Ressenyes

LA MUJER BARROCA, Giulia Caivi (ed.), AIianza Ed., Madrid, 1995, 246 pag. L'any 1995 en l'ambit hisphic es presentava la traducció del llibre italia Barocco alfiminile titulat La mujer barroca, una biografia col.lectiva concebuda com la suma de biografies individuals de dones que transitaren per aquest moment histbric i que constitueix una més de les entregues de I'editorial Alianza (la responsable espanyola del prqjecte inicial de la seva homonima italiana Laterza) dedicades a analitzar la trajectbria d'alguns individus d'ambdós sexes, escollits com a representatius de I'tpoca en que visqueren. De fet, a partir d'unes primeres obres consagrades a I'home i que solien integrar dins uns textos confegits per biografies de soldats, clergues o governants, descripcions d'arquetipus femenins especialments retllevants, I'empresa va considerar oportú i viable consagrar un volum sencer al que abans solia ser simplement un capítol. D'aquesta manera ha vist la llum ['objecte del nostre analisi, emparentat amb obres similars com La nzujer medieval, La mujer del Renacimiento o Mujeres renacentistas. Semblances pero també divergtncies amb llurs antecessors masculins. A difertncia d'aquests seus sosies, el present llibre no ha agrupat al seu objecte d'estudi per professions. Els retrats femenins parteixen d'una important limitació imposada per I'tpoca. Mentre que obres similars com EI hombre barroc0 descriuen col.lectius o individus que comparteixen una activitat o una manera de vida en comú, aquest llibre té noms propis. Les actrius són Lucrecia de León (per Richard L. Kagan), Lady Eleanor Davies (per Roy S. Porter), Maria Spada Veralli (per Renata Ago), Angelica Baitelli (per Silvia Evangelisti), Clara Staiger (per Gabi Jancke-Leutzsch), Elizabeth Strouven (per Florence Koom), Joana de Chantal (per Anna Scattigno), Artemisia Gentileschi (per Elizabeth Cropper) i Mary Astell (per Sara F. Matthews Grieco). Importa la individualitat tant o més que la representativitat d'un col.lectiu laboral amb denominadors comuns. De fet, en el llibre les categories gentriques es desprenen de I'escollida per al retrat. Així, doncs, en aquest fresc col.lectiu les abans esmentades es converteixen en arquetips: una profetessa, una boja, una esposa que hagués fet les delícies de Fray Luis de León, una historiadora, una priora, una dona imbui'da de religiositat, una fundadora, una pintora i una educadora amb principis feministes. Tantes vocacions es sintetitzen en quatre monjes (la historiadora, la priora, la religiosa i la fundadora) i cinc llegues amb idiosincr&ies més o menys divergents. GairebC totes elles tenien dos trets basics en comú: la religiositat que impregnava les seves vides i el domini de I'escriptura i, per tant, una capacitat d'abstracció que les hi permetia introspeccionar i intel.lectualitzar la seva propia situació. Les vigoroses personalitats descrites en aquest volum, són, doncs, segons es despren d'aquesta darrera característica, representants qualitatives, que no quantitatives, d'un cert tipus de femina descollant en el Barroc -potser aquelles amb un pes específic més contundent dins el teixit social sencer. La mujer barroca permet varies constatacions, éssent la primera una quasi obvietat. Les biografies funcionen a nivell de vendes editorials. Entre altres raons perque la conducta dels sers humans és una font inexaurible d'interés per als seus congkneres. A través d'una biografia hom pot de vegades observar no només la faceta que un individu ha procurat mostrar, sino aquella que de ser posada de manifest desfermaria judicis negatius per al seu possessor i, per tant, sol ser sistematicament dissimulada o amagada. Els llibres d'aquesta col~lecció tenen entre d'altres encerts el de I'adequació a una multiplicitat de destinataris. Al no professional de la histbria, el volum li permet, endemés d'una lectura amena centrada en uns personatges certament interessants, sintonitzar empaticament amb uns contextes cronolbgicament remots a través de l'actuació de persones susceptibles d'actuar per uns parametres no massa dificils d'identificar. L'historiador, al seu tom, pot trobar mitjanqant aquests arquetipus el contrapunt entretingut de teories que ja coneix i un mttode divers d'immersió en una tpoca a través de la percepció que del seu món tenien varies de les persones que per ella transitaren. La focalitzaci6 en una persona real i no en una teoria, endemés, permet situar en tota la complexitat inherent a I'espkcie humana la complexa -i, moltes vegades, arbitrbia o, si mts no, imprevisiblecasuistica que guia la trajectbria ideolbgica i, adhuc, vital d'un individu. Aquest és el cas paradigmhtic de Mary Astell, per exemple. Una dona anglesa de principis del segle XVIII, filla d'un comerciant anglts que, a la mort del seu pare, maldi per sobreviure dignament pels seus propis medis i que -paradoxalment?- recolzava activament principis conservadors, militantment tories, basats en el binomi indestructible esgltsia-monarquia. L'estudi de casos individuals com a contrapunt, doncs, necessari i il~lustrador de les macroteories histbriques. D'altra banda, aquesta minuciositat en I'andlisi dels casos permet qliestionar alguna de les afirmacions que, de tan contrastades i repetides, han acabat per esdevenir un tbpic. El paper del clergat com a agent immobilista i culpable de un cert obscurantisme i endarreriment social, per exemple. Si com a teoria pot ser aquesta una premissa encertada, en la practica resulta més dificil de constatar. La mateixa Mary Astell es va poder educar acuradament mercts a un seu oncle clergue preocupat per la trista ignorhncia en que vivien sumides les femines. Les autoritats laiques de la seva localitat d'origen -Newcastlehavien considerat del tot innecessari instal.lar alld una escola per a nenes. De fet, moltes d'aquestes biografies presenten similars constatacions. Per als historiadors de terres on va triomfar la Contrarreforma i on varen fer blanc algunes observacions de Max Weber referents al triomf del capitalisme resulta curiós constatar la mitificació que moltes dones de prbspers pal'sos del nord -incloent en aquest grup a analistes i analitzadesfan en referkncia a les seves hombnimes del sud. Pocs historiadors hisphnics disputarien un alt percentage d'alfabetitzaci6 femenina durant I'Epoca del Barroc a Holanda o a Subcia, per exemple, i, en canvi, professionals de latituds septentrionals com Florence Koom sostenen al llarg del llibre que les seves biografiades com a catbliques varen fruir d'una bona educació, deixant entreveure una difertncia de grau en positiu en comparació amb les fkrnines d'altres confessions. D'igual manera, i tambC paradoxalment per a professionals ibtrics acostumats a explicar el carhcter histbricament poc descollant de les dones de llur península per factors que van des d'una excessiva implantació eclesihstica fins a una herbncia de l'Islam, al llarg de moltes biografies del llibre plana I'ombra potent de les dones fortes i carismatiques de ['Occident cristi& europeu, líders i guies socials amb independbncia del seu sexe i resulta que "la mayoria de ellas vivieron en el sur, en Espafia e Italia" (Strouven, pdg. 150). I només una de les dones analitzades, Lucrecia de Le6n, 6s d'aquesta primera geografia, encara que el paradigma de monja barroca hisphica -priora, espiritual, fundadora, escriptora, mística, santa-, Teresa de Jesús aparegui com a referbncia modklica (la monja per excel.lencia) inexcusable en moltes de les biografies del text. En el mateix sentit es dibuixa en les pagines de La mujer barroca la visió de moltes Emines, especialment de pal'sos escindits de I'ortodbxia catblica, dels convents com a espais no d'empresonament sinb de Iliberaci6. El cas de Mary Astell pot ser il~lustratiu. La jove Astell no tenia dot suficient com per a matrimoniar amb alg6 pertanyent al seu estatus i, orgullosa com era, no acceptava un casament amb qui considerava membre d'un esgraó social inferior al seu. En haver suprimit la reforma d'Enric VI11 els convents femenins a Anglaterra, a la dissortada Mary --en realitat una monja sense conventno li va quedar més remei que assumir el desprestigiat rol de solterona. Endemés en no voler ésser un membre de consideració inferior dins la seva prbpia família a causa del seu estat, I'escriptora va haver de patir en els seus inicis independents una incertesa econbmica que potser s'hagués atenuat parcialment en l'abrig d'una comunitat femenina conventual. Raons com aquesta fan que Giulia Calvi, I'autora de I'encertat estudi introductori a aquest volum, detecti una "nostalgia de las formas de autonomia católica" (Calvi, pag. 17) en les biografiades de terres en que la Reforma va delimitar encara més els espais femenins en excloure aquesta possibilitat associativa. On sí semblen confirmar-se tbpics en en el retrat de Artemisia Gentileschi, la pintora analitzada per Elizal>eth Cropper. En efecte, la religiositat que supuren les seves companyes de parines esdevé inaplicable a ella, igual que tampoc ho són les regles morals que acaber per conformar les vides de les demés, fins i tot de l'especial Lucrecia de León. La fama bohemia que sol acompanyar a manera de tbpic als artistes sembla materialitzar-se, malgrat la protecció paterna, en Artemisia. A I'igual que Astell, Gentileschi pot ser qualificada com un esperit fort, una dona independent capaq de sobreviure pels seus propis medis en un món masculí excloient de tots aquells elements que, amb teories (Astell) o amb practiques (Gentileschi), s'atrevien a qüestionar aquesta supremacia sexual. De fet, sense la possibilitat d'introspecció intel.lectual que tenia la culta Astell, el tret més excepcional d'Artemisia Gentileschi esdevé la seva intuició, que li permet copsar les regles d'un joc que li és desfavorable i I'habilita per a maniobrar, adaptant-se a ell sense perdre la seva personalitat inconfundible. Altres formes d'adaptació diferents, pero simptomatiques són les que representen prototips com Maria Spada Veralli i Joana de Chantal. Ambdues dones representen trajectories personals relativament gratificants i reconegudes pel seu entorn, fins i tot amb la canonització en el cas de la de Chantal, i tot sense qüestionar, més aviat (potser precisament aquesta n'és la causa) recolzant el sistema de predomini masculí en el qual kxitosament s'inserien. Resulta magistral I'adopció de la santa de Chantal de tictiques matrimonials que havien de beneficiar al grup familiar sencer. Les seves recomanacions a la filla a la que ella havia imposat un marit ("todas las mujeres deben comportarse como esclavas, pues están sujetas a 10s hombres, quienes viven casi siempre segun sus pasiones; pero es necesario mantener esta sumisión por amor de Dios que la ha impuesto", Scattigno, pag. 164) representen un argument demoledor contra la idea de l'opressió femenina a mans d'un únic enemic comú masculí. Igual que a vegades s'ignora la historia dels obrers dels obrers (les dones treballadores casades amb treballadors fabrils, per exemple) o de grups nacionals col.laboradors amb invasors estrangers, s'incideix poc en la perpetuació de la dominació masculina indu'ida per agents femenins, per mares que per a prestigiar a les seves filles en el mercat matrimonial procuraven vestir-les amb les característiques --obeditncia i capacitat de treball i estalvique més grates les havien de fer als seus hipotetics receptors. En aquest sentit resulta dificil establir quin gknere era quotidianament més mordaq amb les conductes femenines lleugerament dissidents o qui censurava de manera més acre aquelles femines que destacaven per alguna qualitat. Clar que en descarreg de Joana de Chantal es pot esmentar que el seu propi en lla^, també induit per altres, va resultar ser feliq, pero el cert és que, un cop vídua i acomplerta la tasca social que la seva família esperava d'ella, Santa Joana va fer vot de castedat. La myer barroca resulta, endemés, recomanable per la diversitat de temes de recerca que poden estar continguts en aquests retrats singulars. Estrategies familiars comunes durant I'anomenat Antic Regim són posades de manifest a través de la trajectbria individual de nombroses retratades: els pactes matrimonials de Maria Spada Veralli o la professió d'Angelica Baitelli en un convent on les solteres de la familia solien exercir la maternitat alternativa en són exemples. D'altra banda, el llibre contd una innegable capacitat de sintonia amb una pluralitat de lectors que trascendeix el mer lmbit historiogriific i aixb defugint majorithiament la temptaci6 mercatil del morbo i, moltes vegades (el retrat d'Astell n'és un exemple), analizant dssers humans en femeni i incorporant protagonistes com ara les dones castes i disciplinades, tradicionalment excloses per una equivocada concepci6 postmoderna benpensant i aprehensibles amb quelcom més que panegírics historiogrlfics o apriorismes despectius. Recomanable sens dubte. Montserrat JimCnez Sureda Universitat Autbnoma de Barcelona