Propostes per a una millor explotació de les dades padronals dels municipis de Catalunya

PROPOSTES PER A UNA IMILLOR EXPLOTACIO DE LES DADES PADRONALS DELS MUNICIPIS DE CATALUNYA lEdouard Conte (Uniuers,ity College of London) Lluís Flaquer (Universitat Autbnoma de Barcelona) Les dades padronals constitueixen una font de riquesa desaprofitada, tant de cara a la planificació dleIs serveis socials i culturals com de cara a la millora del nostre coneixement de l'estructura social de la Catalunya d'avui i de la seva transformació. En general, observem que els ajuntaments no han procedit a un tractament informatic analític de les dades proporcionades pels padrons fins a l'any 1981. L'objecte d'aquest report preliminar ' és encetar la discussió sobre com explotar millor els fons padronals que tenim a la nostra disposició. Així mateix, esperem plantejar unes bases titcniques i metodolbgiques per a facilitar la constitució de serveis de seguiment de I'evolució de l'estructura social catalana, en particular per part dels mateixos ajuntaments que s'encarreguen de la recollida de dades i de llur actualització anual. Presentem ací una strie de propostes en aquest sentit: a) per a enriquir 1. Aquest treball s'ha d'emmarcar dins d'un programa més ampli d'estudi de la realitat social catalana que se centra principalment sobre les transformacions actuals de les estructures familiars i comunitiries. El present report s'adreca en primer Uoc a aquelles persones preocupades pel millorament dels serveis administratius i socials. <(Papers)>: Revista de Sociologia el tractament de padrons tan sols parcialment codificats; b) per a orientar el tractament futur de les dades proporcionades per les rectificacions padronals; i c) per a establir una codificació inicial més adequada i rica de padrons futurs. En el cos d'aquest treball procurarem illustrar cada proposta metodolbgica amb exemples que palesin algunes de les seves possibles aplicacions prhctiques. SUGGERIMENTS PER AL TRACTAMENT DE DADES Molts ajuntaments, a causa de manques i restriccions prcssupostBries i ttcniques, s'han acontentat a extreure del padró tan sols una serie de sumes i a indicar els percentatges de persones que responen a tal o tal criteri. Cal subratllar, perb, que les dades padronals poden permetre, gracies a unes ttcniques analítiques relativament senzilles, d'identificar amb una certa precisió categories de la població que tenen unes necessitats de serveis socials i culturals específiques o, per altra banda, unes Brees de problemes i preocupacions que tenen una importhncia directa per a I'administraci6 pública. Nogensmenys, el rendiment que podem derivar de la lectura directa de les conclusions extretes de l'anhlisi &un sol padró est& subjecte a limitacions importants. En primer lloc, el padró és un instrument general amb finalitats basicament censals. Per tant, el nombre de dades que es pot sollicitar als enquestats és forlosament reduit. A més, la majoria d'informacions padronals no té un sentit absolut en la mesura que llur pertintncia només apareix quan es relacionen amb altres dades que, en molts casos, no estan incloses en el padró. Per fi, la imatge que ens proporciona el padró és una ctinstantBnia fotogrBfica)> que reflecteix certs vessants de l'estmctura social. Per tal d'obtenir una visió més completa i explicativa d'aquesta última, cal introduir una dimensió temporal o 4tcinematogrAfica~ en la lectura i la interpretació de les dades padronals. És a dir, convé efectuar un examen comparatiu de dos o més padrons successius. Més endavant insistirem particularment en la importhncia que té la consideració cronolbgica del problema per tal de completar les dades que es refereixen a un lloc i a un moment precisos. A fi de demostrar la utilitat d'aquest enfocament, proposem a continuació una strie d'associacions estadístiques entre elements d'informació que considerem com a bhsiques per a I'aprofitament del fons de dades padronals, si és que volem superar la mera tabulació estadística descriptiva. 200 Les dades padronals dels municipis de Catalunya Per tal d'operar amb uns nivels mínims de seguretat que, malauradament, no sempre s'han garantit, és imprescindible un control de palitat previ de les dades al nostre abast en els mateixos fulls padronals o bé enregistrades sobre suport informhtic (cintes magnktiques, discs.. .). Així mateix, convé fer algunes observacions sobre els criteris que presideixen la confecció dels padrons, no sempre totalment encertats al nostre entendre. A fi de procedir a la interrelació de tots els elements d'informació d'importincia immediata per a l'administració i la gestió públiques continguts al padró, és necessari disposar d'un corpus de dades exhaustivament codificat, és a dir, informatitzable, cosa que, dissortadament, no s'ha pogut realitzar fins ara &una manera general pel que fa a l'explotació del darrer padró -1981a Catalunya. Bs per aixb que estatllim més endavant unes propostes de codificació d'aquelles dades que fins avui no s'han acostumat a explotar informiticament. Hem observat una marcad,a tendPncia en aquest Bmbit a acontentar-se amb I'explotació parcial de les dades obtingudes, a través de procediments de mostratge. El fet de recórrer a mostres redui'des, que moltes vegades no passen del 5 %, pot impossibilitar la percepció i el millor enfocament, ja sigui de les especificitats del perfil demografic i sbcio-econbmic de comunitats petites, de barris de ciutats més grans, ja sigui de problemes que, tot i només concernir categories numkricament restringides de la població, poden tenir implicacions generals i revestir una gravetat que no es pot menystenir. Recomanem, per tant, cada vegada que sigui necessari i materialment possible, treballar amb poblacions exhaustives o, si més no, amb mostres prou Bmplies per permetre la detecció de necessitats no inicialment considerades. En cas contrari, I'<tanhlisi estadfstican esdevé una confirmació pura i simple de les previsions originhries, més o menys conscients, dels investigadors. 1. Depuracid de les dades A I'ApGndix I presentem la llista integral de les informacions elementals que inclou el padró municipal d'habitants d'una gran ciutat de Catalunya, elaborat I'any 1981. Segons una estimació efectuada pels serveis tircnics d'aquest municipi, ens trobem confrontats a unes taxes d'error forsa elevades. A tall d'exemple, i sota reserva d'ulteriors verificacions, constatem els percentatges següents: ctPqers~: Revista de Sociologia - Errors en l'adreca (sobretot referits al número de carrer): 6 %. - Errors en la recollida de I'any de naixement: 5 %. - Diferencies notables en l'any d'arribada a Catalunya: 8 %. De fet, aquests resultats són, tot i considerant-10s individualment, elevats. Apuntem que, en principi, la tolerhncia d'inexactituds en un padró d'aquesta mena no ha de superar 1'1 %. És clar que a partir del moment que es donen equivocacions tan freqüents, en el cas de voler correlacionar dues o més variables, la taxa d'error esdevé alarmant i els resultats de I'adlisi del padró inutilitzables. Un padró pot costar molts milions. Cal, per tant, assegurar uns controls rigorosos en efectuar-se l'empadronarnent, tant a l'hora de la recollida dels fulls censals per part de I'agent com a l'hora de fer-ne una revisió, que hauria de ser sistemhtica i anterior a la cloenda del cens. Per desgrhcia, els errors de transcripció poden empitjorar aquesta situació quan s'enregistren les dades manuscrites sobre suport informhtic. En el cas que citem, el nivell d'errors que es dóna, segons verificacions dutes a terme per tecnics d'un centre de chlcul, pot oscillar entorn del 10 %! Esperem que aquest cas més aviat sigui una excepció a Catalunya.. . i que iílustri a bastanea la necessitat imperiosa de procedir a un control de qualitat dels padrons municipals. La responsabilitat d'aquesta tasca competeix a l'administració pública. 2. Algunes remarques sobre el disseny dels fulls podronds Si bé existeixen certes variacions en la presentació dels fulls padronals segons els municipis, l'examen d'uns quants fulls suggereix certes remarques de cara a l'organització de les preguntes formulades: a) Per suptrflua que pugui semblar, la inclusió de la data i del lloc de matrimoni dels enquestats permetria una anhlisi mdt més adequada de l'evolució de les estructures familiars, de la composició dels grups residencials, de la fertilitat i la natalitat i dels fluxos migratoris que tant han modificat la composició de la població de Catalunya en els últims trenta anys. No cal dir que tots aquests temes, a més de llur transcendencia en el coneixement quantitatiu i qualitatiu de l'estructura social, tenen implicacions directes per a la previsió escolar, cultural, sanithria i, evidentment, de cara a les necessitats d'habitatge. b) Val a dir que, al nostre entendre, el qüestionari sobre el nivell d'instrucció (vegeu 1'Apendix I, punt 28) conté certes deficiencies relatives. Les dades padronals dels municipis de Catalunya Constatem que per a algunes comunitats de la Corporació Metropolitana de Barcelona, els ciutadans inclosos en les subcategories 1 i 2 (<(no sap llegir ni escriure o hi té dificultats)> i <cprimhria incompleta)>) arriben a representar una part substancial de la població que pot fins i tot superar la seva meitat. La formulació adoptada per a aquestes preguntes -sobretot la segonapot ocultar certes realitats que interessa consixer. Caldria distingir entre el cas en qui: els estudis primaris són incomplets perqui: s'estan cursant i el cas d'aquells individus, joves i adults, que, havent-10s deixat <(penjats)>, han d'ésser considerats com a analfabets funcionals. Remarquem, perb, que el fet de tenir els estudis primaris complets pot no ésser necesshriament signe d'una manca cultural. Zs del deure de cada ajuntament estudiar amb la deguda atenció possibles di:ficits educatius d'aquesta magnitud i importhncia socials. Seria igualment de desitjar la inclusió dins d'aquest apartat &una pregunta destinada a esbrinar l'impacte de I'analfabetisme en llengua materna, ja sigui aquesta la catalana o la castellana. C) L'evaluació de la comprensió i la utilització efectiva de la llengua catalana (vegeu Api:ndix I, punt 29) exigeix una reflexió seriosa sobre la o les qüestions incloses pel que fa al cas en els fulls padronals. Preguntes del :ipus: {(Enteneu el catal&?)> inciten a taxes exageradament elevades de respostes positives, puix que poden fer apari:ixer com a <(inadequades)> aquelles persones que hi contestin negativament. Els casos de municipis de la perifiria industrial de Barcelona on s'obtenen taxes de resposta positiva a l'entorn del 70 % engendren un cert escepticisme.. . A més, el fet que aquesta dada sigui <(veritat)> o no, no té cap mena de sentit sociolbgic. La resolució d'aquesta qüestió requereix la intervenció de sociolingüistes qualificats. Permetem-nos, perb, de remarcar que la multiplicació de matrimonis mixtos justifica per si mateixa X'establiment d'una distinció entre <(llengua materna)> i <(llengua habitual d'interacciÓ)>. d) Existeixen certes redundhncies entre les preguntes dels qüestionaris relatives a la <<situació laboral)> i la <(condició sbcio-econbmica)> (vegeu Ap'endix I, punts 30 i 33, respectivament). La reiteració d'aquesta incongrui:ncia d'un padró a I'altre és, potser, explicable per la manca de revisió de les normes administratives que regulen e! contingut dels padrons. Assenyalem que !es economies realitzables en termes de tractament informhtic per l'eliminació de les redundhncies permetrien la inclusió de preguntes més significatives, com són, des del nostre punt de vista, les relatives a la celebració del matrimoni i als usos lingiiístics. <<Papers)): Revista de Sociologia 3. Propostes per a la codificació de dades padronals no codificades Els fulls padronals, contrhriament als fulls censals estatals, no comporten caselles destinades a la informatització de les dades següents: - Parentiu o relació amb el cap de casa o persona principal. - El municipi, la província i, en el cas dels estrangers, el país d'origen. - La professió de l'individu i l'activitat econbmica de l'empresa on treballa. Suggerim que en els propers padrons s'utilitzin els codis numhrics establerts per 1'Institut Nacional &Estadística per a la codificació d'aquestes dades. Opinem igualment que l'adreya de l'empresa, tant si es troba situada o no en el mateix municipi, podria ser codificada d'acord amb els mateixos criteris emprats per a la localització de cada habitatge. Tanmateix, ens sembla que la relació de parentiu amb el cap de familia té prou importhncia com per a fer-la digna d'una codificació més precisa, que permeti especiíicar millor l'estructura interna dels grups residencials i la seva variació en funció de criteris tan rellevants per a la planificació social com els d'edat i generació, lloc de residtncia, nivell d'instrucció, ús lingüístic o condició sbcio-econhmica. La classificació que proposem ací té per objecte facilitar explotació fructífera d'aquestes dades i deriva de tres tipus d'informació: a) La denominació de la relació de cada individu amb el cap de familia o persona principal; b) el sexe de la persona en qüestió; i c) la possible disthncia generacional entre el cap de casa i la persona en qüestió. Cada persona considerada podrh designar-se grhcies a un codi de tres nombres que resumeix aquestes tres informacions. La taula adjunta indica el conjunt de referents possibles que permet aquesta classificació. Convé ara presentar els elements necessaris per a la lectura de la taula: a) La primera columna dóna el codi numhric de cada categoria de relació entre una persona i el cap de casa o persona principal del grup residencial en el qual viu. La numeració que designa les relacions va d'l a 17. b) La segona columna dóna les designacions de les relacions existents entre els caps de casa o persones principals (de sexe indiferent) i les per- <<Papers~: Revista de Sociologia sones de sexe masculí, especificat per la xifra 1. A la designació catalana, correspon la seva traducció castellana. c) La tercera columna dóna un codi que consta de dos nombres (verbigrPcia, 2.1, 13.1.. . ), el primer dels quals designa la categoria relacional i el segon el sexe masculí. d) La quarta columna dóna les designacions de les relacions existents entre els caps de casa o persones principals (de sexe indiferent) i les persones de sexe femení, designat per la xifra 2. A la designació catalana, correspon la seva traducció castellana. e) La cinquena columna dóna un codi que consta de dos nombres (verbigrPcia, 3.2, 7.2.. .), el primer dels quals designa la categoria relacional i el segon el sexe femení. f) La sisena columna indica quina és la diferencia generacional existent entre d cap de família o persona principal i la persona considerada, lligades ambdues entre elles per la relació especificada en !es columnes 2 a 5. Considerarem en el present context diferencies generacionaIs que van de més tres (besavi/besivia) a menys tres (renétlrenéta) respecte d'un Ego (persona de referencia) que és el cap de casa o persona principal. g) La setena columna dóna un codi de tres nombres aplicable a les persones de sexe masculí. EI primer nombre designa la categoria relacional (cf. columna 1). El segon es refereix al sexe de la persona (cf. columna 2). El tercer indica la diferkncia generacional existent entre el cap de casa o persona principal i la persona considerada en funció del codi numsric següent: (besavis) Generació més 3: 1 (avis) Generació més 2: 2 (pares) Generació més 1: 3 generació de referencia Generació O: 4 (fills) Generació menys 1: 5 (néts) Generació menys 2: 6 ( renéts) Generació menys 3: 7 Quan el parentiu no hi intervé: 8 Cal remarcar que la diferenciació generacional no s'aplica a les categories relacionals (vegeu columna 1) 15 (no emparentat), 16 (hoste) i 17 (domestic). Per tant, el codi generacional numeric no és pertinent en aquests casos. h) La vuitena columna dóna un codi de tres nombres aplicable a persones de sexe femení. El primer nombre designa la categoria relacional (vegeu columna I), com a la columna 7. El segon designa el sexe de la Les dades padronals dels municipis de Catalunya persona (vegeu columna 2). El tercer indica la diferhcia generacional entre la persona en qüestió i el cap de casa o persona principal, en funció de la codificació indicada a l'apartal. precedent. Un cop fets els suggeriments que ens semblen pertinents per a la codificaci6 dels elements d'informació expressats amb totes les seves lletres (vegeu primera remarca (*) de: l'aphdix I), podem passar a la presentació de les interrelacions bhsiques en qu& es podria recolzar el coneixement de l'estructura demogrhfica i sbcio-econbmica del municipi. Per descomptat, les propostes que fem a continuació no s'han d'interpretar &una manera estricta i uniforme, sinó que els funcionaris i investigadors interessats a posar-les en prhctica haurien de fer gala de flexibilitat i d'imaginació. Cal tenir en compte, és clar, entre mglts altres factors localment canviants, la variable determinant que constitueix la grandhria de la població, sobretot pel que fa a I'eventual pertinhcia de nombroses subcategories. Les poblacions de gran dimensió donen la possibilitat de filar molt prim, donada la quantita,t de casos inventariats. En canvi, en comunitats petites l'anhlisi estadistika mai no pot suplir el tracte directe amb la gent. 4. Interrelacions de variabler fonamentals A partir del moment en que s'ha efectuat l'empadronament dels ciutadans d'un municipi, creiem profitós que cada ajuntament tregui una rendibilitat mhxima, tant social coin administrativa, de la substancial inversió realitzada a base de constituir un fons documental a l'abast tant dels funcionaris públics, dels treballadors socials, del personal sanitari i dels planificadors i científics socials, com dels membres del públic en general (els quals, després de tot, financen I'operació). Llista de taules crezcades fonamentals de dues variaibles que convé establir a partir de Ces informa~i~ons padronals (vegeu apPndix I). 1. Interrelacionar la distribució de la població segons el sexe (19) i les informacions següents: a) L'estat civil (20). b) El municipi d'origen ('21).2 2. Habitualment, en les distribucions estadístiques producte de l'anilisi dels padrons, hom descarta d'entrada com a variable pertinent el lloc de naixement, segura- uPaperss: Revista de Sociologia present contexti així mateix a causa de la minva de llur importhncia en la societat contemporhnia. La combinació de les formes elementals CP, N i T amb els criteris d'expandiment 1, 2 i 3, dóna lloc a la taula de combinacions següent: CP CPa CPd CPc CPad CPac CPdc CPadc N Na Nd NC Nad Nac Ndc Nadc T Ta Td Tc Tad Tac Tdc Tadc Acabem d'exposar ací els principis generals en qui: es basa el nostre sistema classificatori dels grups residencials. La combinació de les modalitats, formes i criteris esmentats podria produir un nombre de possibilitats molt considerable. Encara que algunes de les categories abans mencionades d'aquesta classificació poden resultar en part superflues en l'anhlisi de comunitats petites, poden ésser, gracies a les possibilitats que brinda la informhtica, de gran utilitat en 1'8mbit d'una ciutat de població elevada. Tot i aix6, com que la nostra intenció no és esgotar el conjunt de les opcions Mgiques, sinó proposar un esquema operatiu fhcilment aplicable a la societat catalana actual, ens veiem obligats a ressaltar aquelles possibles conste~acions residencials més freqüents i/o significatives des del punt de vista sociol6gic. Partint dels elements que hem presentat, les unitats o grups residencials es poden agengar segons la classificació següent: Les dades padronals dels municipis de Catalunya 1. Solitaris (S): Unitat residencial formada per un individu que no comparteix el seu habitatge amb altres persones. 2. Persones no relacionades (PNR): Grups residencials formats per persones que conviuen sense estar lligades entre elles per relacions de parentiu o d'alian~a matrimoniall. 3. Persones relacionades sense nucli ~natrimonial (PRSN): Grups residencials que comprenen tota mena de parents (per sang o matrimoni), sense que es doni entre dos qualssevol d'ells cap vincle matrimonial, i amb exclusió de la categoria següent. Citem com a exemples d'aquest tipus de grup residencial dues germanes solteres o vídues, un oncle/tia amb un o més nebots, un avilivia amb un nétlnéta, o bé dos cosins/cosines. 4. C2Jlules parentals (CP): Grups residencials constituits, en la seva forma bisica, per un pare o per una mare divorciatlada, separatlada o vidulvídua que conviu amb fills seus biolhgics o legalment reconeguts. Dins d'aquesta categoria, cal incloure els grups residencials producte dels possibles expandiments, enumerats més amunt, de la seva forma elemental. 5. Nuclis sense fills (NSF): Anomenem NSF aquells grups residencials formats per nuclis matrimonials els membres dels quals conviuen sols. Altrament dit, són nuclis matrimonials sense cap mena d'e~pandiment.~ 6. Nuclis amb fills (NAF): Anomenem NAF aquells grups residencials formats per nuclis matrimonials que solament i exclusivament estan expandits amb fills corresidents de l'un o d'ambdós c6njuges. 7. Nzlclis sense fills expundits (NSFE): Anomenem NSFE aquells grups residencials formats per nuclis matrimonials sense fills, per6 que tenen un expandiment per ascend&ncia i/o collateralitat. 8. Nuclis amb fills expandits (NAFE): Anomenem NAFE aquells 6. Bs convenient remarcar que les categories 5 a 8 (NSF, NAF, NSFE i NAFE, respectivament) tenen les seves correspon&ncies en el conjunt de combinacions Ibgiques possibles d'expandiment dels nuclis matrimonials (N): 5. NSF N 6. NAF Nd 7. NSFE Na, NC, Nac 8. NAFE Nad, Ndc, Nadc Altrament dit: / (a) NSFE = NSF + - (c) \ (a + C) / (a) NAFE = NAF + - (c) \ (a + C) <(Papers)>: Revista de Sociologia grups residencials formats per nuclis matrimonials amb fills corresidents igualment expandits per ascendilncia i/o ~ollateralitat.~ 9. Família troncal (T): Grup residencial que, en la seva forma bisica, comprh dues parelles relacionades per un lligam de filiació. Dins d'aquesta categoria cal incloure els grups residencials troncals expandits en totes llurs possibles variants (vegeu combinatbria més amunt). 10. Altres grups residencials nucleats (AN): 111c?oem aquesta categoria última per donar cabuda a totes aquelles modalitats residencials no previstes en les categories anteriors (5 a 9) (poligínia, dos nuclis matrimonials de la mateixa generació relacionats collateralment, etc.). L'explotació sociol6gica d'aquesta classificació exigeix un procés previ de depuració i codificació de les dades contingudes en el padró, que permeti la inclusió de cada full padronal en una categoria determinada. Fins a l'any 1981 els serveis tecnics de certs ajuntaments han procedit a una codificació dels fulls padronals per tipus de grup residencial, inspirant-se generalment en els criteris elaborats per I'INE, i sense posseir necessiriament una formació que els permetés de fer-ho encertadament. En tals casos la classificació es feia a bell ull, partint de les dades manuscrites que podien suggerir al funcionari la inclusió de tal full padronal en tal cntegoria. Aquest procediment artesanal, afegit a la imprecisió dels criteris abans esmentats de l'INE, pot conduir a resultats desastrosos i, per tant, esdevenir inútil. El que proposem aquí és, en un primer temps, codificar les informacions manuscrites que defineixen les relacions de cada membre del grup residencial (full padronal) amb el cap de casa o persona principal, en funció de la classificació formulada a la taula 1, i del sexe d'aquests darrers. El mateix agent censal podria realitzar aquesta operació a l'hora d'emplenar o recollir cada full. Els codis numilrics, en un segon temps, si s'adopta la nostra proposta, haurien de ser enregistrats sobre suport informitic. Aleshores l'ordinador procediria a la depuració de les dades brutes, i posaria en relleu les possibles contradiccions entre la relació, ja codificada, amb la persona principal, i altres informacions que poden permetre el seu control, com ara el sexe, I'edat, l'estat civil i la situació residencial, amb el benentils que sols considerem les persones presents i transeünt^.^ 7. La distribució d'aquests quatre apartats (5 a 8), corresponents a diverses modalitats de grups residencials que comporten un sol nucli matrimonial, obeeix a la necessitat de categoritzar separadament variants &un mateix tipus estructural, molt freqüents a la societat catalana moderna. 8. Per exemple, una persona casada de <(tres anys,,, una dona, amb dos as, i de sexe arnasculi)>, i altres incongru5ncies d'aquesta mena que es troben efectivament a Les dades padronals dels municipis de Catalunya A continuació, l'ordinador aplicaria les instruccions que derivarien de la nostra proposta de classificació de grups residencials. Per complex que pogués ser el programa corresponent (car pressuposaria passar d'una perspectiva centrada en un Ego -el sexe del qual cal especificara una tipologia de categories no basada en una refertncia al cap de casa o persona principal), és informhticament factible. El resultat material d'aquest tractament es presentaria sota la forma d'una distribució estadística que mostraria la proporció que representa cada tipus de grup residencial en una població determinada. Per descomptat, aquesta distribució podria ser sotmesa a anhlisis més precises segons els casos. De cara als serveis socials, seria d'importhncia capital contixer en profunditat les característiques de les ctllules parentals (CP), en particular de les no expandides. L'estudi estadístic independent d'aquesta categoria podria revelar Brees de necessitat social poc conegudes o no expressades. Mencionem, per exemple, les vídues joves amb fills. Esmentem igualment la necessitat de contixer la situació residencial de les persones velles o disminuides per tal de poder avaluar el grau potencial de suport familiar de que disp~osen. D'altra banda, és interessant, tant des del punt de vista sociolbgic com des del punt de vista de la planificació sacio-econbmica, escatir el grau d'associació existent entre determinades composicions dels grups residencials, i la professió i altres característiques (edat, nivell d'instrucció ...) de llurs membres. Subratllem que les nostres propostes es poden aplicar sense que hi hagi menyscapte dels drets de privacitat dels enquestats, atts que en totes aquestes operacions hom prescindeix de tota referhcia als noms, cognoms i adreces. De tota manera, som conscients de les limitacions que comporta l'aplicació de la nostra tipologia. La principal d'elles rau en el fet que un padró no és més que una imatge esthtica d'una comunitat determinada en un moment precís. No pren en consideració l'origen ni les transformacions que determinen o afecten totes les distribucions estadístiques que resultarien de les anhlisis suggerides en aquest treball. Per exemple, les dades proporcionades per un sol padró no permeten tenir en compte el cicle de desenvolupament dels grups residencials. La situació d'una parella sense fills (NSF) pot atribuir-se pri~lcipalment a un dels tres factors següents: I l'hora de depurar dades padronals. En aquest cas, existeixen determinades possibilitats: o bé la conjuminació de la totalitat de les dades permet de rectificar l'element incongruent, o bé implica la invalidació del full. En aquest Uoc, no podem dedicar-nos a exposar les conseqütncies d'aquests problemes. <<Papers)>: Revista de Sociologia a) Un casament neolocal recent, o sia una parella que acaba de formar un grup residencial diferent del dels pares d'ell o d'ella; b) I'esterilitat; i C) la dispersió dels fills d'una parella d'edat madura. Podem citar igualment el cas d'un grup nuclear amb fills (NAF), que tant pot haver estat originat per un matrimoni neolocal com pot constituir la fase del cicle de desenvolupament d'una família troncal que segueix la mort dels membres de la generació més anciana. Així, veiem com la nostra tipologia és insuficient de cara a la compreiisi6 de la gknesi dels grups residencials i de les transformacions de l'estructura demogrifica, com pot ser l'envelliment progressiu de la població atribu'ible al descens de la fertilitat o al trencament dels fluxos migratoris. Per tal de comprendre a fons els processos de canvi de l'organització social, cal introduir una dimensió temporal en l'anhlisi. Aixb es pot aconseguir de dues formes que poden ser complementhries: adés per una anhlisi comparativa de dos o més padrons successius, adés per l'examen de les dades fornides per les rectificacions padronals. Com que la mecanització de les dades padronals és tanmateix recent i també a causa de les deficihncies en la depuració, la codificació i la classificació dels grups residencials que hem comentat en aquest article, ens centrarem sobretot en les possibilitats que ofereix l'explotació sistemhtica de les rectificacions padronals. EL MILLORAMENT I L'EXPLOTACIO DE LES RECTIFICACIONS PADRONALS Fins ara els ajuntaments han estat emprant un procediment de rectificació dels padrons per tal d'actualitzar-10s. El destí de les dades procedents de les rectificacions ha estat només l'estimació de les variacions de la població en els períodes intercensals i, malauradament, la riquesa d'informació que contenen no ha estat prou explotada. Les rectificacions es refereixen a dues menes d'alteracions. Les primeres, que anomenarem externes, enregistren les entrades i sortides d'individus d'un municipi determinat. Aquestes altes i baixes poden tenir un gran interhs no sds de cara a I'establiment dels corrents immigratoris i emigratoris, sinó que també ens forneixen informació sobre la tendkncia a casar-se amb persones que viuen dins o fora del municipi. Les rectificacions internes, és a dir, aquelles que no impliquen I'entrada o la sortida d'un individu de la comunitat, són igualment &una gran importhncia a I'hora d'avduar les transformacions de les estructures demogrhfiques d'un any a l'altre i de comprendre certs processos de mudan~a en l'organització Les dades padronals dels municipis de Catalunya social del municipi. Les rectificacions internes són resultants de certs canvis que delimiten el procBs vital de I'individu i que en constitueixen fites importants. Cal citar entre ells el naixement, la mort i els canvis d'estat civil. Igualment ds ajuntaments solen enregistrar els canvis de residencia i el pas a la majoria d'edat, dades necessshries per a la confecció i actualització del cens electoral. En tot cas és preceptiu enregistrar els canvis de qualificació veinal i el pas de presents i transeünts a absents, i viceversa. Concretament, en els fulls padronals de 1981 que hem consultat, figuren caselles especials, que ha cl'emplenar la mateixa administració, referides a les rectificacions sobre les informacions següents: 1. Altes per naixement, immigració, canvi de domicili, omissió, etc. 2. Baixes per defunció, emigració, canvi de domicili, inscripció indeguda, etc. 3. Canvis de qualificació veinal per causa de majoria d'edat, matrimmi, vidu'itat, etc. A més, tot seguit hi observem una casella addicional, que probablement deu emplenar I'agent censal, destinada a precisar, en el cas dels absents, el municipi i província o país estranger on es troben i, en el cas dels transeünts, el nom del municipi o província on tenen la seva residencia habitual. Ignorem l'efectivitat d'aquesta darrera casella que, en tot cas, no sembla donar cabuda1 a la incorporació de possibles alteracions d'aquestes dades. En tot cas, remarquem que, entre les diverses rectificacions, la data dels nous matrimonis no sembla ser enregistrada per dret propi, sinó com una de les causes de canvi de qualificació ve'inal, i desconeixem la dilighcia amb qu2 aquestes dades són enregistrades? I Les rectificacions padronals poden ajudar a posar al dia amb regularitat les modificacions en la composició dels grups residencials que incideixen directament sobre les necessitats de serveis socials i culturals o &equipaments. Per exemple, la mort d'un dels membres d'un matrimoni d'una certa edat sense parents o suport adequat pot fer necessaries determinades formes d'assist6ncia; o bé I'increment del nombre &infants d'una llar pot comportar canvis en les necessitats d'habitatge per part de certes famílies. Les rectificacions padronsds, si és que són objecte &una recollida atenta i regular, permeten superar la visió sincrbnica de la reditat social que ofereix I'anhlisi de les dades padronals. El problema és, justament, que l'enregistrament de les rectificacions pot efectuar-se amb retard o, fins i 9. A títol d'exenlple, a l'aphdix I1 donem el ilístat dels elements d'informació de que disposen els serveis thcnics de YAjuntament d'una gran ciutat de Catalunya. <<Papers)>: Revista de Sociologia tot, ser deficient. En efecte, nombroses són les causes que contribueixen a reduir la fiabilitat de les rectificacions padronals; entre elles es destaquen: a) Retards d'enregistrament de tot tipus deguts a la no comunicació de la circumstancia de la variació per part dels mateixos interessats; b) la falta d'enregistrarnent de naixements i de defuncions de ciutadans &un municipi donat, ocorreguts fora d'aquest municipi; c) la falta de la comunicació de la baixa per part &aquelles persones que emigren definitivament del municipi per casar-se o trobar feina o, en el cas d'immigrants jubilats, per retirar-se al poble d'origen. És clar que resulta molt difícil remeiar sistemiticament aquestes deficiilncies d'enregistrament sobre una base anual. És prou sabut que les tases de naixement o de defunció d'un municipi, per citar només aquests exemples, sols es poden determinar amb exactitud amb un retard de dos o tres anys o --el cas no és rara l'hora del següent empadronament. Cal dir, perb, que els serveis tilcnics no estan totalment desprove'its de mitjans per a millorar aquesta situació. El primer pas seria un coneixement més exacte dels errors i dels retards enregistrats durant els cinc anys que precediren l'últim padró. Aquesta avaluació de les deficiitncies passades es podria efectuar a partir de la comparació sistematica dels canvis de status personal assenyalats pel conjunt de les rectificacions anuals i les informacions rellevants del padró. Els resultats d'aquesta comparació indicarien precisament quins tipus d'enregistrament haurien de ser objecte d'una vigilhncia més acurada per part de l'ajuntament en l'esdevenidor. La propaganda ciutadana, enfocada sobretot en el sentit de mostrar als membres d'una coljectivitat la incidilncia del perfeccionament de les rectificacions en el millorament dels serveis socials, podria fins a un cert punt contribuir a disminuir els retards d'enregistrament. D'altra banda, la comunicació anual entre els municipis de les informacions referides a dades d'alta i de baixa -intercanvi que possibilitaria la informhticaconstituiria un mitja prou eficient per a compensar inadvertilncies personals de certs migrants. En fi, cal subratllar que la tramesa automatica d'actes de naixement i de defunció per part dels metges que atesten aquests esdeveniments al lloc de residitncia dels pares o &empadronament, respectivament, conduiria a un progrés sensible i rapid en el coneixement de dos fenbmens demogdfics tan fonamentals com són la natalitat i la mortalitat. Si, a partir d'ara, les dades proporcionades per les rectificacions padronals fossin a la vegada: - més ben revisades anualment; - contrastades a pusteriori, clos anys, per exemple, després de la cloenda del període anual en qüestió, i Les dades padronals dels municipis de Catalunya - gravades sobre suport magnetic a mesura que l'administració en tingués noticia, hom obtindria una eina molt valuosa per a la comprensió no tan sols de les estructures i pautes demogrhfiques i sbcio-econbmiques, sinó igualment de llurs principals transformacions. En pocs anys, aquest corpus d9informacions podria facilitar la tasca dels planificadors socials grk cies a les seves qualitats de previsió. Un tractament adient de les dades proporcionades pels padrons i llurs rectificacions constitueix una feina bhsica de cara a la determinació de la política municipal tant en l'hmbit econbmic com en el camp dels serveis socials i culturals. Per tant, caldria encomanar oficialment l'elaboració i I'actualització continues de les mencionades dades als serveis t2cnics dels , ajuntaments importants i a les mancomunitats que agrupen els municipis petits. El cost d'aquesta feina de seguiment seria molt inferior a les p&rdues causades pel desencert de decisions elaborades sense una base adequada &informació privia. CONCLUSIONS Tots els procediments d'andisi que hem suggerit, si fossin aplicats sistemhticament, suposarien un coneixement de l'organització social que transcendiria de bon tros el que es pot derivar del conjunt d'informacions que hom maneja usualment, resultant de I'agregació abusiva de dades padronals i censals. És una dissort que la profusió d'informacions contingudes en els padrons i censos es malmeti i que no sigui explotable a nivell municipal. Perb, a més, I'aplicació de les tecniques que proposem permetria ultrapassar aquest marc, redu'it al mer coneixement de ks coordenades formals de l'organització social. En efecte, les dades que posseim a nivell qualitatiu sobre l'estructuraci6 de les transformacions i dels processos profunds de la realitat catalana són ben escadusseres. Les anhlisis que proposem constitueixen passos previs imprescindibles d'una mena d'indagació més subtil que permeti copsar els canvis en les relacions humanes. Per illustrar el que volem dir, posem un exemple que afecta la societat catalana en el seu conjunt, i pel que fa al seu esdevenidor. En I'actualitat, s'esth desenvolupant un debat forca confús a I'entorn de la noció d'ctintegraciÓ)> dels immigrats i de llurs descendents dins la societat catalana. Sense procedir ací a una critica aprofundida d'aquesta problemhtica, voldríem advertir el fet prou clar de la formació &una societat catalana en la qual la dicotomia tan feta servir entre catalans autbctons i immigrats <(Papers)>: Revista de Sociologia ja no és pertinent, donada la impo.rtlncia dels contingents cada vegada més nombrosos de fills d'immigrats, nascuts a Catalunya i imbu'its d'una tradició cultural no necessiriament catalana. Es dGna igualment el cas de totes aquelles persones nascudes de matrimonis mixtos, és a dir, contrets entre una persona d'origen catal& i una altra d'origen foraster. El coneixement d'aquest procés de mudan~a tan sobresortint no es podrA assolir exclusivament a través d'un debat ideolbgic. Com a punt de partida, cal tenir en compte les dades disponibles. ¿De quins municipis &Espanya han vingut els immigrats a Catalunya des de Pany 1950? ¿A quins camps d'activitat econbmica s'han dedicat en els municipis que els han acollit? ¿Quins moviments migratoris dins de Catdunya s'han donat entre la pobIació immigrada (i authctona) des de la seva arribada? (Quin és el seu nivell d'educació actual? {Quina llengua peninsular o estrangera parlaven els immigrats abans de desplagar-se? ¿Quinalquines llengua/llengües parlen avui? ¿Quina és l'amplitud del moviment de retorn de certs immigrants, que ha contribult a la inversió de la tendkncia al creixement demogrhfic d'alguns municipis de Catalunya en els darrers anys? ¿Quines conseqükncies demogrhfiques i fiscals té per als municipis l'envelliment de la població, i quin pes hi té l'estancament de la immigració a la darreria dels anys setanta? Quines han estat les pautes matrimonials a Catalunya? Per exemple, ¿fins a quin punt ds catalans autbctons i de tradició cultural catalana han tendit a casar-se amb immigrats no catalanoparlants? En aquest cas de matrimoni mixt, quina ser& la llengua d'ús en l'hmbit familiar? D'altra banda, ¿fins a quin punt han volgut els immigrats esposar-se amb persones del seu lloc d'origen o dels voltants o, en canvi, amb altres immigrats de la mateixa regió de procedhcia que resideixen en el seu barri actual o en pobles vejins? I, en fi, ¿quin és i ser& el comportament matrimonial dels descendents d'immigrats i dels fills de matrimonis mixtos? De tot aixb se'n sap ben poc. De les respostes a aquestes preguntes dep2n el coneixement sobre la possible cristal.lització de comunitats <tbiculturals)>, fenomen que, a la llarga, podria conduir a una escissió de la collectivitat catalana. Una estimació exacta de l'evolució de les preferkncies matrimonials efectuada en funció de les altres qüestions que plantegem, menaria a una comprensió sociobgicament fonamentada de fets importantissims, molt debatuts i poc coneguts. Clau (Personal). Districte. Secció. Illa. Ordre. Codi carrer. Número de casa. Bis. Quilbmetre. Bloc. Portal. Escala. Pis. Porta. Cognoms i noms (*) (Nom, cognom primer, cognom segon). Nom dels pares (*) (Nom del pare, nom de la mare). Situació residencial (Present, absent, transeünt). Parentiu o relació amb el cap de família o la persona principal (*). Sexe (Home, dona). Estat civil (Solter, casat, vidu, divorciat o separat). Municipi de naixement ( * ). Província de naixement (*). Data de naixement (Dia, mes, any). * Aquestes informacions figuren al full padronal amb totes les seves lletres i, per tant, han de ser codificades. El cost: tan elevat: de llur codificació posterior ai cens n'ha invalidat I'explotació fins ara, en rriolts casos.