J. Ben ham: u ili a isme mo al i democ àcia
Josep Joan MORESO
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Wo king Pape n.82
Ba celona 1993
Je emy Ben ham (Lond es 1748- Lond es 1832) isqué una lla ga i, en
apa ença, anquil·la exis ència humana (1), dedicada a l'es udi i a l'elabo ació
d'apassiona s p ojec es de e o ma legal i polí ica de les ins i ucions del seu emps.
Mai no ingué mol a cu a de la publicació idel de la se a ob a, i pe aques a
aó impo an s llib es seus no an se conegu s ins al segle XX (2). Els seus edi o s
més impo an s del segle XIX no o en gai e idels, amb l'excepció de John S ua Mill
(3). Els al es edi o s: E. Dummon y J. Bow ing deixa en llacunes on els con enia i
can ia en so in el pensamen de l'au o . Pe aques a aó la publicació en cu s de
les ob es comple es pe pa del Ben ham Commi ee (iniciada el 1968)
p opo ciona à una isió acu ada i de ini i a de l'ob a d'aques au o .
De o a mane a, l'ob a que en aques cas més ens in e essa ou publicada en
ida de Ben ham i e isada pe ell ma eix. An In oduc ion o he P inciples o Mo als
and Legisla ion (4), (IPML en enda an ) a se publicada l'any 1789. T ac a é de
si ua -la en el con ex de la immensa ob a de l'au o ; i, necessà iamen , de
complemen a -la amb les idees dels da e s anys de Ben ham, con ingudes
p incipalmen al Cons i u ional Code (5) de 1830.
Els p ojec es e o mado s de Ben ham no ingue en gai e so des del pun de
is a de la se a aplicació p àc ica. Un dels p ojec es pel qual. és més conegu , el
p ojec e del Panop icon (6) -una p esó on es eali za en algunes de les idees que
de ensà- cons i ueix un bon exemple de la so del seu impuls e o mado : el seu
p ojec e ha es a mol comen a a la li e a u a, ha es a c i ica pode osamen (7),
pe ò com a p ojec e pe sonal i his ò ic a se un acàs; malg a que hi a esme ça
una g an pa dels seus es o ços du an els anys més p oduc ius de la se a ida, a la
i el Pa lamen anglès a enuncia a la idea i a indemni za Ben ham amb 23.000
lliu es es e lines l'any 1813. Feia poc Ben ham ha ia conegu James Mill (1809) i
aques a coneixença jun amen amb la descon iança de les possibili a s de can i
(augmen ada pe esde enimen s com el del Panòp ic) el dugué cada egada més
p op del adicalisme polí ic. W. Twining, en un a icle de signi ica iu í ol "Why
Ben ham?"(8) ha di que hi ha es aons que duen a es udia l'ob a d'un pensado
del passa com Ben ham: 1) que és una igu a signi ica i a en la his ò ia de les idees,
2) que in lueix amb la se a ob a en els esde enimen s his ò ics de la se a època i
d'èpoques pos e io s i 3) que é alguna cosa pe di -nos a nosal es, que algunes de
les se es idees possibili en el diàleg amb ell des de les p eocupacions eò iques del
p esen . T ac a é de mos a que pe o es aques es aons al la pena ocupa -se del
pensamen de Ben ham. Cal di , pe ò, que L’ob a de Ben ham és elle an en
aspec es múl iples del pensamen humà i que aquí només pod é e e i -me a alguns
d'ells. Ben ham és un bon ep esen an de la adició anglosaxona de Mo al
Sciences, una adició que, amb un impo an backg ound ilosò ic, e lexiona a a la
egada sob e economia, eo ia polí ica, eo ia ju ídica i iloso ia mo al (una adició
que exempli ica cla amen Adam Smi h i a la qual enca a pe anyia J.M. Keynes).
Doncs bé, aques a adició sembla ha e enascu en el món anglosaxó: so a el
pa aigua de l'anomenada eo ia de l'elecció acional a ui en dia discu eixen ilòso s,
eò ics de la polí ica, ju is es i economis es. Aques a adició, en qualse ol cas, é
mol a eu e amb l'u ili a isme que Ben ham inaugu à.
De o a mane a, l'àmbi in el·lec ual en què Ben ham es o mà ou, sens dub e,
l'àmbi del pensamen il·lus a i ell ma eix ou, en múl iples aspec es, un il·lus a . Pe
aques a aó, és con enien selecciona aquells aspec es del pensamen de la
il·lus ació que més an in lui en la con igu ació de la se a ob a.
I. EPISTEMOLOGIA EMPIRISTA
La eo ia del coneixemen que hi ha a la base de la concepció ilosò ica de
Ben ham, i ambé -és cla - a la base de la se a iloso ia mo al, p o é de Locke i
Hume. Ben ham a esc iu e (9):
To es les nos es idees p o enen dels nos es sen i s i l'única mane a de
p esen a qualse ol de les nos es idees de o ma cla a i de e minada és
ascendi ins als objec es sensibles en els quals s'o igina.
Aques a epis emologia empi is a ana a acompanyada d'una on ologia
nominalis a: el mobilia i de l'uni e s pe a Ben ham e a un mobilia i mol ascè ic. La
se a on ologia es a ia més ben ep esen ada pe una pla ja quasi dese a que pe
les Rambles de Ba celona (10). Pe a Ben ham l'uni e s con enia únicamen allò
que anomena a en i a s eals: objec es ísics, imp essions sensibles i idees. Es
ce , pensa a, que nosal es enim. noms pe a d'al es en i a s (p opie a s com la
blanco , elacions com l'amis a o les exp essions d'obligacions i de d e s, e c.);
pe ò aques es són només en i a s ic ícies (11). Les en i a s ic ícies no exis eixen.
El món es à e únicamen d'objec es indi iduals i conc e s, espai- empo als. A a
bé, aques a on ologia ana a complemen ada pe una eo ia del llengua ge p ou
in e essan . D'aco d amb Ben ham cal dis ingi en e noms d'en i a s ic ícies i noms
d'en i a s abuloses (12). Men e els p ime s podien se elimina s pe allò que
anomena a el mè ode de la pa à asi (13), els segons ha ien de se elimina s
comple amen del nos e discu s pe què po a en a g an con usió i alseda .
Un exemple po se i pe al d'explica què en enia Ben ham pe mè ode de
la pa à asi com expedien pe aconsegui l'eliminació de les en i a s ic ícies del
nos e llengua ge. Suposem la següen o ació
[1] El ca alà mig pesa 70 kilos,
si en enguéssim l'exp essió "el ca alà mig" li e almen no hau íem en ès aques a
o ació. El ca alà mig no exis eix i pe an no pesa ni 70, ni cap kilo. Enca a que
l'exp essió "el ca alà mig" sembla un subs an iu, no ho és pas. El mè ode de la
pa à asi mos a com elimina [1] o aduin -lo pe una o ació cla amen e ade a
com [2] La suma del pes de o s els ca alans di idida pel nomb e de ca alans és
igual a 70 Kilos.
En aques exemple ningú no s'enganya ia. Pe ò hi ha d'al es exp essions que
sí poden du -nos a engany. Una exp essió com
[3] Pe e é l'obligació de lliu a la casa a Joan
po du -nos a pensa que exis eix una en i a que és l'obligació de Pe e. Ben ham
olia p e eni -nos con a això. En eali a , aques a exp essió po signi ica , en un
con ex ju ídic, que exis eix una no ma ju ídica que obliga els enedo s a lliu a la
cosa objec e de la enda i que Pe e ha enu una casa a Joan. Com ence adamen
diu H.L.A. Ha al espec e: "No podem di allò que mo s com 'obligació' o 'd e '
anomenen o signi iquen, diu Ben ham, pe què no anomenen es, pe ò podem di el
que les o acions que els con enen signi iquen" (14).
Els noms d'en i a s abuloses, en can i, no poden se elimina s mi jançan
pa à asi. Ben ham posa com a exemple els pe sona ges mi ològics. Qualse ol
o ació que pa li de Venus A odi a o de Ti an Io Blanc és alsa si aques es
exp essions són p eses com a noms i no poden elimina -se pe pa à asi. Si jo c ec
que Ti an ou un pe sona ge his ò ic mol ia ge c ec un enuncia als. Una cosa
dis in a és sos eni que, segons la no el·la de Joano Ma o ell, Ti an és mol ia ge
o enamo adís.
Ben ham pensa a que mol es exp essions de la mo al són noms d'en i a s
abuloses usades com a subs an ius. Pe això c i ica a les assumpcions de les
concepcions adicionals que p essuposa en l'exis ència de p incipis, no mes o
alo s objec ius i independen s de l'ac i i a humana. Les eo ies del D e Na u al o
dels d e s na u als e en pe a Ben ham eo ies alses, dona que a i ma en com a
exis en s en i a s inexis en s. Deia que el D e Na u al és "un obscu an asma" i els
d e s na u als són "ce cles quad a s", o "cossos inco po als" o "disba a s sob e
c osses" (15). Ho deia pe què, segons ell, les concepcions que es e e ien als
p incipis del D e Na u al o als d e s na u als inhe en s als ésse s humans suposa en
e òniamen que es a en o mulan enuncia s e ade s espec e a alguna po ció del
món (16).
Amb aques e a ons, Ben ham podia cons ui la se a concepció de la mo al
i de la polí ica lliu e de ampes e bals i d'on ologies pan anoses.
II L'UTILITARISME COM A CONCEPCIÓ MORAL
Els p ime s qua e capí ols de IPML són, possiblemen , els capí ols més
conegu s de Ben ham (inclosos en mol es an ologies de iloso ia mo al) i els que li
han dona el pas a la his ò ia de la iloso ia. En aques s capí ols Ben ham exposa allò
que en én pe p incipi d'u ili a , o con aposan -lo a d'al es p incipis, i la mane a en
que la u ili a po se mesu ada.
Segons Ben ham, el p incipi d'u ili a é dos sen i s ben di e encia s.
Segons el sen i enuncia iu o desc ip iu, el p incipi signi ica que cada ésse
humà busca la se a p òpia elici a , el seu únic i ac ual.
Segons el sen i censo ial o p esc ip iu, el p incipi d'u ili a es ableix que la
majo elici a del majo nomb e és l'únic i uni e salmen desi jable.
El p ime sen i del p incipi d'u ili a p essuposa una concepció de e minada de
l'ésse humà, segons la qual els humans ac uem semp e ac an de maximi za els
nos es in e essos. El p ime capí ol de IPML comença amb aques es ases:
La na u a ha si ua la humani a so a el go e n de dos mes es sobi ans, el
dolo i el plae . Ells de e minen an allò que hem de e com allò que em. El
c i e i del que és co ec e i inco ec e, d'una banda, i la cadena de causes i
e ec es, de l'al a, es an subjec es al seu o. Ens go e nen en o allò que
em, diem i pensem: o es o ç que éssim pe al de deslliu a -nos de la se a
subjecció no se i à més que pe demos a -la i con i ma -la. Mi jançan les
pa aules un ésse humà po p e end e no es a subjec e a ells, pe ò en eali a
hi oman lliga . El p incipi d'u ili a econeix aques a subjecció i l'assumeix com
a onamen del seu sis ema.
L'in e ès dels ésse s humans es a a, segons Ben ham, en augmen a el seu
plae i disminui el seu dolo . Accep a aques a e i a e a pe ell onamen al pe al
de cons ui un sis ema è ic. T obem la ma eixa idea en un passa ge bas an ci a de
Adam Smi h, un au o al que Ben ham ap ecia a (enca a que, de egades, dissen ia
de les se es opinions) (17):
No és de la bene olència del ca nisse , del ina e o del leque , sinó del seu
objec iu en l'in e ès p opi, de qui espe em i hem d'espe a el nos e alimen .
No implo em la se a humani a , sinó que apel·lem al seu amo p opi; mai no
els pa lem de les nos es necessi a s sinó dels seus a an a ges.
La mane a com hem d'en end e aques p incipi és dub osa (18). Si s'en én
com una gene ali zació empí ica es po sos eni que es ac a d'una gene ali zació
amb mol s con aexemples, és a di , una alsa gene ali zació: so in , les pe sones no
ac uem de mane a de maximi za el nos e in e ès. Si s'en én com un enuncia
analí ic és, òb iamen pe ò i ialmen , e ade : si l'única mane a d'a e igua allò
que una pe sona ol és allò que a, només diem que o es les pe sones an allò que
an.
Passem a a a ocupa -nos del sen i no ma iu del p incipi d'u ili a , d'aco d al

qual "una acció és d'aco d amb el p incipi d'u ili a ... quan la endència a augmen a
la elici a és majo que la endència a disminui -la" (IPML, 12-13). Ben ham pensa a
que aques p incipi no calia p o a -lo; p o a -lo e a an impossible com innecessa i.
Sóc de l'opinió que aques a a i mació cal en end e-la com que el p incipi d'u ili a és,
segons Ben ham, l'exp essió d'una da e a i i educ ible ac i ud (IPML, 12 no a b), no
que el p incipi sigui el descob imen d'alguna eali a axiològica ocul a al món
empí ic. Enca a que aques no és el lloc pe a discu i aques a qües ió, ja es po
eu e que al in e p e ació ha moni za millo que l'al a amb l'epis emologia i
l'on ologia ben hamiana (19).
De o a mane a, Ben ham a con aposa el seu p incipi mo al a d'al es
p incipis que anomenà "ad e sos al d'u ili a ". So a aques nom c i icà dos p incipis
al e na ius: el p incipi de l'asce isme i el p incipi de la simpa ia i an ipa ia (de egades
anomena ipsedixis ism).
Segons Ben ham, el p incipi de l'asce isme p esc iu les accions segons llu
endència a disminui la elici a . És una c í ica de de e mina ana isme eligiós sob e
el qual man é: "Deixem que una dècima pa dels habi an s de la e a el segueixin
consis en men i en un dia l'hau an con e i en un in e n" (IPML, 17-21).
Més in e essan és la c í ica de l'al e p incipi, del p incipi de simpa ia, pe què
dins d'ell inclou una c í ica de la majo ia de eo ies mo als elle an s en l'àmbi
anglès del seu emps: les doc ines del mo al sense i del common sense (Hu cheson,
Lo d Sha esbu y), la doc ina de i ness o hings (S. Cla ke) i les doc ines del D e
Na u al (el més g an ep esen an anglès de la qual, W. Blacks one, ha ia es a ja
c i ica pe Ben ham) (20). Ben ham c i ica aques es concepcions pe què, segons ell,
aques p incipi no é en comp e les conseqüències de les nos es accions pe al de
ju ja -les, sinó només la disposició pe sonal a ap o a -les o desap o a -les. J.S. Mill
c i icà Ben ham en di que no es ac a únicamen de sen imen s pe sonals sinó
d'una anàlisi pacien de la na u alesa humana que posa de mani es l'exis ència
d'es uc u es mo als (dis in es al p incipi d'u ili a ) pe ò p o undamen a elades en
els ésse s humans (21). Si bé és ce que Ben ham c i ica a les concepcions del
passa sense eni en comp e allò que ha ien apo a al baga ge comú de la
humani a , ambé ho és que pe a Ben ham apel·lacions a una essencial na u alesa
humana o a in uïcions mo als del ipus que ossin no e en al a cosa que xe ameca
buida de con ingu .
Una egada es able aques p incipi els judicis mo als esde en judicis de
ca àc e " ècnic", que una acció, una mesu a polí ica pe exemple, sigui co ec a
signi ica que aques a acció maximi za la elici a del majo nomb e (22).
De egades, es di e encien les eo ies è iques en eo ies conseqüencialis es i
eo ies deon ològiques. No hi ha dub e que la eo ia u ili a is a és una concepció
conseqüencialis a de la mo al, que a alua les accions segons les conseqüències que
aques es p odueixen. Aques aspec e de la mo al ben hamiana la a suscep ible de
dues c í iques elle an s:
a) D'una banda, dona que les conseqüències de qualse ol acció són mol es i
di ícilmen de e minables, és a di ícil assenyala el cu s d'acció co ec e. A més a
més, cal a egi la in ini a gamma de possibles desc ipcions de les accions. L'acció
d'una de e minada pe sona que ma a a una al a, po se desc i a com l'acció de
ma a al i à, com l'acció de ma a a un home inde ens, com l'acció d'emme zina el
ca è, e c. Una adequada eo ia de la desc ipció de les accions i una al a que
assenyali quines són les conseqüències de les accions elle an s pe a una eo ia
mo al són dos aspec es mai no acla i s del o de l'u ili a isme de Ben ham i de
qualse ol eo ia conseqüencialis a.
b) D'al a banda, cal disposa d'un ins umen adequa pe al de mesu a la
elici a p oduïda pe una de e minada acció. Ben ham ac a de dona aques
ins umen (IPML, 38-41), una mena de p ocedimen pe al de mesu a es a s
subjec ius. Els pa àme es més impo an s d'aques a mesu a són: la in ensi a , la
du ació, la ce esa o ince esa i la p oximi a o llunyania. El p ocedimen de Ben ham
s'assembla a les mode nes eo ies de la decisió. Segons la eo ia de la decisió, hem
d'ac ua d'aco d a la maximi zació de la nos a u ili a espe ada. Da an d'un conjun
d’al e na i es: a
1...an en seleccionem una, a
j, i p ocedim a a alua les se es
conseqüències c1...cm Assignem a cadascuna una p obabili a subjec i a i una u ili a
de e minada. Mul ipliquem la u ili a pe la p obabili a de cada conseqüència i
calculem la suma ponde ada del an e io s p oduc es, i així ob enim la u ili a
espe ada de aj. Ben ham pensa a que hem de mul iplica la magni ud de plae (la
in ensi a pe la du ació) pel esul a del p oduc e de la p oximi a i la ce esa (La
p obabili a ) i, pe això, es a a de ensan un ins umen mol semblan al de la u ili a
espe ada.
A l’ho a d’es end e aques càlcul a o a una socie a enim més p oblemes.
D'una banda s'han p esen a dub es aonables espec e a les compa acions
in e pe sonals d'u ili a , de l’al a la possibili a de oba una unció de benes a
social es complica amb l'anomenada eo ia gene al d'impossibili a de K.J.
A ow(1951) (23). A ow mos à que un conjun de condicions apa en men mol
suaus són an es ic i es que exclouen no alguna sinó qualse ol unció de benes a
social possible (24)
Em e e i é a con inuació a la qües ió de quin sigui l’àmbi d'accions a les que
a e e i el p incipi d’u ili a ben hamià. Podem di idi aques a qües ió en qua e (25):
1) El p incipi d'u ili a es di igeix a les conseqüències de les accions
indi iduals o de les accions genè iques?
2) El p incipi d'u ili a , quan es di igeix a les mesu es polí iques i legisla i es,
ha de eni en comp e el seu impac e sob e o s els ésse s humans o només sob e
els in eg an s d'una comuni a de e minada?
3) En el còmpu de les conseqüències s'han de eni en comp e els so imen s
in ingi s als animals?
4) L’es e a p i ada de la ida humana ambé ha d'es a egulada pel p incipi
d'u ili a ?
La p ime a qües ió a e e ència a una dis inció mol p esen en la li e a u a
u ili a is a. Em e e eixo a la dis inció en e u ili a isme de l'ac e (UA) i u ili a isme de
egla (UR). Segons l’UA, una acció és co ec a d'aco d amb les conseqüències de la
ma eixa acció indi idual. Segons l’UR, una acció és co ec a si és d'aco d amb una
egla que ha de se ju jada pe les conseqüències en e s la elici a de la egla
esmen ada.
AI meu pa e , Ben ham, que semp e es e e ia a les conseqüències d'una
de e minada acció conc e a o mesu a de go e n conc e a, ha de se inclòs en e els
u ili a is es de l'ac e (26).
La segona qües ió s'ha de espond e amb més cu a(27). Malg a o , Ben ham
no ou insensible als p oblemes in e nacionals i a la elici a del gène e humà en el
seu conjun . Alguna egada o mulà el seu p incipi de la següen mane a: "la majo
elici a del majo nomb e de la humani a " (28)
A la e ce a qües ió l'ob a de Ben ham espon amb la indub able inclusió dels
animals en l'àmbi de les nos es esponsabili a s mo als (IPML, 252):
Quins al es ésse s, ambé subjec es a la in luència humana, són suscep ibles
de elici a ? N’hi ha de dues classes: 1. Els al es ésse s humans que
anomenem pe sones i 2. D'al es animals, els in e essos dels quals han es a
oblida s pe la insensibili a dels ju is es an ics, que els deg ada en a la classe
de coses ... La qües ió no és, ¿poden aona ?, ¿poden pa la ?, sinó ¿poden
so i ?
A la da e a p egun a, espec e si el p incipi a di igi a la conduc a p i ada, la
espos a ha de se més ma isada (29). A l’ob a de Ben ham mai no queda del o cla
si espec e a la conduc a p i ada els ésse s humans han de maximi za llu elici a
pe sonal (“l’è ica p i ada ens ensenya com oba el cu s més ap e pe a assoli la
nos a elici a ” IPML, 293) o bé han de maximi za la elici a global ("el p incipi ha de
se l'única guia de la conduc a pública i p i ada") (30). Mai no queda del o cla si la
mo al p i ada és una qües ió de acionali a indi idual de ca àc e ins umen al o bé
és ambé pa de l’aplicació del p incipi de la elici a del majo nomb e (31) (que
segu amen només se ia possible pe mi jà de la c ida a una bene olència
gene ali zada) (32).
De o a mane a l'objecció més impo an que l'u ili a isme ha de supo a és
aquella que l'acusa de no conside a els eque imen s de la jus ícia, de no alo a en
la se a mesu a adequada allò que so in hom anomena la "sepa abili a " en e les
pe sones. És a di , no eni en comp e la dis ibució de la elici a en e els indi idus
(33). A a bé, com aques a és una objecció que é mol a eu e amb les eo ies dels
d e s com a jus i icado es de la democ àcia la deixa em pe a més enda an .
III. UTILITARISME I DEMOCRÀCIA
Pe a Ben ham, l'u ili a isme és una base necessà ia pe a bas i una eo ia de
la legislació i una eo ia de la polí ica adequades a les necessi a s i aspi acions dels
ésse s humans.
La majo pa del llib e IPML es à dedicada a una anàlisi de les condicions en
què es p odueixen les accions humanes amb la inali a de cons ui unes bases
adequades pe al D e penal (una e ce a pa del llib e es à dedicada a una ex ensa
i, de egades, en e essada di isió dels delic es). Ben ham sen ia g an es imació pe
l'ob a de C. Becca ia, Dei deli i e delle pene (34), qui ha ia esc i en el llib e més
emblemà ic de la e o ma penal il·lus ada: "La massima elici à di isa nel maggio
nume o”. I a l'eda de 20 anys en llegi C.A. Hel é ius, un il·lus a que insis ia en la
capaci a humana d'adap ació als incen ius ex e ns com a onamen d'una g an
e o ma legisla i a, decidí que enia el geni su icien pe dedica o a la se a ida a la
legislació (35).
Segons Ben ham, la legislació i les ins i ucions de la se a època necessi a en
una g an e o ma pe al d'adequa -se al p incipi d'u ili a . En un p incipi pensà que
aques a e o ma pod ien po a -la a e me els sis emes polí ics exis en s. Pe això
ac à de con ènce a mona ques, com Ca e ina de Rússia, pe al que accep essin
els seus p ojec es. Més a d, assumí la necessi a d'un can i cap a la democ àcia
adical com a pas p e i de la necessà ia e o ma (com ja he esmen a , la coneixença
i amis a amb James Mill é mol a eu e amb aques can i).
La eo ia de la legislació ben hamiana pa eix de la base que la legislació és
un ins umen suscep ible de a ia els in e essos dels indi idus i de e -los
con o ma a l'in e ès públic. Bàsicamen es ac a a que les lleis desincen i essin
aquelles conduc es con à ies a la maximi zació del benes a col·lec iu.
Pe a Ben ham, consis en amb els seus p incipis ilosò ics, l'in e ès públic no
e a cap es anya en i a espi i ual que anima a les socie a s humanes, sinó
simplemen la suma dels in e essos indi iduals (IPML, 12):
L'in e ès de la comuni a és una de les exp essions que més gene almen
acos umen a so i en la aseologia de la mo al: no és a que el seu signi ica
sigui boi ós. Quan é un signi ica és el següen : la comuni a és un cos ic ici,
compos de pe sones indi iduals que són els seus memb es cons i uen s. Què
NOTES
(1) John S ua Mill en a la següen conside ació: "Mai no conegué ni la p ospe i a ni l'ad e si a , ni la
passió ni la sacie a ; mai no ingué les expe iències que dóna la malal ia. Visqué des de la
in an esa a l'eda de ui an a-cinc anys amb una salu pe ec a. Mai no conegué ni el desànim ni la
is o . Mai no a sen i la ida com una e ida o com una pesada cà ega. Fou un nen ins a la i."
MILL, J.S.: "Ben ham" en Disse a ions and Discussions, Poli ical, Philosophical, and His o ical, I.
London, Longmans, 1867, p. 354-355.
(2) Així el seu llib e més impo an de eo ia del D e : HART, H. L. A. (ed.): O Laws in Gene al.
Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1970.
(3) Ra ionale o Judicial E idence Ed. Bow ing, VI i VII, en The Wo ks o Je emy Ben ham, 11 ols.
Edinbu gh, William Tai , 1838-1843.
(4) BURNS, J.H. i HART, H.L.A. (eds.). London, Me huen, 1982.
(5) ROSEN, F. (ed.). Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1983.
(6) Panop icon: o he Inspec ion House. Ed. Bow ing IV, 1791 p. 31-72.
(7) FOUCAULT, Michel: Vigila y cas iga , ad. de A. Ga zón del Camino. Mad id, Siglo XXI, 1982.
HIMMELFARB, Ge udis: “The Haun ed House o Je emy Ben ham” en Vic o ian Minds. New
Yo k, Knop , 1968.
(8) En The Ben ham Newsle e , 8. 1984, p. 34-49.
(9) O Laws in Gene al, op. ci ., p. 294.
(10) La me à o a del dese és del p opi BENTHAM: "L'àmbi de l'on ologia… és un dese enca a no
explo a ". A F agmen on On ology. Ed. Bow ing, VIII, P. 198.
(11) Ibid., p. 196 i ss.
(12) Essay on Logic. Ed. Bow ing, VIII, p. 262 i SMITH, M.J. i BURSTON, W.H. (eds.): Ch es oma hia.
Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1983, p. 271.
(13) “Una pa aula és explicada mi jançan pa à asi no només quan es adueix en al es pa aules,
sinó ambé quan la ase sence a de què o ma pa és aduïda pe una al a ase; les pa aules
de la da e a exp essen idees més simples, o són suscep ibles de adui -se immedia amen en
idees més simples, que les de la p ime a". A F agmen on Go e nmen Ed. Bow ing, I, p. 293 no a
a.6. C . ambé GOLDWORTH, A. (ed.): Deon ology . Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1983, p. 75 i
Essay on Logic, op. ci ., p. 246.
(14) HART, H.L.A.: Essays on Ben ham. Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1983, p. 11. W.V.O. Quine
ha des aca aques mè ode de Ben ham com un aluós p eceden de la eo ia de les desc ipcions
de RUSSELL, B.: "Exis encia y cuan i icación" en La ela i idad on ológica y o os ensayos, ad.
de M. Ga ido i J.L. Blasco. Mad id, Tecnos, p. 132. Es po eu e ambé MORESO, J.J.: La eo ía
del De echo de Ben ham. Ba celona, P.P.U., 1992, p. 59-78.
(15) Ana chical Fallacies. Ed. Bow ing, II, p. 501.
(16) Una anàlisi del llengua ge mo al que es a ia bas an d'aco d amb el de MACKIE, J.L.: E hics.
In en ing Righ and W ong. London, Penguin Books, 1977: "L'asse ció segons la qual hi ha alo s
objec ius o en i a s o p opie a s d'algun ipus in ínsecamen p esc ip i es, que els judicis mo als
o dina is p essuposen no és, d'aco d al que man inc, mancada de signi ica sinó alsa" (p. 40). Pe
una exposició de la c í ica de Ben ham a les concepcions iusna u alis es, po eu e's MORESO,
J.J.: La eo ía del De echo de Ben ham, op. ci ., p. 89-122.

(17) An Enqui y in o he Na u e and Causes o he Weal h o Na ions, [1776]. London, 1910, 1. Lib. I.
cap. II.
(18) AYER, A. J.: "The P inciple o U ili y", en KEETON, G.W.; SCHWARZENBERGER, G. (eds.):
Je emy Ben ham and he Law, [1948]. Wes po , Conn, G eenwood P ess, 1970, p. 225.
(19) MORESO, J.J.: La eo ía del De echo de Ben ham, op. ci ., p. 273-281.
(20) El p ime llib e de Ben ham és una c í ica a BLACKSTONE, W.: A F agmen on Go e nmen , op.
ci .; una c í ica ampliada a EVERETT, C.W. (ed.): A Commen on he Commen a ies. A c i icism o
William Blacks one's Commen a ies o Laws o England . Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1928.
(21) MILL, J. S.: "Rema ks on Ben ham's Philosophy" en ROBSON, J. (ed.): Collec ed Wo ks o John
S ua Mill, X. To on o, Uni e si y o To on o P ess, 1969.
(22) Veu e pe aques a concepció dels judicis mo al com a egles ècniques HARSANYI, John C.:
E hics, Social Beha io and Scien i c Explana ion. Do d ech , D. Reidel, 1976, p. 28-29.
(23) ARROW, K.J.: Elección social y alo es indi iduales, ad. de E. Apa icio Añón. Mad id, Ins i u o
de Es udios Fiscales, 1973.
(24) En el conjun C de les al e na i es possibles es de ineix la elació R que signi ica "p e e ible o
indi e en ”. Amb l’aju de R es de ineix indi e en (x és indi e en a y si i només si xRy i yRx) i
p e e ible (x és p e e ible a y si i només si no és el cas que yRx). La elació R és una o denació
d'o d e dèbil (és connexa i ansi i a). En el conjun C s'es ableixen les següen s condicions:
Condició U: Domini no es ingi . En C han d’es a incloses o es les combinacions lògiques possibles.
Condició P: P incipi de Pa e o. Si en e x i y, la o ali a d’indi idus menys un són indi e en s i aques
p e e eix x a y, lla o s la socie a p e e eix x a y.
Condició I: Independència d’al e na i es i elle an s. La p elació que socialmen es con e eix a cada pa
d’al e na i es ha de depend e només de les p elacions que els indi idus a o guen a aques es dues
al e na i es.
Condició D: No dic adu a. No ha d'exis i un indi idu al que si aques p e e eix x a y, alesho es la
socie a p e e eixi x a y.
El eo ema d'A ow po se enuncia amb l'a i mació que no exis eix cap unció de benes a que sa is aci
les condicions es able es.
(25) Veu e, pe a una exposició més de allada, MORESO, J.J.: La eo ía del De echo de Ben ham, op.
ci ., p. 293-320.
(26) HAMSON, Ross: Ben ham. London, Rou ledge & Kegan Paul, 1983, p. 240-241. Nogensmenys,
el més impo an seguido de Ben ham en l'àmbi de la eo ia ju ídica, John Aus in de ensà un cla
u ili a isme de la egla. C . R. CAMPBELL, GLASHÜTTEN im TAUNUS, (ed.): Lec u es on
Ju isp udence o he Philosophy o Posi i e Law, 2 ols., [1861-1863]. De le Au e mann KG,
1972, p. 114 i ss. i MORESO, J.J.: “Cinco di e encias en e Ben ham y Aus in” en Anua io de
Filoso ía del De echo, 6 /1989, p. 351-376.
(27) Da id LYONS ha man ingu que el sis ema è ic de Ben ham és, a la i, decebedo pe què é un
àmbi d'aplicació pa oquial i no uni e sal. In he In e es o Go e ned. A S udy in Ben ham's
Philosphy o U ili y and law Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1973, p. 24-27.
(28) Deon ology, op. ci ., p. 166.
(29) D. Lyons ha man ingu que Ben ham de ensà un s anda d dual, di igi ais indi idus que p esc iu
pe segui la elici a indi idual i di igi al legislado la elici a global. I a egeix que, segons Ben ham,
exis eix a lla g e mini una con e gència na u al d’in e essos. In he In e es o Go e ned, op. ci .,
p. 20 i 34-59.
(30) Deon ology, op. ci ., p. 288.
(31) CL pe aques a qües ió DINWIDDY, J.R.: "Ben ham on P i a e E hics and he P inciple o U ili y”
en Re ue In e na ionale de Philosophie, 141/1982, p. 278-300 i HART, H.L.A.: "In oduc ion" en
IPML.
(32) Es la ia de SMART, J.J.C.: "Bosquejo de un sis ema de é ica u ili a is a” en SMART, J.J.C.;
WILLIAMS, B.: U ili a ismo. P o y Con a, ad. J. Rod íguez Ma ín. Mad id, Tecnos, 1981, p. 15. I
e a un a gumen que p o enia de HUME, D.: "An Enqui y Conce ning he P inciples o Mo als", en
Mo al and Poli ical Philosophy. New Yo k, Ha ne P ess, 1948, p. 180-184.
(33) Com és sabu , aques a és la c í ica de la in luen i impo an ob a de RAWLS, John: A Theo y o
Jus ice. Camb idge, Mass., Ha a d Uni e si y P ess, 1971. C . NOZICK, Robe : Ana chy, S a e,
and U opia. New Yo k, Basic Books, 1974 i HART, H.L.A.: Essays on Ben ham, op. ci ., p. 194 i ss.
(34) VENTURI, F anco, (ed.) [1764]. To ino, Giulio Einaudi, 1978.
(35) D'HELVÉTIUS c BERMUDO, J.M. (ed.): Del espí i u. Mad id, Edi o a Nacional, 1984. La ci a de
Ben ham a Memoi s and Co espondence. (ed. Bow ing, X, 27).
(36) The Theo y o Legisla ion [1864]. New Yo k, Dobbs Fe y, 1975, p. 61 i ss.
(37) MORESO, J.J.: La eo ia del De echo de Ben ham , op. ci ., p. 324-333.
(38) The Theo y o Legisla ion, op. ci ., p. 59.
(39) BERLIN, Isaiah: “Two Concep s o Libe y" [1958], en QUINTON, A. (ed.): Poli ical Philosophy .
Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1977.
(40) [1859], Middlesex, Penguin Books, 1974. C . ambé LONG, Douglas: Ben ham on Libe y.
To on o, Uni e si y o To on o P ess, 1977.
(41) El u ili a ismo, [1861] ad. E. Guisán. Mad id, Alianza, 1984.
(42) Ibid., p. 131.
(43) Deon ology, op. ci ., p. 309.
(44) C . pe aques a qües ió l'edició de STARK, W. en es olums dels esc i s econòmics de
Ben ham, Economic W i ings . London, Geo ge Allen & Unwin. C . ambé STEINTRAGER, J.:
Ben ham. I haca- New Yo k, Co nell Uni e si y P ess, 1977.
(45) POSTEMA, Ge ald J.: Ben ham and he Common Law T adi ion. Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess,
1986.
(46) Ra ionale o Judicial E idence. Ed. Bow ing, VII, p. 199-210.
(47) C ., pe exemple, Codi ica ion P oposal. Ed. Bow ing, IV.
(48) El millo es udi sob e el ema és ROSEN, F ede ick: Je emy Ben ham and he Rep esen a i e
Democ acy. A S udy o he Cons i u ional Code. Ox o d, Ox o d Uni e si y P ess, 1983. El judici de
Rosen sob e aques a ob a de Ben ham és elogiós: "El Codi de Ben ham és el ex u ili a is a
clàssic sob e la democ àcia ep esen a i a; mol supe io en dimensió, p o undi a i sub ilesa els de
James Mill i de John S ua Mill, i con é a gumen s i in uïcions de g an impo ància pe a la eo ia
democ à ica d'a ui". Es po eu e ambé MORESO, J.J.: La eo ía del De echo de Ben ham. op.
ci ., p. 361-382.
(49) Code Cons i u ional, op. ci ., p. 18-19.
(50) Al Code Cons i u ional, op. ci ., p. 30-32, queden exclosos del d e de su agi: els meno s de 21
anys, les dones, els anal abe s (incapaços de llegi el ce i ica de o i alguns passa ges del Nou
Tes amen ) i pe al d'exe ci -lo cal ac edi a que s'ha esidi unes quan es se manes al dis ic e. A
Radical Re o m Bill [1819], (ed. Bow ing, III, p. 567 no a) sos é que I'exclussió de les dones es à
només basada en un p ejudici sense jus i icació. De e , J. S. MILL (Au obiog a ía. [1873], ad. de
C. Mellizo, Mad id, Alianza Edi o ial, 1986, p. 17), en c i ica les idees del seu pa e que denega en
el d e de su agi a les dones, esc iu: "Tinc la so de pode di que, en aques a qües ió,
M .Ben ham es a a comple amen de la nos a pa ". Sob e aques p esump e " éminisme" de
Ben ham po eu e's la discussió en e Te ence BALL, "Was Ben ham a Feminis ” en The Ben ham
Newsle e , 4/1980, p. 25-32 i CAMPOS BORALEVI, Lea: "In De ence o a My h" en The Ben ham
Newsle e , 4/1980, p. 33-46.
(51) Cal conside a que Ben ham esc i ia en una si uació en la qual, en pa aules de Da id Robe s
(“Je emy Ben ham and he Vic o ian Adminis a i e S a e” en PAREKH, B. (ed.): Je emy Ben ham.
Ten C i ical Essays. New Yo k, F ank Cass, 1974, p. 189) e e ides a l'any 1833, un any desp és
de la mo de Ben ham: "L'adminis ació ic o iana es a a mancada d'o denació i plani icació. No
es a a cen ali zada, no e a e icien i eia poc pel benes a dels ciu adans. El House O ice només
enia empleades en a pe sones i el Boa d o T ade només in . El go e n cen al no eia es en
elació a educació, salu o ajuda als pob es".
(52) BARRY, B ian: Sociologis s. Economis s and Democ acy. London, The MacMillan Co., 1970, p.
9-10.
(53) BEYNON, Helen: "Migh y Ben ham" en The Jou nal o Legal His o y , 2/1981, p. 63-72.
(54) C ., pe exemple, IRVINE, W.: "Shaw, he Fabians and U ili a ianism" en The Jou nal o Ideas,
8/1947, p. 218-231; COATES, W.H.: "Ben hamism, Laissez Fai e and Collec i ism" en The Jou nal
o Ideas, 11/1950, p. 357-267 i MACK, Ma y P.: "The Fabians and U ili a ianism" en The Jou nal o
Ideas, 16/1955, p. 76-88.
(55) C . pe aques es di e ses in luències de Ben ham a la his è ia: MORESO, J.J.: La eo ía del
De echo de Ben ham, op. ci ., p. 37-45.
(56) "La si uación de la clase ob e a en Ingla e a en 1844" [1845] en Esc i os, ad. de J. Solé Tu a.
Ba celona, Península, 1974, p. 89.
(57) MARX, Ka l: El Capi al, I, [1867] ad. de W. Roces. México, F.C.E., 1946, p. 514 i no a 46.
(58) Vigila y cas iga , op. ci .
(59) HIMMELFARB, Ge udis: "The Haun ed House o Je emy Ben ham" en Vic o ian Minds, op. ci .
(60) La democ acia libe al y su época, [1979], ad. de F. San os Fus ela. Mad id, Alianza Edi o ial,
1981.
(61) C . al espec e, ROSEN, F.: Je emy Ben ham and he Rep esen a i e Democ acy, op. ci ., p.
222-228 i COLOMER, Josep M.: "Teo ía de la democ acia en el u ili a ismo" en Re is a de
Es udios Polí icos, 57/1987, p. 28-29 i no a 41.
(62) "Blacks one and Ben ham" en The Jou nal o Law and Economics, 19/1976, p. 569-606.
(63) En In o mación Come cial española, 656/1988, p. 53-70
(64) CARDOZO, B.N.: "Pa adoxes o Legal Science" [1928] en Selec ed W i ing. San F ancisco,
Ma hew Bende , 1980. POUND, R.: El espí i u del Common Law [1921], ad. J. Puig B u au,
Ba celona, Bosch Casa Ed., 1954. LLEWELLYN, K.N.: "A Realis ic Ju isp udence. The Nex S ep”
[1930] en Ju isp udence. Realism in Theo y and P ac ice, Chicago, The Uni e si y o Chicago
P es, 1962. COHEN, F.S.: “Recensión de C.K. Ogden's Ben ham's Theo y o Fic ions and Je emy
Ben ham's Theo y o Legisla ion” en The Legal Conscience. Selec ed Pape s. New Ha en, Yale
Uni e si y P ess, 1960.
(65) Ronald DWORKIN, el ep esen an més des aca en eo ia ju ídica d'aques a concepció
onamen ada en els d e s, a i ma a la In oducció del seu llib e Taking Righ s Se iously.
Camb idge, Mass., Ha a d Uni e si y P ess, 1977, p. iii: "Els capí ols següen s de ineixen i
de ensen una eo ia libe al del D e . Són, no obs an , se e amen c í ics d'un al a eo ia que és
gene almen conside ada com a libe al. Es ac a d'una eo ia an es esa i in luen que l'anomena é
la eo ia ju ídica dominan . La p ime a és una eo ia sob e allò que és el D e , di de mane a menys
ampulosa, és una eo ia sob e les condicions necessà ies i su icien s pe es abli el alo de e i a
d'una p oposició ju ídica. Es la eo ia del posi i isme ju ídic, que sos é que la e i a de les
p oposicions ju ídiques au en e s que an e e ència a les egles que han es a adop ades pe
ins i ucions socials especí iques i en es més. La segona és una eo ia sob e allò que el D e ha de
se i sob e com han de compo a -se les ins i ucions ju ídiques exis en s. És la eo ia de
l'u ili a isme, que sos é que el D e i les se es ins i ucions han de se i al benes a gene al i a es
més. Ambdues pa s de la eo ia dominan de i en de la iloso ia de Je emy Ben ham".
(66) Panop icon, op. ci ., p. 64.
(67) “Ben ham” [1962] en PAREM, B. (ed.): Je emy Ben ham. Ten C i ical Essays. London, F ank
Cass, 1974, p. 92.