O sis,
5:
135-139 (1990)
Alysiinae (Hymenop e a, B aconidae)
pa asi s d' Ag omyzidae (Dip e a, Cyclo apha)
a la Comuni a Valenciana
Josep To mos
i
Se e iano
F.
Gayubo
Depa amen o de Biologia Animal y Pa asi ologia. Facul ad de Biologia. Uni e sidad de Sala-
manca.
37008
Salamanca.
Key
Wo ds:
B aconidae, Dacnusini, pa asi oids, Valencia.
Abs ac .
Alysiinae (Hymenop e a, B aconidae) pa asi es o Ag omyzidae (Dip e a. Cyclo ap-
ha) in Valencia.
Fou een species o Alysiinae a e epo ed in he p esen pape . Fi e o hem a e
new o he b aconologica Spanish auna. Nine hos -pa asi oid ela ionships ha e been s ablis-
hed.
Resum.
En el p esen a icle se ci en ca o ze esp cies d'alisins, cinc de les quals es donen a con i-
xe pe p ime a egada a Espanya, men e que en les al es nou es donen combinacions hos e/
pa asi oid que ins a a no ha ien es a es able es ampoc a la Península.
In oducció
Pe con inua amb I'es udi dels pa asi s de díp e s ag omicids a la Comuni a
Valenciana (Doca o e al. 1987), en aques a icle es p esen en no es dades
sob e alisins. Com que un dels nos es objec ius consis eix a es abli la elació
plan a hospedan /hos e/pa 8si , incloem els hos es (díp e s), ins i o en aquells
casos en qui? la de e minació a ni ell gene ic ha es a I'única possible.
Ma e ial
i
mModes
Vam du a e me mos eigs du an els anys 1986 i 1987, onamen almen a la
p ima e a i a I'es iu, pe a la qual cosa am ecolli ma e ial ege al mina ( u-
lles p incipalmen ) en cul ius he bacis, an p o egi s com a l'ex e io .
El ma e ial mina , p C iamen diposi a en capses Fah inge , e a e isa
amb una pe iodici a de es dies pe ecolli i'pos e io men iden i ica pa a-
si s i hos es.
Conside em posi ius els esul a s dels mos eigs quan, del ma e ial ege al
a eplega , en an eme gi hos es i pa asi s, pa asi s solamen , o únicamen
hos es. En aques sen i , con é assenyala que, en di e ses locali a s, els esul-
a s an se nega ius. S'indiquen, pe an , únicamen aquelles locali a s en
qui: els mos eigs an se posi ius, les quals oba em exposades a con inuació,
136
J.
TORMOS
I
S.
F.
GAYUBO
o denades al abe icamen i amb indicació de llu s coo denades U.T.M. i l'al i-
ud sob e el ni ell del ma .
Locali a U.T.M. Al i ud
Albala de la Ribe a
Albala dels So ells
Albuixec
Almasse a
Alqi a
Culle a
Guadassua
Meliana
Mon cada
Muse os
Naque a
Puig de San a Ma ia, El
Sagun
Se a
Resul a s
i
discussió
Es a la essenya, pe o d e al abe ic, de les especies d'alisins (segons el ca a-
leg de Shene el 1974). En cadascuna d'aques es, hi ha una elació de plan es
sob e les quals s'han locali za llu s hos es. Pe a cada espbcie ege al, s'asse-
nyala la da a de ecol~lecció/eme siÓ i, o segui i si escau, l'hos e o hos es ob-
ingu s.
Al inal s'indica el nomb e o al d'alisins es udia s. Així ma eix, s'indiquen
les amílies o gene es (segons la de e minació que hi hagi es a possible) d'al-
es pa asi s, an b ac6nids com calcídids ob ingu s.
Amb un as e isc
(*),
s'indiquen les no es ci es d'alisins, com ambé les
no es combinacions hos e-pa asi pe a Espanya.
*
Cho ebus aphan us
(Ma shall, 1895)
Ho deum mu inum
L., Naque a, Se a, 6-8-87116-8-87. Hos e:
Li iomyza
sp. Ma e ial es udia : 2
9
9.
Cho ebus c enula us
(Thomson, 1895)
Dac ilys glome a a
L., Alzi a, 10-9-86120-9-86. Hos e:
*
Ce odon ha den-
ico nis
(Panze , 1806). Ma e ial es udia :
1
?.
Cho ebus daimenes
(Nixon, 1945)
Be a ulga is
L., Almasse a, 12-6-87120-6-87; Culle a, 7-8-87115-8-87.
Hos e:
*
L. s iga a
(Meigen, 1830).
Pisum sa i um
L., Meliana, 22-7-861
30-7-86; Sagun , 22-7-86130-7-86. Hos e:
L. s iga a
(Meigen).
Opius
sp.
Ci illus ulga is
L.,
10-8-86120-8-86,12-8-86120-8-86;
Cucu nis me10
L. 12-
8-86120-8-86;
Cucumis sa i us
L.,
20-7-86125-7-86; 6-7-87110-7-87. Hos e:
*
L.
b ionyae
(Kal enbach, 1858).
Lac uca sa i a
L., Meliana, 24-5-86110-
6-86. Hos e:
L.
s iga a
(Meigen). Ma e ial es udia :
3
9.
*
Cho ebus lugub is
(Nixon, 1937)
ALYSIINAE (HYMENOPTERA, BRACONIDAE)
137
O yza sa i a
L., Culle a, 7-8-87115-8-87. Hos e:
*
Ag omyza albipennis
(Meigen, 1830).
Opius
sp. Ma e ial es udia :
1
9.
*
Cho ebus nydia
(Nixon, 1937)
O yza sa i a
L., Culle a, 7-8-87115-8-87. Hos e:
*
A. albipennis
Meigen.
Eulophidae
spp. Ma e ial es udia :
1
d, 2
9 9.
Cho ebus misellus
(Ma shall, 1985).
Pisum sa i um
L., Mon cada, 22-7-86130-7-86, 25-7-86130-7-86, Hos e:
*
L.
conges a
(Becke
,
1903). Ma e ial es udia :
1
9
.
~ho ebus sa i i
(Nixon, 1943)
B assica napus
L.,
B assica ole acea
L., Almasse a, Sagun , 10-4-86115-4-
86.
Hos e:
Ch oma omy i a ho icola
(Gou eau, 1851).
Ci illus ulga is
Sch ad. Almasse a, Sagun , 10-7-87125-7-87. Hos e:
Ch. ho icola
(Gou eau).
Apium g a eolens
L., 6-9-87115-9-87. Hos e:
Ch. ho icola
(Gou eau). Ma e ial es udia : 2
9 9.
Cho ebus husa
(Nixon, 1937)
B assica napus
L., Sagun , 10-4-86115-4-86. Hos e:
*
Phy omyza u ipes
Meigen, 1830. Ma e ial es udia : 2
9
9.
*
Dacnusa d yas
(Nixon, 1848)
Medicago sa i a
L., Bk e a, 6-4-87116-4-87. Hos e:
*
Ag omyza on ella
(Rondani 1875).
Eulophidae
sp. Ma e ial es udia :
1
9.
Dacnusa maculipes
(Thomson, 1895)
Lac uca sa i a
L., Meliana, 24-5-8616-6-86; 10-6-87125-6-87. Hos e:
*
Ph.
u ipes
Meigen. Ma e ial es udia : 2
9
9
Dacnusa pubescens
(Cu is, 1829)
Lac uca sa i a
L., Meliana, 30-5-8619-6-86. Hos e:
Ph. ' u ipes
Meigen.
Ma e ial es udia :
1
9.
Dacnusa sibi ica
(Telenga, 1934).
Phaseolus ulga is
L., Culle a, 20-6-86130-6-86, 10-6-87116-6-87. Hos es:
Ch. ho icola
(Gou eau),
L. i olii
(Bu guess, 1880) (cul iu p o egi ).
Vicia aba
L., Mon cada, 5-6-87116-6-87. Hos e:
Ch. ho icola
(Gou eau).
Cucumis sa i us
L., Albuixec, Meliana, 3-6-86110-6-86. Hos e:
Ch. ho i-
cola
(Gou eau).
Pas inaca sa i a
L.,
Meliana, 7-6-86120-6-86. Hos e:
Ch.
ho icola
(Gou eau).
Daucus ca o a
L., 10-9-86115-9-86. Hos e:
Ch. ho i-
cola
(Gou eau).
Solanum melongena
L., Mon cada, 8-7-86110-7-86.
Hos e:
Ch oma omya ho icola
(Gou eau).
Lycope sicon esculen um
Mi-
lle , Mon cada, El Puig, 18-8-87120-8-87, 19-8-87120-8-87. Hos e:
Ch. ho -
icola
(Gou eau).
Solanum ube osum
L., Muse os, 10-9-86120-9-86.
Hos e:
Ch. ho icola
(Gou eau).
Nico iana abacum
L., Albala dels So e-
lls, 6-10-86111-10-86. Hos e:
Ch. ho icola
(Gou eau). Ma e ial es udia : 6
dd, 12
9
9.
an dia
cyna aphila
(Ricchello, 1929)
Cyna a ca dunculus
L., Albala dels So ells, 10-8-86116-8-86. Hos e:
Ag omyza ap elbecki
S obloce a, 1902.
Cyna a scolymys
L., Albala de la
Ribe a, Guadassua , 10-8-86116-8-86; Mon cada, 12-8-86116-8-86. Hos e:
138
J.
TORMOS
I
S.
F.
GAWBO
A. ap elbecki
S obloce a. Ma e ial es udia : 3
Q
Q.
Obse acions: Aunque G i i hs (1964) no accep a que aques gkne e pe -
any a la ibu Dacnusini Fo s e , 1862, nosal es en segui el ca aleg de
Shene el (1974) conside em que hi pe any.
P o odacnusa is is
(Nees on Esenbeck, 1834)
Ho deum ulga e
L.,
Naque a, Se a, 6-10-86110-10-86. Hos e:
Ag omyza
sp. Opius
sp. Ma e ial es udia :
1
Q.
La auna de pa asi s alisins de díp e s ag omicids dis a enca a mol de se
coneguda sa is ac o iamen a la Comuni a Valenciana, o
i
ha e -se eali za
di e sos es udis sob e els esmen a s himenbp e s.
En aques a icle, és in e essan de ema ca que de les deu especies de dip-
e s que ci em ( obades sob e un o al de in -i-qua e especies ege als, de
les quals el 99
%
són cul i ades), la més polí aga con inua sen
Ch. ho icola
(Gou eau), ja que ha es a locali zada sob e nou plan es pe anyen s a di e-
en s amílies i o d es. Enca a que la mono agia (i més a amen l'oligo agia)
sigui la no ma habi ual en els ag omicids, l'especie que a a ac em és cla a-
men poli aga, e que ja ha es a cons a a pe G i i hs (1967), el qual la ci a
de en a-qua e amílies de plan es, o i que les plan es hos es més eqüen s
pe anyen a es amílies: as e acies, b assicacies i abacies (Spence 1976).
Finalmen cal assenyala que aques a especie a aca la plan a hospedan ,
i
causa els ípics danys de les mines, eali zades pe les la es, com ambé els
pun eigs p odui' s pe les emelles en les ulles.
En e els pa asi s de l'esmen a ag omícid, hem oba especies de
Dacnusi-
ni
que pe anyen a g ups ca ac e ís ics que a aquen d'al es especies del gene-
e
Ch oma omyia
(Ha dy, 1849), com són a a:
D. sibi ica
Telenga
i
Ch. sa i i
(Nixon), les quals p esen en espec i amen mono agia disjun i a, o possible-
men oligo sgia, i mono agia de p ime g au.
To i que aques es dues espkcies ja ha ien es a locali zades amb an e io i-
a sob e iden ics hos es en la nos a a ea d'es udi, c eiem que és o qa in e es-
san de o na a ci a aques es combinacions, ja que d'alguna mane a co obo-
en que es ac a de pa asi s na u als bas an habi uals en la nos a a ea
d'es udi.
A.
on ella
(Rondani),
C. den ico nis
(Panze )
,
L.
b yoniae
(Kal enbach)
,
L.
conges a
(Becke ),
L.
s iga a
(Meigen) y
Ph. u ipes
(Meigen) són ag omí-
cids que p odueixen els danys habi uals de les especies minado es. Les pe -
dues economiques que o iginen sembla que no són, de momen , de g an elle-
ancia a Eu opa, pe al com no han es a ci a s casos en que s'hagin obse a
con eus ap eciablemen a ec a s. Cal indica , en aques sen i , que en algunes
els nomb osos pa asi s que p esen en exe ceixen, apa en men , un con ol
e ec iu sob e llu s poblacions, com és a a el cas de
L.
s iga a
(Meigen) (Spen-
ce 1976).
En e els pa asi s alisins, de les especies d'ag omicids ci ades en el pa ig a
an e io , igual que en l'espkcie
Ch. ho icola
(Gou eau), hem de ec a espe-
cies pe anyen s a g ups ca ac e is ids que les a aquen, podem des aca :
ALYSIINAE (HYMENOPTERA, BRACONIDAE) 139
D.
maculipes
Thomson,
D.
d yas
(Nixon),
Ch. c enula us
(Thomson).
Ch.
daimenes
(Nixon),
Ch. misellus
(Ma shall)
y
Ch. husa
Nixon; les quals, pe
bé que són especies ja donades a coneixe pe alguns de nosal es a la Peninsu-
la Ibe ica, enca a no les ha íem ob ingu mi jan~an la c ia de llu s hos es ha-
bi uals, que són:
Ph.
u ipes
(Meigen),
A.
on ella
(Rondani).
C.
den ico nis
(Panze ),
L.
b ionyal
(Kal enbach),
L.
s iga a
(Meigen),
L.
conges a
(Becke ) i
Ph. u ipes
(Meigen), espec i amen .
Una signi icació més g an p esen en
A.
ap elbecki
S obloce a,
L.
i olii
(Bu gess) i
A.
albipennis
Meigen, ja que el dany causa pe les la es de la p i-
me a espkcie de egades és conside able, enca a que po a ia signi ica i-
amen un any pe l'al e, com ambé l'es a de desen olupamen de les plan-
es a acades i el nomb e de la es p esen s en una sola plan a (Spence
1976).
Igualmen , en aquells casos en que les poblacions p esen en un g an nom-
b e d'indi idus, les la es de
L.
i olii
(Bu gess) s6n capaces d'a ec a el des-
en olupamen de les plan es jo es, i en el cas conc e d'A.
albipennis
(Mei-
gen), les la es an malbé una kea impo an de la ulla.
G an elle ancia p esen en els pa asi s que hem ob ingu d'A.
albipennis
(Meigen), com són els següen s:
Ch. lugub is
(Nixon) i
Ch.
nydia
(Nixon), ja
que cap d'aques s no ha ia es a ob ingu amb an e io i a a Espanya mi jan-
San la c ia dels seus hos es.
Ag aim al D . G i i hs, de la Uni e si a d'Albe a (Canada), I'ajuda que en o momen ens
ha
p es a .
Bibliog a ia
Doca o, I., Ji nénez, R., To mos,
J.
&
Ve dú,
M.J.
1987. B aconidae y Chalcidoidea
(Hy n., Apoc i a, Te eb an ia) pa ási os de Ag omyzidae (Dip ., Cyclo apha)
en la Co nunidad Valenciana. In . Ag a . P od. P o . Veg. 2: 195-202.
G i i hs, G. 1964. The Alysiinae (Hy n., B aconidae) pa asi es o he Ag omyzidae
(Dip e a). I. Gene al ques ions o axono ny, biology and e olu ion. Bei . En .
14: 823-914.
G i i hs, G. 1967. Re ision o
Phy omyza syngenesiae
g oup (Dip e a: Ag o nyzi-
dae), including species hi he o know as
"Phy omyza a ico nis
Meigen." Su g.
Bei . Na u k. 117: 5-62.
Shene el , R.D. 1974. Hy n. Ca ., B aconidae 7, Alysiinae. Junk's G a enhage: 937-
1028.
Spence , K.A. 1976. The Ag o nyzidae (Dip e a) o Fennoscandia and Den na ck 5:
1-304, 305-606. Fauna en . Scand. Den na k.
Manusc i ebu el ma c
de
1987.
1