Joves esportistes : la passió per l'esport

Joves esportistes: la passió per l’esport Núria Puig Barata Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) El Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB) publica treballs amb l’objectiu de facilitar el debat científic. La inclusió d’aquest text no limita una futura publicació per part de l’autor, que conserva la totalitat dels seus drets. Queda terminantment prohibida la reproducció, total o parcial, d’aquesta publicació sense el consentiment previ del seu autor. Aquest text correspon a la ponència presentada al Segon Congrés Mundial de Ciències de l’Esport, a Barcelona, a l’octubre 1991. Ref. WP031 Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 2 Per fer referència a aquest document, podeu utilitzar la següent referència: Puig Barata, Núria (1995): Joves esportistes: la passió per l’esport [online article]. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics UAB. [Consulted: dd/mm/yy] <http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp031_cat.pdf> [Data de publicació: 1995] Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 3 PREÀMBUL El text següent és la ponència que vaig presentar com a ‘conferenciant convidada’ al Segon Congrés Mundial de Ciències de l'Esport que es va celebrar a Barcelona l'octubre del 1991. Per a mi té un significat molt especial doncs és un dels primers passos d'una línia de recerca que en aquest moment dirigeixo a l'INEF-Catalunya de Barcelona i que s'anomena Emocions en l'esport: fonaments sòcioculturals. L'objectiu consisteix en analitzar el component sòciocultural de les emocions expressades a l'entorn de l'esport. L'àmbit de recerca és un dels més innovadors en la Sociologia de l'Esport actual i connecta amb l'interès creixent per l'anàlisi sociològica de la vida quotidiana. Des de l'any 1991 hem avançat molt tant des d'un punt de vista teòric com de mètode. Per això crec important , fer esment del que hem anat realitzant durant aquest període: - PUIG, N., (1990): "La composante passionnelle de la pratique sportive des jeunes". A ARNAUD, P.(1990) Le moderne en question. Innovation et changements sociaux, Lyon, Association Francophone pour la Recherche sur les Activités Physiques et Sportives (AFRAPS), Centre Jacques Cartier. - SANCHEZ MARTIN, R.; SANCHEZ MARTIN, J., (1992): Emoción y espectáculo deportivo: una aproximación a la construcción social de la emoción, Barcelona, INEF-Catalunya, Memòria de recerca de post-grau. - MARTIN, M. (1993): Les esportistes d'alt nivell a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Direcció General de l'Esport, memòria de recerca. - MORELL, S., (1993): Passions amoroses i passions esportives: similituds i diferències, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Direcció General de l'Esport, memòria de recerca. - MORELL, S.; PUIG, N. (1993): Pasiones deportivas y pasiones amorosas. Propuesta de un objeto de estudio. Comunicació presentada al Congreso Mundial de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, Granada, Facultad de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, Universidad de Granada, novembre. - MORELL, S.; PUIG, N. (1994): Passions in top level sport. Comunicació presentada al XIII World Congress of Sociology, Bielefeld, R.F.A. - MORELL, S., (1994): Els itineraris emocionals dels esportistes d'alt nivell. Informe de recerca, Barcelona, Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. - MARTIN, M.,(1994): Los deportistas de alto nivel en Cataluña. Comunicació presentada al III Congrés de la AEISAD (Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte): Los Retos de las Ciencias Sociales Aplicadas al Deporte, Instituto Universitario del Deporte de Valladolid, Valladolid, octubre. -MORELL, S.,(1994): El estudio de la emoción en el deporte: Propuesta de análisis sociológico. Comunicació presentada al III Congrés de la AEISAD: Los Retos de las Ciencias Sociales Aplicadas al Deporte, Instituto Universitario del Deporte de Valladolid, Valladolid, octubre. Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 4 - KIRCHNER, E.,(1994): Las emociones en los deportes de aventura: análisis de contenido del discurso de los practicantes, a través de la informática. Comunicació presentada al III Congrés de la AEISAD: Los Retos de las Ciencias Sociales Aplicadas al Deporte, Instituto Universitario del Deporte de Valladolid, Valladolid, octubre. Ens plaurà acollir a qualsevol persona desitjosa d'iniciar-se en aquest camp de la recerca o que, simplement, per curiositat desitgi tenir més informació del que fem. Agrair, per últim, al CEO i, especial el seu director Miquel de Moragas, la possibilitat d'incloure aquesta ponència en la col·lecció de Working Papers el paper difusor de la qual ha quedat ja ben demostrat. Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 5 INTRODUCCIÓ Aprofundir en els factors que influeixen en la participació esportiva és un procés que comença per l'estudi del conjunt d'oportunitats i obstacles que han anat determinant els itineraris personals i acaba amb els sentiments que l'esport suscita en cadascú o cadascuna. En últim terme, la decisió de practicar o no, de fer-ho amb major o menor intensitat, d'abandonar una carrera esportiva en el moment més exitós ... s'explica per l'emoció que l'esport desperta en cada persona. Qui treballa en l'esport o qui el practica ha estat confrontat a situacions que no s'entenen si no es té en compte aquesta dimensió emotiva de la seva pràctica. Situacions que, si algunes vegades afavoreixen el rendiment esportiu, en d'altres és tot el contrari; sense que rés podés anunciar-ho l'esportista és presoner o presonera d'un bloqueig emocional que l'incapacita per qualsevol temptativa d'assolir la performance. Patrice RAGNI, entrenador francès, comenta, en aquest sentit, que l'entrenador es troba "sovint confrontat a l'impasse de l'irracional davant certes contra-performances" (1989:61) dels seus atletes. Davant d'elles, havent valorat positivament la preparació física, tècnica, tàctica, mèdica... duta a terme, es veu obligat a acceptar que "allò que funciona en l'assoliment de l'èxit dels esportistes és la seva subjectivitat individual i aquesta subjectivitat és molt difícil de copsar" (1989:62). En efecte, acceptada aquesta component emotiva de l'acte esportiu, cal treballar molt més en l'estudi de la seva naturalesa (MAGUIRE, 1991). Quan parlem de l'emoció continguda en l'esport, a què ens referim exactament?, quin tipus de processos s'esdevenen en la ment de qui practica perquè l'esport li desperti emocions més o menys intenses?, és una emoció diferent en cada persona o també està caracteritzada per factors culturals? L'escassa literatura existent sobre el tema mostra com aquesta emoció és contradictòria i fortament determinada per pulsions interiors, difícilment objectivables. No és una simple qüestió de motivacions (BROUSSE, 1989:15). El repte amb sí mateix o amb sí mateixa, l'assoliment de la performance, el neguit i l'angoixa generada abans de la competició... desencadenen processos complexes a l'interior de la persona que són, precisament, els que generen emoció, plaer. Alhora, tot això té determinants socials i culturals importants (ELIAS & DUNNING, 1986; MAGUIRE, 1991). L'objecte d'aquesta ponència és proporcionar alguns elements de reflexió sobre la naturalesa de l'emoció en l'esport juvenil des d'una perspectiva sociològica. La base empírica són els resultats d'una recerca sobre Els itineraris esportius de la població juvenil a la ciutat de Barcelona duta a terme els darrers quatre anys a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (centre de Barcelona). La perspectiva teòrica emprada ha estat de caire fenomenològic: s'ha volgut esbrinar en detall les vivències dels nois i les noies en la pràctica esportiva i el relat que fan de la seva pròpia història esportiva (l'itinerari esportiu). Per aquest motiu, la tècnica d'investigació emprada ha estat l'entrevista en profunditat. S'han dut a terme vint i vuit entrevistes a una mostra de catorze noies i catorze nois dividits en dos grups. Un format per atletes d'alt nivell (seleccions olímpiques o seleccions nacionals) i l'altre per persones més o menys vinculades a l'esport sense estar, però, orientades a l'alt nivell. Cada entrevista ha durat aproximadament dues hores. L'anàlisi de continguts realitzada ha combinat l'aproximació quantitativa amb la qualitativa seguint el procediment ideat per Pierre Pellegrino i el seu equip del "Centre de Recherche en Architecture et Architecturologie" (C.R.A.A.L.) de la Universitat de Ginebra (PELLEGRINO et al., 1986). Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 6 CARACTERÍSTIQUES DE L'EMOCIÓ EN L'ESPORT: ESTAT DE LA QÜESTIÓ En primer lloc, cal fer un repàs a la literatura existent sobre el tema de les emocions en l'esport. És el que ha permès centrar l'objecte específic de l'emoció en l'esport juvenil. S'esmenten, doncs, algunes característiques de l'emoció esportiva. Mario ABIS (1988) preveu una expansió encara més gran de l'esport degut a la seva capacitat d'adaptació a les formes culturals del món contemporani i a seu poder socialitzador. Mentre les formes tradicionals de relació (veïnat, festes majors...) són cada cop menys presents a la vida social, l'esport es presenta com una activitat que afavoreix la trobada. En aquest sentit, Jan TOLLENER (1986) parla de les dues "escenes" que més atreuen el jovent: l'escena esportiva i l'escena pop. Tant una com l'altre afavoreixen la comunicació més enllà de la paraula i per la via del cos, del gest. En efecte, la capacitat expressiva de l'esport contemporani no ha estat encara prou estudiada. Vincenzo PADIGLIONE (1988) parla de la necessitat d'estudiar el sentit específic d'aquest fenomen ("il senso specifico di questo grandioso fenomeno contemporaneo"). Troba en l'esport una dimensió ritual que facilita "la barreja d'elements contradictoris, sacres i profans, que converteix les oposicions en identificacions" (Ibid:11). També MAGUIRE (1991:32) considera necessari aprofundir en les dimensions sacres i profanes de l'esport. Aquesta dimensió ritual és portadora d'una dramatúrgia que converteix l'esport en "metàfora lingüística"; forma de comunicació més poderosa que la paraula, doncs utilitza el gest, els crits, els desplaçaments... Per la seva banda, Jean Paul CALLEDE (1987:105) considera l'esport com un univers específic en el que la proesa física -individual o col·lectivaté un sentit particularment important. ROJEK (1985:181) es refereix a les habilitats ("skills") requerides per obtenir satisfacció en una activitat de lleure. La proesa -el seu domini, en definitivaés font d'identitat, de seducció, de sociabilitat. L'emoció esportiva és també de caire mimètic .Les activitats mimètiques són aquelles on les emocions i l'excitació, no acceptades en altres esferes de la vida social, poden ésser expressades. Es tracta de totes les activitats del lleure (música, teatre, esport...) que afavoreixen el despertar de formes plaents d'excitació; formes, però, socialment tolerades i regulades. "L'excitació mimètica és socialment i personal sense perill i pot tenir un efecte catàrtic" (ELIAS & DUNNING: 1986:80; SAEKI:1990:7). Així, el que mostra la sociologia del plaer, estretament lligada a la sociologia del temps lliure, és que les relacions en el lleure són relacions de comportaments socialment tolerats (ROJEK, 1985:177). Tota forma plaent ha d'incloure disciplina i control altrament és rebutjada, amagada (Ibid:177); deixa de complir la seva funció mimètica. Aquestes activitats són indeslligables del conjunt de la vida social. Estan en relació amb les formes de control i autocontrol que es donen en altres àmbits. La seva centralitat és deguda, precisament, a la funció que exerceixen en aquest context. Permeten l'expressió d'emocions sense que per això s'esdevingui un perill per l'ordre social. Un exemple molt interessant en aquest respecte és el que és refereix a l'amor. L'amor, socialment acceptat, és regula per uns cànons determinats (una sola persona per tota la vida, institució del matrimoni, parelles heterosexuals...). Les transgressions a la norma establerta -si bé conegudesno s'accepten més enllà del que pugui representar un capgirament de l'ordre establert. Les passions amoroses, Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 7 l'amor homosexual... no tenen una legitimació social fàcil. En contrast amb aquests fets, que caracteritzen la "vida real", l'amor -i en especial el de formes poc legítimesocupa un lloc principal en els productes del lleure (literatura, cinema, teatre...) (ELIAS & DUNNING, 1986:72). A l'amor, més que a cap altre activitat humana, li cal un substitutiu mimètic. Ara bé, les activitats mimètiques, són per definició, excitants, plaenteres; altrament no complirien la funció que se'ls hi atribueix. El seu "mèrit" és que estimulen la creativitat de les persones, el poder de redefinir les condicions en que es desenvolupen, inventar-les i reinventar-les (ROJEK, 1985:178). Segons ELIAS els components essencials de les activitats de lleure són la sociabilitat, la mobilitat i la imaginació (MAGUIRE:1991,30). Sense aquestes "capacitats" no tindrien el grau d'adhesió de que gaudeixen. Entre elles l'esport ocupa un lloc privilegiat. L'esport ha mantingut la capacitat emotiva dels jocs tradicionals medievals després d'haver estat sotmès a un procés civilitzador de regulació i legitimació social. Ha assolit una posició central com a activitat mimètica en les societats on s'ha desenvolupat. Tanmateix, els aspectes citats fins ara són insuficients per explicar la totalitat de l'emoció esportiva i els efectes en els seus personatges. Són plaents, provoquen un "pleasurable excitement" però excessivament "evidents" i "positius". Evidents perquè són les primeres dades que resulten d'una recerca empírica ben conduïda. Positius perquè no mostren cap dimensió contradictòria o negativa. Sabem, en canvi, que el plaer en totes les seves dimensions -fisiològica, psicològica, sociològica...- és molt més complexe. ELIAS i DUNNING (1986:82) observen que l'emergència de tensions és un ingredient essencial en tots els tipus d'activitats de lleure. Parlant d'un partit de futbol diuen que si "la tensió, si el tonus del joc esdevé massa tou, el seu valor com a lleure declina" (Ibid:89). I, encara van més lluny en afirmar que tota activitat de lleure ha de tenir un moment de clímax, el punt àlgid, que li dóna tot el seu esplendor (Ibid:87). Tanmateix, la tensió mai pot desbordar allò que socialment es tolera doncs, altrament, es provoca una crisi seriosa en haver passat l'esdeveniment de l'esfera mimètica a la no mimètica; és, precisament el greu problema que s'està produint actualment a l'entorn del hooliganisme cada cop més estès arreu d'Europa1. La tensió i el clímax són generats especialment en les pràctiques esportives associades a l'alt nivell; guanyar, assolir el rècord, ésser el millor o la millor... són incentius que afavoreixen la seva emergència. Això s'aprecia molt bé en les taules estadístiques obtingudes a partir de les entrevistes efectuades. A continuació es parla, doncs, de la naturalesa de l'emoció esportiva juvenil. 1 Vegi’s, en aquest sentit, les contribucions importants realitzades sobre aquest tema per Eric DUNNING i el seu equip del Sir Norman Chester Centre for Football Research de la Universitat de Leicester a Anglaterra. Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 8 L'EMOCIÓ ESPORTIVA I L'ESPORT D'ALT NIVELL EN ELS ITINERARIS ESPORTIUS JUVENILS L'esport associat a l'alt nivell, ja sigui com a pràctica real o imaginària, es viu sempre de manera positiva. No passa el mateix amb altres modalitats de pràctica en què les percepcions són variables; i, en particular, les referides al manteniment que, quan són sotmeses a una anàlisi estadística, tenen un significat estadístic negatiu excepte a les primeres edats. La taula 1 mostra la significació estadística de les diferents concepcions de l'esport segons les edats en el grup d'esportistes d'alt nivell. A mida que l'edat avança, l'esport com a manteniment perd importància i en guanyen altres concepcions que es relacionen amb l'alt nivell. El "manteniment" té significació positiva entre 10 i 12 anys (+103.60) i negativa entre 19 i 25 (-100.37). En canvi la "vivència anímica" i la "crítica" són positivament significatives entre 19 i 25 anys (+54.25 i +64.78, respectivament); coincideixen amb el moment de màxima dedicació a l'esport d'alt nivell. L'indicador vivència anímica recull tota mena de sensacions interiors (realització, disciplina, treball...) produïdes per la pràctica de l'esport. No és estrany, així mateix, que l'altre indicador amb significació estadística sigui el de la vivència crítica de l'esport. Se sap que els esportistes més crítics són els que necessiten més ajuda per assolir uns objectius esportius; es tracta, per tant, de qui ha fet l'opció de l'alt nivell. Estudis previs també ho confirmen (GARCIA FERRANDO, 1979; GARCIA FERRANDO & ORTI, 1978). Taula 1.- Concepció de l'esport segons edats en el grup d'alt nivell EDAT Exigència Alt nivell Competència Manteniment Relació Corporal Crític Anímica Mite 0-9 +12.28 -22.62 -1.94 +46.01 +1.13 -5.05 -4.85 -0.01 +5.76 10-12 +17.77 -11.04 +1.22 +103.60 +0.34 -3.91 -5.84 -20.31 +3.54 13-14 +8.49 -1.06 +7.82 +26.68 +6.46 -0.36 -20.22 -30.27 +1.00 15-18 -1.48 +10.85 +10.48 -2.57 +10.51 -0.18 -21.01 -11.06 -2.70 19-25 -22.72 +4.04 -15.03 -100.37 -18.49 +9.36 +54.25 +64.78 -1.84 +25 -0.01 +2.55 +0.18 -6.11 -0.63 -1.99 +8.96 -0.14 -1.22 Conclusions similars es poden treure amb el grup de joves practicants esportius durant el temps lliure. Els resultats són encara més interessants doncs la seva vivència no es refereix tant a comportaments reals com a la seva funció en l'imaginari de les persones. MAGUIRE (1991:29) insisteix molt en la dimensió simbòlica de la pràctica esportiva. En aquest sentit, el resultat principal que destaca de la taula 2 és la significació estadística positiva dels indicadors associats a l'alt nivell. Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 9 Taula 2 .- Concepció de l'esport segons edats en el grup de no-professionals EDAT Exigència Alt nivell Competència Manteniment Relació Corporal Crític Anímica Mite 0-9 +0.00 -8.45 +1.20 +9.33 +0.22 -2.24 -4.71 -7.14 +43.4 10-12 +0.03 -0.01 +7.44 -0.34 -1.31 -1.56 -2.31 -0.74 +0.02 13-14 +0.00 -0.31 +0.43 -2.91 +0.14 -0.47 -0.07 +1.05 -2.34 15-18 +0.07 +20.41 -0.06 -1.37 -1.56 +4.41 -1.12 -0.09 -2.60 19-25 -0.01 -2.39 -9.38 +0.15 +1.31 +1.02 +19.96 +3.40 -6.44 +25 -1.47 -1.41 -2.65 -0.43 +1.83 -0.92 +0.75 +4.15 -0.92 Entre 15 i 18 anys l'esport entès com a alt nivell és significatiu (+20.41). És el moment durant el que pot experimentar-se el món de la competició, aspecte que s'alimenta amb unes il·lusions concretes respecte les victòries, les performances... Entre els 0 i 9 anys predomina la concepció mítica (+43.43) que no és altra cosa que l'alt nivell traduït als somnis dels infants. La predominància del discurs crític entre 18 i 25 anys (+19.96) té un sentit diferent al de l'altre grup. Pels testimonis qualitatius recollits sembla que també s'hi incloguin pràctiques alternatives. No es tracta tant una crítica a l'esport com a la institució. Se sap que les pràctiques dites alternatives, tot i éssent practicades al marge de la institució, segueixen tenint -sinó intensificantel caràcter d'aventura, de risc, d'expressivitat. Mantenen, en definitiva, la capacitat emotiva de l'esport d'alt nivell. Les activitats de manteniment, en canvi, només són significatives entre 0 i 9 anys (+9.33). L'altra taula que revela la importància de l'esport en relació a l'alt nivell és la 3 on es presenta la concepció de l'esport en relació a la problemàtica de l'abandonament. El resultat més important consisteix en veure com abandonar s'associa al manteniment i no al altres indicadors escollits. Se sap fins a quin punt l'esport d'alt nivell és una pràctica dura i exigent. Encara més si es té en compte que es practica a unes edats d'inestabilitat reconeguda. No és estrany, doncs, que es produeixin abandonaments davant l'excés de càrrega que pot representar. Tanmateix, sorprén veure com en els discursos de les persones entrevistades l'abandonament relacionat amb l'alt nivell (practicat o imaginat) no és significatiu estadísticament, no preocupa. És a dir, l'abandonament està clarament menys relacionat amb la concepció de l'alt nivell que no pas amb la de manteniment; el nivell de significació de l'abandonament per motius diversos és de +15.96. Tampoc té significació positiva amb la concepció "vivencial" on s'expressa clarament que no s'abandona (+5.97). Núria Puig Barata – Joves esportistes: la passió per l’esport 16 - ROJEK (Ch.), 1985.- Capitalism and leisure theory.- London&New York, Tavistock Publications. - SAEKI (T.), 1990.- A study on the symbolic functions of competitive sports in modern society.- Comunicació presentada al XII Congrés Mundial de Sociología, Madrid, juliol. - SERRANO (S.), 1991.- Elogi de la passió pura.- Barcelona, Planeta. - TOLLENEER (J.), 1986.- The sport scene and the comparative scene. A comparative structural functional analysis.- in International Review for the Sociology of Sport, (2-3), vol.21, pp.229-238. - TRIAS (E.), 1988.- Tratado de la pasión.- Madrid, Mondadori. - WINTERSON (J.), 1987.- La pasión.- Barcelona, Edhasa.