les places. 2. L'espai dels parcs: on la mida del buit permet parlar d'un ambit particular entes alguns cops com a recreació o indici de natura a la ciutat. 3. El verd dels jardins privats: un verd molt artificial i que serveix per fer més amable la vida urbana. 4. El verd d'interconnexió dins el teixit o els barris: el verd dels grans parcs i dels buits intersticials. 5. El verd dels parcs naturals o de reserva ecologica. Aquesta classificació permet com a mínim diferenciar qüestions quant al projecte de I'espai lliure i crear un ordre d'interpretació que suma a la idea d'espai verd, com a espai que oxigena, la idea d'espai que s'usa i de sistema que ens acosta a pensar en la nova relació entre el rural i I'urba que es produeix a la periferia. A més, ens introdueix en les formes diverses de construcció del verd, diferenciant el que hi ha al centre urba del que es troba a les parts exteriors de la ciutat. s'han comentat, com es van fer els tracats del segle XIX per a la ciutat dels eixamples, ha de referir-se de nou al relleu general i reinterpretar-lo i incorporar els espais naturals-artificials del buit urba con una superposició de sistemes que resolguin el territori a diferents escales i per diferents funcions, introduint-hi I'espai natural (vegeu figures 1 i 2). En tot cas, si la ciutat s'usa per parts i es resumeix en una gran forma que interpreta el territori, la forma dels espais lliures ha de ser la forma de la gran ciutat que interpreta el lloc natural. En la mirada actualitzada sobre els sistemes urbans, en que apareix el verd com a esencial, les experiencies més reexides per donar-li forma i que s'usen avui com a model són: els green belts, que poden ser entesos com a resposta de la urbanització a una geografia de turons; o els verds lineals, record d'una geometria de camins o rieres que creuen un pla superposant-se a les trames ortogonals de la ciutat americana. Pero és que a casa nostra els passeigs o les rambles no foren desde sempre aixo, espais urbans especialitzats en el recorregut urba més complex? És realment la idea del recorregut i la connexió suficient per ordenar el sistema de verds territorials? És a dir, que inventada ja una tipologia d'espais per estar o per mostrar i disfrutar de la ciutat del segle XIX cal dissenyar una tipologia d'espais, per estar i moure's (ara amb cotxe) a la ciutat del XXI, sense perdre la qualitat ambiental que aquella ciutat anterior tenia, pero que servia a altres proposits i a altres maneres de viure. Cal doncs dissenyar el sistema i les parts d'una ciutat nova que abasta un territori molt més ampli i que s'hauria de percebre no només com una suma de parts diferenciades, sinó com un tot, legitimat la ciutat en el seu lloc, restituint-li, reinterpretada, una nova forma territorial amb eines formals que superin la dimensió de la ciutat del segle XIX. Veient la forma de la gran ciutat ens adonem que 3. Formes territorials precises apareixen problemes que només el disseny d'aquesta nova relació pot resoldre. L'espai lliure de la ciutat Pensem en qüestions concretes. Establertes dues moderna, entenent com a tal el conjunt de temes que categories d'espais: uns que compleixen una funció de circular i altres la d'estar o millorar la ciutat, cal que qualitat ambiental introduint-hi el verd, connectar, el verd es reparteixi homogeniament en tot I'espai jerarquitzant-les les vies i crear vies cíviques entre els buit?, ¿és tot el verd igual en forma, en ús o en valor jardins i els parcs existents, per fer-10s accessibles ecologic?, ¿tots els recorreguts són iguals en natura, més globalment. A les arees de la periferia s'han de cadencia o qualitat cinetica?, ¿no s'usa també la ciutat crear unes noves categories d'ús i forma en els nous sincopadament? La resposta rau en com el conjunt de teixits, i els parcs haurien de convertir-se en definitracats del buit respon i fa seva la forma del lloc, com toris de la forma del cor verd de la ciutat de la altres projectes convertits en models ho han fet per periferia. formes territorials precises, pero per una ciutat que era de carrers, cases i jardins. El reconeixement del relleu i de les traces superposades ens dóna la pista per saber com i on actuar, En el :cas de I'area metropolitana de Barcelona, si bé respectant la pauta del conjunt i millorant-la, en la pensem en el lloc que la sosté, Collserola i els dos rius ciutat interior consolidada, o tracant de nou sobre i el delta del Llobregat són els elements de forma senyals anteriors a les arees on cal replantejar el general del territori que, matisats en les seves formes paper estructural, la Sagrera-Besos i Zona Francainteriors, defineixen els llocs i el gran ambit. El Llobregat a Barcelona. sistema d'espais lliures ha de reconeixer, doncs, el conjunt i aquestes parts, així com IIEixample va Pensant en la Regió Metropolitana de Barcelona, es reconeixer la plana de Barcelona i que cap altre pla pot dir per a la ciutat del futur que els eixos dels rius posterior ha interpretat. Pero, ¿tot I'espai lliure de la constitueixen la promesa de nous espais que reconciutat ha de ser pensat, projectat, planejat i gestionat cilii'n la ciutat amb el seu territori, salvada ja I'entide la mateixa manera? tat de Collserola, pero cal matisar que aquesta manera de veure I'espai lliure introdueix nous elements L'espai lliure esta format per un conjunt d'elements en la manera d'estructurar i dissenyar el procés de la que són estructurants a diferents escales, i el que val transformació de la ciutat, és a dir, afecta al planejaper la gran forma de la ciutat s'ha de completar per ment. les seves parts interiors. És a dir, que cal trobar categories per al verd més properes a la forma, I'ús Pel que fa als criteris que hauríem de pensar en i I1estructura del territori ja urbanitzat o per desintroduir per al disseny o per al planejament d'aquests envolupar com a clau per donar pautes i gestionar el espais, vull apuntar almenys alguns camins de reflexió: procés de colonització del territori, i no pensar el sol rural, o el sol a transformar, té unes traces que només en el verd com a element per ser usat només cal respectar en la mesura que son vestigis, directament en el temps lliure, ni en una única manera potser amb valor patrimonial o ecologic, de un de dissenyar I'espai lliure a I'interior de la ciutat. passat-present i no només elements que encadenen, faciliten o, al contrari, entorpeixen la gestió. Un tipus d'espai és, doncs, el que correspon a la ciutat historica, on cal actuar amb criteris de reforEls mínims que estableix la legislació vigent no són mal on el que és nou i el que és vell de la ciutat se una cosa a reconsiderar? No sembla que els 5 m2/ superposen; i un altre de diferent és el de la periferia habitant d'espai lliure que s'estableix com a mesura actual, on la cituat creix, on neix la nova ciutat sobre mínima per als plansgenerals oels m2/habitant d'espai el territori i les antigues trames d'un espai buit, fabril lliure que slhan de respectar en la redacció dels plans o agrícola, pero no urba. parcials-especials ajudin molt per a configurar la forma de la ciutat en el territori; no caldria potser Per exemple, a les arees centrals, consolidades, és relacionar, en canvi, el disseny de I'espai lliure amb més logic aplicar un criteri de millores concretes, unes categories que permetin pensar en la ciutat com actuar sobre la densitat i, a curt termini, millorar la un fet que es teixeix a diferents escales? 36 p~ No cal més aviat, recolzant-se en la forma del territori, buscar les parts, projectar-les i gestionar-les d'acord amb la seva natura i la del conjunt, i establir criteris a curt i llarg termini, uns purament grafics per a I'ordenació física i d'altres normatius, adequats a la forma, I'us i la transformació desitjada? No cal trobar noves formes per al planejament? Aixo és un guió generic que permet introduir-nos en un fet tan singular com el paper que els espais lliures tenen en la definició de la forma del territori, quan la ciutat ha deixat de ser desitjada com un tot coherent i acabat, com en les somnis dels reis en la ciutat anterior, i busca reconciliar-se amb el seu medi i millorar-lo en tot allo en que I'ha degradat. La preocupació per trobar formes i maneres adequades per projectar, dissenyar o planejar els espais lliures d'ara, nous i vells, és el que ha inspirat aquestes reflexions, en la convicció que alhora d'intentar resoldre els problemes cal no deixar endarrera la teoria que ens ha de donar suport i ajuda per desenvolupar les idees.