El p o eímen de ca n a la Ba celona
del se -cen s: come q
i
sani a .
Pe GZd ia Mo a
i
M.
Reyes PascuaZ.
Amb les a lles que seguiexen no p e enem e un es udi
glolsali zado ni del come p ni de la sani a ba celonines del se$
cen s. Nomgs els anali za em en la mesu a que incidien en el se
ei píiblic de l'abas amen de ca n, dona que l'objec iu de la
nos a in es igaci6 e a llanalisi dels "aspec es basics del p o
e men , dis ibuci6 i pos e io consum de ca n a la Ba celonadel
segle XVIII
(11.
Al anen ,. la amade ia a la Ca alunya Mode na -i pe
an el come p amade -, i5s (p ac icamen ) enca a un ema ma gL
nal degu
,'
onamen almen , a la gene ali zada subes imacid d'aques
a p oduccid din e de la socie a campe ola. Pe a, com diu
Jean
Pau1 Le Flem els amade s enen
"mala ama , sin emba go sospecho que
con ibuye on con un i npac o muy ue e a la his o ic mode na de España, hig
o ia u al, económica
e
his o ia de Zas men alidades"
(2).
Tanma eix, pel
que a, en conc e , al segle XVIII hi ha con ibux , sens dub e,
el que els es udiosos de l'economia del se -cen s s'han decan a
majo i a iamen pe l'analisi de les bases de la indus iali za
ci6 ca alana i/o pe aques a ma eixa, deixan en un segon e me
o el que no hi ingui5 una incidencia cla a i di ec a.
Ob iamen , les elacions come cials amade es en e
Ba
celona i els cen es habi uals que la o nien dels caps de bes-
ia necessa is pe ga an i el p o e'imen de ca n als habi an s
d'aques a ciu a -i que s'insc iuen din e del ma c gene al del
come g ca ala del segle XVIII-, e en un dels ac o s claus que
incidien més di ec amen en el uncionamen d'aques se ei pú-
blic an si e a po a pe ia d'a endamen com pe ia d'ad-
minis ació
(31.
Des d'un p ime momen -i en una g an mesu a-,
aques se ei e a condiciona pel nomb e de caps de bes ia com
p a s, pe llu quali a i condicions sani a ies.
..
Així doncs,
el p oblema cabdal al que ha ia de e on l'a enda a i -o
la Jun a d'Adminis aci6 de les ca ns
(4)
en el seu cas-, e a la
comp a dels ama s indispensables pe ga an i el consum de ca n
als ba celonis
(5)
.
Pe d, e iden men , el p oblema de l'esmen ada comp a no
queda a esol amb la comp a p apiamen di a. Aques a implica a
l'o gani zacib del aslla dels ama s a la ciu a i la se a
pos e io dis ibució -un cop ja saca i ica s a l'exco xado -,
pe la xa xa de ca nisse ies i aules de enda de ca n
(61.
INDRETS D'ON PROVENIEN ELS CAPS DE BESTIAR
Al lla g de o el segle XVIII -lle a d'alguns anys e2
cepcionals pe mo ius bSl.lics o epidsmies-, el p incipal cen e
p o eido -la impo ancia del qual ana paula inamen c eixen -,
de capsde bes ia a la Ciu a Com al o en les zones anceses
més p ope es als Pi ineus pe la anja o ien al, onamen almen
el Vallespi , el Rossell6, el Con len i 1'Al a Ce danya
(71.
I
pe an , Ba celona es o nia basicamen amb "ca n d'impo ació"
Els mo ius que expliquen aques e són, essencialmen ,
els p eus de enda menys ele a s dels ama s d'aques es zonesque
els de les zones amade es ca alanes -que en conjun cons i u en
el segon cen e de subminis amen - i la millo quali a dels
ma eixos.
A
més d'aixd, cal eni p esen que aques a e a una
~IJ
po an zona amade a, men e que a la Ca alunya del se -cen s
la amade ia no e a un sec o econ6mic amb un pes elle an , o
i que en ind e s mol conc e s (els Palla s, la Ce denya, el Va-
115s O ienal...) ingués un pes conside able. ~ixí ma eix,c eia
que el p og essiu augmen de la impo ancia de les zones amade
es anceses com a cen e p o eIdo s'ha d'explica onamen al
men pel e que la c ia de bes ia amb nous me odes es de ia
ha_
e implan a abans i amb una majo apidesa que a Ca alunya..
Na u almen , donada la magni ud de les impo acions de
caps de bes ia de F anqa, els p eus ancesos enien una inci-
dencia di ec a sob e els p eus es able s pels amade s d'al es
ind e s on amb6 se'n comp a en. Aix
,
com a i ma P. Vila
"se c?
un me ca in e naeiona2 e2 que ma ca c? eZs p eus de p o eünen en camde Ba
ce ona"
181,
i que la pa d'aques p o eImen eali zada a les zg
nes amade es ca alanes, a llA agÓ, a ValSncia. ..expe imen &,
"pe Za ixacib dels p eus de comp a p ac ica s, Za epe cussid di ec a
i
pida deZs cu sos ance-osN.
I,
lbgicamen , a conseqü6ncia d'aques es impo acions hi
hagu6 un impo an "d ena ge" de dine cap a F anpa. En elació
,amb aixb,
F.
Rebu a i
M.
Cou de ie asse e en:
"
ou es les occa-
ssions pou ou e du nwne ai e espagnol son bones e Z1impo a ion d1ani-
mam de bouche ie en Ca alogne, souce d'un g an a ic de pias e ..
.)I1.
(9)
Malg a o , en e Ca alunya i aques es zones amade es
ancesos no s es ab12 un come p unila e al, ja que la zona no d
del P incipa (~ipoiiSs, Vall dlA an, Ce danya
...
)
amb6 expo -
a ama s a Faanqa, si b6, el seu nomb e no ou gai e ele a .
D'al a banda, o i que les zones amade es ca alanes
o en globalmen -lle a d'alguns anys excepcionals-, el segon
cen e subminis ado , en el anscu s d'aques segle -pe a so-
b e o a pa i de la segona mei a , dona el e oces de
la
ans
humancia i dels ama 's comunals-, hi hagug una educcid de les
ma eixes a l'ana -se concen an 10) com a conseqiiencia de la
paula ina subs i ucid de les zones on la c ia dels ama ses eia
So a o mes adicionals (To osa, Lleida, U gell
...I
pe les zg
nes on aques a es eali za a amb sis emes nous(VallSs, ~mpo da..)
Aixl dons, és indub able la in e elació en e aques a
~S dua d'impo ancia de les zones amade es ca alanes on la c ia
es
eia enp an sis emes adicionals i el e oces de la ans-
humancia i dels ama s comunals a la Ca alunya del se -cen s.
Com ha pun uali za C. Sud ia
"Zes o u acions de no es e es
i
la p o
g essi a desapa ició de2 go e an compo a Z'ac e de de unció de Za g an
amade ia anshwnan "
(11). D
'
aques a mane a, la p og essi a desa-
pa icid dels p a s na u als -a pa i de mi jan segle XVIII-,
que p o oca un g an enca imen dels p eus de les he bes, ou el
ac o que inicia la se a decadsncia. La con ac acid anual de
pas u a ges d'es iu i d'hi e n mi jangan el conllocs (12)e a el
onamen sob e el que s'assen a a l'explo ació amade a en S-
gim de anshumgncia.
Tanma eix, la decadencia de la amade ia anshuman
s'in?
c iu dins del con ex de la polemica ag icul u a- amade ia, la
qual no ou al P incipa -en con as amb al es ind e s de 1'Es
a espanyol-, ni pa icula men amplia ni du a. La aó d'aques
e , s'ha de ce ca en quS -com apun a P. Vila -, a Ca alunya,
la amade ia
" emp a cada egada menys
2
'emp esa: no és un comple~en oblz
ga dels con eus medi e anis més es ima s; a Za indús ia, eZ co c' es 6 ex-
pulsan la llana
i
inabnen , in e essos po en s es an lliga s a l'ap o isi~
namen de Ba celona en ca n d impo ació".
(131
Pe a, sens dub e, el con lic e ag icul u a- amade ia (14)
a ec a als e neys que es oba en a p op de la ciu a de Fa -
celona -el Junca i la Llacuna-, i que des de emps immemo ials
se ien de zona de pas u a ge pels ama s des ina s a ga an i
l'abas amen de ca n als habi an s d'aques a ciu a , a l'ésse
u ili za s una pa dels ma eixos pe con eu. La disminúció
d'aques s e enys de pas u a ge p o oca " opades" cons an s al
lla g del segle XVIII en e 1'Ajun amen -que de cap mane a es-
a a disposa a consen i impasiblem/en aques a min a-, amb 1
'
in
enden que o o ga a pe missos pe con ea -hi i es abli sb i-
ques d'indianes. Na u almen , el Consis o i no omangué passiu
i més d'una egada o dens l'en ada dels caps de bes ia en els
an ics e enys de pas u a a a con ea s (15). De o es mane es,
els pa icula s con inua en con ean aques s e enys, a
&s d'eg
abli -hi a iques d'indianes. elació
amb
aixa, Ca e a Puja1 posa de
elleu que
"cada ez escaseaban más Zas ie as des inadas a2 pas o delgana
do que llegaba de ue a pa a el abas o de la ciudad. ius de 20s pueblos del
con o no se des inaban sis emá icamen e a cul i o
1...) í16).
Finalmen , els cen es subminis ado s de ama s no es
edu en als esmen a s, puix que ambé es comp a en ama sa
A a_
g8 -p incipal cen e p o eido de, ca dc e secunda i (17)-, a Va
lgncia, a Cas ella i Bdhuc, al no d dlA ica. A a b6: aques s
ind e s en pe odes no mals no o en mai "g ans cen es" de p o
eimen , només ho o en en pe iodes de conjun u a dep essi a,
(gue es,
epidsmies
...
1,
ja que alesho es la Ciu a Com al hi
eco ia pe al de pode -se o ni dels caps de bes ia neces-
sa is pe ga an i el consum de ca n.
LA COMPRA DELS CAPS DE BESTIAR
E iden men , 'ni l'a enda a i -quan el se ei píiblic de
l'abas amen de ca n e a po a pe ia d'a endamen -, ni la
Jun a d Adminis aci8 de les ca ns -quan ho e a pe ia d'admi-
nis acib-, s'enca ega en di ec amen de la comp a dels ama s
o i que n'e en els esponsables en íil ima ins ancia.
D'aques a asca conc e a en enien cu a un conjun de
"negocian s" -anomena s comp ado s-, els quals disposa en d'uns
ajudan s que es a en so a les se es o d es. No obs an aixa,
aques s comp ado s no enien indeoendsnica d'ac uacib. A mes
d'a eni -se al complimen exac e de les o d es donades pel pi-
.
me i d'in o ma -10 pun ualmen de o es les ges ions eali za-
des, no podien o mali za un con ac e de comp a sense comp a
amb el seu is i plau. El con ac e de comp a e a una mena de
" abba d'a endamen " (18) en la qual es de alla en minuciosana
les condicions que ha ien de compli les dues pa s, 6s a di ,
el comp ado i el enedo . Així, hi obem o s els "de alls"
d'una comp a- enda: nomb e decaps de bes ia , quali a , p euIda
a d'en ega
...
Al amen , hem de ema ca l'impo an pape de les i-
es dins del ma c del come q amade , puix que aques es e en el
con ex idoni en el que s'esblien les elacions come cials en e
amade s, comp ado s de ama , come cian s de llana, p opie a-
i d'he bes... D'aquí, que una de les ac i i a s eali zades pels
negocian s enca ega s de la comp a dels caps de bes ia pe la
ciu a de Ba celona e a assis i amb el seus ajudan s a les i-
es -com a mínim- a les mss impo an s, que es celeb a en a eu
de Ca alunya (Ve d i, P ades, Salas...), al sud ancss, a 1'A g
g8, a Valencia i ddhuc a Cas ella. En de ini i a, una g an
pa

de les comp es de ama s que es eali za en pe pode p o eE
de ca n a la població d'aques a ciu a es o mali za en en les
i es.
ELS TRASLLATS DELS CAPS
DE
BESTIAR
Pel que a als aslla s dels ama s, aques s a iba en
a Ba celona an pe e a com pe ma , si bé
hi
hagué un cla
p edomini dels " aslla s a peu".
Ob iamen , el pas del bes ia pe les di e en s pobla-
cions enia egi pe d e s i obligacions de ca zc e consue u-
dina i
(29).
I malg a que els ama s necessa is pel p o eimen
d'aques a ciu a e en exemp s del pagamen de qualse ol ipus
de "d e de pas" pe concessió eial, algunes poblacions en el
anscu s del se -cen s in en a en e e ec iu el seu cob amen
(20).
A a bé, aques ipus de anspo de ama enia els seus
incon enien s: bZsicamen , la g an du ada dels ma eixos -puix
que els aslla s a peu només es eien du an el dia-, i la p 5
dua de pes dels animals. Pe 6,aix6 no ou cap impedimen pe
és
se un dels ipus de anspo més u ili za s a 1'Eu opa Occiden-
al(211. Pe aques mo iu, quan els caps de bes ia a iba en a
la Ciu a Com al e en du s als e enys de pas u a ge més p ope s
-el Junca i la Llacuna-, pe al que ecupe essin el pespe du ,
du an els lla gs aslla s pe e a, abans d'ésse po a s a
l'esco xado .
Quan al sis ema de anspo pe ia ma í ima -el més
ul ili za a Holanda-, a Ca alunya es eia se i , essencialmen ,
pe anspo a ama s de zones mol llunyanes o d'ind e s on el
anspo pe e a no e a possible com, pe exemple, els dels
caps de bes ia comp a s al no d d'A ica. Na u almen , un cop
a iba s al po de Ba celona ambé e en du s -i pe la ma eixa
a6, si bé mol més apai agada (22)-, a les esmen ades zones de
pas u a ge.
DISPOSICIONS SANITARIES QUE MODIFICAVEN EL COMERC RAMADER
Indub ablemen , les disposicions come cials amde es de
Ba celona amb els ind e s on habi ualmen es o nia dels caps de
bes ia e en de e minades pe : ac o s d'o d e polí ic, econa-
mic i sani a i.
Pel que a aques s Úl ims, en el anscu s del segle
XVIII
1'Eu opa Occiden al es eié a ec ada pe una s8 ie de p o
cesos epidemiolaqics discon inus an de ca ac e gene al com
especl ics dels ama s
(231 que incidi en en les elacions co ne
cials exis en s en e els di e en s paisos. Es no mal, doncs,
que les elacions come cials en e la Ciu a Com al i elscen es
habi uals sue la p o eien de caps de bes ia ossin mo i icades
pe les disposicions sani hies es able es da an la decla a-
ció en algunsd'aques s ind e s d'una epid8mia de ca ac e gene-
al o especí ica del ama i/o 11exis 8ncia de pe ill de con a
qi. Aques es mesu es compo a en un encamen o quasi enca-
men -segons el ca dc e i la impo lncia de 11epid8mia-,d'aques
es elacions come cials i l'augmen de les ma eixes amb con a
des poc habi uals i ins i o l'es ablimen d'aques es amb no-
es zones.
Pe a, ¿quines e en les mesu es conc e es que es p enien
da an la decla ació d'una epidsmia de ca ac e gene al? Da an
la no icia de la decla acid de la pes e de Ma sella
(1720-1721)
-que posem pe exemple (24)-, el p ime que la Jun a de Sani a
del P incipa a e , ou demana la con i macid de la ma eixa.
I
men e s'espe a a aques a es a en pend e les p ime es mesu-
es: qua en ena pe a o s els aixells que inguessin coma
p~n
d'o igen la zona suposadamen con agiada i econeixemen pe a
o s els al es, a m6s d'es abli l'obliga o ie a de po a la
co esponen pa en de sani a .
Un cop con i mada la ce esa de la no icia, s'adop a en
o a una se ie de disposicions que a ec a en an al come q e-
es e com el ma i im 25): p ohibició d'en ada al po de
Ba
celona a o aixell que p o ingues de qualse ol po ancés o
que hi haguss ecala ; p ohibicid de o ipus de come q pe e
a
amb
F anqa
...
To i aixi, algunes egades -si
bé
amb ca lc-
e d'excepcib-, es a pe me e l'en ada a Ca alunya de caps
de bes ia p oceden s de 1'Es a F ances. Alesho es augmen a a
el nomb e i la igu osi a dels con ols de sani a (261.
A
l'úl i n, les elacions come cials amb aquell pais es
1
es ablien au oma icamen an bon pun la Jun a de Sani a del
P incipa ebia la no ícia de que l'epidPmia ha ia es a "supe-
ada"
.
Quan a les pes ilsncies especi iques de ama -lkimen
les de majo incidsncia en el come q amade -, no sols s'aplicg
en les ma eixes disposicions que pe les de ca ac e gene al
-si bé in ensi icades-, sinó que ambé s'adop a en mesu es pa -
icula s com la desin ecció dels co als i de l'esco xado . En
elaci6 amb aixa, cal eni en comp e que mai -ni amb ca ac e
excepcional-, es comp a en ama s p opis de la con ada on s'hg
ia decla a un p océs epidemiolbgic especi ic del ama .
En qualse ol cas, o a la socie a es eia a ec ada
pe
aques es disposicions sani d ies
(27)
encaminades a ga an i la
salu pública. El seu incomplimen implica a -a més delco e?
ponen cds ig-, el pe ill de la decla ació i/o p opagació de la
malal ia. Tanma eix, el e ce és que aques es mesu es a en
lesiona els in e essos econamics conc e s d'amplis sec o s
(28).
De
o es mane es, cal no oblida que aques es disposicions
s'insc iuen en un con ex de "g an sensibili a " -o millo di ,
de po -, da an de qualse ol ipus de p océs epidemiolbgic. Fe
comp ensible, dona el baix ni ell de la medicina i de les con-
dicions higisniques-ambien als de l'spoca les quals en l'ex e-
ma du esa de les mesu es es able es: s'a ibd a puni l'en a-
da audulen a de caps de bes ia amb la pena capi al. To i aA
xí, la in oducció audulen a de pe sones, me cads ies i am s
al P incipa no ou pas in eqüen
129).
I
en conseqüencia, lle ec_
i i a de les ma eixes ou mol ela i a.
Finalmen , cal a egi que les disposicions sani a ies no
es es ingien a les esmen ades mesu es, puix que el Consis o i
ba celoni ingué ambé cu a, pe exemple, -dona el seu in e és
pe o e i el millo se ei d'abas amen de ca n possible-, de
les condicions sani d ies de la ca n enuda i de les condicions
higisniques de les ca nisse ies
i
aules de enda de ca n
(30).
.
MAPA
nQ1
any 1709
+de
8000
caps de bes ia
34,16%
+de
2000
#,
,#
"
32,62%
llllITJ
+de
1000
" " "
16,16%
[I,l,l,l
+de
600
"
" "
6,4
%
+de
300
U
U
4,4
%
a
-de
100
" "
3,5
%
MAPA
nQ2
any 1762-63
m+de
21000
caps de bes ia
43,00%
=+de
14000
" "
"
31
,OO%
=+de
2000
"
" "
10,00%
-
-+de
1000
"
" "
7,00%
sde
500
u
4,5
%
>de
500
"
" "
2,5
%