L'e a de la llum: socie a i comunicació
a les po es del segle XXI
San iago RAMENTOL
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Wo king Pape n.37
Ba celona 1991
1.1 L'exp essió anglesa chip (xip) de inia, ins no a gai e, un as e diminu
i esqui i . Mol s dicciona is enca a diuen, en p ime lloc, que signi ica bocine , os,
es ella, encenall, i xa, pas ille a. Res d'impo an . Pe ò l'elec ònica l'ha desposseï
d'aquell ca àc e anodí i li ha dona la ca ego ia d'objec e anscenden . Un xip és a a
una píndola elec ònica capaç de con eni , en un espai mol eduï de ma e ial
semiconduc o , o un immens en all de ci cui s i elemen s aïllan s, dis ibuï s en
es a s, com si os un en epà de pisos. Un xip po emmaga zema mol a in o mació.
Cada dia més pe i s i assequibles, els xips han en aï la nos a ida quo idiana i els
obem a o s els acons: en la en ado a i el ele iso , en la ab ica i l'o icina i,
na u almen , dins de l'o dinado . Un p og ama d'en e enimen de la cadena de
ele isió ca alana TV3 es i ula La ida en un xip, com si o a la complexa ac i i a
humana es pogués en a o a en un minúscul pun . És, na u almen , una me à o a.
1.2 Les co des, els ils i els cables, al con a i que els chips, han juga un
pape elle an en la his ò ia de la humani a . A egades, han ama a , e ma i, en el
pi jo dels casos, o ega mol es eus aonables. No podem. assegu a que hagin
es a es is insigni ican s. Pe ò des de a emps, els cables i els ils ja no sols
en o olliguen: aslladen ene gia d'un lloc a l'al e i mouen la socie a indus ial.
Aques a ene gia po se in o mació. Milions de ils han conduï i condueixen
elec ons amb in ini s missa ges pe sonals i col·lec ius. El ma eix ai e que espi em
con é ambé milions de senyals d'in o mació en ones he zianes.
A a els cables son au opis es. Les ib es òp iques anspo en in o mació
en o ons lluminosos que ia gen, a 300.000 quilòme es pe segon, pe un aquí ic il
de id e, el nucli del qual mesu a una mil·lèsima de mil·líme e o menys. És inú il
calcula el nomb e immens de con e ses simul ànies, senyals de ídeo, àudio, ex os
i dades que poden agina aques s co dille s mic oscòpics. Demà s'hau an
mul iplica .
1.3 Les pas ille es, els ils, l'ai e són p o ablemen els esponsables de la
g an e olució que es à ans o man , i ans o ma à enca a més, la ella e a
indus ial. És an a la impo ància d'aques a e anyina elec ònica en la socie a
ac ual que els di igen s mundials, des de Ronald Reagan i Geo ge Bush a Mihail
Go ba xo , s'han a e i a di que el xip e a igual a llibe a . No es ac a,
na u almen , d'un pensamen genial, sinó que exp essen una idea cada egada més
es esa en e els obse ado s de la eali a social. I o mulen, p o ablemen sense
ole , un dels dilemes bàsics del p esen i del u u : la incompa ibili a en e la
in o mació (base del p og és cien í ic i social) i la dic adu a.
Ho exp essa en ambé mol lúcidamen els es udian s xecs quan, el
no emb e del 1989, an esc iu e aquella ca a als di igen s comunis es, que es a
con e i en l'espole a de la e olució. "Es ima s cama ades -comença en-. Han de
comp end e, si els plau, que nosal es iu em en un món o almen di e en al que ha
iscu la se a gene ació. Vos ès an iu e pels seus ideals del segle XIX, nosal es
iu em pe a la na u a i el se humà del segle XXI. Vos ès isque en en una socie a
indus ial, nosal es iu em en una socie a in o macional" (1).
To a la his ò ia de la humani a co obo a aques a gumen : la ciència no
po a ança sense llibe a i comunicació. Les dic adu es consoliden els go e ns dels
medioc es, semp e disposa s a aixeca una g an mu alla pe o ega les idees
di e gen s i con e i la se a opinió en única i immu able. Inicien així una len a,
inde ugible i a al agonia, pe què com més complex és el coneixemen cien í ic, més
necessà ia es a la llibe a i més imp escindible el d e a la lliu e comunicació.
To na em sob e aques a qües ió.
1.4. La in o mació és la ciu adella de inals del segle XX. Ho hem is en
l'espec acula p océs de ans o mació en l'Eu opa de l'Es . Els mi jans de
comunicació han juga un pape onamen al en les e ol es popula s. El ell mu
d'ace s'ha o na anspa en da an la o ça ineludible de les ones he zianes. Ho
hem obse a ambé en els in en s, consuma s o no, de cop d'Es a . Els mi jans de
comunicació s'han con e i en un objec iu de p ime o d e, po se el més impo an .
No es ac a an de conque i els palaus d'hi e n com de con ola els cen es de
comunicació. Ho hem con empla en la gue a del Gol en un iple essan : la
neu ali zació i des ucció de o s els sis emes de comunicació i aquians, l'aplicació
de so is icades ècniques de desin o mació i el con ol de les in o macions
pe iodís iques. En aques con lic e s'ha desplega la més espec acula de les
ecnologies an icomunica i es (ja assajada en l'a ac con a Líbia): l'obscu imen
elec ònic, que a impossible qualse ol ipus de comunicació. Cal a egi que la
ba oe a i idícula manipulació p opagandís ica pe pa de Sadam Hussein espon
més a èpoques que ja han passa a la his ò ia.
1.5. La gue a del gol ens pe me ambé una al a e lexió: el xip po se
usa con a la comunicació. El xip és un signe de llibe a com a exp essió del
p og és cien í ic i ecnològic des ina a millo a la quali a de ida humana, pe ò no
com a ma e ial conc e . Com an s p oduc es de la c ea i i a i in es igació humana,
po adqui i una ca ego ia posi i a o nega i a segons pe què s'u ili zi. Un xip en mans
d'un au òc a a, un dèspo a o senzillamen un boig po con e i el ègim de Hi le en
un joc de nens. El xip en mans d'una mino ia de p i ilegia s, del pode econòmic,
d'una po ència hegemònica condui ia ine i ablemen cap a la injus ícia absolu a (2).
1.6. Passem comp es: cables elèc ics, senyals he zians, cables de ib a
òp ica, epe ido s, sa èl·li s en ò bi a geos acionà ia, cen es emisso s i ecep o s,
missa ges analògics o digi als, apa ells elec ònics, an enes indi iduals, col·lec i es,
adicionals i pa abòliques ... El esul a és una ondosa i a apeïda xa xa que
enllaça indi idus, socie a s i con inen s. No hi ha on e a que la de ingui.
2.1. ¿Es em da an d'un nou capí ol de la his ò ia humana? ¿F anquegem
el po al d'una g an e olució plane à ia? És mol p obable. Si u ili zem com a eina de
eball les onades de Al in To le (3), eu em que o es han con e gi amb can is
onamen als en el món de la comunicació. El lla g pas d'una socie a caçado a i
nòmada a una socie a ag ícola i assen ada en les ciu a s a ana acompanya d'una
g an inno ació en les comunicacions: l'esc ip u a, la in o mació congelada, la
his ò ia. El len ànsi d'una socie a ag ícola cap a una socie a indus ial no hagués
es a possible sense l'apa ició de la imp em a, la comunicació massi a, el llib e, la
p emsa, la cul u a democ a i zada. La ans o mació, g adual pe ò eloç gai ebé
e iginosa, apassionan , d'una socie a indus ial a una pos -indus ial (Daniel Bell)
(4), ecno ònica (Zbigniew B zezinski) (5), in o macional, com li ulguem di , es mou
sob e dos eixos onamen als i es e amen elaciona s: les no es comunicacions
in eg ades i l'enginye ia de la in el·ligència, del coneixemen i de la c ea i i a . La
di e ència d'aques a amb les al es dues onades au en què la in o mació es
con e eix en mo o del can i (6). Demà se à, si es compleixen els augu is, l'e a de
la llum.
2.2. Quan pa lem del u u , com a pa i d'a a ho a em amb el que
anomenem e a de la llum, hem d'ad e i que dibuixem un escena i incomple . No
podem p ojec a el demà sense adme e la nos a incapaci a de p e eu e els
esde enimen s p oduï s pe magni uds desconegudes o simplemen a a
inaccessibles (7). Pocs an ensuma la c isi econòmica del 1971 (caiguda del dòla ) i
1973 (alça del p eu del pe oli) (8), que a capgi a de cop les ima ges op imis es
d'analis es p ospec ius an espec ables com He man Khan (9). P àc icamen ningú
(a excepció de l'innominable Zbignew B zezinski i Samuel Hun ing on) (10) a
imagina que, jus a la can onada de l'úl ima dècada del segle, la Unió So iè ica i la
es a dels països de l'Es d'Eu opa inicia ien un esbalaïdo p océs que p àc icamen
ha esbo a dècades de pode absolu .
No sabem què passa à demà. Es dibuixen en l'ho i zó eno mes
inno acions cien í iques i ecnològiques, espec acula s me amo osis econòmiques i
socials, excessi es complexi a s com pe in ui el inal d'aques capí ol de la c ònica
humana. Pengen sob e els nos es caps massa amenaces com pe de ini un
disseny ap oxima (11). L'a eblimen de la gue a eda no signi ica, al menys pe a a,
la desapa ició dels con lic es in e nacionals, ni an sols l'es aïmen de l'amenaça
d'una gue a a òmica que, segons la eo ia de l'hi e n nuclea , suposa ia
l'anihilamen de la ida en el plane a. L'augmen de la con aminació, l'empob imen
de la capa d'ozó, el isc de l'anomena e ec e hi e nacle, la de as ació dels boscos i
les sel es opicals, el c eixemen de l'esque da que sepa a els països ics dels
pob es, les p òpies con adiccions dels sis emes econòmics i socials, la
supe població i d'al es p oblemes i ca às o es poden al e a adicalmen els camins
de la his ò ia (12).
Ni an sols es em segu s de quina se à l'es uc u a social que acolli à la
e olució de les comunicacions. To jus de uï el eló d'ace , el no d-ame icà
F ancis Fukuyama (13) a llança la idea, no semp e ben en esa, de la i de la
His ò ia, del iom del libe alisme polí ic i ambé econòmic al com l'en én a a
l'anomena món occiden al. És, sens dub e, una hipò esi aluosa i su icien men
sòlida. Pe ò l'op imisme p o-capi alis a que anspi a no es compa i pe o hom.
Geo ge Smiley, pe exemple, diu en l'úl im llib e de John Le Ca é (14) que ambé
aques a sen ència l'hem de deixa en mans de la His ò ia. "Si eme geix una Rússia
democ à ica -assegu a en les úl imes pàgines- hau à guanya Rússia. I si Occiden
s'as ixia en el seu p opi ma e ialisme, po se esul i que ha pe du Occiden . La
His ò ia gua da els seus sec e s més emps que la majo ia de nosal es". Haig de
con essa que em sembla un pensamen més p o und que el de Fukuyama.
2.3. L'e a de la llum que sugge i em a pa i d'a a, en una isió més a ia
op imis a del u u , se à doncs un escena i possible, ins i o p obable, pe ò no l'únic.
I s'ha d'a egi que, sens dub e, els can is o igina an u bulències, in en s de
monopoli zació i domini, cops a la llibe a , xocs d amà ics (15) en e unes socie a s
que enca a es mouen dins els esquemes del segle XIX, incapaces mol es egades
de espond e als ep es de les no es ecnologies, i una eali a que a ança sense
pa a cap el u u . De e , ja es em assis in a una e apa de agmen ació social,
basada en les inadap acions de les es uc u es i els sis emes. Ja podem in en a
lemes, í ols i adjec ius, pe ò els p oblemes es uc u als no desapa eixen ni
desapa eixe an amb ecu sos e ò ics, sinó amb una au èn ica olun a d'adap ació i
me amo osi.
Hem d'assenyala abans de con inua , i si se'ns pe me l'ob ie a , que no
sols can ia el ma c de la comunicació. Assis im, no sé si pe plexes, po se inhibi s o
angoixa s, a una plane a i zació dels enòmens. Les elles on e es es a als cauen
amb menys so oll que el eló d'ace , pe ò amb mol a més e icàcia, malg a la len i ud
dels bu òc a es i la miopia dels polí ics adicionals. La c isi econòmica d'uns p o oca
e o dels al es, la descomposició ecològica d'una zona o igina pànic a la es a del
plane a. Ja no hi ha gue es locals, sinó con lic es d'al a o baixa in ensi a .
El capi al a emps que a p e eu e aques s enòmens, i aga a de les

mans ideològiques de la Comissió T ila e al, ha consolida un model ansnacional
que a deixan els go e ns i els an ics pa lamen s amb un pode de con ol i decisió
p àc icamen simbòlic.
3.1. El que hem anomena e a de la llum es basa à onamen almen , com
ja hem insinua al p incipi, en la comunicació in eg ada. La se a ac i i a p incipal
consis i à en la p oducció, emmaga zema ge i dis ibució de o ipus d'in o mació. No
es ac a d'un nou. o d e que enca a ha de néixe . Ja ha comença a ge mina en
inno acions cons an s, e olució cien í ica i ecnològica, ansnacionali zació dels
enòmens, can is socials. Ho a anuncia , a més de quinze anys, el sociòleg
no d-ame icà Daniel Bell, pa e del concep e socie a pos -indus ial (16), quan a
si ua la in o mació en el ma eix cen e de l'ho i zó, men e anuncia a el pas d'una
economia de p oducció d'a icles a una economia basada en la in o mació, on els
p o essionals i ècnics de la comunicació eemplaça an els emp esa is com a classe
social dominan .
Bell a ana enca a més enllà i a llança una idea in igan : el u u pe any
als in el·lec uals. Deixem-ho en es a d'hi e nació. Pe ò l'e olució ac ual de les
socie a s desen olupades demos a que, poc a poc, es a imposan el que
s'anomena indús ia del coneixemen , enginye ia de la in el·ligència i de la
comunicació. ~a ma eixa gue a, pe desg àcia, com a eina an icomunica i a, és mol
més una qües ió d'in el·ligència que de solda s. Go e nada pe expe s, cien í ics i
ecnòlegs, el desplegamen humà es con e eix en un espec acle al se ei de plans
mol ben dissenya s i l'aplicació massi a d'al a ecnologia.
3.2. To nem al nucli de l'a gumen de Bell. La comunicació o ques ada, els
mi jans in o ma ius, el sis ema educa iu, els bancs de dades, la elemà ica, les
biblio eques, els ins i u s d'in es igació i o a una e anyina de enòmens
in e comunica s cons i ueixen ja a ui la o ça més impo an de l'economia de inals
del segle XX.
Hem di comunicació o ques ada. Es ac a d'un nou enomen de
combinació in o ma i a que in eg a els sons indi iduals i singula i za s de cada g up
d'ins umen s amb els e ec es ha mònics p opis de les o ques es. Va més enllà del
ell concep e d'un g an conjun musical o almen usiona . S'acos a més a la idea
que a o mula Johann Sebas ian Bach quan a composa els seus cèleb es
cànons: un ema que se eix, al ma eix emps, de melodia i acompanyamen ,
desen olupa en dos, es i, ins i o , qua e eus o ins umen s. Cada eu en a
successi amen segons un emps p ede e mina . Les no es són pa de la melodia i
de les di e en s ha moni zacions. Qualse ol eu é sen i en ella ma eixa i pod ia
cons i ui una composició indi iduali zada.
La no a o ques a in o macional combina ambé els di e en s missa ges
(pe iodís ics, de ma ke ing... ) amb els di e en s mi jans (esc i s, audio isulas ... ).
Pe ò la melodia comunicacional s'acos a als cànons mes complexes: aquells que no
solamen s'escalonen en el emps, sinó ambé en els ons; o aquells que juguen amb
in e sions del ema. Douglas R. Ho s adne , p o esso de Ciències Cogni i es de la
Uni e si a de Michigan, a compa a (17) els complexos cànons de Bach, els
labe in s sense i de Esche i la lògica ma emà ica de Gödel. I a oba un comú
denominado , que anomenà bucles es anys, una mis e iosa coincidència en e el
ini i l'in ini , en e l'indi idualisme i el conjun .
L'o ques a comunicacional és, cada egada més, com un bucle es any.
3.3. La me à o a de l'o ques a ens se eix pe dibuixa una socie a
comunicacional in eg ada, on es con onen els mi jans i els missa ges, ins el pun de
gai ebé dilui se . ¿Què és el mi jà?, es p egun a a Umbe o Eco en un a icle ecen
(18). ¿Què és comuni cació?, pod íem a egi nosal es. ¿El ele iso , el elè on, les
elacions públiques, l'o dinado , la publici a , el dia i, un p og ama de àdio, el
ma ke ing di ec e, una sama e a amb logo ip, una acció p omocional, un conce de
ock pa ocina ? To unciona in eg almen . To és comunicació. I ins i o , esc i ia
Eco, comunicació al quad a . Pe exemple, quan un can an o un espo is a po a
una ma ca de e minada a la sama e a i el seu espec acle es e ansme pe ele isió
i/o apa eix en p ime pla a les pàgines d'un dia i.
La ma eixa ecnologia ajuda a in ensi ica el p océs in eg ado . Els expe s
anuncien cis ells elec ònics, on ani à embolicada o a la ui a in o ma i a, des del
ele iso a l'o dinado , des del elè on al módem, des del dia i elec ònic al ídeo, i
així successi amen . Pensem, pe exemple, en l'anuncia naixemen del cinema
in o mà ic, un sis ema que, en un u u no mol llunyà, pe me à un diàleg en e la
pel·lícula i l'espec ado , i que a à possible di e ses al e na i es a l'es il dels
so is ica s jocs d'o dinado ac uals.
I hom es p egun a, com ja ho eia l'esc ip o mexicà Oc a io Paz (19), pe
què la li e a u a segueix ancada en les pàgines d'un llib e i no ha explo a els nous
mi jans de comunicació en busca d'o e es inèdi es. La di e si icació és pe a Oc a io
Paz el e o n al pac e e bal, com a succei quan l'ésse humà a comença a se
humà, és a di , quan a pa la . Alguns di ien més: accedim a la ci ili zació de la
mi ada. I al es a egi ien que hem passa del manusc i al mecanosc i , i del
mecanosc i al compusc i .
3.4. A iba aques pun , caiem de ini i amen en la emp ació de ci a al
gu ú de o s els gu ús, Ma shall Mcluhan (20). Ningú ens po acusa de poca
capaci a de esis ència, de manca de o alesa. Pe ò os ès adme an que no es po
aguan a més la p essió dels ins in s més p imi ius. Pe què si el mi ja és el missa ge i
la ele isió ob ia una po a insegu a cap a una no a cul u a, què passa à amb els
mi jans elec ònics de comunicació in eg ada?. La espos a la obem no amen en
Daniel Bell (21), en un esc i ambé ecen en ia a un cicle de con e ències de la
undació ca alana Ac a: "pos mode ni a o la cul u a de la deso ien ació". Almenys,
pe a a.
To nem a e un epàs: elemà ica, mi jans adicionals de comunicació de
masses, ídeo, ídeo- elè on, bancs de dades, pe iodisme, educació, li e a u a,
ídeo-cinema, publici a , elacions públiques, ma ke ing di ec e, p omocions i al es
ècniques, o mes, mi jans i missa ges di e sos. Un coc ail explosiu. Po se
l'ins umen onamen al pe cons ui una democ àcia elec ònica plane à ia, pe on
ci cula an en o es di eccions mile s de missa ges in o ma ius. In el·ligència. O po
con e i -se en l'a ma de ini i a pe es abli la pi jo de les dic adu es.
4.1. Un pe sona ge conse ado com el plu ici a Daniel Bell, en un a icle
publica l'any 1979 en la Ha a d Busines Re iew (22), ja pa la a del pe ill que podia
suposa o a aques a concen ació de pode in o ma iu en poques mans. I ens
dibuixa a la possibili a d'una au oc àcia, no el·lada mol abans (més emp acions)
pe au o s an conegu s com Aldous Huxley (23) i Geo ge O well (24) o con e ida en
mo iu d'assaig pe manen pe A mand Ma ela (25).
En el lími de la incon inència més pe e sa, pe me in que no oblidem de
con oca els an asmes ( ade e o) de l'in o me MacB ide (26) o d'aquell llib e de
lec u es ju enils esc i en e ba o s pe Manuel Vázquez Mon albán (27).
Pe ò Bell esul a més ú il en aques a època de yupies ecen con e sos,
d'admi ado s de la gue a ecnològica i de p o essionals del pode . Dèiem, doncs,
que el p es igiós sociòleg no d-ame icà c eia que es podien p odui se ioses
amenaces con a la llibe a i la democ àcia. I immedia amen a egia que la
ecnologia no de e mina l'es uc u a social. Es po u ili za pe amplia les llibe a s i
millo a les condicions de ida dels ciu adans o pe con ola -los enca a més.
4.2. Cal assenyala , una egada més, que no sabem què passa à. El u u
no es po anali za amb c i e is del passa , pe què co em un isc més d'e o . La
e olució comunicacional di e eix no ablemen de les que s'han p oduï en la his ò ia.
La e olució ag ícola es basa a en la possessió de e enys è ils. Com més camps
ben ega s es posseïen, més ic s'e a. L'objec iu consis ia en conque i e es. La
e olució indus ial imposà el pode dels països que e en ics en ecu sos na u als o
que enien mi jans pe domina -los i ans o ma -los. Pe ò la e olució
comunicacional, onamen ada en la mic oelec ònica, es basa (com hem di ) en
minúsculs xips de silici, àcils d'ob eni , i en el pode de la in el·ligència. Gas a poca
ene gia, no p ecisa e i o i, es asllada a la eloci a de la llum i no exigeix més
condicions que el desen olupamen cul u al i cien í ic. La men subs i ueix la o ça
ísica. El seu oxigen és la llibe a . Aques a és la g an espe ança his ò ica, en el
sen i més hegelià de l'exp essió. Sense llibe a , la socie a comunicacional es oba,
pe de inició, condemnada a mo . És a di , no se à comunicacional.
5.1. Volem c ida l'a enció amb unes quan es pa aules que ani an
p o agoni zan els capí ols inals d'aques a e lexió caò ica, en el sen i més
cosmològic de la pa aula, aques a apelle ia in el·lec ual o aques a ex a agància
quàn ica. Es igual. P e e im la me à o a de la ísica quàn ica, pe què ens pe me
juga amb la idea de enca el sen i comú adicional. Sabem que, pe exemple,
quan in eg em comunicació pe iodís ica i comunicació de ma ke ing come em un
peca mo al que els sace do s ene ables de la mi ologia in o ma i a no ole a an.
Quan a apa èixe el concep e d'ona-pa ícula ambé es a gene ali za
l'escep icisme i, això no obs an , a acaba sen eal. Adme em, almenys, el dub e.
Alguns ísics pa len d'iden i a esquizo ènica o del labe in de les pa adoxes. Po se
pod íem aplica -ho aquí ambé.
Volíem sub a lla unes pa aules claus pe desen olupa les idees inals
d'aques a ponència: men , in el·ligència, llibe a , democ àcia, c ea i i a , imaginació.
Elles, diuen, se an el nucli de l'ac i i a humana, una egada desapa egudes les
úl imes di icul a s d'aplicació de les ècniques in o mà iques .
5.2. No al a gai e pe que així sigui. Els o dinado s de a més de en a
anys con enien cen ena s de quilòme es de cables, mile s de àl ules elec òniques,
i gas a en g an quan i a d'ene gia que gene a a calo . In odui i ex au e dades
d'aquelles eno mes i mis e ioses màquines exigia coneixemen s quasi eso è ics
sob e llengua ges indesxi ables, a ge es pe o ades i cin es. Les ope acions e en
massa len es. A a o és mol més àcil. El xip ha subs i uï les àl ules i els cables i
la in o mació ci cula a una eloci a inc eïble. I el que és més impo an , no calen
coneixemen s especials pe u ili za -la. És a di , no cal dedica ene gies
suplemen à ies pe domina els sec e s de la maquina. Els ap enen els nens de
pa ula i o jugan amb la o uga Logo. La in o mà ica ol que l'ésse humà apliqui
la se a in el·ligència, pe què ella ma eixa és cada egada més in el·ligen .
Els anomena s sis emes expe s pe me an que la in el·ligència i
l'expe iència dels millo s cien í ics, enginye s i p o essionals de o ipus es posin a
disposició de o s els ciu adans. S'ob e així un ho i zó de possibili a s immenses. I no