El Ma c polí ic de Ba celona’92
Isid e Molas
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
El Cen e d’Es udis Olímpics (CEO-UAB) publica eballs amb l’objec iu de acili a el deba cien í ic. La inclusió
d’aques ex no limi a una u u a publicació pe pa de l’au o , que conse a la o ali a dels seus d e s. Queda
e minan men p ohibida la ep oducció, o al o pa cial, d’aques a publicació sense el consen imen p e i del seu au o .
Aques ex és la ansc ipció de la in e enció del D . Isid e Molas, en el simposi in e nacional sob e “Jocs Olímpics,
comunicació i in e can is cul u al” que es a celeb a a Ba celona l’ab il de 1991.
Re . WP025
Isid e Molas – El ma c polí ic de Ba celona’92
2
[Da a de publicació: 1994]
Pe e e e ència a aques documen , podeu u ili za la següen e e ència:
Molas, Isid e (1994): El ma c polí ic de Ba celona’92 [a icle en línia]. Ba celona: Cen e d’Es udis Olímpics UAB.
[Consul a : dd/mm/yy] <h p://olympics udies.uab.es/pd /wp025_ca .pd >
Re e ència o iginal: Molas, Isid e (1992): “El Ma c polí ic de Ba celona’92”, a Jocs Olímpics, comunicació i in e can is
cul u als: l’expe iència dels úl ims qua e Jocs Olímpics d’es iu. Bella e a: Cen e d’Es udis Olímpics i de l’Espo , pp.
135-138.
Isid e Molas – El ma c polí ic de Ba celona’92
3
Pe al de pa la - os sob e el ma c polí ic dels Jocs Olímpics de Ba celona, he op a pe in en a posa en elleu
alguns e s que a egades són poc sub a lla s en les nos es anàlisis i eco da algunes coses que, des d’al es
cul u es o des d’al es en ocamen s, po se solen oblida -se de mane a injus a.
Una ap oximació inicial al ma c en què se si uen els Jocs de Ba celona de 1992 ha de pa i de l’exis ència a
Espanya d’una democ àcia polí ica, eballosamen aconseguida a pa i d’una olun a gene ali zada d’en e a
la nos a Gue a Ci il i els seus e ec es i, pe an , d’en e a l’en on amen i la iolència en la ida polí ica.
Aques a a i mació, que po sembla òb ia, no ho és an si eco dem el plan ejamen del p ojec e de Jocs
Olímpics pe a la ciu a de Ba celona.
Du an els anys 1980-1981 la si uació a Espanya es oba a en un camí de pod imen , que podia po a al
encamen de la democ àcia que ha íem es ena el 1977. La dimissió del p esiden Suà ez i l'in en goiesc de
cop d’es a de Teje o del 23 de eb e de 1981 in ongue en en l’ànim gene al - no només a l’ànim dels més
in o ma s o dels més ac ius - la idea que con inuà em a ossegan el llas del segle XIX, i la disminució de la
con iança en les possibili a s de iu e com una socie a ci ili zada, en què les di e en s opcions que exis ien a
Espanya eballa en conjun amen e s un umb comú, enca a que des de pun s de is a di e en s i con lic ius.
Els comen a is de desànim comença en a es end e’s. Això coincidia en un momen en que Ba celona i ia una
si uació de baixa ela i a en l’es o ç de di ecció del p océs de mode ni zació cul u al, econòmica i polí ica, que
la ciu a ha ia eadqui i sob e o a la segona mei a de la dècada dels se an a.
En aques con ex hi hagué la p opos a de l'alcalde Na cis Se a de eballa pe al de pos ula i desp és
ob eni la nominació de Ba celona com a ciu a olímpica. La idea e a can ia la lògica a alis a que s’ana a
imposan i, pe an , no pensa an allò que ens lliga a a la si uació que olíem abandona , i que gai ebé
ha íem abandona en el pe íode 1977-1980, com en p ojec a -nos en els deu o quinze anys p òxims. Es a di ,
si ua la dècada dels no an a com l’objec iu amb què ha íem de comença ja a eballa : plan eja els ui an a
com la p epa ació dels no an a. Hom dibuixa a una il·lusió col·lec i a pe a Ba celona, que no només e a àlida
pe a la ciu a , i un objec iu que cen és es o ços a mig e mini i que os una inicia i a que des de Ca alunya
pogués ob eni l’adhesió de o a Espanya; es ac a a, pe an , de plan eja un p ojec e de u u . El lema que
en aques a època a lo a a en e els nuclis que es oba en a p op de l’elabo ació del p ojec e pod ia ha e
es a : "mi a enda an ".
Vold ia eco da aques e pe què l'in en de cop d’es a de Teje o ou el eb e de 1981 i el juny de 1981
l’Ajun amen de Ba celona decidí pe unanimi a enca ega el p ojec e de iabili a dels Jocs Olímpics. L'1 de
no emb e del ma eix any, a Lausanna, aques p ojec e ou lliu a pe es pe sones que desp és ind ien un
g an pes en el seu desplegamen pos e io : Romà Cuyàs, l’enca ega de la edacció del p ojec e, En ic T uñó,
de l'Ajun amen de Ba celona, i Josep-Lluís Vilaseca, de la Gene ali a de Ca alunya; aques s dos da e s,
memb es, espec i amen , dels dos pa i s amb més ep esen ació en l'opinió pública (el Pa i dels Socialis es
de Ca alunya i la coalició de Con e gència Democ à ica i Unió Democ à ica).
El p ojec e olímpic se si ua a així com un objec iu a deu anys is a, com un espe ó a capgi a una si uació: es
ac a a de llança una inicia i a d’unió i de mul iplicació d’es o ços i al ma eix emps de po encia la ciu a de
Isid e Molas – El ma c polí ic de Ba celona’92
4
Ba celona com a capi al de Ca alunya, com una de les dues ciu a s impo an s d'Espanya i, ambé com una
ciu a amb ocació eu opea i in e nacional, no ancada en ella ma eixa. E a el p ime p ojec e o mula des de
Ba celona i obe a Espanya so gi en la no a democ àcia, i po se en els da e s cinquan a anys, p ojec e que
se ia po encia i ajuda pel Go e n espanyol.
C ec que aques plan ejamen po eni in e ès pe a en end e e s pos e io s. Així, amb el concu s dels dos
pa i s p incipals de Ba celona (i l’aco d dels al es), amb el supo dels go e ns espanyol i ca alà, quan
l'Ajun amen de Ba celona p engué la inicia i a posà de mani es una de les o ces de la candida u a
ba celonina i indicà ambé una de les condicions polí iques pe a espec a du an deu anys: la coincidència en
un es o ç comú.
Pe ò el sis ema democ à ic espanyol gene a una compe ència elec o al cada any en e els pa i s que
necessi en col·labo a pe al de pode eali za el p ojec e - no solamen pe a aconsegui la nominació. I, al
ma eix emps, ambé hi pa icipen o es les al es o ces democ à iques, que mos en el seu aco d amb els Jocs
i que conco en igualmen en l’es o ç comú de l’o gani zació. El encamen pe pa de qualse ol d’aques s
sec o s pod ia signi ica un pe ill pe a la nominació i, més a d, pe a la ma eixa eali zació amb èxi dels Jocs.
A a al a un any pe a celeb a -los. Fins a ui o el p océs, di igi pe l’alcalde Pasqual Ma agall, s’ha po a en
aques a línia de col·labo ació, d’aliança objec i a en e o ces polí iques i als que cada any han de compe i
elec o almen . La con inuï a dels esul a s i el e que els dos p incipals pa i s conse in la di ecció
d’ins i ucions di e en s con inua man enin la necessi a d’ana plega s en la eali zació del p ojec e.
Em sembla que això és el més o iginal de l’apo ació ca alana des del pun de is a in e n i allò que, d’alguna
mane a, ma ca la poli i zació dels nos es Jocs - o s els Jocs Olímpics n’es an des d’un pun de is a gene al,
que és des del qual pa lem. Així es p odueix una si uació, en què la pa icipació no signi ica exclusió, pe ò
ampoc no signi ica ni debili a d’execució ni unanimi a . I el p océs és su icien men obe com pe a pode
ésse accep a sense oposició pe l’opinió pública del país.
Acabo de e dues a i macions: l’una és que aques p ojec e u u és un p ojec e necessà iamen uni a i, pe bé
que el seu desplegamen en el emps coincideix amb compe ències elec o als anuals de la polí ica in e io .
L’al a és que ha es a el p ime p ojec e en cinquan a anys que des de Ba celona ha es a ebu o a de
Ca alunya com un p ojec e comú. To i ésse un p ojec e que la ciu a de Ba celona, ni es deslliga a, ni
s’en on a a amb Espanya, sinó que e a un p ojec e impulsa i assumi ambé com un p ojec e espanyol, pe ò
que no amaga a, sinó que posa a en p ime e me, que e a un p ojec e de Ba celona, de la capi al de
Ca alunya, i que, pe an , e a un p ojec e ca alà.
Vold ia a egi enca a alguna cosa més en aques sen i . No se ia dolen que hom a ancés enca a un g au més
en la poli i zació del p ojec e, en aques cas en l’àmbi in e nacional. Si com a p ojec e olímpic és un p ojec e
in e nacional, com a p ojec e de Ba celona és ba celoní, ca alà i espanyol, ¿no hau ia d’ésse ambé un
p ojec e de la Comuni a Eu opea?, ¿no hau ia d’ésse un mo iu pe què la Comuni a Eu opea apa egués amb
una pe sonali a di e enciada dins dels Jocs Olímpics?, ¿no hau ia d’ésse una opo uni a pe a dona un pe i
Isid e Molas – El ma c polí ic de Ba celona’92
5
pas simbòlic - la polí ica consis eix ambé en símbols - i e des ila les delegacions eu opees da e a la bande a
d'Eu opa? Ho desi jo, i c ec que a Ca alunya la inicia i a se ia ben ebuda. Ba celona, com a ciu a dels Jocs,
és la capi al de Ca alunya, una de les capi als d'Espanya i d'Eu opa; i és amb aques ca àc e que o ma pa
de la comuni a in e nacional. Pe con a, hom po a gumen a que això se ia poli i za els Jocs. No ho sé, en o
cas se ia exp essa millo la poli i zació que nosal es ja i im dels Jocs i po se comple a ia el ma c polí ic que
es possible que els Jocs de Ba celona, des de o s els pun s de is a in e ns, ossin un èxi gene al.
Exp essa ia millo la nos a complexi a i simplici a , en a i ma -nos pa io es de Ba celona, de la nació ca alana,
d'Espanya i d'Eu opa. Po se sigui mol a pà ia pe an poca gen , pe ò po se al més eni -ne un mun que
eni -ne només una i odia o es les al es.
La desc ipció del ma c polí ic é mol s al es elemen s, pe ò a a old ia incidi en algun al e, ca em sembla que
ambé són impo an s pe a o el p océs. El p ime consis eix en la coincidència necessà ia de les
adminis acions públiques en les ac uacions que han de e que els Jocs siguin possibles. El segon és
l’exis ència d’un pe ill de deso d e, com a conseqüència d’ac i i a s e o is es. I inalmen , cal eco da
l’exis ència dels iscos semp e p esen s de c isis in e nacionals que acin pe illa la celeb ació dels Jocs. Tan
des del pun de is a analí ic com des del pun de is a p àc ic, no són negligibles, i hi a é una e e ència mol
b eu.
Vegem p ime la pa icipació d’adminis acions di e en s en la c eació de les in aes uc u es necessà ies pe
als Jocs. A pa i de les expe iències iscudes en d’al es es a s ede als o compos os, en especial des de
Mon eal, la conclusió que n’han e els o gani zado s i els ac o s dels Jocs és que la col·labo ació en e elles
e a indispensable. No només e a bona en el p océs de nominació, sinó en especial men e es eballa a pe al
de po a -los a e me. Es a di , no ens podíem exposa a l’exis ència d’uns ca ells que diguessin Mon eal i uns
al es Mon eal-Canadà com a conseqüència d’en on amen s, sinó que o s ha ien de di el ma eix. Pe an ,
les di e en s adminis acions ac uan s ha ien d’adme e una olun a decisò ia, la de la ciu a de Ba celona i, si
escau, la del Comi è Olímpic.
L’o gani zado dels Jocs ha ia de p end e les decisions, pe ò aques es ha ien d’in en a suma i, en especial,
e endibles les apo acions de o s. Des d’aques pun de is a les di icul a s han es a , són i se an - ins que
s’acabin el Jocs p esen s. Hom ha de pensa que en una ciu a on ac uen qua e adminis acions, com a mínim,
a més a més de les p i ades, exis eix un ni ell de complexi a no able pe a adop a decisions àpides, e icaces
i cohe en s. I sob e o , si les ac uacions cal e -les en un " iming" p e ixa , du an el qual la e i ada o la
ine icàcia d’una adminis ació po posa en pe ill el conjun , malg a que o s els al es ac o s hagin ac ua amb
co ecció. Pe si os poc enca a, el con ex empo al apa eix ma ca , com hem di , pe la celeb ació d’eleccions
cada any. En conseqüència, el isc que en esul a no és insigni ican .
Pe ò ins a ui el esul a és bo. L’ac uació de les di e ses adminis acions conside ada globalmen ha es a
e icaç i, malg a les ensions polí iques que puguin exis i i que han exis i en alguns momen s, em sembla que
l’aco d sob e la execució de les ob es necessà ies pe a la celeb ació dels Jocs Olímpics ha es a sa is ac o i.
En un lloc on ac uen l’adminis ació de l'Es a Espanyol, la de la Gene ali a de Ca alunya, la de la Dipu ació
p o incial de Ba celona i la de la ciu a de Ba celona, i on a més ac ua amb puixança la inicia i a p i ada, la

Isid e Molas – El ma c polí ic de Ba celona’92
6
complexi a no ha a ec a l’e icàcia, i c ec que el esul a ha es a sa is ac o i possiblemen pe què s’ha gene a
una esponsabili zació mol in ensa d’ins i ucions i de pa i s. To s ells han es a conscien s que pe als
ciu adans que ep esen en els Jocs e en impo an s i aquell que hagués olgu posa bas ons a les odes
hau ia es a cas iga , ca el p ojec e e a accep a , alo a i es ima pe la immensa majo ia de ba celonins, pe la
immensa majo ia de ca alans i pe la g an majo ia d’espanyols. Es p obable que algú hagi pensa que si ell
hagués olgu hau ia pogu e acassa els Jocs, pe ò ambé hau ia d’ha e pensa a con inuació que aquell
que els hagués e acassa hau ia queda possiblemen esbo a de la ida pública, o com a mínim de les
opcions amb aspi acions majo i à ies.
En o cas, l’ac i ud des de les ins i ucions em sembla que ha es a de col·labo ació obe a. Hom hi ha aboca
es o ços, dine s i aju s, de egades ins i o més enllà del que hom espe a ia. C ec que l’execució an de les
ob es públiques com del ma c es uc u al sob e el que es em edi ican la Ba celona, i la Ca alunya, de inals del
segle XX, o e eixen un balanç posi iu, ins al pun que quan al en pocs mesos pe a les eleccions municipals de
la ciu a on se celeb en els Jocs, la eali zació de les ob es segueix el " iming" p e is , no han so gi més
di icul a s i, malg a que la compe ència polí ica p incipal és en e o ces que di igeixen ins i ucions que han de
col·labo a en la eali zació dels Jocs, no hi ha hagu si uacions de bloqueig.
La segona qües ió és el e o isme, possibili a semp e p esen en qualse ol e de g an essò públic, més
enca a si s’ha de e ansme e a o el món pe ele isió en di ec e. Les si uacions explosi es de mino ies
ano eades, amb impossibili a de mani es ació o de c eació d’al e na i es polí iques o es a als al món és o ça
àmplia. El isc que qualse ol d’elles pugui escla a en una ciu a olímpica, amb el impac e in o ma iu que, a més
a més, compo a, és un isc semp e p esen . Es e iden que hi ha iscs més llunyans i iscs més p ope s. Pe ò
ambé és e iden que aques no és un isc especí ic de Ba celona, sinó dels Jocs com a al. Fins a a aques a
qües ió s’ha du amb lexibili a i igo , pe al d’e i a que la ciu a olímpica sigui objec e de la iolència ísica o
men al de o as e s que inguin a exp essa llu s demandes en un apa ado mundial.
La e ce a qües ió és la possible epe cussió de les ensions in e nacionals. Algunes es poden p e eu e,
d’al es no. Es e iden que l’es ond amen del bloc so iè ic i el can i accele a de l'URSS sense una pe spec i a
immedia a d’es abili zació han p o oca un capgi amen del ma c in e nacional. A pa i de la II Gue a Mundial
o s els Jocs Olímpics s’han celeb a dins d’una es uc u a mundial d’equilib i ela iu en e dues po ències, basa
en el e o , la negociació i el con lic e locali za . A la gue a d'I aq hem comp o a la inexis ència d’un pode
mundial capaç de con ola i d’o ien a la solució d’un con lic e egional. Les ci cums àncies han can ia , pe a
bé o pe a mal, pe ò se à la p ime a egada que no exis eixen dues po ències que es emen i que poden mou e
llu s peons diplomà ics o mili a s, o man enin un con ol sob e allò que s’esde é a la majo pa del plane a.
La si uació és inèdi a.
A la i del segle XX cal a icula un mecanisme que pe me i un ce con ol p e en iu i una ce a capaci a
esolu ò ia dels con lic es egionals. Que aques mecanisme hagi de se compe ència de les Nacions Unides és
una cosa que no sé di , pe ò c ec que és necessa i i que se ia con enien , pe què la pau i l’es abili a en la llui a
pel desen olupamen , pe la llibe a dels pobles, pe la digni a humana de les pe sones és un alo
in e nacional si ua pe sob e d’ideologies domès iques o egois es i, en o cas, sembla que ho demanen les
Isid e Molas – El ma c polí ic de Ba celona’92
7
necessi a s més p imà ies de subsis ència de l’espècie humana, en una e a his ò ica p esidida pe l’exis ència
de l’a ma nuclea .
He in en a d’o e i alguns e s ela ius al ma c polí ic semp e mòbil i hipo è ic en què se si uen els Jocs
Olímpics de Ba celona, an els més lliga s a la ciu a com els més gene als. Que hi incideixin poc o mol cald à
eu e-ho. els Jocs incideixin poc o mol en el ma c polí ic nos e, en o cas, se ia desi jable en la mesu a que
un dels elemen s exp essius dels Jocs és la olun a de col·labo ació en e o s els pobles i les pe sones de la
e a pe al de con iu e a e nalmen i de compe i pací icamen en condicions