El
ggim senyo ial ca ala a l &poca mode na:
con inu a
i
decadgncia,
pe Mon se a Du bn.
Les a lles que segueixen no p e enen ésse un es udi
sob e el Sgim Aenyo ial ca ala, sinó, simplemen , una suma de
e lexions que, sob e l'es uc u a i el uncionamen de l'o ga-
ni zació senyo ial se'ns han plan eja amb mo iu de l'elabo a-
ció d'un eball més ampli sob e l'e olució de la enda i la
p o
ducció ag a ia en e els segles XVI i XVIII I).
En en a al segle XVI, Ca alunya p esen a una es uc u
a senyo ial basada en un sis ema de elacions ju 4dico-adminis
a i es es able es des de l'Spoca medie al. El e i o i ca 2
18 es oba a epa i en mul iplici a de ju isdiccions,amb un
cla p edomini de la ju isdicció ba onal en on de la ju isdic
ció eial, com mol cla amen assenyala
PATIIVO:
"...la ju isdic-
ción seño ial es 5 en el P incipado mucho mSs di usa que la ju-
isdicción Regia, po que iene mSs luga es, y de és os 10 nás
eclesiás icos.
..
...
la au o idad eal se halla en Ca aluña muy
menoscabada po el mayo nEune o de suje os a 10s Va ones, si
bien no odos gozan la ju isdiccidn con igualdad, pues hay algg
nos que solo ienen la ci il,
y
o os la mix a; pe o la mayo
pa e iene concedido el me o impe i0 y la ju isdicción c imi-
nal.. .I'
(2).
La implan ació del dec e de
No a
Plan a
(1
716)
suposa 3
una pS dua len a pe a p og essi a de acul a s pe pa de les
ju isdiccions ba onals,*i la poli ica du a a e me pels bo bons
pe segui 2, con inuamen , e -se amb les compe Sncies ju isdic-
cionals, in e e in , de o ma sis ema ica, en l'exe cicide les
Compe Sncies senyo ials
(31,
pe a, en can i, no ep esen a 3 un
debili amen del pode econbmic del Sgim senyo ial, a Ss que
aques conse a 3 el d e a ob eni p es acions dels indi idus
que es oben so a la se a senyo ia ins a la i de 1'An ic R2
gim.
Si en enem, com diu HINOJOSA
4/.,
el egim senyo ial com
el conjun de elacions de dependsncia d'uns indi idus espec e
d'uhs al es, sigui pe aó de la pe sona -senyo ia ju isdiccio
nal- sigui pe aó de e a -senyo ia e i o ial-, és e iden
que, en el ma c global ca al3 exis eixen mul iplici a d'ele-
men s, conseqiiSncia an de di e en s pun s de pa ida com d'una
dis in a e olució his b ica, que poden dona lloc a a iacions
signi ica i es en el pes especi ic que l'o gani zaci6 senyo ial
e es eix en cada cas.
L'objec iu pe segui pe aques es e lexions es 3 ela-
ciona amb les conside acions exposades en els pa ag a s p ece-
den s. D'una banda es p e s examina les a ian s que el sgim
senyo ial p esen a en unes coma ques conc e es -Al U gell, el
Baix Empo d3, la Conca de Ba be 3 i el Ta agones- i, de l'al-
a, alo a el pes econbmic que els sis emes de de acció d'e~
ceden enen al lla g del pe íode conside a , 6s a di en e el
1500 i el 1799.
Cal eni p esen que, a l'spoca mode na, el sis ema de
elacions es able en e senyo s i pagesos és mol complex i
p esen a un al ni ell de con usions i in e e encies que an
que, com assenyala CARRERAS CANDI
(51
que al pages dels segles
XVI-XVIII li sigui di ícil des ia en e els pagamen s que sa-
is 3 en i u de l'usde ui de les e es que B cedides en
em i eusi i aquells que enen el seu o ígen en l'exe cici de la
unció pública pe pa de la senyo ia. Aques desdibuixamen
del sen i
ju isdiccional/ e i o ial
dels pagamen s i p es a-
cions ha e que l'ho a d'es udia l'e oluciÓ dels di e en s
d e s s'op és pe una classi icació poc o odoxa des del pun
de is a ju ídic, pe 8 que, en can i, pe me ia ag upa les di e
en s p es acions en unció de la se a signi icaci6 econbmica,
conscien s de que, és onamen almen en unció de la capaci a
d'ex acció de l'exceden que cal ju ja , a l'epoca en qus ci -
cumsc i im aques es e lexions, la con inu a o decadsncia del
egim senyo ial
(6).
L'o gani zacib ju ldico-adminis a i a a les qua e
CO-
ma ques que p enem com a exemple és semblan : Les asques d'ad-
minis aci6 di ec a del senyo iu es a en con iades als ba lles
-slocupa en de 11adminis aci6 de les e es que el senyo man-
enia en Sgim d8explo aci6 di ec a i de les uncions adminis-
a i es, judicials i mili a s lligades a la Ba llia
(7)
i als
cas lans, que s'enca ega en de la de ensa del cas ell i del
e _
me, així com de 11adminis aci6 de jus icia en causes meno s
(8).
La cessió del domini d il de la e a és e a, habi ual-
men , so a con ac e em i h ic, amb 110bligaci6 pe pa de l'g
i eu a -conseqÜSncia dlin e e Sncies d'o igen eudal- de p es-
a ju amen de ideli a i homena ge de mans i de boca al sen-
yo di ec e, semp e que li se 2 eque i , i amb pagamen d'un
cens i d'un nomb e a iable de p es acions ixes -en dine o en
espscie- i p opo cionals a la p oduccib. Aques ipus de
con a^
e compo a, ambé, el pagamen de e pos, lluZsme i o iscapis,
i la concessió del d e de adiga al senyo en els casos de -
po acions del domini G il de la e a. Tan els ju amen s de i-
deli a com els pagamen s de lluYsmes i o iscapis es man enen
en igo a inals del segle
XVIII,
i els obem p esen s a les
qua e coma ques que es udiem, bé que a 18Al U gell,
a
les e-
es del escom a de Cas ellbB, n'es an exemp s pe -p i ilegi
concedi 18any
1320
pel escom e Roge Be na .
D'en e els ing essos que con igu en la enda senyo ial, són
els pagamen s p opo cionals a la p oducció els que cons i ueixen
el g uix p incipal d'ing essos. Cal conside a , pe an ,
aapes d
pagamen s com la clau de ol a de la supe i encia de l'economia
senyo ial,
a Os que li pe me en d'augmen a els seus ing essos a
mesu a que s'inc emen a la p oducci6, e i an aixi la de aluaci6
que a ec a les endes ixes. Els pagamen s p opo cionals, sbn, pe
aques a ma eixa a6, la ca ega més eixuga que supo a l'econo-
mia pagesa: es ac a dels delmes, la asca, el b apa ge, la cal
ca u a., els ag essos, les p imícies i al es pa s de ui s.
Delmes i p imícies són p esen s a o es les coma ques,
men es que la es a de p es acions esmen ades enen un ca 2c e
menys gene al i incideixen sob e una accid més pe i a dela
pg
blaci6 pagesa. Es paga asca al Baix Empo da i al Ta agonss,
i
calca u a, b a~a ge i ag essos només a llEmpo dane . En e els
anys 1500 i 1799 no s'obse en can is en la axa de de acció
d'aques s d e s, amb l'excepció del cas de la asca que, ja des
del segle
XIV
so in 6s eduida a la mei a o con e ida en un
pagamen ix en dine .
Les p es acions o pagamen s de canon ix, siguin en di-
ne , siguin en espscie, són quan i a i amen menys impo an s
pe a l'economia senyo ial com pe a l'economia pagesa. El ma-
eix ca ac e ix d'aques es endes o censos els inse eix en un
p océs con inu de des alo i zació, més acusa quan el pagamen
és e e ec iu en dine pe que, en aques cas, no po ni
an
sols
bene icia -se de l'alqa dels p eus dels p oduc es ag icoles,que
és el que concedeix un ma ge de e alo i zacid al cens en espS-
cie. En aques g up ocupa el lloc més impo an el cens em i 52
ic, i en a men pa , a nbg, els acap es -que no més obem es
men a s a 1'Al U gell- i les quss ies -ci ades a la Conca de
Ba be a, el Ta agonss i 1'Al U gell-.
D'en e les nomb oses p es acions a qus, en el ma c de
l'es uc u a senyo ial, es oba a subjec e el pagss s'hi o-
ben, ul a els pagamen s ins a a esmen a s, aquells que es sa-
is eien en i u dels monopolis senyo ials,
aixi com les p es
acions de eball i d'al es com són, pe exemple, l'hos i la
ca alcada, l'ob a manob a, la guai a, bada o a aó, e c. Caldis
ingi , en aques conjun aquelles que compo a en l'execució
d'una ac i i a labo al a les e es senyo ials -jo es, ba udes,
agines, podades, e c.- d'aquelles al es elacionables amb el
complimen de asques de de ensa -hos i ca alcada, guai a, ba-
da, e c.-. Ja en el 1500, les p es acions incloses en el p ime
d'aques s apa a s endeixen a ésse commu ades -so in a con e
niBncia de l'em i eu a- pe una compensació dine 3 ia al e na L
a,
O
bé s6n con e ides en un cens anual pe pe u.
Con il iamen , les p es acions incloses en el segon g up
no segueixen aques a e olució, segu amen pe quS o i que els
capb eus man enen i a l'obligació de sa is e aq:es es se i uds
3
2
la se a manca d'execució eal no ha empss l'em i eu a -quan no
n'han es a a anqui s- a demana -ne llu con e sió pe una al-
a o ma de p es ació més cbmoda. Se ei d'hos i ca alcada
i
de guai a o bada en an a 1'Al U gell
(9)
i al
Baix
Bqg &; men es
que l'obligació de e ob a o mu al~cas ell, o es o mu alles
de la població és p esen a 1'Al U gell i a la Conca de Ba be a,
pe a en la documen ació no es oba cons ancia dlaques es p es a
cions a les coma ques del Ta agonss i del Baix Empo d3.
El monopoli dels es ablimen s que a ec a en el se eis
dlin e Ss comú, com són els molins, o ns, a e nes, ca nisse-
ies, a gues, e c. l0) cons i u xn una de les p e oga i es seg
yo ials i una on no menysp eable d'ing essos. L adminis aci6
dels monopolis e a cedida, habi ualmen , a e ce s, mi janqan
a endamen a cu o a lla g e mini. En el anscu s del segles
XVI i mol especialmen del s.'XVIII, a causa de la c eixen im-
po ancia i independsncia a esa pels municipis, els monopolis
senyo ials esde enen, so in , pa imoni municipal, sigui pe ia
de cessió senyo ial, sigui pe adquisici6 del monopoli pe pa
de la Uni e si a . De o ma cada egada més gene ali zada,mlins,
o ns, a e nes, comunals, e c. se an ans e i s. o acensa s em-
i eu icamen a les municipali a s o, ambé, a pa icula s.
I
aques a endencia a la desapa ició dels monopolis senyo ials és
cons a able ja a p ime ies del
1500,
an a llAl U gell com al
Baix Empo da, la Conca de Ba be a o el Ta agonss.
D'aques a apida epassada al conjun de d e s i endes
que con o men la enda senyo ial, i dels can is que expe imen en
al lla g dels es segles examina s
(1500
a 17991, se'n desp enen
les conside acions següen s:
a) El p ime aspec e a ema ca és la g an di e si a de
o mes i a ian s que p en el Sgim senyo ial ca al2 en e els
segles XVI i XVIII. I aques a di e si a és pa en no solamen
en e les di e en s coma ques sinó, ambé, a ni ell de cada po-
blació, com a conseqüSncia de la pa icula e olució que, en ca
da cas, ha segui aques a es uc u a.

.
b) Un segon aspec e que c ida l'a enció 6s el e que so a
l1apa enga d'una es uc u a eudal i a i ben conse ada s1hi
oba una poblacid subjec e a p essions econbmiques i 'socials
ela i amen poc g a oses.
--
-
Aques o a, conc e amen el cas de 1'Al U gell.
De
les
qua e coma ques examinades, aquella on hem oba essenya s
documen almen un majo nomb e d'obligacions i d e s, an ju-
isdiccionals com e i o ials, Bs, sense dub e, 1'Al U gell,
-ob a manob a, d e s de sal agua da, acap es, hos i ca alcada,
gua da i a a6, albe ga, d e s de cena, ca nala ges, quis ies,
passa ges, e c.-. Pe 6 aques complica en ama de d e s i se
i uds desapa eix, al lla g dels anys pe concessió exp essadel
senyo di ec e, de mane a que, en a iba als segles XVI-XVII,
els habi an s d'aques a coma ca es an so mesos, a la p ac ica,
només al pagamen de delmes i p imicies, i del cens em i eu ic.
Es a di , que en conjun es oben pe so a del nomb e de p es-
acions mínimes que obem gene ali zades a les al es coma ques,
a es que 6s la Dnica de les qua e on la majo ia de la població
es a exemp a del pagamen de e Cos, lluPsmes i o iscapis.
En con aposici6 a l1Al U gell cald ia si ua , en can-
i, el Baix Empo da. El Baix Empo da és, d'en e les qua e co-
ma ques, aquella on la població campe ola sopo a un majo nom-
b e de cl egues p opo cionals a la p oducci6. Amés dels delmes
i de la p imscia, 6s eqüen que els em i eu es paguin asques,
b aga ges, ag essos i calca u a. En can i, des del pun de is-
a de l'es uc u a ju isdiccional no p esen a quasi di e sncies
espec e de la Conca de Ba be a o del Ta agonss.
C) NO es con a en di e encies subs ancials en l'o gani za-
ci6 de l'es uc u a senyo ial que pe me in es abli , de o ma
concloen , una di isió en e la Ca alunya ella i la Ca alunya
no a, com ampoc, en aques aspec e, es po di e encia en e
coma ques li o als o coma ques de l'in e io ca ala. La di e en
in ensi a de la p essió senyo ial pod ia a ibui -se a llapa L
ci6, al lla g del emps, de mul iplici a de ac o s -can is de
mog a ics, can is en l'es uc u a i en 110 gani zaci6 de la p o
ducci6 ag zcola, millo es en les acili a s de anspo , e c.-
34
que hau ien ac ua d'au gn ics mo o s condicionan s i alho a di
e enciado s dels di e en s componen s coma cals.
De llobse a ins a a cal dedui que, en e els segles
xVI i XVIII no es p odueixen can is signi ica ius en el conjun
de d e s i endes que composen el g uix p incipal de la enda
senyo ial, és a di , en les pe cepcions p opo cionals a la p o-
ducció ag lcola. Els can is es p odueixen -quan n'hi han- sob e
la pa de la enda lligada a l'exe cici de la ju isdiccid sen-
yo ial, cosa que, a esa la poca impo ancia econbmica que enen
aques s d e s -gene almen pe cepcions ixes en dine o en espe
cie- enen una eble epe cussid en les a iacions que, global-
men , expe imen a l'ing és senyo ial.
En esum, pe an , llexamen de les capb e acions i ac-
es de econeixemen -on es con inua exigin a l'em i eu a la
capb e acid de mol s d e s que, a la p ac ica, han deixa dlésse
ope a ius- ens dóna la ima ge d'un egim senyo ial que, a inals
del segle XVIII ha so e poques modi icacions, en aixl que s&
gui ac ible pa la de con inui a . Pa al.lelamen , l'es udi de
l'e olucid seguida pe la enda senyo ial po a, a conclusions
oposades, és a di , a pa la de decadencia del sgim senyo ial.
Un analisi del mo imen de l'ing bs senyo ial ca alalen
e mes eals í21), al lla g dels segles XVI i XVIII posa de e-
lleu la endPncia de la enda a pe d e e eny, ins al pun que,
els ni ells aconsegui s a la segona mei a del segle XVI sdn e
cupe ables -i només en alguns casos- a inals del segle XVIII,
(12), o i l'impo an c eixemen de la p oduccid ag lcola que
es p odueix, si més no, en el anscu s del
1700.
L1o gani zaciÓ senyo ial es oba imme sa, pe an , en
un p océs de p& dua de capaci a d'ex accid de llexeden , e
que, com ha es a comen a , no és impu able a les a iacions p g
duldes en els elemen s que cons i ueixen l'ing és senyo ial, si-
nó que cal e e i -10s a d'al es ac o s. Mol conc e amen als
can is expe imen a s en el sec o ag lcola i a la incapaci a
senyo ial an pe a e on a la in ensi icacid de la esis-
encia pagesa, com pe a adap a -se al nou sis ema de elacions
de p oducció que aques es ans o macions compo en.
MONTSERRAT DURAN
PUJOL.
NOTES.
-
(I).
Es ac a del eball i ula "Renda i p oducci6 ag a ia a Ca alunya,
s. XVI-XVIII: laAl U gell, el Baix Empo da, la Conca de Ba be s, el
Ta agones", que cons i ueix la me a esi doc o al.
(2).
C . el Memo ial de Pa i io "Resumen de la consul a del Consejo de
Cas illa sob e el nue o gobie no que se debe es ablece en Ca alu ia"
publica pe
S.
SEMPERE i MIQUEL, a "Fin de la naci6n ca alana", Ba -
celona, 1905.
(3).
El ma eix "Reglamen o pa a el égimen de odas las illas
y
luga esno.
capi ales de co egimien o" p omulga l'any 1717 pel capi a gene al
P íncep Pío, in odui & modi icacions en l'es uc u a dels municipis,
pe b aques es no es mesu es a ec a an només ela i amen al pode sen
yo ial, pe qub con i ma a, als ba ons que la posseien, la acul a de
nomena ba lles i demes jus ícies.
14).
C . E. de HINOJOSA, "El dgimen seño ial y la cues ión ag a ia en Ca-
aluña du an e la Edad Media", Mad id, 1905, pg. 65.
(5).
C . F. CARRERAS CANDI, "No as sob e 10s o ígenes de la em i eusis en
10 e i o i de Ba celona", Re is a Ju ídica de Ca aluña, XVI (1910):
32.
Rema ca el ca ac e em i bu ic que p enen les p es acions eudals que,
sense esse illes d'un con ac e de enda de la inca subjec a a do-
mini sin6 de d e s eudals incula a un immoble i aboli s, es en con
solida s en p es acions pe sonals que a enyen el ca ac e de e i a-
bles em i eusis, sigui pe pb dua dels í ols o iginals pe pa de
l'em i eu a, sigui pe descui en el momen en qu& es p ocedeix al e-
coneixemen del domini o en la capb e ació.
(6).
Pe a l'ag upamen dels di e sos d e s i endes hem segui , en el pos-
sible, la classi icaci6 p oposada pe M. CAMINAL e al.,
&
"Mo imen
de l'ing es senyo ial a Ca alunya, 1770-1835: els a endamen s de la
casa de Medinaceli", Rece ques, 8: 51-72.
(7).
Pe al uncionamen de les ba llies c . J.M. FONT RIUS, "O igenes del
dgimen municipal en Ca aluña", Mad id 1946; i ambé "O denanzas de e
o ma o gdnica en municipios u ales ca alanes, (s. XVI-XVIII)", Anua-
io de His o ia del De echo Espa iol, XXXI (1961): 570-610.
Pe a l'es udi de la implan aci6 de laajun amen bo bbnic, c . J. MER-
CADER, "La o denaci6n de Ca aluña po Felipe V: la Nue a Plan a",
E
PANIA, XLIII (1951): 257-366, i ambe, mol especialmen , el eball
de J.M. TORRAS RIBE, "Els municipis ca alans de 1'An ic Rbgim", Ba ce-
lona, 1983.
(8).
C . F. CARRERAS CANDI, "La ins i ución del "cas lh" en Ca alu ia",
Bol.
Real Acad. Buenas Le as,
1:
4-24 (1901).
De les qua e coma ques que aquí conside em, hem oba esmen adal'e-
xis Bncia de cas lanies a 1'Al U gell i a la Conca de Ba be a.
(9).
El habi an s del escom a de Cas ellbb, a l'Al U gell, o en a an-
qui s d'aques es obligacions pe les Co s del 1599. Aques es ma eixes
Co s aboli en ambé l'obligació dels habi an s del escom a de paga
acap es,
quhs ies, passa ges de bes ia , albe ga, d e de cena
i
ca na
la ges. Els em i eu es d'aques s senyo iu es a en aixi només obliga s
al pagamen .de1 cens em i eu ic, del delmes i de la p imicie.
(10).
En e els monopolis cald ia inclou e,
amb6, els d e s del senyo so-
b e les he bes, la llenya, la enda de i, la pesca i la caCa del e -
me, e c.
(jl).
L'es udi de l'e olució de l'ing bs senyo ial, en e mes eals, ha es-
a du a e me a pa i de se ies d'a endamen s de endes i d e s
senyo ials. El alo nominal dels a endamen s ha es a de lac a pel
p eu del bla a Ba celona, pe al d'ob eni el seu equi alen en bla ,
Pos e io men , pe al de e compa ables les magni uds de les di e-
en s se ies d'a endamen s, s'ha p ocedi al calcul d'un index plu i-
secula -p e i calcul d'una mi jana mbbil de
7
anys, cen ada- en b i
se
100
els anys
1703-1706.
(12).
La in o mació que se eix de base a aques a a i maci6 cons i ueix l'a-
pa a que, en la nos a esi doc o al, dediquem a l'es udi de l'e olu
ció - an en e mes nominals com eals- de l'ing es senyo ial.