MANUSCRITS,
n" 1, Ene o 1993, págs. 43-59
EL REFORMISME BORBONIC
1
L'AGRICULTURA CATALANA
Mon se a Du an
Du an la segona mei a del segle
XVIII
es cons a a un
conside able augmen de l'ac i i a legislado a
i
o denado a de l'es a ,
que s'es én
a
o s els hbi s,
i
que s'acos uma
a
elaciona amb una
p esa de conscikncia dels go eman s espanyols de la ineludible
necessi a de ans o ma el sis ema econdmic igen . Una pa impo an
dels nous p ojec es es a als ana en ad eca s
al
sec o ag a i
i
p e enien
supe a les limi acions amb que opa a el sis ema p oduc iu en igo pe
a e on a les necessi a s de i ades del c eixemen demog a ic.(i)
Pa al.lelamen , es p oposa en mesu es encaminades a acili a el
desen olupamen d'al es sec o s p oduc ius,
a
millo a les ies de
l.-
La població espanyola passa de 7,5 milions d'habi an s l'any 1717 a 10,5
milions el 1797, augmen que equi al a una axa anual de c eixemen de l'o d e
del 0,42%. Du an quasi el na eix pe íode, la axa de c eixe nen de la població
ca alana a ésse de 1'1,15% (405.274 habi an s el 1718 i 899.732 habi an s el
1787). Pe a una in o mació de allada del c eixemen demog a ic eu e:
J.
NADAL,
La poblacidn española (siglos XVI a XX),
Ba celona, A iel, 1971, i ambé "La
població" a
His d ia de Ca alunya,
Ba celona, Oikos-Tau, 1982, pp. 65-94;
F.
BUSTELO, "Algunas e lexiones sob e la población española a p incipios del siglo
XVIII" a
Anales de Economía,
15 (1972), pp. 89-106 i "La población española en
la segunda mi ad del siglo XVIII" a
Moneda y C édi o,
123 (1972), pp. 53-104;
J.
IGLESIES,
El cens del com e de Flo idablanca,
1787:
pa de Ca alunya,
Ba celona, 1969-1970,
i
Es adís iques de la població de Ca alunya al p ime icenni
del segle XVIII,
3 ols., Ba celona, 1974;
P.
VILAR,
Ca alunya dins /'Espanya
mode na,
4 ols., Ba celona, Edicions 62, 1964-66, ol. 111, pp. 49-1 10.
44
MONTSERRAT
DURAN
comunicació i les xa xes de dis ibució come cial, i a esold e els
p oblemes inance s de la mona quia.
La consciencia de iu e els inicis d'un nou pe íode en que els
alo s adicionals deixa en pas al pode economic e a un al e dels
elemen s que p essiona a els go eman s il.lus a s a inco po a -se a la
ca e a d'adopció d'inno acions.(2) Cal eco da , pe o, que aques no
e a un e especí ic de la socie a espanyola, sinó que s'inse ia en el
co en eno ado que imp egna a l'ac uació de bona pa dels go ems
eu opeus.
1
ambé aquí, com a d'al es llocs dYEu opa, l'kxi del p océs
e o mado es oba ia limi a pe la con adicció exis en en e les
mesu es que acionalmen es p e enien in odui , i la manca de capaci a
o
de olun a pe a des ui les es uc u es que en di icul a en la se a
aplicació.(s)
De e , la insis encia dels go e ns il.lus a s a conside a
l'ag icul u a com
el
p incipal sec o de l'economia i, p ic icamen , com
l'únic amb capaci a de p odui un exceden ne , a compo a que bona
pa d'his o iado s del segle
XVIII
quali iquessin de isibc a es les
ac uacions go emamen als i la ideologia que les impulsa a. Pe a aques s
au o s, an el pensamen que Gaspa Melcho de Jo ellanos e lexa a
en el seu In o me sob e la Ley Ag a ia, com el que Ped o Rodnguez de
Campomanes ansme ia en els di e en s Discu so, o en el Memo ial
Ajus ado, mos en
un
bon coneixemen i un al ni el1 d'assumpció dels
pos ula s de la Fisioc acia. Pa icipa en d'aques co en ambé d'al es
con empo anis que o ma en pa , segons J. Sa ailh, de la mino ia
sel.lec a in e esada pels p oblemes econbmics del país.(4) T eballs més
2.-
J. SARRAILH,
La España Ilus ada de la segunda mi ad del siglo XVIII,
Mexic, Fondo de Cul u a Económica, 1957, p. 544.
3.-
Veu e al espec e A. GARCIA SANZ, "Ag onomía
y
expe iencias
ag onómicas en España du an e la segunda mi ad del siglo XVIII" a
Moneda
y
C édi o,
13 1 (1974), pp. 29-54.
4.-
J. SARRAILH
(op. ci .,
p. 547) diu que Campomanes en el seu
Discu so
sob e la educación popula de los a esanos
y
su omen o
ecull els p incipis
isibc a es quan pa la del majo p o i de I'ag icul u a en on de la indús ia.
Comen a is equi alen s a sob e Jo ellanos (p. 552) i sob e
B.
Wa d (p. 553).
També R. HERR en la se a ob a
España
y
la e olución del siglo XVIII,
Mad id
(Aguila ),1964, quali ica a Jo ellanos de isibc a a (p. 315). A. ELORZA
La
ideología libe al en la Ilus ación española,
Mad id, Tecnos, 1970,
i
F.
VENTURI,
"Economis as
y
e o mado es españoles e i alianos del siglo XVIII" a
F.
ESTAPE,
ed.,
Tex os ol idados,
Mad id, Ins i u o de Es udios Fiscales, 1973, p. 236, pa len
de la in luencia isioc i ica sob e economis es de l'epoca com
N.
de A iquiba i
V.
de Fo onda. Es udiosos del pensamen econbmic ambé pa len de la in luencia
de la Fisioc acia sob e els il.lus a s del segle XVIII. Veu e
E.
LLUCH i L1.
EL REFORVISME BORBONIC
I...
45
ecen s sob e la peneuació de la Fisioc icia a Espanya com són els dYE.
Lluch i L1. A gemí,(s) o es udis sob e la pe sonali a de Jo ellanos
com el de J. P ados ka e,(6) en e d'al es, es mos en con a is a
aques pa e i es decan en pe quali ica -i ens hi sumem- el pensamen
il.lusua espanyol d'ag a isme me can ilis a o libe al.
La in enció d'aques a icle no és, pe b, polemi za sob e l'escola
de pensamen que in luya en els go eman s espanyols. La se a in enció
és, simplemen , eco da alguns dels p incipals p ojec es de e o ma que
es an p ojec a so a el go em de Ca les
111
pe -a modemi za el
sec o ag a i, i de les epe cussions que aques es mesu es ingue en sob e
l'ag icul u a i la socie a ca alana.(7) T es són, bhicamen , les línies
d'ac uació emp eses pel go em sob e les que old iem e algunes
conside acions:
1)
la
Llei
Ag a ia
des inada a esold e els p incipals p oblemes que
enia plan eja el sec o -augmen del olum de la p oducció i dels ni ells
de p oduc i i a , i eno ació de les ies d'accés a l'explo ació/p opie a
de la e a,
2)
la libe ali zació del come c de ce eals, que pe seguia una doble
inali a : es imula la p oducció de bla s i edui la incidencia de les
c isis pe ibdiques de subsis encia, i
3)
el omen d'o ganismes p i a s que col.labo essin en la di usió de
les no es kcniques ag ícoles i se issin Q'ajuda lYEs a a l'ho a
ARGEMI, "La Fisioc acia en España" dins el llib e d'aques s ma eixos au o s
Ag onomía
y
Fisioc acia en España
(1
750-1820),
Valencia, Ins i ució Al ons el
Magnanim, 1985.
'.-
Veu e E. LLUCH i L1. ARGEMI, "La Fisioc acia
..."
op. ci .
i, dels ma eixos
au o s "La 'mode ada y ímida' pene ación de la ag onomía y la Fisioc acia: un
balance" dins E. LLUCH i L1. ARGEMI,
Ag onomía
y
Fisioc acia
...,
op. ci .
6.-
J. PRADOS ARRARTE,
Jo ellanos economis a,
Mad id, Tau us, 1967, p.
42.
Sob e la in luencia dels isioc a es i del pensamen d'A. SMITH en l'ob a de
Jo ellanos i d'al es il.lus a s em eme o a l'a icle de J. H. E. POLT, "El
pensamien o económico de Jo ellanos y sus uen es inglesas" a
In o mación
Come cial Española,
512 (1976), pp. 23-56.
7.-
Aques a icle és el esum de la con e encia impa ida pe l'au o I'any 1987
dins el cicle "His o ia mode na, his o ia en cons ucció. Ca alunya i el e o misme
bo bonic", o gani za pel Cen e d'Es udis d'His o ia Mode na "Pie e Vila ". Es
pe aques a aó que la ema ica queda aco da al sec o ag a i -la pa que li ha ia
es a encomanada de ac a - i a l'epoca de Ca les 111. Excusi aixo ambé la manca
de e e encies a eballs publica s més ecen men .
-
46
MONTSERRAT
DURAN
d'impulsa les e o mes: Acadkmies dYAg icul u a, Socie a s
Economiques dYAmics del País, e c.
L9Expedien de Llei Ag a ia.
Els p ime s ki s pe a l'elabo ació d'una Llei Ag hia
s'inicia en el mes d'ab il del 1766, quan la Sec e a ia dYEs a a cu sa
un o d e a les di e en s In endkncies sol.lici an una exposició de allada
dels mi jans que conside a en necessa i in odui pe al d'aconsegui
el omen l'ac i i a ag ícola en el seu e i o i.
A pa i de la ecepció dels in o mes amesos pels in enden s,
es a comenca a eballa en l'elabo ació d'un Expedien Gene al, que
ha ia de se i pe a coneixe la si uació gene al en quk es oba a
l'ag icul u a del país. L'hbi e i o ial de l'expedien , pe b, queda a
es ingi a les p o íncies in e io s -Cas ella la Vella, Cas ella la No a,
Andalusia i Ex emadu a-, les ma eixes a les que Campomanes ha ia
dedica la
Idea segu a pa a ex ende , y adop a en Espa ia los
conocimien os e dade os de la Ag icul u a.(8)
La g an quan i a de
documen ació ebuda a po a Campomanes a so1,lici a la edacció d'un
Memo ial Ajus ado
que, p enen com a base els in o mes ebu s, acili és
als iscals una in o mació compac ada que els simpli iqués la eina.
L'oc ub e del 1771 -cinc anys desp és d'inicia s els kmi s-
s'aco da a la imp essió del
Memo ial
amb la inali a de dona -lo a
coneixe , pe b la con ínua inco po ació de nous expedien s en a e
e assa l'edició ins el 1784.
En
el pe íode de emps ansco egu en e
l'aco d de publicació i la se a edició e ec i a, el Consell de Cas ella a
so me e el manusc i a examen de la
Sociedad Económica de Mad id.
Fou aques a
Sociedad,
a
a és de la
Jun a de Ley Ag a ia
p esidida pe
Jo ellanos, la que a edac a I'In o me sob e la
Ley Ag a ia
ames al
Consell de Cas ella. Finalmen , l'any 1795, en a anys desp és
d'ha e -se inicia el p océs, es dona a pe acaba el pe íode in o ma iu
i es p ocedia a la publicació de
l'In o me.(9)
'.-
Sob e els o ígens dels p ojec es ag a is il.lus a s i la "Idea" de Campomanes,
eu e
V.
LLOMBART, "Ley Ag a ia y Sociedades de Ag icul u a. La idea inicial
de Campomanes" a
In o macidn Come cial Española,
512 (1976), pp. 57-74.
'.-
Pe a una in o mació més de allada de la ges ació de la Llei Ag h ia eu e
G.
ANES, "El in o me sob e la Ley Ag a ia
y
la Real Sociedad Económica
Ma i ense de Amigos del País" a
G.
ANES,
Economlá
e
Ilus ación,
Ba celona,
A iel, 1972. També
V.
LLOMBART, "Ley Ag a ia y...", a . ci ., pp. 57-67. A.
ELORZA
(op.
ci )
ecull una pa dels documen s u ili za s pe l'elabo ació de
EL
REFORMISME
BORBOhi
I...
47
Pa al.lelamen a l'a ibada dels in o mes emesos pels in enden s,
la Sec e a ia d'Es a a eb e nomb oses sol.lici uds demanan solucions
apides pe a alguns dels p oblemes més g eus que enia plan eja s el
sec o . La espos a del Consell de Cas ella a aques es pe icions a
consis i en una no a demanda d'in o mació als in enden s, alho a que
p ocedia a l'aplicació de mesu es de ca ac e local.(io) D'en e les
mesu es "u gen s" adop ades du an aques pe íode de ami ació, cal
des aca les des inades a posa en cul iu les e es comunals no con eades
del egne. Els béns comunals agan s -els
baldios-
ja ha ien es a objec e
d'a enció abans del egna de Ca les III,(ii) pe o és a a quan es
omen a posa en ma xa mesu es desamo i zado es d'aques s béns. La
inali a e a p opo ciona e a cul i able a aquella pa de població
que ca eixia de mi jans pe a accedi -hi en les condicions no mals del
me ca . En e 1766 i 1768 es an dic a dues Reials P o isions que
egula en la mane a de du a e me la cessió de les e es de "p opis",
i la o ma com els municipis podien compensa , amb el alo del seu
a enda nen , els ing essos que ins alesho es ob enien d'aques es e es.
1
enca a el 1770, una no a Reial P o isió p ecisa a la o ma en que
s'ha ia de eali za l'adjudicació de pa cel.les pe al d'e i a que una
dis ibució desigual p oduís e ec es con a is als espe a s. Malg a
l'expedien i publica s a
Re is a
de
T abajo,
17 (1967).
'O.-
Les pe icions en aques sen i ha ien es a o mulades pe Se illa, Je ez de
la F on e a, Medina Sidonia, San a Fe i al es pobles de les p o incies de Se illa,
Cidis
i G anada. De o ma gene al, les queixes gi a en en o n de la concen ació
de la p opie a de la e a en poques mans, sob e els p oblemes que susci a en els
suba endamen s de e es i, especialmen , sob e la necessi a de pe i a les e es
pe al d'e i a els abusos dels p opie a is sob e la enda que n'exigien. Una
in o mació de allada de les pe icions i dels ami s segui s a
G.
ANES,
Economía
e
Ilus ación
...
op. ci .,
pp. 104-109.
".-
Els béns comunals i les e es agan s comp a en amb la p o ecció de
1'Es a des de les disposicions de Felip
11
que en p ohibien la se a enda,
disposicions que o en con i mades, pos e io men , pe Felip
111
l'any 1609 i pe
Felip
IV
el 1632. Fe an
VI
publica a, el 8 d'oc ub e de 1738, un eial dec e
anul.lan la p ohibició de enda de e es sense cul i a i o denan -ne la se a
adjudicació pe ésse eduides a cul iu. Aques a mesu a ana a acompanyada de la
c eació d'una "Jun a de Baldíos" enca egada de e lla pe la o ma de du a e me
les adjudicacions i les endes de les e es municipals. La i egula ac uación de
la "Jun a" i la g eu expoliació de que o en objec e els municipis, eu que el Consell
hagués d'adop a una no a esolució -el 18 d'oc ub e de 1747-, anul.lan les endes
e es ins alesho es, i es i uin als municipis els béns de p opis que posseien abans
del 1737. Es espec a en, només, les endes que s'ha ien e de e es incul es o
mun anyoses que no e en de cap u ili a pe als pobles.

48
MONTSERRAT
DLRAN
aques es p ecaucions, l'escassa capaci a adquisi i a de la majo pa dels
campe ols in e essa s a ob eni e a, i la inexis encia d'un sis ema
c edi ici e icien , a e que els bene icis de l'ope ació ecaiguessin sob e
els sec o s pagesos menys empob i s i que disposa en de bes ia de
eball.(i2)
DY5xi escis s'ha de quali ica el desenllaq de l'ope ació. Pe o
dels mag es esul a s ob ingu s no se'n po esponsabili za , només, a la
pob esa de la població campe ola, sinó ambé -i mol -, a la esis encia
oposada pe au o i a s locals i p opie a is in luen s. Aques s sec o s,
de en ado s de g ans ex ensions de e es, a enda a is i c iado s de
bes ia , s'oposa en a l'execució d'un pla que con a enia els seus
in e essos.(l3)
D'al es p ojec es " e o mado s" con ingu s en la Ley
Ag a ia
-plans de coloni zació i epoblació in e io , limi ació del kgim de mans
mo es de lYEsglésia, p ohibició de la inculació de e es pe pa de la
noblesa, abolició dels d e s sob e pas u es que pe me ien man eni els
p i ilegis de la Mes a, e c.-, o bé no es an aplica du an aques
pe íode -com no en ou mai la Ley-, o a aconsegui un esso
mínim.(i4) Pod iem di que, lYExpedien e de Ley
Ag a ia
po ésse
12.-
La Reial P o isió de 26 de maig del 1770 egula a la o ma de du a e me
el epa imen de les e es. P e eia que, els jo nale s ebessin es aneques de e a
si uada en els llocs més p ope s a la població, i que als campe ols, que disposa en
de bes ia de eball, se'ls adjudiquessin
8
aneques de e a pe cada pa ell. La
cessió es eia sense cap ipus de ianca i a can i del pagamen d'un canon
p opo cional a la p oducció que ha ia d'ésse egula pels co egido s. Pe o, és
e iden , que aques a no ma i a de dis ibució a a o ia, cla amen , a aquells que
enien un pa ell, més si hom é p esen que als jo nale s no se'ls concedia cap ipus
de c kdi pe comp a bes ia que els pe me és accedi a una explo ació més g an.
13.-
L'ex ensió de les e es comunals a endades, en e 1769 i 1799, ou de
l'o d e de 75.000 aneques, cinquan a mil de les quals co esponien a la egió
dYEx emadu a. Un es udi de alla sob e el epa imen d'aques ipus de e a es
oba a
F.
SANCHEZ SALAZAR, "Los epa os de ie as concejiles en la España
del An iguo Régimen" a G. ANES, ed.,
La economía españoia al inal del An iguo
Régimen, 1: Ag icul u a,
Mad id, Alianza, 1982, pp. 189-258. També A. GARCIA
SANZ, "El epa o de ie as concejiles en Sego ia en e 1768
y
1770" a
Cong eso
de His o ia Ru al, siglos XV al XIX,
Ac as, Mad id, 1984, pp. 251-259.
14.-
Veu e en
l'ln o me sob e la Ley Ag a ia
de Jo ellanos la de ensa que a
sob e la necessi a de la p opie a indi idual i les c í iques que ad qa als p i ilegis
i ac uació de la Mes a. També Ca npomanes, en el
Memo ial Ajus ado,
p oposa
edui a cul iu e es dedicades a pas u a i p ohibi a la Mes a l'adquisició u u a
de e es suscep ibles d'ésse cul i ades. Un ex ac e del pensamen dels il.lus a s
sob e els p incipals emes de discussió a J. SEMPERE
Y
GUARINOS,
Ensayo de
una biblio eca españoia de los mejo es esc i o es de eynado de Ca los
III,
Mad id
EL
REFORMISME
BORBONIC
I...
49
conside a com un in en se iós de esold e el p oblema ag a i d'una pa
de l'es a go e na pe Ca les 111, pe o que no ingué, a la p ac ica,
epe cussions impo an s. La
Ley
acassi, sob e o , pe quk els seus
au o s i execu o s, o i econkixe la impo ancia que, pe al
desen olupamen de l'ag icul u a, enia l'accés del campe o1 a la
p opie a de la e a, no an ésse capaqos d'a emp a con a els d e s de
p opie a impe an s en una socie a enca a es amen al.
L'abolició de la axa
i
la libe ali zació del come c de ce eals.
El p incipi de la llibe a de come c i de p eus com a elemen
clau pe
al
desen olupamen de la indús ia i de l'ag icul u a e a
hpliamen compa i pels il.lus a s. En el cas dels p oduc es ag ícoles
i, mol especialmen , dels ce eals, la llibe a de come c ha ia de se ,
alho a, un es ímul pe a la p oducció i un mecanisme pe a e i a les
alces pe ibdiques dels p eus i les c isis de subsis kncies.(is>
En els discu sos en de ensa dels a an a ges de la llibe a de
come c, els il.lus a s a gumen a en el e que el p oblema de les
ca es ies no e a, només, una conseqüencia de la i egula i a de la
p oducció; i p opugna en que les de icikncies de les colli es podien ésse
co egides amb la millo a de la in aes uc u a ia ia, i amb la
desapa ició dels obs acles que les au o i a s posa en a la ci culació de
p oduc es. Pe di -ho en pa aules de Be na do Wa d,
"...
no es la
p ohibición de ex ae g ano ni la asa de g anos lo que pe mi e la
abundancia sino la plena libe ad de come cia -los".(i6)
Pel que a al p ime d'aques s pun s, du an l'kpoca de Felip
V
s'ha ia inicia un p océs de mode ni zació de la xa xa de camins i de
cons ucció de canals de ega ge, bé que no se a ins el egna de Ca les
111 que s'in ensi ica an els plans cons uc o s. El inancamen de les
(Imp en a Real), 1785-1789, 6 ols.
".-
Veu e
J.
SARRAILH,
op. ci .,
p. 552. Campomanes examina aques a qües ió
en la
Respues a iscal sob e aboli la asa
...
i opina que la llibe a de come c dels
ce eals a l'in e io del egne és el mi jh més segu de mode a els p eus en anys
d'escassesa. La ma eixa idea és de ensada pe Jo ellanos en
l'ln o me sob e la Ley
Ag a ia.
16.-
Veu e
B.
WARD,
P oyec o económico en que se p omue en a ias
p o idencias di igidas a p omo e los in e eses de Espaiia con los medios y ondos
necesa ios pa a su plani icación,
dona a coneixe el 1762 i publica , pe p ime a
egada, a Mad id, Iba a, el 1779. Wa d esg imeix, en la se a a gumen ació, els
casos d'Angla e a i de F anca com a paisos que, a a és de la lliu e ci culació de
g ans, ha ien a es un ele a ni el1 de desen olupame i ag a i.
50
MONTSERRAT
DURAN
ca e e es gene als co ia a chec de l'e a i públic, men e que les de
ca hc e egional o local s'ha ia p e is inanca -les imposan una chega
especial sob e els habi an s de la zona.(l7) NO obs an aixo, els
esul a s d'aques a polí ica no an ésse els espe a s pe que, segons
Ring ose, el p ojec e es a a o ien a a connec a la capi al -Mad id- amb
la pe i e ia i desa enia, en can i, el desen olupamen de les zones
in e io s del país.(i8)
Una bona xa xa de canals hau ia pogu con ibui a la o mació
d'un me ca in e io i al desen olupamen de l'ac i i a econbmica en
aquelles i ees que es a en al ma ge del nou pla ial. De e , les
eali zacions en aques camp o en p hc icamen nul.les ja que cap dels
p ojec es inicia s so a el pa ocini de l'es a a iba a la se a i en el
pe íode que conside em. Amb o , la in e sió e a en canals i,
especialmen , en la cons ucció del
Canal Impe ial
de
A agón
ou,
segons Pé ez Sa ión,(i9) una de les poques despeses públiques que
els go ems de Ca les
111
an eali za pe al de omen a el c eixemen
economic del país.(20)
L'abolició de la axa sob e els g ans i la lliu e ci culació in e io
de ce eals ou dec e ada pel go em amb la Reial P agmi ica de 1'1
1
de
17.-
L'ob enció de ons pe pa de 1'Es a s'ha ia de e a a és de l'es anc de
la sal, imposan un sob ep eu de
2
als pe eneca du an un pe íode de
10
anys.
Les hisendes locals ha ien d'u ili za el ma eix sis ema de inanca nen pe a les
ob es públiques: una al a imposició sob e la sal, a més dels dos als que ca ega a
1'Es a . Sob e la polí ica economica dels Bo bons eu e
J.
RODRIGUEZ
LABANDEIRA, "La polí ica económica de los Bo bones" a M. ARTOLA, ed.,
La
economía española al inal del An iguo Régimen, IV: Ins i uciones,
Mad id, Alianza,
1982,
PP.
109-184.
la.-
L'in e ks pe la modemi zació de les ies de comunicació s'accen uh a pa i
del Reial Dec e del
10
de juny de
1761.
Un es udi dels esul a s de la polí ica
bo bbnica en aques camp a D. RINGROSE,
Los anspo es
y
el es ancamien o
econdmico de Espaia (1 750-1850),
Mad id, Tecnos,
1972.
19.-
Sob e la cons ucció de canals eu e G. PEREZ SARRION,
Agua,
ag icul u a
y
sociedad en el siglo XVIII. El Canal Impe ial de A agdn
(1
766-1808),
Za agoza,
1984.
També D. RINGROSE,
op. ci .,
pp.
34-37.
20.-
J.A.
BARBIER i H.S. KLEIN, "Las p io idades de un mona ca ilus ado:
el gas o público bajo el einado de Ca los 111" a
Re is a de His o ia Económica,
111
(1985),
pp.
473-495.
Segons aques s au o s, du an el egna de Ca les 111 no
s'in e í en p ojec es des ina s a omen a el c eixemen economic de país, sinó a
l'in e és: la despesa pública es dedica a a paga les obligacions polí iques i mili a s
que ha ien de pe me e el man enimen d'Espanya com a po encia colonial.
G.
PEREZ SARRION
(op. ci .)
ma isa aques a opinió, col.locan , a ni el1 d'excepció,
la cons ucció del Canal Impe ial de A agón.
EL
REFORMISME BORBONIC
I...
5
1
juliol del 1765.(21) La llibe a de come c ex e io queda a, enca a,
so a con ol es a al: només s'au o i za a la impo ació de g ans en els
casos en que la p oducció in e io os insi~ icien , i es concedi en
pe misos a l'expo ació quan la co i zació del bla baixa a pe so a del
mínim ixa . La mesu a adop ada es p oposa a subs i ui la polí ica
es a al de p o eimen s ba a s(22) pe una al a que, en libe ali za el
come c i els p eus, impulsés la p oducció g acies als es ímuls que eb ia
la inicia i a indi idual. El me ca ac ua ia, així, com un egulado bp im
dels ecu sos i dels in e essos indi iduals, i gene a ia una millo
dis ibució dels exceden s ag a is.
La legislació sob e la llibe a de come c de ce eals a es a , en
o momen , so mesa ap essions de cai e di e s: d'una banda, els sec o s
que enien capaci a d'emmaga zema bla i, pe an , es eien
di ec amen a a o i s pe aques a mesu a; de l'al a banda, els
ep esen an s dels al es sec o s de la socie a que es sen ien pe judica s
amb la desapa ició de la polí ica p o ec o a dels p eus del pa exe cida
ins alesho es pel go e n.
1
la p o es a dels "no bene icia s" pe l'abolició
de la axa i la lliu e come ciali zació del bla es a e sen i a ia .
La mala colli a de bla de l'any 1765, colo ó d'una se ie d'anys
de colli es escasses, p o oca una iolen a eacció de la població,
descon en a pe les di icul a s amb que opa en pe a p o ei -se de bla ,
i pe l'al p eu del pa. Al e acions -mo ins- pe aques s mo ius se
n'ha ien p odui ambé en anys an e io s,(23) pe o a a podia
'l.-
Amb an e ion a a 1765 s'ha ien adop a , ja, mesu es enden s a una
libe ali zació de come $ de ce eals: Reial P agma ica de 16 d'oc ub e de 175 1, que
eximia de d e s duane s els bla s anspo a s pe ma d'un po espanyol a un al e;
la de 26 d'agos del 1756, que au o i za a, p o isionalmen , la lliu e ci culació de
ce eals semp e i quan el seu p eu es man ingués pe so a d'un ni el1 de e mina -20
alsl aneca als po s ma í ims i 16 alsl aneca als po s e es es-; i la de 26 de
juliol del 1757 que a a o ia la ci culació in e io dels g ans en eximi -los del
pagamen de iances pe ob eni les guies de ci culació. Sob e l'hxi l acas
d'aques es mesu es, eu e
G.
ANES,
Las c isis ag a ias en la Espaiia mode na,
Mad id, Tau us, 1970, pp. 339-347.
".-
El p o eimen de bla a p eus ba a s, en momen s d'escassesa, es a a
elaciona amb l'exis hncia de pbsi s. Sob e la impo ancia i el pape juga pels
pbsi s du an el segle
XVIII,
eu e
G.
ANES, "Los pósi os en la España del siglo
XVIII"
a
G.
ANES,
Economía e Ilus ación
...
op. ci .,
pp. 71-94. També el eball
de C. de CASTRO,
El pan de Mad id. El abas o de las ciudades espa iolas del
An iguo Régimen,
Mad id, Alianza, 1987, pp. 95-182.
".-
Sob e els mo imen s iolen s p o oca s, du an la segona mei a del segle
XVIII,
pe l'alga dels p eus i l'escasse a de bla , eu e, en e d'alues,
G.
ANES,
Las c isis ag a ias
...
op. ci .
i "C isis de subsis encias y agi ación campesina en la
5
8
MONTSERRAT
DURAN
-
SI aquí l'ex ensió de les e es comunals e a poc impo an i, a més,
no semblen ha e es a so meses a cap p océs de pa cel.lació a an les
lleis dic ades du an el egna de Ca les III;
-
SI a Ca alunya ja exis ia, des del 1718, una imposició hica es a al;
-
SI el p océs d'inuoducció de la "no a ag icul u a" ha ia es a du a
eme, a Ca alunya, pe la inicia i a p i ada, i s'ha ia inicia amb
an e io i a al 1759;
-
SI,
a Ca alunya, la legislació igen sob e el p eu mkim dels ce eals
no en a mai en igo i no s'aca i, ampoc, la no a egulació, i es
con inua a uncionan d'aco d amb la no ma i a adicional, eco en
al Consell de Cas ella aquelles o dinacions que a emp a en con a els
seus d e s i p i ilegis;(39)
-
SI, en de ini i a, la majo ia de les mesu es de polí ica ag a ia
adop ades pels di e en s go e ns p e enien implan a inno acions que,
en meno o majo mesu a ja e en igen s a Ca alunya, hau em de
conclou e que, en el hbi ag a i, el e o misme bo bbnic a eni a
e es ca alanes una incidencia p ic icamen nul.la. Més a ia , a la is a
de com an es a concebudes les e o mes, hom pod ia a i ma que la
si uació ca alana a se i d'inspi ació als minis es il.lusua s de Ca les
111.
MONTSERRAT DURAN
Uni e si a de Ba celona
39.-
El e que, malg a la P agmh ica del 1765, a Ca alunya no egia la llibe a
de come c de ce eals és posa de mani es pe
J.
CARRERA
PUJAL,
a la se a
His o ia polí ica
y
económica
de
Ca alu ía, siglos
XVI-XVIII,
Ba celona, Bosch,
1946. Recull en aques eball ( ol.
111,
pp. 410-423) les queixes dels ajun amen s
de Camp odon, Ripoll, Mon blanc, Calonge i Age , en e d'al es, con a
l'acapa amen de ce eals que eien els come cian s
i
la se a nega i a a end e'n
si no e a a p eus al s, o eclaman , en conseqükncia, que les au o i a s p ocedissin
a incau a els bla s i a axa els p eus. Així ma eix, l'ajun amen ba celoní s'oposh
a l'expo ació de bla pe pa de come cian s i ho eu de ensan la se a p i a i a
pe al p o eimen de pa, p i a i a que no ou abolida ins el 1767 pe Campomanes,
pe conside a -la con a ia a les no mes del go e n i al benes a de o a la nació.
C. de CASTRO,
op. ci .,
dóna in o mació in e essan sob e aques pun .

EL REFORMISME BORBONIC
1..
.
5
9
Resumen:
La
au o a e leja es es e a ículo los p incipales p oyec os
de e o ma desa ollados du an e el einado de Ca los
111
pa a
mode niza el sec o ag a io, y de las epe cusiones que ales medidas
u ie on en la ag icul u a y en la sociedad ca alana del momen o.
Summa y:
The au ho e lec s in his a icle he main p ojec s o
e o ma ion de eloped du ing
Ca los
111s
eign o mode nize ag icul u e.
She also s udies he epe cussions ha hose mesu es had in he ca alan
ag icul u e and socie y a ha ime.