El didatge hospitalari català en el segle XVIII : un exemple d'intervenció eclesiàstica en la vida popular

EL DIDATGE HOSPITALARI CATALA EN EL SEGLE XVIII: UN EXEMPLE D'INTERVENCIO ECLESIASTICA EN LA VIDA POPULAR MIQUEL BORRELL I SABATER Doctor en Histdria per la Universitat de Girona RESUMEN: Las nodrizas en 10s hospitales catalanes del siglo XVIII: un ejemplo de intervención eclesiástica en la vida popular El autor analiza el comportamiento y el nivel de vida de las nodrizas en la Cataluña del siglo XVIII, así como las causas que motivaban la realización de este trabajo: desde las creencias religiosas y la caridad cristiana hasta 10s móviles puramente económicos. RESUM: L'autor analitza el comportament i el nivell de vida de les dides a la Catalunya del segle XVIII, així com les causes que motivaven la realització d'aquesta tasca: des de les creences religioses i la caritat cristiana fins als mbbils purament econbmics. SUMMARY: The nursery in hospitals in Catalonia during the Eigtheenth Century. An exanzple of ecclesiastic intervention in common people lives. Miquel Borrell analyses the behaviour and the standard of living of nurses in Catalonia during the Eigtheenth Century as well as the reasons for their choice of that job, from religious causes to economic motivations. Introducció AI llarg del segle XVIII les teories poblacionistes i els canvis de mentalitat repecte al concepte de família portaren a una critica del didatge mercenari i a una preocupació de tipus sanitari i moral respecte a les dides que s'oferien als hospitals per a cuidar orfes.' Perb no seri fins l'any 1796 amb la publicació de - ' Fr. T. de Montalvo, Prúctica politica y economia de expositos en que se descubren su origen y calidades, resolviendose las dudas que pueden ojecerse en esta materia y juntantenfe se declara el govierno domestico qzre en sus hospitales se debe observar, Granada, 1701; M. Velázquez Martinez, Desigualdad, indigencia y marginocion social en la España Ilustrada. Las cinco cluses de pobres de Pedro Rodriguez Campomanes, Múrcia, 1991; J. MoAino, comte de Floridablanca: I~?struccidn reservada, Madrid, 1952, pp. 213-272; J. Bonells, Perjuicios que acarrea al genero hutnano y al estado de las ntadres que rehusan criar a sus hijos y medios para contener el abuso de ponerles un anta, Madrid, 1786; P. Puig, MGthodo de criar las criaturas de llet. Ripoll, 1989; A Bilbao y Duran, Destrzrccrdn y conservacidn de 10s expósitos. Idea de la perfeccrdn de este ramo MANUSCRITS 15 (1997) 323-340 324 M. BORRELL I SABATER la "Real Cédula de S.M. por la que manda observar el reglamento inserto para la policia general de expósitos de todos sus dominiosW2 que es regularan les condicions, no només dels expbsits i les incluses, sinó també el control de les dides i la intenció reial que fossin elles qui adoptessin a lYexpbsit. La preocupació historiogrhfica actual pel didatge és molt feble: Chamoux I'any 1973 relacionava la mortalitat dels infants legítims segons el tipus i durada del didatge; Larquié analitzava la distribució geogrhfica de les dides de l'hospital de Madrid en el segle XVII, i a Ithlia S. Cavallo analitzava el didatge com una xarxa de clientelisme organitzada pels poders 10cals.~ Sens dubte, la millor tasca i reflexió ha estat el Col-loqui internacional Enfance abandonnée et société en Europe, que tingué lloc I'any 1987 a Roma, 'i del qual es publicaren les conclusions l'any 19914 on destaca la comunicació de F. Chacón que analitza el comportament de les dides a la zona murciana del segle XVIII arribant a la conclusió que és molt dificil titllar les dides de merceniries sense buscar-hi altres tipus de justificacions. Finalment, i ja també dins l'estat espanyol, Mbnica Balufer analitza el pensament de projectistes, metges i periodistes del segle XVIll sobre els avantages i inconvenients de I'alletament matem, i els condicionaments que portaven a la dona a triar per l'alletament matem o el didatge. Per l'alletament mercenari disposem de I'obra imprescindible de Carmen Sarasúa que analitza com el didatge mercenari madrileny es converteix en un circuit laboral: agkncies de contractació, moviments migratorisn5 Cal fixar-se aleshores en l'escassa informació que encara tenim sobre les causes, motivacions, funcionament, estímuls i finalitat del didatge. A Catalunya de Policia, modo breve de poblar la España y testamento de Antonio Bilvao, Antequera 1789; A. Ginesta, El Conservador de 10s niños, Madrid, 1797; S. Garcia, Instifuciones sobre la crianza fuica de 10s niños expdsitos. Obra interesante a roda madre zelosa de la conservacion de sus hqos, Madrid, 1805, que ts una ampliaci6 de la seva obra Breve instrucción sobre el modo de conservar 10s niños expdsitos, Madrid 1799. Novisima Recopilacidn, LLibre VII, Títol XXXVII, LLei V. A. Chamoux, "Mise en nourrice et mortalite des enfants Itgitimes", Annales de Demographie Historique, (1973), pp. 41 8-422. La mateixa revista dedicaria un monogrhfic a "Mbres et nourrisons", (1983); CI. Larquit, "Les milieux nourriciers des enfants madrilbnes au XVlIb sibcle", Mélanges de la Casa de Velazquez, XIWl (1983), pp. 221-242; S. Cavallo, "Strategie politiche e familiari intorno al baliatico. II monopolio dei bambini abbandonati nel Canavese tra Sei e Settecento", Quaderni Storici, 53-11 (1983), pp. 391-420. , "cole Francaise de Rome, Enfance abandonnée et société en Europe XIVP - Re siicle, Roma, 1991, on cal destacar F. Chacbn, R. Elgarrista, R. Fresneda, "Mercenarismo: ¿Mito o realidad?. Analisis del comportamiento de las amas de cria en el reino de Murcia (siglos XVIXVIII)", pp. 405-437; L. Tittarelli, "Le balie di casa e le balie di fuori nell'ospedale de St. Maria dellr~isericordia di Peruggia en el primo decennio del XVIII secolo", pp. 1139-1152. Hauriem d'afegir aqui una altra obra, descriptiva i general que sorti per les mateixes dates: V. Fildes (ed.), West Nursing: a Histoty pom Antiquity to the present, London, 1988. M. Balufer, "Discursos sobre la maternidad en la Espafla del siglo XVIII. La cuestibn de la Iactancia", Revista de Historia Social, 14 (1992); C. Sarasúa, Criados, nodrizas y amos. El servicio doméstico en la formacidn del mercado de trabajo madrilefio, 1758-1868, Madrid, 1994. DIDATGE HOSPITALARI CATALA 325 en concret, cap. Aquest article és fruit de les investigacions realitzades sobre la marginació infantil en el segle XVIII catala. La tesi doctoral de l'autor6 permet estudiar el cicle de vida dels exposits al llarg de les institucions hospitalaries catalanes, analitzant per primera vegada un element clau en la xarxa assistencial infantil: les dides. L'estudi i seguiment de l'historial familiar i social de les dides a través dels "Llibres de Dides" dels hospitals i dels registres parroquials dels seus llocs d'origen permet contixer, fugint de l'apassionament i prejudicis dels escriptors i il.lustrats coetanis, les motivacions i actuacions que les portaren a I'alletament hospitalari, prou sovint allunyades del simple interes econbmic. El didatge hospitalari catala En I'estudi del didatge set-centista, cal fer una clara distinció entre les dides mercenaries i les dides hospitaliries. Tot i que inicialment dida merceniria és ql+alsevol dona que ven la seva llet a canvi d'una compensació, i així ho serien totes, reservo aquesta definició per aquelles dides que alleten nadons particulars i que cobren dels pares del nadó, sense cap mena de tracte amb les institucions assistencials: serien les anomenades "dides d'argent".' Les dides hospitalhies són aquelles que llogades i pagades per una institució .assistencial, alleten i cuiden els infants trobats, els exposits. Les dides internes ho fan des del mateix hospital i les dides externes des de la seva propia casa. En el cas concret catala, només l'hospital de Santa Caterina de Girona i I'hospital general de Barcelona acollien als exposits i oferien un posterior servei de didatge. Les diocesis de Lleida i de ]'Urgell enviaven indistintament els expbsits a l'hospital generallde Barcelona o al de Saragossa, i les diocesis de Vic, Solsona, Tarragona i Ager a la casa d'exposits annexada a l'hospital general de la ~anta'creu de Barcelona: mentre que la dibcesi gironina acollia i cuidava els exposits generats .en la ,seva demarcació, malgrat que tota la costa del Maresme els portés també a Barcelona. Aleshores, només Barcelona i Girona disposaven d'un servei assistencial infantil per intentar salvar els nadons abandonats. El control d'aquestes dides i els infants que s'enduien a casa seva quedava anotat en els anomenats "Llibres de Dides" on hi constaven el nom de la dida i el del seu marit, ofici del marit (no sempre), poble de residencia de la dida, noms de l'expbsit alletat, data de bateig i la data d'inici de I'alletament. A continuació s'anaven anotant tots els pagaments que feia I'hospitak a la dida cada vegada que aquesta anava del seu - "'Néixer per a morir. Orfes, dides i hospicians al set-cents gironí", Tesi doctoral, Universitat de Girona, 1994. ' M. Gras i M" A. Pérez, "Alimentaci6 i societat a la Catalunya Moderna", Pedralbes. Revista d'Hist6ria Moderna, 11 (1991), p. 36. Representación de D. Antonio Bilbao al Consejo sobre expósitos, resolucidn del Consejo e informe de muchos prelados sobre la situación de 10s expositos de sus diocesis, Ms. 3211 1267, f. 4-10, Biblioteca Nacional, Madrid. 326 M. BORRELL I SABATER poble a I'hospital amb el nadó per demostrar que era viu o bé amb una fe de vida del nadó feta pel capella del poble. Malgrat que les ordenances deien que la dida havia de fer acte de presencia física amb el nadb cada mes, les dates de pagaments ens demostren que aixb succela cada tres o mds mesos, fruit sens dubte de I'enrenou que significava per la dida despla~ar-se des del seu a voltes llunya poble, fins Barcelona o Girona. Quan s'acabava el període d'alletament es posava una senzilla anotació al final de la pagina: "la toma, la restituí" o bé "se la queda, se I'atura". En el primer cas el nad6 desmamat es quedava a I'hospital on les seves possibilitats de sobreviure eren escasses. En el segon cas, la dida es quedava el nadó uns anys més (cobrant una quantitat més petita que durant I'alletament) i en determinats casos, no gaires, l'adoptava. Sabem que en el període 1785-1790, I'hospital general de Barcelona pagava a unes 1000 dides a raó d'una lliura mensual els dos primers anys i a 5 lliures anuals els altres cinc anys,g i a Girona en el mateix període es pagava a unes 100 dides, també a raó d'una lliura mensual fins els quatre anys. Aquesta era la dinamica general del didatge hospitalari al segle XVIII. Malauradament en el cas de I'hospital general de la Santa Creu de Barcelona, les series dels "Llibres de Dides" són quasi inexistents,'' de forma que la investigació realitzada a l'hospital de Santa Caterina de Girona es converteix en I'únic exemple de funcionament de didatge hospitalari en el Principat, amb la positiva particularitat que per les referencies diverses i escampades que hem aconseguit de I'hospital de la Santa Creu, el funcionament dYambd6s hospitals seria practicament identic en quan a la cura i manutenció dels exposits. Les dides hospitalirries internes Les dides internes de I'hospital de Santa Caterina de Girona formaven part del personal de I'hospital, concretament de la Comanda, nom amb el qual es coneixia la zona de l'edifici reservat als infants, i que no tenia cap mena de contacte amb els pobres malalts ni amb les prenyades retirades per salvar la seva honra, els altres dos col.lectius de qui s'encarregava I'hospital gironí: En la Ciudad de Gerona se hallan dos Casas de Caridad: la primera es el hospital de Pobres Enfermos, en el que se curan 10s de esta clase, y &valecen en la misma en Quadras separadas hasta que se hallan recobrados. Tiene otro apartamiento del todo separado, en el que se lactan 10s Nifios Expbitos, viven en el sus Amas, y se cuidan con total independencia de 10s Enfermos; y tiene otro de Mugeres " A.H. Hospital St. Pau, Expbsits, Carpeta 1, carpeteta 4, doc. 1, "Estat dels Expbsits del Hospital General de Barcelona". "' A I'Arxiu de I'HospitaI de Sant Pau hi resten únicament el "Llibre de Pagament de Dides" de 1769-1 772 i el de 1792-1823. prostituidas, en el que se mantienen hasta que han parido, y se hallan separadas, y éstas sin comunicación para que se oculte su flaqueza." Al llarg del segle, el nombre de dides internes oscil.18 entre dues i cinc, essent el de dues o tres el més normal. La feina d'aquestes dides consistia basicament en donar de mamar als nadons arribats de tota la diocesi mentre se'ls buscava una dida externa, aixi com cuidar-se dels infants que a l'edat de divuit mesos primer, quatre anys a partir de 1780, els tomaven les dides externes quan acababen el contracte d'alletament realitzat amb l'hospital. En el Hospit; ; hay de continuo tres Amas que se ocupan en recibir y alimentar a 10s Nifios que llegan a CI, hasta que vienen de fuera otras a quienes se les entregan, encargandoles su particular cuidado, para cuyo fin se avisa freqüentemente por todo el Obispado para que las mugeres que quieran criar niños acudan al Hospital, por el que se les da doce libras ardites anuales y veinte y quatro a las Amas que estan de continuo en el, cuyo salari0 se continua a las primeras por quatro aiios si se quedan con 10s niños.12 Quan I'any 1803 el director-gerent de 1'Hospici de Girona, Francesc Vergés, va presentar un informe de descentralització del didatge creant les "Cunas subalternas de Expositos" organitza aixi el funcionament de les dides internes: Habra en cada Caja dos Amas estipendiada que podran vivir en su casa con la obligacion de lactar cada una a dos Expósitos, 10s dos de ellos y demas se entregaran a las Amas de fuera.. .y entretanto esto se verifique se alimentari al Expósito So, 6' y siguientes con leche de cabras en el modo que se dice mas abajo, y las dos amas les daran tambien de mamar algunas veces para que no pierdan la accion de ligar el pezón.'3 Les dificultats de les dides internes per atendre un excessiu nombre de nadons fou el cavall de batalla dels hospitals i cases d'exposits del país: massa sovint es trobaven havent d'alletar sis o set exposits alhora i al mateix temps havent de cuidar els nadons desmamats als divuit mesos i tomats per les dides externes. Una paraula resumia el problema: més dides. O sigui, més diners. Pero les dides internes no eren ben pagades per la feina que realitzaven i per aixo sempre n'hi havia poques. Qui s'anava a viure a I'hospital cobrant dues lliures mensuals quan alletant el fill d'un sabater o argenter cobrava el doble i sense moure's de casa? Aleshores, les dides internes eren agafades entre les escuralles del mercat, aquelles que pel seu malhurnor, el seu maltracte, la seva escassa constitució física o per la seva manca de moralitat eren rebutjades en els ambients ciutadans, o bé aquelles que per aguantar la llet mentre esperaven un - A.H.G. Secció Hospital, Caixa 49, no 7, "Mernoria". l2 "Representación de D. Antonio Bilbao", f. 6. " Arxiu Municipal de Girona, V.1.1., Lligall 2, "Expósitos: Nota de lo que necesitará", art. 5k. 328 M. BORRELL I SABATER didatge aprofit6s' s'oferien per uns dies a I'hospital, creant sempre una situaci6 d'interinitat, com molt bé denunciava el filantrop andalús Antonio Bilbao: Del corto alivio de estas pocas Amas carecen lo mbs del aiio, por causa de que la mesada que se les sefiala, es por lo común, la quarta o la tercera parte de la que dan en el Pueblo a la muger que va de asiento a criar un solo Nifio a alguna casa; las es tambien insoportable el trabajo tan superior a las fherzas de una o dos mugeres, y temen al horror de verlos morir de hambre a su vista y aun en sus brazos, sin poderlos socorrer. Por esto, cuando se logra alguna, dura poc0 tiempo, y es por lo regular de las hezes del Pueblo, de conducta notada y corazón duro, o s610 es de prespectiva, no teniendo leche.I4 Altres vegades es donava el cas que les dides internes eren les mateixes noies solteres que havien parit a I'hospital i alli es quedaven alletant els expbsits i arribats: Las mis de ellas son de las solteras que han parido en la casa, y en estar convalecidas se quedan para Amas de 10s expósitos : por esto son por lo común de mala conducta, regularmente inficcionadas de mal venkreo, sama y otros achaques; se les permite salir de casa, y vuelven muy acaloradas, matando con su mala leche a 10s que no mueren de necesidad y misera I...] no quiere encargarse de la lactancia dentro de la casa ninguna rnuger de buenas y honestas costumbres, por estar desacreditado este empleo por la mala conducta y fama de las que lo exercen; de suerte que se tiene ya por sospechosa una muger con solo saber que ha criado en el Hospital." I així no és estrany que en les Constitucions de l'hospital gironí aprovades I'abril de 1794, hi haguds una molt clara referencia a la tasca que havien de fer les "germanes de la caritat" vingudes de Barcelona per ajudar al hncionarnent de I'hospital: una de les seves principals íüncions era el control de les dides internes. Llegint com havien d'actuar es veu clarament qu8 acostumaven a fer s les dides en detriment dels nens i de I'hospital: I Zelarhn sobre la buena conducta de dichas amas que no vivan distraidas, que nunca entren hombres en su habitaci6n a menos que sea con permiso del Señor Administrador de Mes o del Prior, que no se excedan en comida y bebida, que en - I' A. Bilbao, Destrucción y conservación, pp. 22-23. Aquest autor mantenia amb el seu pecuni, una casa d'expbsits a Antequera, i I'any 1790 la Corona li encarrega d'elaborar un informe sobre la situacio a tot el regne de les cases d'expbsits. Is A. Arteta, Disertación sobre la muchedumbre de nifios que mueren en la infancia y modo de remediarlo y de procurarles sus cuerpos, Saragossa, 1802, la part p. 84 i 120. A Ithlia, L. Tittarelli, explica el cas de les dides internes de I'hospital de Perúgia que eren les noies solteres que parien a l'hospital o mares solteres portades pel capella i que alletaven a canvi de quk cuidessin el seu till: "Le balie nell'ospedale di Perugia nel primo decennio del XVIlI secolo", dins Enfance abandonnée et sociétP, pp. 1 139-1 15 1. DIDATGE HOSPlTALARi CATALA 329 la noche no duerman con 10s Niños en la cama, ni les pongan en peligro de ahogarles, quemarles o causarles otro daño.16 obviament, unes dides internes sempre variables, carregades de feina i pel que sembla també de vicis, no eren la solució ideal per subsanar les deficiencies croniques en que arribaven els exposits. Les dificultats del trasllat de l'exposit des del lloc de I'exposició fins I'hospital s'allargassava a voltes més d'una setmana reduint les seves defenses a la mínima expressió, de forma que la mortalitat dels exposits era molt elevada a l'entrar a l'hospital. I el mateix succei'a quan eren tornats als divuit mesos, una edat massa tendra per massificarse en unes sales repletes de nens i poques dides per a tenir-ne una cura sol.lícita i per~onalitzada.'~ No es fa doncs estrany que tots els autors coetanis preocupats pels exposits les consideressin la causa principal de la mortalitat infantil: bastes, luxorioses, sense sentiments, interessades només en el seu benest ar... El problema de fons, pero, era més aviat un altre: la manca de rendes especifiques per la cura dels exposits. Fracassats els sistemes substitutius de l'alletament amb llet de burra, vaca o cabra, valids provisionalment pero no a llarg termini, totes les solucions passaven per augmentar les dotacions economiques de I'hospital per mitjans extraordinaris: les caritats." Malgrat tot, eren poques, molt poques les caritats dels gironins, de forma que en el llibre d'Actes de la Junta de l'hospital de Sta. Caterina de Girona hi surt sempre una acció d'aquest tipus, pero no se'n consignen gaires; i cal recordar que si una almoina era tema de I'ordre del dia en una sessió de Junta vol dir que era un fet extraordinari, no habitual. En la misma casa se acostumbran tener y mantener dos [amas] que sirven y alimentan 10s que van llegando a ella interin que pasasen otras Amas para Ilevárselos; que aquellas en ciertos tiempos son suficientes y en otros no por el crecido número de Niños con que se hallan, de manera que para alimentarlos se hace preciso valerse de ciertos compuestos que pareze no producen 10s efectos que se desean; que en estos casos sin embargo que por todos modos se ha procurado buscar otras Amas acudiendo en unas i otras partes i pregonando por la Ciudad ofreciendo mas del Salario estilado para que acudiessen a socorrer dicha necesidad, no las han "' A.H.G., Seccio Hospital, Llibre 235, pp. 207-208. " M. Bot~ell, "Néixer per a morir", pp. 288-295. IX M.F. Morel, "A quoi servent les enfants trouvés? Les médecins et les probléme de I'abandon dans la France du XVIIIe sitcle", dins Enfance abandonnée et société, transcriu I'informe dels metges de Rouen sobre els resultats de les autbpsies en un experiment fet els anys 1763-1765 amb cent trenta nens exposits alimentats amb llet de vaca, aigua bullida i aigua d'arrbs: "En les ouvrant apres leur mort, on trouvait que leur estomac n'avait pu digérer aucune norriture. Dans ceus il qui on avait donné de la boullie, on trouvait cette boullie endurcie dans I'estomac ou elle formait une espece de pgte. Dans ceux qui n'avaient pris du lait coupé, la partie la plus fluide de cet aliment avait été absorbée ou digérée et le rtsidu s'etait &paissi en caillots solides", p. 843. 330 M. BORRELL I SABATER allado, motivo por el qual se. crehe que por falta de alimentos mueren muchos de dichos Niños." I per solventar aquest greu problema un grup de persones que no volgué ésser identificat, oferí doblar el sou de les dides internes, que passarien a cobrar així 24 lliures annuals, oferiment acceptat per la Junta perb retocat, ja que el que feren fou llogar una tercera dida per alleugerir la feina de les dues dides fixes, donant-li's una pesseta dikia de més per cada nen que s'emportessin a casa seva quan n'hi havia en exc6s. També el 23 de gener de 1791 la Junta tracta un altre cas d'un benefactor no identificat que oferia una pesseta diiria per mantenir una dida. Dos oferiments en el periode compres entre I'any 1753 i el 1791 no indica precisament un excés de caritat. I quan I'any 1798 Dona Maria d'Abdreu deixa un llegat de 1500 lliures per augmentar el sou de les dides internes, es crea un greu problema ja que les dides externes, en assabentar-se'n, exigiren també una puja de les seves retribucions, fet que implicava un desbordament del prophsit inicial i una impossibilitat de resoldre el problema: ha causado que las que tenian otros [nens] con salarios de diez reales mensuales vinieron para que se les aumentase igual a las demá~.~~ I aquesta escassetat dels salaris era general a totes les institucions i hospitals del regne que tenien cura dels exposits, de forma que només atraurien a les capes més baixes de la societat. Valgui I'exemple de la inclusa madrilenya on la dona que rentava la roba de 1'Hospital general cobrava sis rals diaris mentre la dida en cobrava trese2' Malgrat aquests sous baixos, també cal dir que les dides internes tenien I'alimentació gratuyta. A I'hospital General de Barcelona tenien dret a: "dos lliuras y mitja de Pa Blanch, quinse onsas de carn, i una Mastadella de VimZ2 i a I'hospital de Girona a I'any 1794 tenien dret a 21 unces de pa moreno, 12 unces de carn, 3 unces d'arros o fideus i un porró de vLZ3 - "' A.H.G., Secció Hospital, "Libro resoluciones Hospital 1753-1791", Junta del 9 d'abril de 1785, E 183. '" A.H.G., Secció Hospital, "Libro resoluciones Hospital, 1753-1791", no 35, f. 185. " J. Soubeyroux, "El encuentro del pobre y la sociedad: asistencia y represión en el Madrid del siglo XVIII", Estudios de Historia Social, 20-21 (1982), p. 85. A Saragossa, les dides internes cobraven 10 rals de plata mensuals i el menjar, a Granada 4 ducats mensuals, i a Múrcia 18 rals mensuals i el menjar. Les dides externes, a Saragossa cobraven 12 rals de plata mensuals fins els 18 mesos i desprCs 5 rals tins els 5 anys. A Granada 16 rals mensuals fins els 18 mesos i desprbs 11 rals tins els tres anys, a Madrid 24 rals mensuals i a Múrcia 12 rals mensuals. Totes les dades corresponen al periode 1767-1 807. " A.H., Hospital St. Pau, Expbsits, Carpeta no 1, carpeteta 4, doc n0l, sld. ?' A.H.G., Secció Hospital, Llibre 235, "Plan o arreglo que deberii observarse por las distribuciones diarias de carne, vino i dem& comestibles", p. 212. Les dides hospitalaries externes Una vegada el nadó arribava a I'hospital, tan aviat com era possible es buscava una dida externa que s'enduia I'exposit a casa seva i I'alletava durant un determinat període de temps contractat amb I'hospital. Cal preguntar-nos aleshores per que una mare feia de dida, quines eren les raons que la portaven a participar en el mercat de la llet. Sense diferenciar entre les diverses classes de dides, I'any 1786 el metge barceloni Jaume Bonells hi trobava tres raons: La muger que se pone a Ama o se le ha muerto su hijo, o le ha destetado ya o se le ha quitado antes de tiempo del pecho para darle a otro. En el primer caso es muy sospechosa por habérsele muerto el hijo, en el segundo caso, es mala, por tener la leche vieja; y en el tercer caso, que es el mas freqiiente, si para criar un hijo ageno abandono el suyo, es mala madre, jcómo, pues, será buena Ama?.24 Per aprofundir en les causes que portaren a l'alletament he analitzat I'espectre socioeconomic de la família, de les dides de l'hospital de Santa Caterina. Podem observar que la majoria de les dides externes de I'hospital de Sta. Caterina eren pobres. I el concepte de pobre en el segle XVIII remet a pura subsistencia. Els oficis dels marits de les dides són prou eloqüents i la precarietat de la seva feina porta a pensar en una situació límit que una que altra vegada es devia traspassar per raure en la indigencia. En els anys treballats de 1738 i 1748, s'ha aconseguit la informació a través dels llibres de registre de la roba que I'hospital de Santa Caterina de Girona donava a la dida per criar el nadó i on constava la feina del marit, dada que no sempre surt en els llibres de dides. Es pot observar clarament la preponderancia de bracers i treballadors, feines més que oficis, pendents sempre de les fluctuacions de les collites i la demanda, tant si són al camp com a la ciutat. En el primer cas, la massa de jornalers que treballaria fixa a compte d'altri o bé que romandria pendent de les diverses tasques agrícoles estacionals, mentre que a ciutat seria la ma d'obra sense qualificar, apta per a qualsevol feina que no requerís coneixements o tecniques molt precisos. En ambdós casos, feines mal pagades i insegures. La resta de marits entraria, en línies generals, dins de les feines gremials amb un reconeixement social més elevat, pero amb vertaderes dificultats economiques moltes vegades, degut a I'estancament gremial del segle XVIII que porta a la seva paulatina desaparició absorbida per unes activitats comercials i industrials més obertes i competitives. Tot i aixo, fem notar que els artesans i menestrals de la taula representen la part baixa gremial, la més estesa i per tant menys important, si exceptuem els mestres de cases i marxants, en augment en la segona serie. - '' J Bonells, Perjurclos que acarrea al género hurnano, Madrid, 1786, p. 134. 338 M. BORRELL I SABATER experiencia. Aquesta sola constatació serviria per eliminar el motiu economic com a element essencial del didatge hospitalari. Si l'únic mbbil en fos la lliura mensual, aprofitarien la pbdua d'altres fills per a mantenir aquest 20% d'ingressos familiars. I no ho feien. Seguint a E.P. Thompson, cal pensar que la cultura tradicional, la cultura del poble forjada pels costums que es transmeten de generaci6 en generaci6, 6s una cultura que d6na prioritat a les motivacions i intercanvis "no econbmics" davant les motivacions purament monetkie~.~' Cal analitzar doncs, altres mbbils del didatge extern: un element, difícilment demostrable, seria la utilització del didatge com a forma de control de la natalitat: la mare, al perdre el seu fill alletava un expbsit i endarreria així la propera concepció els dos anys. Un altre element a considerar seria la influencia del rector: el capella de poble era un intermediari entre els estaments eclesibstics i civils i el poble. A I'antic regim, el capella 6s el nexe entre la cultura dominant (cultura-poder) i les cultures subordinades (cultures marginals, en aquest cas popular^).^' El capella de poble no només serveix per a salvar les Animes espiritualment, sin6 per transmetre als seus feligresos les pautes de conducta i actuaci6 decidides en les instancies superiors. J. Sarrailh comenta que mentre la dit ilalustrada criticava les institucions eclesibstiques, la massa popular confiava cegament en els seus capellans. Per altra banda, W. Callahan demostra com els capellans de poble influien sobre la vida social amb la seva misió religiosa (influ8ncia magica sobre les masses camperoles) i la seva misi6 moral (imposant models de conducta).33 També Gonzalo Anes aporta la seva visi6 del capellb de poble quan rfirma que els il.lustrats sabien que la conducta del clergat, principalment la dels rectors, influia en la dels pobles, i d'aquesta forma s'havien d'utilitzar per desterrar les supersticions i les devocions que fomentaven l'oci els vicis i les des pe se^.'^ En el cas concret de Girona, la Consueta parroquial de Riudellots de la Selva, analitzada per Joaquim M. Puigvert, serveix per a veure la tasca lenta pero eficag del clergue Joan Calder6 per anar canviant els costums festius de la comunitat, imposant amb concordia les seves idees "jansenistes" sobre la purificació i senzillesa dels actes lit~ir~ics.~' Tamb6 l'anblisi que es pot fer de molts escrits del bisbe Lorenzana ens permeten creure en la funció d'intermediari del capella: només cal citar la Pastoral que amb motiu de finalitzar. les obres de I'hospici va remetre a tots els rectors de la dibcesi ordenant-li's que fessin les - " E.P. Thompson, Tradición, revuelta y consciencia de clase, Barcelona, 1979, p. 46. " L. Roura i Aulinas, "Poders i mentalitat: Anotacions entorn de la interrnediacid cultural a la Catalunya del segle XVIII", Actes del Primer Congrés dd'Histbria Moderna de Catalunya, Barcelona, 1984, vol. 11, pp. 621-627. '9. Sarrailh, La España ilushada de la segunda mitad del siglo XVIII, Madrid, 1979, p. 612 i W. J. Callahan, Iglesia, poder y sociedad en España 1750-1874, Madrid, 1989, pp. 12-24. " 4. Anes, "Sociedad y Economla", Actas del Congreso Internacional sobre Carlos III y la Iiusbación, Madrid, 1989, vol. 11, pp. 25-27. '' J.M. Puigvert, "Pedagogia de la festa al segle XVIII a travts de la Consueta parroquial de Riudellots de la Selva (1763)", Quaderns de la Selva, 1 (1984), pp. 161-178. DIDATGE HOSPITALARI CATALA 339 llistes de les persones que havien d'ingressar. El rector en aquest cas concret no només es convertia en intermediari, sinó també en jutge.36 Sens dubte, la intermediació del capella de poble era basica en I'organigrama de la institució assistencial: recollida del nadó, cerca de padrins, bateig, tria de dides, control de les mateixes, certificacions de vida dels expbsits cuidats per a poder cobrar la mesada la dida, intents de col.locar en adopció les criatures, missatger entre I'hospital i els seus parroquians per a col.locar en matrimoni les orfenes de Sta. Caterina ... En conseqüencia, hom no pot menystenir la influencia del rector: era el rector de poble qui omplia el paper a les dides donant fe de vida de l'exposit perque elles poguessin anar a cobrar a l'h~spital.~' Era el rector de poble qui havia de controlar la conducta de la dida i el tracte que donava a I'exposit. Cal pensar que el rector de poble també devia participar en I'elecció de les dides a la seva parroquia. Era ell qui sabia quan a una mare se li moria el seu fill acabat de batejar, i era ell qui, una vegada convenquda la mare de la possibilitat de rendibilitzar la llet i fer un bé a la humanitat, la possava en contacte amb I'h~spital.'~ Certament, no hi ha documentació catalana que expliqui fins a quin grau el rector "forqava" el didatge d'una mare,39 pero el fet que les dides no repetissin, em fa creure en una "caritat forqada" que feien induides pel rector, acorralades m'atreveria a dir, pel rector del poble que les convencia, rotativament i per un sol cop, de complir en un deure envers Déu. El didatge hospitalari es converteix doncs en una utilització de la caritat cristiana per a aprofitar un bé natural del 'q. Lorenzana, A todos fos Parrocos de nuestra Diocesi y Protectores de Pobres nombrados para el socorro del Hospicio, Girona 12 de desembre de 1780, p. 6. " A.M.G., V.l .I, Lligall 2, any 1803, Expósitos, art. 2: "facilitar el pronto pago de 10s salarios mensuales de las Amas quienes para cobrarlos deveran traer dicho impreso y una certificacion del propi0 Parroco que diga vivir el Exposito tal, o haver muerto en tal dia, cuia certificacion precisa a impedir todo fraude". IX A Barcelona, les dides que volien alletar un expbsit anaven a I'hospital de la Santa Creu amb un certificat del capella del poble que repetia una fbrmula acreditativa referint-se a la dida i el seu marit: "fins vui són tinguts per Personas de bona fama i costums." A.H. Hospital St. Pau, Dides, Carpeta no 1, Carpeteta 2 passim. Tanmateix fem nostre aquest parhgraf on s'explica la funció del rector en el reclutament i control de les dides a la ciutat italiana de Verona: "Nei peridoi di crisi del pio luogo, quando cioe si verifica un forte afflusso di neonati e una carenza di balie da latte, sono direttamente i parroci del terriotiro veronese ad essere interpellati. Essi vengono spinti ad assumere un ccamoroso, caritatevole interessamento per dette innocenti creature, nel procurarle delle nutrici latanti, e farle giungere alla detta Santa Casa, che si incarica del loro mantenimento e conveniente mercede)). Sono sempre poi i parroci che garantiscono che il bambino sia "vivo e ben nutrito", G. Capelletto, "lnfanzia abbandonata e ruoli di mediazoni sociale", Qziaderni Storici, 53 (1983), p. 426. '" A. Eiras Roel, "La Casa de Expósitos del real Hospital de Santiago en el siglo XVIII", Boletin de la Universidad Compostelana, I1 (1967-1968), pp. 295-356. En la dibcesi de Santiago a finals del segle XVIl no hi havia dides volunthries, i Carles I1 dicth una ordre I'any 1674 obligant les dones que tinguessin llet a alletar els expbsits de I'hospital. La distribució es feia al voltant d'un radi de 30-40 kms de Santiago i tothom procurava eximir-se, creant-se nombrosos plets, i acabant els expbsits sempre en les famílies mCs pobres. És I'unic cas conegut d'alletament foqós. 340 M: BORRELL I SABATER qual se'n treu una compensació economica. Amb aquesta sequtnciació, la lliura mensual que cobraven seria I'efecte, i no la causa de la decissió de l'alletarnent hospitalari.