L'abs encionisme en e els jo es a Ca alunya:
una p ime a ipologia
Jaume MAGRE
Uni e si a de Ba celona
Wo king Pape n.76
Ba celona 1993
1. EL MARC INTRODUCTORI (1)
Com a ma c gene al i in oduc o i ens sembla impo an eu e g à icamen el
que s'ha con e i en una idea socialmen compa ida i mol comen ada en els
mi jans de. comunicació: els jo es no o en. S'ha d'in en a , doncs, en p ime lloc,
eu e si aques a pe cepció és ce a o no. Aconsegui els censos pun eja s de les
di e en s eleccions de o Ca alunya és una asca p àc icamen impossible. Pe
aques mo iu només s'in odueixen a all d'exemple les dades de la ciu a de
Ba celona, sabedo s que el esul a és ela i amen ex apolable a o el P incipa .
Els es p ime s g à ics mos en les dis ibucions pe eda s quinquennals del
o al de la població de la ciu a de Ba celona. S'hi ecullen les da e es eleccions
au onòmiques, les úl imes gene als i un exemple dels comicis municipals de 1991.
Pel que a a les dades, an de les eleccions de 1988 com de 1989 són el, esul a
d'una mos a de censos pun eja s que a eali za el Se ei d'Es adís ica de
l'Ajun amen de Ba celona. En can i, quan a les da e es eleccions locals, només
s'ha inclòs el cas del dis ic e de San s Mon juïc ja que en mol s casos es compo a
com la mi jana del o al de la ciu a , i o ma pa d'un es udi que enca a s'es à duen a
e me.
Com po obse a -se en els g à ics 1 i 2, l'abs enció ins als 35 anys és semp e
supe io a la mi jana. És a di , els jo es o men un dels col·lec ius que, e ec i amen ,
més s'abs é. No és ins a pa i dels 80 anys quan l'abs enció o na a se supe io a
la mi jana, i aques a egada mol supe io , essen e iden s les aons d'aques
compo amen . Pe an , sembla que siguin els indi idus d'en e 35-40 anys ins als
75-80 els que p incipalmen o en, i d'en e aques s, els de 45-65 anys els que més
ho an. Així, aques a "e olució" queda cla amen e lec ida amb la o ma d'"U" la qual
oposa els g ups cen als als ex ems. Com indica LANCELOT (2) en el o jo e es
poden dis ingi dues ases: al p incipi o en pe cu iosi a o pe a i ma -se, pe ò a
pa i dels 23-24 anys comença el compo amen abs encionis a.
Així, doncs, el que no sembla a ia és l'es uc u a de la co ba. Aques a,
malg a lleuge s can is o modi icacions semp e de ma ís es man é es able al lla g
del emps. Com po obse a -se en el g à ic núme o 3 les co bes sinusoïdals són
p àc icamen idèn iques; Púnic que a ia -o el que ho a de o ma subs ancial- és el
ni ell d'abs enció en e els di e en s ipus d'eleccions.
Da an d'aques s g à ics la p egun a clau és: es compo a an els jo es com els
seus an ecesso s i a iba s els 35-40 anys, en a an de o ma majo i à ia en el joc
polí ic i comença an a o a , o bé el sec o jo e de la nos a socie a ind à un
compo amen abs encionis a, de al mane a que no en in de ple en el joc polí ic. A
més s'ha d'inclou e un nou elemen que enca a complica més el pano ama: els jo es
d'a ui són el p ime col·lec iu p àc icamen sociali za en democ àcia, men e que
en e els seus g ans això no ha es a així. Pe an , s'ha de conside a el possible
e ec e que pugui eni aques e .
A pesa de la di icul a , i a en u an una hipò esi, o ens duu a pensa que el
ni ell d'abs enció augmen a à p og essi amen , p eo man enin -se l'es uc u a de la
co ba. És a di , només una pa del col·lec iu dels jo es s'inco po a à al o al com
ho han e els seus an ecesso s. El e que el o ja no ingui un e ec e p es igi, sinó
que sigui simplemen un d e i que, pe an , es po exe ci o no, po ajuda a què la
in e enció en el joc polí ic no sigui habi ual, sinó en si uacions en les que la
conjun u a polí ica pugui queda de inida, en pa aules de Mon e o, com
excepcionals.
Malg a o , la espos a no és àcil i és necessa i un majo g uix d'in o mació pe
a pode p e eu e el compo amen del col·lec iu jo e quan a la pa icipació. Pe
aques mo iu l’Ins i u de Ciències Polí iques i Socials a eali za una enques a
du an la p ime a quinzena de desemb e de 1991. La població d'es udi a se la de
o Ca alunya essen la mos a de 1.000 enques es amb una sob emos a pe al
sec o jo e -els indi idus de 18 a 29 anys- de 1.000 en e is es més. Els esul a s
que es p esen en són l'explo ació es adís ica de l'esmen ada enques a.
L’objec iu p incipal en el momen de e l'explo ació i que e eb a aques pe i
es udi és ob eni una ipologia de la gen jo e de Ca alunya pa in de la se a
conduc a quan a la pa icipació elec o al. L'objec iu queda com una me a enca a
llunyana en la qual s'hi es à eballan . Malg a o , l'expe iència ens sembla que po
se in e essan i deixa un camí obe pe a u u es in es igacions.
II. EL PROCÉS SEGUIT
El p océs segui pe a l'ob enció d'una ipologia del segmen poblacional jo e
ca alà ha es a el següen :
A. Rece ca de les a iables que més di e encien el col·lec iu que es de ineix
abs encionis a del que es decla a pa icipa iu. A pa i , de la p egun a ela i a a si els
en e is a s ani ien a o a a les eleccions au onòmiques c euada pe o es les al es
p egun es de l'enques a, es a possible mesu a en quines qües ions es p odueixen
majo s di e ències signi ica i es.
B. A a és d'una anàlisi de co espondències múl iples s'ha p ocedi a
iden i ica els ac o s explica ius objec e d'es udi. S'han ob ia de l'anàlisi aquelles
a iables edundan s i que, pe an , no apo en in o mació addicional.
La ep esen ació g à ica del pes dels eixos (G à ic 4) mos a el pes explica iu
de cadascun dels ac o s ob ingu s.
Com ja és sabu , els esul a s d'aques ipus d'anàlisi han de se in e p e a s a
pa i de les p opie a s i els elemen s següen s:
1. L'anàlisi d'un ac o hau à d'e ec ua -se a pa i dels elemen s amb
coo denades ex emes. Amb aques objec iu, es de allen les espos es que
ca ac e i zen cadascun dels ex ems dels cinc p ime s ac o s o eixos an pel que a
a les a iables ac i es com les il·lus a i es en el G à ic 5 (eixos ex ems).
2. La p oximi a de dos elemen s d'un ma eix conjun ha d'in e p e a -se com a
conseqüència que ambdós elemen s enen pe ils semblan s.
Rep esen an g à icamen els dos eixos o ac o s p incipals, podem isuali za
de o ma conjun a la si uació ela i a de les dis in es classes.
Com po obse a -se en el G à ic 6 (eix 1* eix 2) la disposició opològica dels
indi idus pe anyen s a les di e en s classes, és eno memen sugge ido a. Pe una
banda l’Eix 1, -que es disposa d'oes a es - ens di ideix el g à ic en e els indi idus
amb una majo endència a la pa icipació i els que, pel seu pe il, p obablemen
s'abs inguin. Els p ime s es an col·loca s en els quad an s més occiden als, men e
que els segons se ien els si ua s a la d e a. Pe al a banda, el segon Eix ens
dis ingeix en e els que, en un p incipi, esponen les p egun es del qües iona i dels
que de o ma habi ual no eme en un judici. Així, aques s es a ien, p incipalmen ,
si ua s en el quad an sud-es .
Un cop ela a el de all, si s'obse a el g à ic queda palès com, les dues
ca ego ies més sepa ades són els que pa icipen -amb l'e ique a 4- i els que s'han
anomena apolí ics mili an s -classi ica s en el g à ic com a 2-. En e aques es dues
classes, es de ec a cla amen el "nú ol" d'indi idus p incipalmen assigna s a la
classe 1 , és a di , a la dels ous o on issa. Sembla pode an icipa -se, doncs, una
p ime a hipò esi que s'hau à de con i ma al lla g de l'es udi: exis eix una ce a
g adació en e la pa icipació en els comicis elec o als i l'abs enció del joc
polí ic.
Pe a pode do a de con ingu cadascuna de les classes, no són su icien s els
esul a s ob ingu s amb les p egun es ac i es de l'anàlisi ac o ial. Pe aques a aó
s'ha c eua la ipologia pe la o ali a de l'enques a.
La o ma d'abo da una b eu anàlisi de les ca ac e ís iques més signi ica i es
de cadascun dels g ups es eali za à a pa i de la següen in o mació:
1.- Dades d'iden i icació.
2.- Els alo s més compa i s.
3.- La pa icipació elec o al.
Abans de comen a les ca ac e ís iques dels di e en s g ups de la ipologia, és.
necessa i assenyala el pes que enen en el o al de la població en e is ada. Així, el
subg up dels que s'han anomena pa icipa ius ep esen en un 33% del o al, els
apolí ics mili an s un 20 %, la classe dels ous ag upa un 41 % del conjun 1 els
que no saben un 6.3%. Degu al poc pes mos al d'aques a da e a classe, s'ob ia à
la e e ència explíci a en la ca ac e i zació.
1. Dades pe sonals
1. Malg a les di e ències no siguin excessi es, els indi idus de la classe dels
pa icipan s són els que més han nascu a Ca alunya, men e que els que menys ho
han e són els apolí ics mili an s. Pe con a, el g up dels ous es a ia en la on e a
d'ambdós.
Taula1
2. Quan al lloc de naixemen dels seus p ogeni o s, men e gai ebé la mei a
dels pa icipa ius decla a que els seus pa es han nascu o s dos a Ca alunya, en e
els apolí ics aques a p opo ció abas a només una e ce a pa .
Taula2
3. Pel que a a la llengua habi ual, els pa icipan s són els que més domini
enen del ca alà i els que més l'u ili zen. Els apolí ics són la classe més
cas ellano-pa lan i la que é menys domini de la llengua ca alana. El col·lec iu dels
ous, com ja és habi ual, es a ia en una posició in e mèdia en e els ex ems, malg a
s'obse i una majo p oximi a amb els p ime s.
Taula3
4. No s'ha d'oblida , pe ò, que el conjun de dades e e ides a l'"a elamen " a
Ca alunya s'han de posa en elació amb el concep e de classe social. Així, els
apolí ics són la classe en la qual . la p esència de caps de amília ob e s és més
ele ada, men e en e els pa icipan s -mol més "lliga s" al P incipa -, augmen a
sensiblemen els ills de quad es, p o essionals libe als i emplea s.
5. A enen al ni ell. d'es udis, malg a la majo ia enca a es igui en pe íode
es udian il, els indi idus amb més endència a pa icipa i els ous enen un ni ell
d'es udis més ele a , men e que els apolí ics enen un meno ni ell d'ins ucció i,
consegüen men , són els que més a ia han en a en el món labo al.

2. Els alo s més compa i s
1. Com diu Vic ò ia Camps (3), sembla pode a i ma -se que la població jo e
ca alana és més ole an en e s els assump es p i a s i més se e a en elació amb
les accions que es enen la se a in luència a l'àmbi públic. Conside an que el domini
públic és més subjec e a no ma i a legal que els assump es pe sonals, es pod ia di ,
ambé, que s'obse a, una iden i icació de la mo al amb l'è ica legal- o mal.
Legi imi a i legali a semblen es a , doncs, associades, elemen que alida la idea
que la mo al és pública i no p i ada. Pe an , com assenyalen F ancisco And és
O izo i Alejand o Sánchez en El sis ema de alo s dels ca alans (4), l'àmbi de la
mo al, on és líci i necessa i egula i ju ja , és el de les accions i decisions que enen
una ep esen ació en la col·lec i i a o que són d'in e ès comú.
Aques a desc ipció és especialmen alida pel que a al col·lec iu dels
pa icipan s, men e que el subg up dels apolí ics són els més ole an s espec e les
ansg essions de ipus social, com si la idea de comuni a no hi es igués an p esen .
Aques a hipò esi es con i ma pel e que la pa icipació en associacions i en
mo imen s, al e na ius és gai ebé inexis en en e els que mos en una endència
cla a a la no pa icipació elec o al, men e que el pe cen a ge d'associacionisme,
malg a que sigui ín im, oman més p esen en e els anomena s pa icipa ius.
Pe al a banda, la ipologia polí ica mos a que les màximes di e ències es
p odueixen, al e cop, en e les dues classes ex emes, essen especialmen
e iden s en els concep es d'o d e o con ingu polí ic -nacionalisme, socialisme i
capi alisme-. En can i, la coincidència és e iden en ce es idees com són el o al
aco d amb la p opie a p i ada, i el o al desaco d amb el se ei mili a , l'exè ci , i,
sob e o , l'ene gia nuclea . Aques úl im, ín imamen lliga a o el p oblema
medioambien al. Com indiquen F ancisco And és O izo i Alejand o Sánchez (5),
aques és un alo eme gen que comença a posiciona -se de mane a empà ica en
el que pod ia se un nou mapa è ic, jun amen amb p oblemà iques globals, com el
desa mamen , que són iscudes especialmen a a és dels mi jans de comunicació,
pe ò que coincideixen amb el mapa è ic ciu adà.
2. Resul a cu iós que la immensa majo ia de jo es es p oclamin demòc a es i
que alho a sen in un en usiasme més mode a pe les eleccions i una descon iança
mani es a cap als pa i s. Així, pe exemple, el e que la conside ació dels pa i s
polí ics com l'únic mecanisme pe ga an i la pa icipació dels ciu adans compo i un
ele a g au de desaco d, po e pensa que la jo en u pugui a iba a eu e millo
de ensa s els seus in e essos a a és d'al es pla a o mes d'acció, ag upacions,
en i a s o o gani zacions di e en s al que són els pa i s polí ics en l'ac uali a .
Ens ag ada ia pode eu e en què ha con ibuï la isió an nega i a dels pa i s
que a dona el ègim an e io . Com esmen en José Ramón Mon e o i Ma iano
To cal en l'a icle La cul u a polí ica de los españoles: pau as de con inuidad y
cambio (6) “... sec o es subs anciales ca ecen de in e és polí ico y se mani ies an al
ma gen de la ida polí ica, se conside an polí icamen e ine icaces y mues an un
ma cado escep icismo c í ico hacia unas eli es polí icas con las que no se sien en
iden i icados. (...) Muchas de es as ac i udes deben en pa e su con igu ación al
legado cul u al del anquismo".
Malg a que aques e po media i za les dissimili uds exis en s en e els g ups
de la ipologia, es po assenyala que els més d'aco d en què els pa i s di ideixen a
la gen , en què les eleccions només legi imen una eli que es a au o- ep oduin , i,
sob e o , el e que la idea de la democ àcia com el millo dels sis emes polí ics sigui
poc compa ida en e els apolí ics demos a ia l'elemen bel·lige an d'aques g up.
Pe ò, men e aques esul a e a p e isible, el que més so p èn és el e que els
ous, en aques cas, es an més p ope s a les posicions ex emes dels apolí ics. És a
di , men e el pe il d'aques s semp e s'ha man ingu com a pas in e medi en e
ex ems, en el momen en què s'a aca de o ma p o unda l'a el de les se es
con iccions esul en es a més p ope s a la igu a dels apolí ics.
Taula4
3. Un al e elemen que és disc iminan a l'ho a de acili a la dis inció ipològica,
és a pa i de l'es ablimen del codi de conduc a del polí ic o, més genè icamen , la
o ma d'ac ua en polí ica. Si es compa a la dis ibució dels jo es amb el o al de la
població ca alana, s'obse a com el sec o jo e apos a ela i amen més pe
sabe -se adap a a la eali a can ian que la ideli a a uns p incipis. És a di ,
p ima més la idea u ili à ia del que e polí ic, que la essan pu amen ideològica.
Aques a és la pano àmica gene al. Si eduïm la mi ada a la ipologia que hem c ea
queda palès com la majo ia dels apolí ics compa eix una idea ins umen al de la
polí ica, men e que en e els pa icipa ius, augmen a conside ablemen els que
conside en que és i al la lleial a a uns p incipis.
4. Pe al a banda, les pe sones poden de ini -se en unes ac i uds ela i amen
es ables, poden -se o dena segons uns eixos, dels quals sembla que els més
signi ica ius són l'eix esque a-d e a i l'eix de sen imen de pe inença
espanyol-ca alà. La si uació ipològica en un dels dos eixos ambé ens ajuda a do a
de con ingu les di e en s classes. En p ime lloc, i a enen a les dades globals del
o al dels jo es, cal assenyala que gai ebé la mei a es col·loca en una posició
cen al de l'escala, és a di " an espanyols com ca alans", quan a la es a, la g an
majo ia mos a un ce g au de nacionalisme ca alà.
Pe ò, aques ma c genè ic a ia subs ancialmen depenen de la classe a què
es pe anyi: en e els que s'han anomena pa icipa ius la majo ia se sen en ca alans,
men e que els apolí ics mili an s es decla en lleuge amen més espanyols. A més, i
com a dada complemen à ia que acaba ia de poli aques a dimensió, és en aques a
da e a classe on es des e ma una majo di isió d'opinions en on la idea o
concep e de Nació. És necessa i eco da un al e cop que el conjun de a iables
amb con ingu nacional s'han de co elaciona amb aquelles de con ingu de classe
social.
Taula5
L’al e eix al que ens hem de e e i és el de l’escala ideològica. Respec e
aques a dis ibució, cal assenyala que més de la mei a dels apolí ics mili an s es
decla en, com indica el seu nom, apolí ics. Pe con a, els pa icipa ius són els que
majo i à iamen se si uen a l’esque a o al cen e esque a. Al e cop, els indi idus
que con o men la ca ego ia dels ous és compo en com a elemen on issa en e els
dos ex ems, de al mane a que una cinquena pa es decla a apolí ica i una e ce a
pa es conside a genè icamen d'esque a.
Taula6
5. Un al e aspec e que ambé esul a se disce nido a l'ho a d'aconsegui
c ea el pe il de cadascuna de les classes és l'in e ès que despe en ce s àmbi s de
la ida quo idiana: és elle an obse a com són els indi idus pa icipa ius els que
més in e ès demos en pe qualse ol dels emes pels quals se'ls ha demana , men e
que en e els apolí ics succeeix el con a i. Aques desin e ès és especialmen
mani es pel que a a l'àmbi de la polí ica. Malg a només pe a una cinquena pa
dels jo es de Ca alunya la polí ica és un ema bas an o mol habi ual en les
con e ses, aques desin e ès assoleix en e els apolí ics pe cen a ges o co es que
abas en p àc icamen la o ali a del col·lec iu, men e que en e els seus con a is, la
inclinació pe aques àmbi ag upa a més de la mei a del conjun .
És més, espec e a l'e olució, de l'in e ès pe la polí ica, i de o ma con à ia a
la mi jana de la població ju enil -en què una e ce a pa assenyala que aques ha
augmen a -, una g an majo ia de la classe bel·lige an , assenyala que mai n'ha
ingu .
Taula7
Pe al a banda, el majo o meno in e ès pe la eali a ci cumdan ha de
queda necessà iamen e lec i en ce es accions, com és el g au de lec u a de
p emsa. Es coneguda la di e ència que el nos e país é, en aques àmbi , espec e
d'al es d'Eu opa, pe ò aques ema no és a a el que ens in e essa. El que si impo a
pe als nos es p opòsi s és el e que o nin a se els pa icipa ius els que més
llegeixen la p emsa d'una o ma habi ual. En e els apolí ics mili an s una qua a pa
no la llegeix mai.
3. La pa icipació elec o al
1. Un cop es able es les ca ego ies quan als alo s socials més compa i s i
es ils de ida que més in e essen pe a do a de con ingu la ipologia, ens és
necessa i a a es abli ce es conclusions pel que a a la pa icipació elec o al i el joc
polí ic.
Més de la mei a de la població jo e decla a que a l'ho a de decidi el o , el
que més li comp a és el pa i . En la dico omia candida /pa i , els pa icipa ius
apos en, p incipalmen , pe l'elemen ideològic, és a di , pel pa i , men e que els
ous ho a ien ela i amen més pel candida .
Taula8
2. De les espos es dels en e is a s, semblen dedui -se dos ipus de aons que
explica ien la decisió d'ana a o a . Pe una banda, s'obse en aons d'obligació
mo al, que engloba ien, en e d'al es, la idea de deu e i d'obligació. Pe al a banda,
ambé s'exposen aons de ipus ins umen al -"Pe què su i el que jo ull", "Si no, no
ens d e a queixa - e"-. En gene al, sembla que els jo es u ili zin una a gumen ació
més p ope a. a la idea d'u ili a que a qües ions de ipus ideològic. Pe ò, l'in e essan
és obse a com els indi idus de la classe dels pa icipan s ci en més aons amb una
ce a "obliga o ie a ".
3. Com ja s’ha indica al p incipi de la sessió, i l'enques a només a: que a i ica
el esul a , si es compa a el ni ell d’abs enció del o al de la població en e is ada
amb la dis ibució que es dóna en e els jo es, s'obse a que l’abs enció cons an és
mol més ele ada en e aques s, dec eixen de o ma pa al·lela el g uix d'indi idus
que decla en o a sense in e upció.
In en an e un càlcul ap oxima de l’abs enció cons an i l’espo àdica pe
cadascun dels g ups, s'obse a que en e els apolí ics p op de dues e ce s pa s
són abs encionis es cons an s i al ol an d'una cinquena pa ho són de o ma
espo àdica, men e que en e els pa icipan s, els o an s cons a s sob epassen el
70%, essen el pe cen a ge d’abs enció cons an un 5 % i la in e mi en abas a al
ol an del 15 % es an . Pel que a a la classe on issa, la xi a d'abs encionis es
cons an s assoleix al ol an d'un 10%, men e la dels o an s espo àdics gi a en o n
d'una cinquena pa del o al.
Com po obse a -se, les classes que han so gi de l'anàlisi ac o ial compo en
una ce a g adació a o s ni ells, on els g ups ex ems enen ep esen a s pels
col·lec ius que s'han anomena "apolí ics mili an s" i "pa icipa ius".
Taula9
Si en enem pe poli i zació un ni ell accep able d'in o mació, un in e ès
su icien pels p oblemes col·lec ius no e e i s exclusi amen a la p oblemà ica
nacional i una pe anyença, més o menys ac i a en associacions, sembla que la
g adació es mogui en aques eix. La g adació, doncs, no sembla que sigui
es ic amen de pa icipació, sinó més a ia en el en all de possibili a s que
Taula4

Taula5
Taula6
Taula7
Taula8
Taula9

G a ic1
G a ic2
G a ic3
G a ic4
G a ic5-7

G a ic5-8
G a ic5-9
G a ic5-10
G a ic6
G a ic7

G a ic8
G a ic9
G a ic10
G a ic11