Notes algològiques II : contribució al coneixement del gènere Vaucheria (Tribophyceae)

Orsis, 7: 3-10 (1992) Notes algologiques 11: Contribució al coneixement del genere Vaucheria (Tribophyceae) Jaume Cambra Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Diagonal, 645. 08028 Barcelona Key words: algae, freshwater, Vaucheria. Resum. Es presenta una nova contribució al coneixement de les algues d'aigua dol~a d'Espanya. Es descriu la morfologia de diverses espkcies del ghnere Vaucheria, entre les quals destaca la preshncia de Vaucheria woroniniana, nova citació per a la flora algolbgica espanyola. Abstract. Algological notes II: Contribution to the knowledge of the genus Vaucheria (Tribophyceae). A new contribution on the knowledge of the spanish freshwater algae is given. The main morphological features about severa1 Vaucheria species are presented; among them, Vaucheria woroninianu is a new record for the spanish algological flora. Introduecio Com a continuació de les diverses contribucions al coneixement algolbgic de les nostres aigües dolces (Cambra 1986, 1987, 1989; Cambra & Menéndez 1987; Cambra & Couté 1988), s'han estudiat diverses espkcies del ggnere Vaucheria (Vaucheriaceae, Tribophyceae). El gknere Vaucheria es caracteritza per presentar un tal.lus filamentós, més o menys ramificat i cenocític. La delimitació taxonbmica en espkcies es fonamenta, basicament, en la situació, morfologia i mides dels oogonis i espermatocist~, com també en la disposició d'aquests gametocists en els peduncles fructífers. La posició de l'espermatocist és molt variable, es pot desenvolupar a l'extrem d'una branca, o pot estar pedunculat portant de forma lateral un oogoni o més, o també poden ser sbssils. En aquestes diferents possibilitats es basa el criteri per subdividir el gknere en diferents subgkneres. En canvi, la identificació a nivell d'espkcie es fonamenta en els caracters combinats dels oogonis i els espermatocists, i és practicament impossible identificar un tal.lus estkril (Christensen 1987; Gauthier-Likvre 1955; Rieth 1980, 1986). Les Vaucheria s'estenen, principalment, en les regions temperades. S'estableixen en habitats diversos, perd en general solen ser més freqüents en sbls humits, litoral de basses, rierols, fonts i en aigües marines somes o tolls salabrosos. 4 .i. CAMBRA rea d'estudi En total s'han estudiat 9 localitats, que basicament corresponen a les ribes de llacunes i basses, tant d'aigües dolces com salabroses. El criteri de selecció ha estat arbitrari, ja que el material s'ha recollit de forma paralelela a la recol.lecció de mostres d'algues epifítiques de diversos sistemes aquitics del nostre hmbit geogrhfic, al qual s'han afegit algunes mostres cedides per Montserrat Comelles. A continuació es descriuen breument les característiques principals de les localitats prospectades. Laguna Amarga (Cbrdova, 30SUG52), situada vora la població de Jauja, es tracta d'una llacuna temporal, amb aigües mineralitzades, riques en sulfats. Té un dihmetre d'uns 100 m, una profunditat aproximada de 15-20 cm i es troba a 400 m d'altitud. A les ribes, hi predominen els helbfits, com ara Juncus sp., Phragmites australis i Typha sp., com també peus de Tamarix africana. A l'aigua, s'hi estableixen Chara aspera, Potamogeton pectinatus i Tolypella hispanica (M. Comelles, com. pers.). Laguna de la Muiiera (Albacete, 30SWJ42), situada a la finca de la Caiiada, a la carretera de Bonillo a Daimiel, entre savines, de silueta arrodonida i d'uns 10 m de dihmetre, aigua neta i transparent. Laguna de Hoya-Rasa (Albacete, 30SXH39), situada vora la llacuna del Corral-Rubio, és de mida petita i, al fons, apareix una densa població de Ruppia sp. Tolls al rec de Jóncols (Alt Empordh, 31TEG18), situat a l'extrem més oriental dels Pirineus, el cap de Creus és un massís solcat per petites valls, que porten cursos d'aigua, com ara el rec de Jóncols, on hi ha una gran quantitat de tolls de mides diferents. Laguna del Lagunazo (Saragossa, 30TXM37), situada a l'extrem de la població de Cabañas de Abalorejo, a 350 m d'altura, de contorn el.liptic, ocupa una superficie de 12.5 Ha. A les ribes es fa una població densa de Typha angustifolis. Charca de las Mesillas (Caceres, 30STK70), situada vora la població d'Almaraz, de carhcter temporal, d'aigües dolces, de fins a 3 m de dihmetre i a 380 m d'al~ada. Font de can Ribes (Barcelona, 31TDF18), vora la població de Molins de Rei, en un bassalet de mig metre de dihmetre, vora la font. Toll vora la llacuna de Vilaüt (Girona, 31TEG0982), de carhcter temporal, situat entre les poblacions de Castelló d'Empdries i Palau Saverdera, a uns 10 m d'altitud. Es troba voltat per Carex sp., i Eleocharis palustris. A dins de l'aigua, hi predominen Oenanthefistulosa, Callitriche sp., i diversos ranuncles. Laguna de Zoiiar (Cbrdova, 30SUG54, UG55), s'ha estudiat 'la llacuna petita, que es troba situada vora la població d'Aguilar de la Frontera; es tracta d'una llacuna amb aigües salades, netes, alcalines i temporals. Ocupa una superfície aproximada de 7 Ha, té una fondhria d'uns 6 m i es troba a 988 m d'al~ada. Al voltant de la llacuna creix Phragmites australis i a dins de l'aigua apareixen algunes carofícies, com ara Chara galioides, C. polyacantha i Tolypella hispanica (M. Comelles, com. pers.). NOTES ALGOLOGIQUES 11: GENERE VAUCHERIA 5 Metodologia Les mostres es varen recol.lectar amb pinces i es fixaven amb formaldehid al 4%. Al laboratori, se separaven els filaments fkrtils en una placa de Petri, sota la lupa estereoscbpica. Les dades físico-químiques que s'ofereixen en algunes localitats han estat cedides per M. Comelles (com. pers.). La identificació de les espkcies s'ha basat en les monografies següents: Christensen (1987), Gauthier-Likvre (1955), Rieth (1980), Simons (1977), Starmach (1 972), Venkatararnan (196 1). Cataleg S'han identificat un total de cinc thxons. Es destaca la preskncia de Vaucheria woroniniana, nova citació per a la flora algolbgica espanyola. Així mateix, s'amplia la distribució, fins ara poc coneguda a la Península Ibkrica, de Vaucheria dichotoma, V. hamata i V. sescuplicaria. El criteri de novetat florística s'ha basat en els cathlegs de Álvarez-cobelas (1984), Margalef (1950) i Cambra (1985). Vaucheria De Candolle 1801 Vaucheria dichotoma (Linnaeus) C. A. Agardh, 1817 (Fig. 1.1) (Syn.: Conferva dichotoma Linnaeus) Dioica. Filaments de 153 pm de dihmetre, ramificats de forma més o menys dicbtoma. Oogonis de 450 pm de llarg per 360 pm d'ample, globosos, amb el porus apical, solitaris, erectes o laterals. Obspora subesfkrica, que omple gairebé tot l'oogoni. Espermatocists de 180 pm de llarg per 135-140 pm d'ample, ovato-piriformes, solitaris o en grups de 2-7, skssils, erectes o laterals. Laguna chica de Zoñar, 10.04.1982. Submergida, per6 vora les ribes de la llacuna. BCC-JC: 1037. Espkcie exclusivament aqultica, d'aigües corrents o estagnants, amb un ampli rang ecolbgic, tant en aigües dolces com en les salabroses del litoral marí (Rieth 1980, Christensen 1987, Nurul-Islam 1984, Simons 1977; Gayral 1954). Gauthier-Likvre (1955) la cita a Algkria, Tuníssia i Marroc. A Espanya, Margalef (1944) la cita al Prat de Llobregat, en aigües dolces o salabroses, i també la troba a la riera de Sa Cúdia, Menorca (Margalef, 1952b), en petits salts d'aigua, i a les ribes de slAlbufera, en els tolls que es formen entre les Salicornia, en aigües mesohalines i estancades. Aboal(1987) la cita a la conca del riu Segura, perb creiem que aquesta citació és dubtosa, ja que tant la morfometria com la iconografia que apareix en el treball esmentat encaixen amb V. sescuplicaria, espkcie que es caracteritza per presentar l'espermatocist a la base de l'oogoni. 6 J. CAMBRA 1 ioo prn l loo pm Figura 1. 1) Vaucheria dichotoma (Linnaeus) C.A. Agardh. 2) Vaucheria woroniniana Heering. 3) Vaucheria hamata Gotz. 4) Vaucheria sescuplicaria Christensen. (o) oogoni; (e) espermatocist. Vaucheria hamata Gotz, 1897 (Fig. 1.3) (Syn. Vaucheria prona Christensen, 1970) Monoica. Filaments de 44-62-90 pn de dihmetre. Peduncles fructífers robustos i erectes, variables en la seva llargada i amb l'eix terminal recorbat. Espermatocists de 15-20-28 pn de dihmetre, cilíndrics, circinats, amb una obertura apical, situats en el mateix peu que l'oogoni o a I'extrem final dels filaments, generalment solitaris. Oogonis de 57-60-100 pn de llarg per 36-50-75 pn d'ample, ovoides, solitaris, pedunculats, situats de forma lateral respecte l'espermatocist, més o menys inclinats o pbnduls. Obspores de 56-87-88 pn de llarg per 43-62-80 pn d'ample. Laguna de la Muñera, 9.04.1982; Laguna del Lagunazo, 8.05.1988. Als marges de la llacuna, sobre sb1 humit. BCC-JC: 995, 1038, 1039, 1040. Leg. M. Comelles, J. Cambra. Cosmopolita. Aquesta espbcie s'estableix preferentment en sbls humits, encara que a vegades també creix en aigües estagnants o corrents (Rieth 1980; Nurul-Islam 1984; Venkataraman 1961). Gauthier-Libvre (1955) comenta que és rarament aquhtica i la cita a Algbria, Tunissia, Marroc i Líbia. Lazar (1960) també la cita a Iugoslhvia. Aboal (1987) la troba en rierols d'aigües pures alcalines dolces de muntanya, no obstant aixb, si observem la descripció i la iconografia que presenta aquesta autora, es tracta d'una citació dubtosa, ja que les dades que ofereix encaixen perfectament amb les de Vaucheria walzii. Vaucheria sescuplicaria Christensen, 1952 (Fig. 1.4) Monoica. Filaments de 25-75-100 pn de dihmetre. Oogonis de 235-275-290 pn de llarg per 118-188-256 pn d'ample, suboblongs, citriformes, amb un porus apical, a l'extrem d'una papil.la. Obspora de 105-280 pm de llarg per 106-190-246 pn d'ample, globosa. Espermatocists de 76-100 pn de llarg per 57-86 pm d'ample, més o menys piriformes o fusiformes, situats sempre a la base dels oogonis, porus apical a l'extrem d'una papil.la. Llacuna Amarga, 11.04.1982; Llacuna de Hoya-Rasa, 7.04.1982. Submergida, vora les ribes de les llacunes. Conductivitat 9500 pS.cm-l, alcalinitat 1 .O meq.1-l, clorurs 2.52 g.lkl, sulfats 3.17 g.1.-l. BCC-JC: 1041, 1042. Leg. M. Comelles. Christensen (1956, 1987) assenyala que la semblanqa entre la morfologia i el contingut de l'oogoni entre Vaucheria sescuplicaria i V. dichotoma ha estat un criteri que alguns autors han argumentat per considerar-les com un sol thxon. No obstant aixb, després de la revisió de Rieth (1980) sembla ser que es tracta d'espkcies diferents. Aquesta separació es fonamenta en la disposició dels gametocists, junts a V. sescuplicaria i separats a V. dichotoma, tant per la forma monoica com, bbviament, per la dioica. Espbcie prbpia d'aigües salades, marines o salabroses de l'interior (Rieth 8 J. CAMBRA 1980, Simons 1977). Espbcie molt poc citada, ja que a Espanya només s'havia trobat a les costes de Mallorca (Margalef 1953). Vaucheria sessilis (Vaucher) De Candolle in Lamarck & De Candolle, 1805 f. sessilis (Syn.: Ectosperma clavata Vaucher) Monoica. Filaments de 35-62 pm de dihmetre. Oogonis de 60-100 pm de llarg per 80-1 10 pm d'ample, sbssils, amb un porus excbntric, solitaris. Obspores de 60-80 pn de llarg per 60-62 pm d'ample. Espermatocists de 20-30 pn de dihmetre, circinats, curtament pedicelats, situats al costat dels oogonis. Charca de las Mesillas, 30.01.1982; tolls al rec de Jóncols, 12.05.1984; toll de Vilaüt, 4.04.1987. Entre el plbcon litoral (Spirogyra sp.) i l'epifiton de Typha angustifolia. Temperatura 15"C, conductivitat 58 pS.cm-l, alcalinitat 0.17 meq.1-l. BCC-JC: 258, 846, 1043. Cosmopolita. Molt difosa en ambients fontinals i marges de rierols (Rieth 1980, Nurul-Islam 1984, Gayral 1954, Lazar 1960). Gauthier-Libvre (1955) l'assenyala com una espbcie generalment aquhtica, que algunes vegades pot desenvolupar-se en s6ls humits que s'inunden peribdicament. La mateixa autora la cita a Algbria, Marroc, Tunissia i Líbia. A Espanya és l'espbcie més difosa (Aboal 1987, Cambra 1986, Margalef 1944, 1950, 1952a). Vaucheria woroniniana Heering, 1907 f. woroniniana (Fig. 1.2) (Syn. Vaucheria canalicularis (L.) Christensen, 1968) Monoica. Filaments de 45-50 pm de dihmetre. Oogonis de 95-1 15 pm de llarg per 75-80 pm d'ample, oblongs, subsbssils, amb l'eix llarg paral.le1 al filament vegetatiu, terminals. Espermatocists de 15-20 pm de dihmetre, circinats, oberts a l'exterior mitjan~ant dos porus apicals. Font de Can Ribes, Collserola, 21.05.1982. En un bassalet vora la font, formant un tapis verd-fosc. BCC-JC: 1036. Vaucheria woroniniana pertany a la secció Anomalae, que inclou tres espbcies: V. debaryana, V. woroniniana i V. birostris. Els nostres exemplars se separen de V. debaryana perqub presenta el peu de l'espermatocist recte i V. woroniniana té el peu corbat. D'altra banda, difereix de V. birostris perqub presenta l'oogoni amb dues obertures o porus, en canvi els nostres exemplars només presenten un porus. Vaucheria woroniniana es troba difosa en aigües estagnants o corrents i també en sbls humits (Rieth 1980). En rierols d'aigües alcalines sol formar masses hemisfbriques i també es pot desenvolupar en aigües lleugerament salabroses (Rieth 1980). Nurul-Islam (1984) la cita a Iraq, Simons (1977) als Palsos Baixos, Lazar (1960) a Iugoslhvia i Gauthier-Libvre (1955) la troba en sbls humits dlAlgbria i Marroc. NOTES ALGOLOGIQUES 11: GENERE VAUCHERIA 9 Em plau d'agrair al Dr. Jan Simons (Vrije Univ., Amsterdam) la seva col~laboració en la revisió taxonbmica de les espkcies presentades. Així mateix, també agraeixo a Montserrat Comelles l'amable cessió d'algunes mostres estudiades, en les quals també s'ofereixen algunes dades de la vegetació i parametres físico-químics. Bibliografia Aboal, M. 1987. Flora alga1 epicontinental de la cuenca del rio Segura, SE. de España. Tesi Doctoral. Universidad de Murcia. Alvarez-Cobelas, M. 1984. Catálogo de las algas continentales españolas 11. Craspedophyceae, Cryptophyceae, Chrysophyceae, Dinophyceae, Euglenophyceae, Haptophyceae, Phaeophyceae, Rhodophyceae, Xanthophyceae. Acta Bot. Malacitana 9:27-40. Cambra, J. 1985. CatBleg de les espbcies d'algues dels Pai'sos Catalans. In: X. Llimona (ed.) Histbria Natural dels Pai'sos Catalans. Vol. 4. Enciclopbdia Catalana. Barcelona, pp. 505-528. Cambra, J. 1986. Aproximació a la flora i a la vegetació de les algues d'aigiies epicontinentals de la península del cap de Creus, Alt EmpordB. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Cambra, J. 1987. Phycological notes: Green algae of a rain water poo1 from Tarragona (N.E. of Spain). Phytologia 62:303-307. Cambra, J. 1989. Sphaeridiothrix compressa and Phaeothamnion articulatum, two new records for the Spanish Chrysophyte flora. Nova Hedwigia 95:259-267. Cambra, J. & Menéndez, M. 1987. Bulbochaete denticulata Wittrock (Oedogoniales, Chlorophyta), al delta de 1'Ebre (N.E. dlEspanya). Coll. Bot. 17:151-153. Cambra, J. & Couté, A. 1988. Observations au M.E.B. des zygotes de Sphaeroplea africana Fritsch et de S. annulina (Roth) Ag. (Chlorophyta, Ulotrichophyceae, Sphaeropleales). Cryptogamie Algol. 9: 173-18 1. Christensen, T. 1956. Studies on the genus Vaucheria 111. Remarks on some species from brackish water. Bot. Not. 109:275-280. Christensen, T. 1987. Seaweeds of the British Isles. Tribophyceae. Vol. 4. British Museum. Londres. Gauthier-Libvre, L. 1955. Le genre Vaucheria en Afrique du Nord. Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique Nord 46:309-33 1. Gayral, P. 1954. Recherches Phytolimnologiques au Marroc. Tesi Doctoral. UniversitC de Paris. Lazar, J. 1960. Alge Slovenije. Acad. SC. Art. Slovenica. Vol. 10. Margalef, R. 1944. Datos para la flora algológica de nuestras aguas dulces. Publ. Inst. Bot. Barcelona 4:l-130. Margalef, R. 1948. Estudios sobre la vida en las aguas continentales de la regi6n endorreica manchega. Publ. Inst. Biol. Apl. 45-51. Margalef, R. 1950. Materiales para una flora de las algas del N.E. de España 111. Euchlorophyceae. Collect. Bot. 2:273-294. Margalef, R. 1952a. La vida en las aguas dulces de Andorra. I Congr. Int. Pirineo C.S.I.C. Zaragoza. Margalef, R. 1952b. Materiales para la hidrobiologia de la isla de Menorca. Publ. Inst. Biol. Apl. 115-112. 10 .T. CAMBRA Margalef, R. 1953b. Materiales para la hidrobiologia de la isla de Mallorca. Publ. Inst. Biol. Apl. 155-11 1. Nurul-Islam, A.K.M. 1984. Studies on the genus Vaucheria (Xanthophyceae) in Iraq. Int. Rev. Ges. Hydrobiol. 69:877-902. Pereira, I.A. & Parra, 0.0. 1984. Algas filamentosas dulceacuicolas de Chile I. Algas bent6nicas de Concepci6n. Gayana Bot. 41:141-200. Rieth, A. 1980. Xanthophyceae II. In: H. Ettl, J. Gerloff & H. Heynig (eds.) Siisswasserflora von Mitteeuropa. Vol 4. Fischer. Jena. Rieth, A. 1986. Beitrage zur kenntnis der Vaucheriaceen 15. Arch. Protistenk. 131:177-186. Simons, J. 1977. De Nederlandse Vaucheria-soorten. Ed. Koninklijke Nederlandse Natuurhistorische Vereniging. Amsterdam. Starmach, K. 1972. Chlorophyta 111. Zielenice nitkowate. In: K. Starmach (ed.) Flora Slodkowodna Polski. Vol. 10. Venkataraman, G.S. 1961. Vaucheriaceae. I.C.A.R. New Delhi. Manuscrit rebut el juliol de 1991