MODELS, INSTRUMENTS
I
U BITS
PER AL PLANEJAMENT
URBANISTIC
DE
LA
CIUTAT
DE
BARCELONA
MANUEL
RIBAS
I
PIERA
A qui ec e
SUMARI
1.
Quins o en i com eiem a ui els models
u banís ics pe a la no a dimensió de la ciu a .
2.
Ba celona i Ca alunya.
3.
¿Una no a mane a de e ciu a ?.
1.Quins o en i com eiem a ui els models
u banís ics pe a la no a dimensió de la ciu a
Pod íem eco da , pe comenca , que la ciu a és un
ens de c eixemen , ja que en una a i mació mol
gene al, les ciu a s no han deixa de c éixe des de la
se a emo a undació: és a di , que com més a, més
ciu a s hi ha i més g osses.
Aques a cons a ació, que és una conseqüencia di ec-
a del c eixemen inqües ionable en p og essió
geome ica de la població mundial -al menys ins
a ui dia-, ma ca de al mane a el e u ba que hom
po di de la Ciencia
i
la Tecnica i I'A de e ciu a s
(en diem U banisme), no és al a cosa que una eo ia
del c eixemen u ba.
L'ens de c eixemen ha ana con igu an la se a o -
ma en un doble p océs: pe supe posició i pe
jux aposició. No malmen es po llegi la his o ia
supe posada al plano1 d'una ciu a . Així, a Ba celona,
el nucli oma de o ma o alada, amb I'eix majo
pe pendicula a la cos a, es a en ol a pe la ciu a
omanica, cla amen delimi ada des de la Rambla ins
al Passeig de San Joan pel ca e Fon anella i la
Ronda de San Pe e. Desp és a eni I'emmu allamen
ins al Pa al.lel, la onda de San Pau i el ca e Pelai;
la Ciu a a sal a la Rambla i a engloba , p epa an -lo
pe la se a con e sió en ciu a , el Ra al dels ho e-
lans, pe o ambé dels equipamen s moles os ( als
com els di e sos hospi als).
Més a d, se a la g an explosió de IIEixample
jux aposa ; i, mode namen , la soldadu a amb els
an ics pobles del pla de Ba celona i amb els no an
ei'ns o man la conu bació que o s es em i in .
Tal com acabem de eu e amb I'exemple ba celoni,
el c eixemen pe subs i ució deixa inal e ada la
ama dels ca e s p eceden s: si e en es e s, si les
illes e en compac es i poc o ejades, o queda igual
(o pi jo , pe que el dogall de les mu alles a ana
obligan a cons ui sob e ja dins i ho s).
El
c eixemen pe jux aposició, com el de Ba celona,
a a egin co ones més o menys ci cula s als nuclis
an e io s a la mane a del c eixemen d'un onc
d'a b e, adqui in cada egada una capa més que
desp és es a a onc.
Aques esquema apa en men o ganic e, pe o, un
incon enien i un lími : la dis ancia al cen e augmen a
pe illosamen amb I'augmen de les pe i e ies
ac escudes. Dic pe illosamen pe que la ciu a és,
sociologicamen pa lan , cen e d'in e can is
i
de
cul u a, en el aual I'accessibili a és el maxim alo
que hom o e eix als ciu adans, pe an , i ambé, la
se a més p o unda aó d'exis i .
Aixó és el que a passa a les ciu a s occiden als
du an el segle passa i a comencamen d'aques .
Fou pe aixo que cap al
1960,
els eo ics de
IIU banisme, sob e o els i alians, comenca en a
pa la de la no a dimensió de la ciu a .
La Re olució u bana, iniciada com a con luencia de
descob imen s an di e en s com la higiene -que
dona lloc a una demog a ia galopan - i les no es
ene gies que a en dona onamen al maquinisme
i
al p ole a ia u ba, a po a ins a lími s insos enibles
la dimensió de les aglome acions. Aques es an ana
de o an llu s pe i e ies amb ans o macions massa
so in deso denades i cao iques ins a iba a
aconsegui ciu a s eno mes, on les pe i e ies més
allunyades ja no enien cap con ac e possible amb el
cen e, amb el co eal de la ciu a . D'aques a mane a
nasqué el subu bi deg ada , als succedani d'allo que
en eali a ha de se una ciu a .
En bas an s d'aques s casos, la ciu a , en el seu
c eixemen , no solamen a engoli els camps
ci cumdan s sino ambé els an ics pobles subu bica is
que de semp e ha ien exis i a les se es en is es.
Esde ingu s ba is de la capi al, comenca en a llu
o n a c éixe com a e lex de la si uació gene al.
Quan aixo passa, la no a ciu a eng andida ind a els
alo s de cen ali a en una ela i a di usió.
P obablemen omand a un cen e his o ic, i po se
comenca a alguns dels seus equipamen s basics;
pe o aques s a ia s'ani an escampan pels eixi s
nous que allo ja an nous ocus d'ac i i a , no es
a ees de p es igi, nous cen es come cials.
Aques i no al e és I'esquema d'una es uc u a
me opoli ana ca ac e i zada pe la di usió, ben al
con a i de la ní ida dis inció que assenyala el cen e
en la ciu a adicional.
En e mes de model ideal
i
pa adigma ic, hom
de ineix les ma opolis -o les a ees me opoli anes
com so in les anomenen- com una hipo esi
descen ada mul ipola , en la qual les se es pa s
(cen es, ba is, subu bis) es an mol di e en men
ca ac e i zades; pe o degu a una in as uc u a de
comunicacions po en o es enen assegu a un
mínim de condicions d'u bani a . Teni condicions
d'u bani a signi ica que la ciu a sigui pe a o hom
una ciu a eal pel que a a la possibili a dels
con ac es que la de ineixen. Di e si a de componen s
signi ica una ce a especiali zació espon ania dels
di e en s ba is o e i o is engloba s de mane a
que, a la lla ga, o hom hagi ana a o a eu, al
menys en alguna ocasió. Els ba is do mi o i se ien
en aixo la més adical negació de les condicions
me opoli an es.
A la ciu a me opoli ana ideal, o hom é llibe a pe
a no mou e's (del seu ba i) si no ol, pe que es oba
su icien men equipa ; pe o ningú no é I'obligació de
queda -s'hi, ja que la xa xa de comunicacions li
pe me ui de la di e si a d'opcions que les di e en s
pa s de la me opoli
li
o e eixen.
Una al a ca ac e ís ica de la ciu a me opoli ana és
la que hom exp essa dien que és un con inu u ba,
pe o no necessa iamen un con inu edi ica . Hom ol
di amb aixo que el g au d'u bani a , que ambé es
pod ia anomena ci ili a , s'es én en el cas me opoli a
pe damun de zones no edi icades, que són pe o en
llu unció an u banes com les edi icades. Cal pensa
no pas únicamen en Mon jui'c, sino ambé en el
conjun boscós de Collse ola, pe eni un magní ic
exemple d'allo que olem di sob e aques es
discon inu'i a s edi icades que són pe o plenamen
u banes.
La ciu a de la no a dimensió enca a no ha pa a de
c éixe . Alguns au o s, da an la isio d'exemples
com la cos a Es dels Es a s Uni s amb 1.100 km.
d'u bani zació p ac icamen no in e ompuda
(des de Bos on ins a Washing on passan pe New
Ha en, Long Island, New Yo k, New Je sey, Filadel ia
i
Bal imo e), an comenca a pa la del camí cap a la
o mació dlEcumenopolis, és a di , de ciu a s
uni e sals.
Sense ana an lluny, sí que cal adona -se que les
a ees me opoli anes s'o gani zen com a ciu a s- egió;
és a di , com a egions en e amen u bani zades, al
com uns no ables u banis es ca alans, els ge mans
Rubió i Tudu í ja somnia en I'any 1920 al pa la de la
g an ciu a de Ca alunya en llu conegu eball de
planejamen del P incipa .
El concep e de egió, p oceden de la Geog a ia i de
IIEconomia, és poc concís i a iable segons mol s
c i e is. En U banisme la egió u bana és gene almen
un e i o i domina pe un e me opoli a que
expandeix les se es demandes d'espai sob e ell, ja
sigui pe a se eis conc e s (com p o ei'men s
d'aigues, cen als elec iques e c.), com pe a
ins al.lacions del lleu e.
A ui, quan la ugida massi a de ciu adans en els caps
de se mana és un enomen es es i ben gene-
ali za , cal descob i que els espais de consum de
I'oci són e i ables dependencies u banes, mal-
g a que puguin es a a 200 Km. A Ca alunya, I'ús
an a I'hi e n com a I'es iu del Pi ineu pe pa dels
habi an s me opoli ans de la aixa cos ane a i de
la dep essió cen al, demos en que els e ec es
de la ciu a mode na a iben indub ablemen ins
alla.
Aques es
i
al es cons a acions, pe o sob e o la
acili a de comunicacions en e qualse ol pun del
món, a apo a a un au o a de ini , amb isio de
u u , una possible .ciu a . o almen di usa, en unció
només del compa i ce s in e essos que les
mode nes comunicacions s'enca eguen de posa
ins an aniamen en con ac e. Així, de la ma eixa
mane a que, pe exemple, els pe i s g ups de cien-
í ics especialis es gaudeixen de con ac es quasi
pe manen s, o
i
i in en llocs ben dis an s, ambé
hom po imagina una u u a ciu a de pe sones en
comunicació d'in e essos comuns, pe o que no
es igués basada en cap e i o i conc e .
Se ia en aques cas lími , de isió u opica, una ciu a
que p opo ciona ia accessibili a sense necessi a
de p oximi a espacial.
¿Com es euen a ui aques es eo ies dels c ea ius
anys 1960?. Els e s me opoli ans s'han ana en
mes i més comuns, i la his o ia u bana ecen ha
demos a que les endencies d'alesho es an se
co ec amen llegides. La impo ancia del e egio-
nal s'ha en o i , i la p og essi a u bani zació del
e i o i a Ca alunya s'ha e sen i o amen en el
momen en que una xa xa de comunicacions de o a
mena ha esde ingu eali a .
Hom pa la ja d'un sis ema de ciu a s in e medies
-
unes in - que e eb a ien u banamen el e i o i
de Ca alunya. És el que se'n a di , seguin els au o s
ancesos, una
a madu du a^
u bana. Aques a
bipola i zació en e ciu a i e i o i slil.lus a o
segui , a I'apa a que segueix.
2.
Ba celona
i
Ca alunya
Són al meu pa e el dos pols d'una polemica inú il.
Mol p obablemen , només el di e en colo polí ic
que os en en a ui els es adan s de les dues acanes
enca ades de la Placa de San Jaume, a Ba celona,
expliquen la p e esa an ino ma. A més, la pola i zació
és no solamen inú il sino ambé alsa; i sob e o
pe judicial.
La polemica és alsa pe que-com di ia un p o esso
de .ma ema ica mode na. en plena moda dels anys
p oppassa s-, els e mes en on a s són dos
conjun s en que un engloba I'al e; i engloba no ol
di pas domina .
Els b o s d'aques a polemica s'han e no a sob e o
a I'en o n de la Ba celona g an, que és la de I'ex ingida
Co po ació Me opoli ana. Aques a ins i ució, nascuda
en un pa p ecipi a cap al 1952,
es a ana pe pe uan
ins al 1988. Du an aques pe íode a ana en o in -se
i en -se sociologicamen cada cop més eal o na u-
al, com olguem di -ho, malg a I'a bi a ie a dels
seus lími s inicials, una demos ació e iden que la
unció po c ea I'o gan.
Al inal la eali a e a an o a que ins i o hom a di
que e a un con apode en on del Pa lamen
i
de la
Gene ali a . Pe aixo el Pa lamen la a dissold e, dins
del paque de les no es lleis e i o ials.
Des del pun de is a de I'U banisme es ic e, i
eco dan o el que s'ha di an e io men , Ba celona
és:
a) Un enomen me opoli a que es a o a de o
dub e;
b) que e u a d'un o ganisme sup a-municipal que
esolgui i coo dini no solamen les mancances i els
p oblemes u banís ics de la no a dimensió amb un
planejamen cohe en , sinó ambé que assegu i
pel conjun una polí ica de se eis i de ges ió
cohe en s. Sé que amb I'ac ual sis ema pos
-
C.M.B., hom ha ingu mol p esen aixo da e ,
pe o no an pe assegu a la uni a d'un planejamen
que a a es a a ossos
i
sal a pels es o cos de la
Comissió dlU banisme -en eali a , de la Di ecció
Gene al- amb una logica de conjun si uada,
comodamen , a I'omb a del ell Pla Gene al
Me opoli a pe aó dels seus indub ables me i s.
Pe o cald ia p egun a -se se iosamen si el sis ema
imposa és el millo , i és ob i que no ho és.
En p ime lloc hi ha qui pensa a enca a en esusci a
el ell o ganisme occi . Aques s, hau ien de
plan eja -se, com a p elimina , si és enca a el conjun
dels
27
municipis I'ambi idoni pe a la .no a
dimensió.; desp és, com conjumina o aixo amb la
Ca alunya més o menys unip o incial, i amb la
Ca alunya de les coma ques com a ca e pe o s. i
la de les egions anunciades. El Pa lamen li pe an
IIAdminis aciÓ de I'U banisme i de I10 denaciÓ del
Te i o i en el Go e n, sembla que comencin a con-
empla la ella
(i
enca a non-na a!) Regió
1
com a
ambi més acional. Hi ha una o icina Tecnica pública
que la é com a objec iu de planejamen e i o ial.

És la que pod ia anomena -se, des del pun de is a
u banís ic, la Regió U bana de Ba celona, amb un
cúmul de cons el.lacions de o a mena al seu in e io ,
algunes me opoli anes de ple,
i
o es quasi me o-
poli anes.
Aques a se ia la segona mane a d'en oca c ea i a-
men , pe o enca a sense supe a la bipola i zació
Ba celona-Ca alunya, el ell p oblema.
C ec, pe o, que els p oblemes hi són,
i
g ossos: ¿Pe
que la Regió I? ¿Pe que només la Regió I? ¿Que passa
més enlla? ¿Són les . eneb es ex e io s., el ama e
igno umn, o el a inis e ae Ca aloniaen? Sé que les
p egun es són polemicamen exage ades. Pe o
sembla que els planejamen s selec ius equi alen a
di : a la es a, que mi in de e -s'ho com puguin.
Aques a p eocupació es oba a les ma eixes Lleis
Te i o ials quan pe damun es enen el g an pa aigües
coo dinado dels Plans Nacionals d'ln as uc-
u es i del Pla Nacional Te i o ial que el Pa lamen
é enca ega a e mini ix i p o oga . Enca ega
pe o a una Adminis ació dis in a del Pla Te i o ial
Pa cial.
Si bé aques a e ce a ~solució~ apo ada pe les Lleis
Te i o ials no sembla cla a ni ope a i a, pe
excessi amen agmen ada, no es po nega que, al
menys en apa enca, a pel camí globali zado . Que
pod ia se el bo si os d'una al a mane a.
A Ba celona, du an els anys seixan a, i so a un
egimen polí ic ben di e en de I'ac ual, les au o i a s
d'alesho es an juga a agmen a el planejamen
u banís ic com a mesu a e icac pe a es e ili za -10. I
ho an aconsegui .
Quan els ecnics enca ega s olgue en po a la
e isió del Pla Coma cal de Ba celona a una no a
dimensió -la Regió
I
sense di -ho- hom digué que
ha ia de se deixan lliu e, en el seu in e io , el
-planejamen dels 27 municipis del ell Pla Coma cal
de 1953. Simul aniamen , un al e equip e isa a el
Pla 53, pe o calia e i a , o al menys consul a , les
decisions sob e el ema municipal de Ba celona que
es a ien ese ades al municipi. Ben a ia , ambé,
I1O icina P o incial es oba p ac icamen sense
e i o i, ja que només I1Anoia, el Be gueda i el Bages
queda en o a de la Regió I. No cal di que cap
au o i a no planeja a el conjun del P incipa , pe que
és ben sabu com aques e a un ema male'i .
El esul a és de o hom conegu : els Plans que
pogue en ecolza en un o ganisme polí ic o
adminis a iu capac de ami a -10s i ap o a -10s
aconsegui en la plena igencia, ni que os en e sions
mol e ocades ( ó a el cas del Pla P o incial, del
Coma cal
i
del Municipal dins d'ell); aquells, pe o,
com el Pla Di ec o Me opoli a (que enia di ec amen
apad ina pel Go e n Ci il com a ep esen an del
Go e n Cen al), no aconsegui en a iba a la igencia
ni en el pe íode 1963-1967 ni en el que seguí amb
mol més apa a , en e 1969
i
1973.
I pel que a al planejamen
p p o incial^,
la e allada de
compe encia e i o ial que
li
apo a el Pla Di ec o ,
a ia a e comp end e als polí ics esponsables
(Josep MWulle , alesho es P esiden de la Dipu ació)
que hi ha ia hagu des de bon comencamen (1947)
una dimissió his o ica local que calia ecupe a .
D'aquí la pugna més o menys so e ada, més o
menys since a, amb I1Alcalde de Ba celona
i
P esiden
de la Comissió d'u banisme homonima, que a cul-
mina amb la o xa del planejamen me opoli a
passada a I'anomena IPUR (Ins i u P o incial
dlU banisme) des de 1973, quan el nom de Pla
Gene al Me opoli a es a a ja a ibui al nou Pla
Coma cal de Ba celona, acaba i a pun d'ap o a -se.
(p ime a ap o ació inicial, 1974).
Pe sonalmen , ju jo I'ac ual si uació mol di e en ,
pe o amb semblances sublimina s. Seguim, pe o no
pe mol s emps, amb el PGM que anem e ocan i
.des- egulan . ins alla on és pe mes; i cap en o a, el
Pla Te i o ial Pa cial, el Pla Te i o ial Gene al i els
Plans d'ln aes uc u es i Se eis. ¿No sembla, is
així de conjun , que hom ol planeja ~pe que es no
can i'¡.?
~Pod a el Pa lamen , amb I'aju ecnic de les Di eccions
Gene als a ec ades, assegu a la cohe encia i quali a
dels di e sos planejamen s e i o ials en cu s?. Les
p egun es exp essen el emo d'una espos a nega-
i a.
Aques a si uació i la di icul a p ac ica d'ence a , a ui,
una e isió del PGM igen ens demos en que es em
da an d'un momen de c isi del planejamen , al com
anem a abo da a I'apa a que segueix.
Es ac a, doncs, de eu e com aques a c isi passa
pe I10 denaciÓ Te i o ial. L'a i mació és aques a: ja
no é sen i pa la de planejamen e i o ial sinó de
planejamen del sis ema de ciu a s, pe que no hi ha
e i o is que englobin ciu a s sinó ciu a s amb e i o is
depenen s.
3.
Una no a mane a de e ciu a ?
Hi ha una ella polemica, en el camp de I'U banisme
eo ic, que ab eujadamen en diem la polemica en e
el pla 'i el p ojec e. Si bé la qües ió é unes a els
eo iques que explica é, jo c ec que la p esencia
majo i a ia -en el nos e país-, dels a qui ec es
com a plani icado s, i alho a p ojec is es del e i o i,
ha e o ca la discussió eo ico-p ac ica i ha e
oscil.la la p ac ica del planejamen u banís ic cap a
un o al e dels dos e mes con aposa s segons les
epoques.
Un pla es la p e igu ació d'un can i e i o ial global
que necessi a d'uns p ojec es pe a se po a a
e me i sob e o pe a aconsegui I'exp essió
isuali zada, és a di una o ma. Així, un p ojec e és
un ins umen pa cial pe o immedia de la
ans o mació que hom p e én in odui ; men e que
un pla n'és I'o igen, o sia I'ins umen media . A pa i
d'aques s concep es, que són elemen als i de pu a
me odologia u banís ica, no hi hau ia d'ha e
en on amen s ni con usions. No obs an , a Ba celo-
na, n'hi ha hagu i cal pa la -ne.
L'any
1975
s'ap o a, a Ba celona, el Pla Gene al que
enca a és el igen . És un documen mol eballa i
de quali a indub able. Els p ime s anys de la ansició
polí ica, enca a so a la lla ga supe i encia dels
Ajun amen s de la Dic adu a, obem com a espon-
sable dels Se eis Municipals dlU banisme de Ba ce-
lona el ma eix ecnic que ha es a au o di ec e del
Pla. La se a polí ica -mol conseqüen - se cen a
en I'adquisició de sol des ina a usos públics, com a
p epa ació indispensable pe a eali za desp és el
pla alesho es ecen men es ena . Amb el p ime
Ajun amen democ a ic, a ia el ca ec de esponsa-
ble ecnic de I'U banisme ba celoni passa a mans de
I'a qui ec e O iol Bohigas, que immedia amen inicia
una b illan polí ica de ehabili acó d'espais públics i
de c eació de nous, o mulada eo icamen en
I'impo an p oleg a Plans ;P ojec es pe a Ba celona,
1
981
-1
982.
En ell posa o a la se a sensibili a d'a qui ec e al
se ei del seu ca ec, que es d'u banis a de la ciu a ,
i o mula la eo ia de la supe ació de I'u banisme
quan i a iu i abs ac e pe I'u banisme quali a iu, alho a
o mali za i o mali zado de la ciu a . És a di :
de ensa la supe io i a del p ojec e sob e el pla i
decla a els p ojec es u bans com a asca immedia a
a emp end e, ja que només així se a possible inicidi
sob e la o ma de la ciu a .
D'aques a mane a neix el concep e de p ojec e u ba
si ua en el e i o i de on e a en e I'A qui ec u a i
I'U banisme. Són, d'una banda, p ojec es a qui ec-
onics, pe o en ells el ema p incipal no és un edi ici;
i d'al a banda, poden conside a se p ojec es
dlU banisme (pe les exigencies uncionals que-es
de i en de les necessi a s socials) pe o ac uen des
de i amb I'A qui ec u a i les se es lleis: m'es ic e e-
in a un ca e , a una placa, a un ja dí, a un pa c.
Cal en end e pe an la polemica pla-p ojec e (o el
seu equi alen quan ia iu-quali a iu) no pas com a
una con aposició ealmen an agonica, sinó com
a una successió ha monica. En el pe íode esse-
nya , a Ba celona s'ha pogu e una polí ica e icac i
ins i o modelica de p ojec es u bans, pe que la
ciu a enia un bon pla com a supo . Re a ons que
no e a solamen quan i a iu sinó ambé equili-
b a ; aques concep e o i pe anye al camp de
I'es uc u a, s'acos a o ca a I'ambi de la pu a
isuali zació.
És a aques doble d'es uc u a i o ma que cal
eme e la possible polemica. L1Única mane a que la
o ma no sigui un episodi espo adic i g a u'i , és
ecolza -la sob e una es uc u a ben cons i u'ida. A mi
m'ag ada di , pa odian els neopla onics, que la
o ma és el esplendo de I'es uc u a. Així, la
o mali zació de la ciu a no po se al a que el
esplendo de I'es uc u a u banis ica que li dóna ida
i sob e la qual s'assen a. L'equilib i en e ambdues,
o ma i es uc u a, és el concep e dlu bani a que
Bohigas ecull
i
en a pa ó i mesu a. La polemica ha
a iba a una sín esi.
De e , la o midable empen a u bana que Ba celona
es a i in i que la con e eix en model, no és pas
únicamen pe la ans o mació adical del seu espai
sin6 ambé, i sob e o , pe que exempli ica una no a
o ma de pensa I1U banisme. És la ansposició a la
p ac ica de la sup emacia -a a sí- del P og ama
sob e el Reglamen .
En un Pla, I'es e a de I'adminis a es a egida pel
Pla- eglamen que
condiciona I1a qui ec u a-en sen i
es ic e- de la Ciu a ; men e que I'es e a de
I'adminis ado es oba en el Pla-p og ama en el qual
s'explici en, es da en i s'a aluen les g ans accions
que o men pa de la inicia i a; són les que semp e
s'han anomena ob es públiques, a a pe o llegides en
clau no a d'u bani a .
De semp e, la p ac ica u banis ica en mans de les
adminis acions adicionalmen ebles (en au o i a o
en ecu sos, o en ambdues coses alho a), es dolia de
con ia només en la inicia i a pa icula que,
na u almen , deixa a la ciu a sense in as uc u es,
sense equipamen s, sense cen es cí ics i sense
monumen s.
La no a mane a de e ciu a , o mali zació a pa i
d'una es uc u a, deixa en un pla secunda i el Pla com
a eglamen i demos a la impo ancia dlun bon
P og ama que desplegui la iquesa po encial implíci a
en l'espai u ba.
exposa , i que se cen a ambé en la ges ió dels
plans. Vull e e i -me a la ac ica mode na d'una ce a
complici a en e p i a
i
públic a I'ho a d'execu a els
planejamen s i els p ojec es.
De semp e la ciu a ou, majo i a iamen , un a e
públic,
i
si les inances de I'ens públic no podien
a iba -hi, o bé I1Adminis ació decidia ecó e al
deu e públic, o bé les coses queda en pe e .
Mode namen , pe o, s'han descobe camins pe a
implica inicia i a i ecu sos p i a s en els objec ius
públics. Les ó mules de concessió, socie a s mix es
o pa icipació pública en emp eses p i ades han
demos a a ui la iabili a d'aquella idea.
En I'aspec e conc e de la p epa ació del planejamen ,
els plans es a egics són la igu a enca a no ben
de inida, pe o d'u ili zació c eixen , que empa a les
més di e ses eali zacions: en I'aspec e de la ges io
i ens execu ius són les socie a s municipals i no
municipals les que a ui acullen les ac i i a s més
di e ses, pe o semp e de mane a enca ilada a la
ges io apida i e icac, És e iden que en o a aques a
no a ca a de la ges ió i execució u banis ica hi ha una
c í ica du issima con a els mecanismes de ga an ies
excessi es, complica s
i
len issims de I'Adminis acio.
pe o, en el emps d'exis encia que ja po en algunes
de les Socie a s mix es a les quals ens e e im, mol s
ens p egun em si els de ec es no s'han in il a ambé
en els nous ins umen s i a la lla ga demos en que el
que cald ia és, com amb els co xes, es ena cada "x"
anys una me odologia de ges ió di e en .
Pe sonalmen , jo c ec que so in se n'ha e un g a
massa, i que mol es egades sembla que anem
enen ossos dels p og ames públics a ges o s
p i a s, els quals, ob iamen , no es an en la posició
de desin e es pels guanys, posició que se ia p opia
de I1Adminis aciÓ. Alesho es és quan sembla que,
d'una mane a més elegan , hom ep odueix líci amen
el que ou ba oe a mane a de posa ales mans sob e
la ciu a ., segons el í ol d'una coneguda pel.licula
i aliana dels anys seixan a.
So a el lema del Cicle [[Pensem la Ciu a . se m'acu To es les coses no es són semp e di ícils
i
a iscades.
enca a un al e pensamen , p oxim a I'an e io men La conjun u a olímpica -p es igi a e me ix
i
amb
p esses- p e én jus i ica mol es coses. Si es jus i- Que s'ha de paga és e iden , pe o no malba a a .
iquen o no, el emps ho di a pe que el judici sa T oba el jus equilib i en e les plus- alues ap opiades
pos e io ¡. és la millo mane a de alida o in alida , com a p eu,
i
les plus- alues gene ades pel e de se
sospesan -ne o es les ci cums ancies i esul a s, les iable allo que depassa ia la capaci a economica de
di e ses inicia i es. IIAdminis aciÓl aques és el p oblema, més a ia
me a-u banís ic, a les po es del qual, desp és de
To depen del p eu que la col.lec i i a -a a és de descob i -lo, m'a u o espec uosamen com a inexpe
I1Adminis aciÓ con ac an - pagui pe I'e icacia. que en sóc.