O sis,
5: 5-1 1 (1
990)
E idhcia de la eg essió ecen de les a e oses a pa i
de les analisis pol-liniques
Ramon Pé ez-Obi01 i Joan Ma ia Rou e
Labo a o i de Bo anica. Facul a de Ciencies. Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
08193
Bella e a (Ba celona).
Key
wo ds:
Abies,
Ca alonia, holocene, Ibe ian Peninsula, pollen, qua e na y.
Abs ac .
E idence o ecen eg ession o i o es om pollen analysis.
His o ical dis ibu ion o
i
(Abies alba)
in he sou he n Py enees is hough o be wide has p esen imes, as e ealed by
combining in o ma ion om one bo ing made a el Be guedi wi h p e ious esul s om la Ga-
o xa.
Resum. A pa i dels esul a s d'un sondeig e ec ua al Be guedi com ambé d'al es dades
pol.liniques de la coma ca de la Ga o xa, es pa en i za una dis ibució de I'a e més amplia que
I'ac ual en emps his b ics al essan sud dels Pi ineus.
In oducció
En e e i -nos a la eg essió de I'a e osa en emps ecen s cal di que es consi-
de a un in e al empo al en el qual I'acció an bpica s'ha pogu posa de ma-
ni es . En el p esen es udi es p e én conc e a i e lec i el e que Abies alba
ha ingu una eg essió impo an a mol s ind e s de la nos a e a. Els p inci-
pis d'aques enomen els hau íem de ce ca , possiblemen , en les ales eali -
zades des de ja a segles pe subminis a combus ible a les a gues, i us a a les
d assanes pe cons ui naus.
Abies alba és dis ibui' pe les mun anyes de 1'Eu opa Cen al i s'es én
ins als nos es Pi ineus. La se a p esencia min a mol en lali uds més me i-
dionals, si bé a iba ins al Mon seny, que és on ha queda ixa el seu lími sud
ac ual. Les al es especies d'Abies de les egions eu opees enen o bé un ca ac-
e end mic, o bé una dis ibució mol més es ingida que A. alba.
Dispe sió pol.linica i his o ia qua e na ia de I'a e
Abies és conside a , pol.linicamen , com un mal dispe so . Els seus g ans de
pol-Ien són eal i amen pesa s
i
de g an mida. Segons Hun ley
&
Bi ks
(1983),
uns alo s pol.linics en e el
2
i e1
5
%
indica ien que Abies e a un ele-
men impo an en el paisa ge o es al de les odalies. Els alo s supe io s
6
R. P~REZ-OBIOL I J.
M:
ROURE
I
Be ula
Plnus
Ables
Que cus
Fagus
Plnus
Ables
Que cus
Fagus
Plnus
Que cus
Fagus
Plnus
Ablss
O
1
O
20
30
Figu a 1. Pe cen a ges pol.línics en supe icies b io í iques. 1: mos a ecollida so a
ma eix d'una a e osa d'Es e i d3,ineu. 2,3
i
4: mos es ecollides a di e en s dis in-
cies de I'a e osa de Passa e s, al Mon seny (2: so a I'a e osa; 3:
10
m i 4:
50
m).
al 5
%,
segons les nos es dades, pod ien indica ja una p eskncia local d'a-
ques axon a la zona d'es udi.
Un pun impo an p e i és el e de conside a la pluja pol.línica ac ual,
pe al de pode aconsegui els elemen s necessa is de compa ació en e el pai-
sa ge ege al i I'espec e pol.línic que gene a. Així, mi janqan I'ús d'espec es
ac uals (Pé ez-Obi01 1987), s'han ob ingu uns pa ons de elació en e els es-
pec es pol.línics ac uals de zones p ope es, o de dins ma eix d'a e oses, a
pa i de l'anhlisi de supe icies b io í iques (donada la se a acili a pe a la
cap ació i e enció de polelen) (Fig. 1). S'ha obse a que Abies é una ep e-
sen ació pol.línica co ec a en les mos es ecollides dins d'a e oses. Els es-
pec es de les mos es ecol.lec ades co obo en cla amen la idea que els pe -
cen a ges d'aques axon dec eixen d'una mane a mol apida quan hom
s'allunya uns quan s me es de I'a e osa (Jalu 1974).
Es udis ae opalinologics, mi janqan 1'6s de la me odologia Cou (Mañas
&
Belmon e 1988), de la zona de la Seu d'U gell (Pi ineu lleida a) demos en
ambé la poca capaci a dispe so a d'Abies, ja que al lla g d'un any d'es udi no
s'ha cap a pol.len d'aques axon, e p ou signi ica iu si conside em que el
mapa i oclima ic de la egió (Mon se a 1974) ens indica I'exis hcia d'a e o-
ses a no més de 15 o
20
km del pun de cap ació.
Du an el pe íode Te cia i, Abies s'es engué pe o Eu opa, i a iba al
pa alalel 82. Amb les glaciacions qua e na ies pa í una o a eg essió a les
REGRESSI^
RECENT DE LES AVETOSES
7
A ees sep en ionals. La se a dis ibució ac ual se ia la cen e-sud de la plioce-
nica (quan a ibA al seu maxim). Du an el qua e na i, en els pe íodes in e -
glacials i en els in e es adials, ambé mos a una dis ibució més amplia que
I'ac ual. Els models de mig ació d'Abies exposa s pe Hun ley
&
Bi ks (1983)
sugge eixen l'exis encia d'un mínim de es h ees de e ugi du an els pe íodes
eds: el sud dels Balcans, I alia i, p obablemen , la Península Ibe ica.
A Olo (C os e al. 1986), Abies apa eix en plena ase de o es ació en
una de les e apes de millo a clima ica del qua e na i mi ja i s'es ima que és un
dels p incipals componen s de la cobe a a bo ia (les da acions indi ec es pe
e moluminiscencia si uen aques a e apa cap als 250000 anys B.P.). També
s'e idencia una o a p esencia local d'Abies en unes analisis del Pla de 1'Es-
any (San Joan les Fon s, Gi ona) du an un pe íode in e glacial o in e es a-
dial més ecen (Bu jachs
&
Rou e 1985). Ja dins l'holoce, cap als 8020 anys
B.P. es deno a a Olo una apa ició impo an d'Abies en el paisa ge local i e-
gional (Pé ez-Obi01 1987), que no min a a ins a pe íodes o qa ecen s.
Aques a da a d'apa ició holocknica és mol semblan a les en egis ades a la
essan no d dels Pi ineus O ien als (Jalu 1974).
Es udi pol.linic d'una molle a de ia se a de Ca lla as
Un cla exemple de la eg essió de les a e oses a les con ades p e-pi inenques
és el que ens o e eix el esul a de l'analisi d'1.4 m de sol d'una molle a si uada
p op de la Fon Sa agossa, a 1580 m d'al i ud, al co de la se a de Ca lla as
(Be gueda, Ba celona), o mada pe calca ies mesozoiques. El paisa ge ege-
al de la zona és domina pe pinedes de pi oig, i la molle a és una comuni a
de Ca ex da alliana.
El sondeig s'e ec ui manualmen pe pe cussió, i pe a l'ai'llamen del
pol-len i de les espo es se segui la me odologia p oposada pe Goeu y
&
Beaulieu (1979).
Resul a s
i
discussió
El diag ama pol.línic (Fig. 2) mos a 4 zones (C1 a C4) ben di e enciades. A la
pa in e io (Cl) hi dominen les plan es he bacies (A e nisia, g amínies i
quenopodiacies) les quals ens sugge eixen les se e es condicions clima iques
d'algun pe íode si ua dins la da e a glaciació (Wü m).
Desp és d'un hia us sedimen a i, els ma e ials anali za s mos en una se-
qüencia d'1.2 m si uada, mol p obablemen , dins d'un holock ecen . Els pe -
cen a ges de pol.len a bo i esde enen al s. La zona C2 es ca ac e i za pe una
p eshcia impo an de Pinus, Abies (37
%),
Fagus, Que cus i Co ylus. Pos e-
io men (C3), es a palesan una cla a endencia a l'augmen de les p opo -
cions de Pinus, men e que la sedimen ació de pol.len de Fagus, Que cus i
Co ylus mos a una da allada i una in e mi kncia e iden s. Tanma eix, Abies
man é uns pe cen a ges que sugge eixen enca a una p esencia impo an a la
3
FAGUS
3
QUERCUS-C
3
TILIA
7
CORYLUS
3
QUERCUS-P
7
suxus
7
ERICA
I
CHENOPOD.
I
POACEAE
-]
ASTERACEAE-T
j
ASTERACEAE-L
PL ANT AGO
7
CARVOPHYLL.
j
ZE?AE
7
ESPORA-II
3
ESPORA-T
REGRESSI^
RECENT DE LES AVETOSES
9
Figu a
3.
Pe cen a ges d'Abies de es sondejos e ec ua s a la Ga o xa.
1:
Les Palan-
ques.
2:
Side a.
3:
Pla de I'Es any. Les línies e icals indiquen hia us sedimen a is
o
manca de egis e. Les eda s absolu es s'exp essen en anys B.P.
zona d'aques a espkcie o es al. Les es mos es més p ope es a la supe ície
de e minen una zona pol.linica (C4) que mos a una o a in e upció de la se-
dimen ació d'Abies, men e que Pinus passa a se p ac icamen I'únic ep e-
sen an de les espkcies o es als.
Segons Nue (1981), en un es udi eali za sob e l'a ea de dispe sió de l'a-
e a les e es ca alanes, al Be gueda, com a d'al es coma ques me idionals
dels Pi ineus, l'a e es cons a a a pocs pa a ges i semp e de o ma mol esca-
dusse a. Tanma eix, p op de la zona del sondeig enca a exis eixen oponims
inequí ocs com ]'A e a d'A de icó o la Fon de I'A e a . Gaussen (1981)
opina que en aques a coma ca, segons les dades ac uals, l'a e ha ingu una
ex ensió an e io més g an.
Si obse em les dades del egis e ossil de la Ga o xa (Pé ez-Obi01
1987), de ec em una si uació semblan . En l'ac uali a , els es imonis que
es posseeixen d'on a ela l'a e són ben a s. En can i, en di e sos sondeigs
(Fig.
3),
dels quals es enen da acions absolu es, s'obse a cla amen que el
pol.len d'aques axon s'ha ana sedimen an ins a epoques o qa ecen s.
Aques enomen ambé s'obse a a nomb oses egions del Massís Cen al
ances. Reille e
al.
(1985) assenyalen que Abies és l'a b e més e i pe una
explo ació di e encial. A Co sega, Reille (1984) designa el suba lan ic com el
pe íode d7ex ensió
maxima de l'a e
i
indica que, a p incipi del segle
XIV
és
10
R.
P~REZ-OBIOL
I
J.
M."
ROURE
quan es dóna la més eno me eg essió dlaques a b e. Jalu (1984), a pa i de
sondeigs eali za s a la mei a o ien al dels Pi ineus, exposa que cap a 3800-
3900
B.P.
Fagus
comenga una o a compe encia amb
Abies.
L'acció de l7ho-
me sob e el bosc i el compo amen de
Fagus
com a especie amb p e e encies
pe la llum, condicionen el domini d'aques axon sob e
Abies.
Aques es o -
macions mix es hi se ien p esen s ins a epoques his b iques en les quals
aques s boscos són p o undamen a ec a s i
Abies
acaba desapa eixen .
Conclusions
Amb les dades pol.liniques que en aques momen es posseeixen, es pod ia
cons a a una p esencia mol més impo an que Fac ual de l'a e al essan
sud dels Pi ineus (Be gueda, Ga o xa) en epoques ecen s. Aques enomen
no ha queda limi a solamen a aques es egions sinó que, de o ma més o
menys sinc onica, sembla pode e -se ex ensiu a g an pa de les egions eu-
opees. L'acció an opica (de o es acions selec i es) sembla ha e es a la
causa onamen al de la eg essió i, ins i o , de la desapa ició ecen d7aques a
especie. Les da aciones absolu es amb
I4c
i les dades his o iques donen su-
po , ambé, a aques a idea en con a de la que de ensa una da e a ans o -
mació del paisa ge pe can is clima ics.
Ag ai'm la col~labo ació del D .
J.M.
Alca iiz, que ens a acompanya en els eballs de camp
i
ens
ajudi
i
o ien i en o momen . També desi gem exp essa el nos e ag ai'men al D .
J.
Vigo pe
I'acu ada e isió del inanusc i .
Bibliog a ia
Bu jachs,
F.
&
Rou e,
J.M.
1985. Análisis polinico del depósi o lacus e del Pla de
I'Es any (Olo , Gi ona). An. Asoc. Pal. Leng. Esp. 2:301-306.
C os, J., Pé ez-Obiol,
R.
&
Rou e, J.M. 1986. P ime es dades sob e la ege ació i el
clima del qua e na i mi ja a Olo (N.E. Península Ibe ica). Collec . Bo . 16:365-
369.
Gaussen, H. 1981. Vue d'ensemble des pays au ou de la se a del Cadi. Pi ineos
113:5-12.
Goeu y, C.
&
Beaulieu,
J.L.
1979. A p opos de la concen a ion du pollen
a
I'aide de
la liqueu de Thoule dans les sedimen s miné aux. Pollen e Spo es 21:239-251.
Hun ley, B.
&
Bi ks, H.J.B. 1983. An a las o pas and p esen pollen maps o Eu o-
pe: 0-13,000 yea s ago. Camb idge Uni e si y P ess. Camb idge.
Jalu , G. 1974. E olu ion de la égé a ion e a ia ions clima iques du an les quinze
de nie s millenai es dans I'ex emi é o ien ale des Py énées. Thkse de doc o a .
Uni e si é de Tolouse.
Jalu ,
C.
1984. L'ac ion de I'homme su la 6 e mon agna de des Py énées a iégeoise
e o ien ales depuis 4000 B.P. d'ap es I'analyse pollinique. Ac es du 106e Cong ks
na ional des socié és sa an es: 163-172.
REGRESSI^
RECENT
DE
LES AVETOSES 11
Mañas, A.
&
Belmon e, J. 1988. E olución de la dinamica ac ual del espec o polinico
del Pi ineo ca alan (Al U gell). Ac as del VI Simposio de Palinologia, APLE. Sa-
lamanca.
Mon se a .
P.
1974. Los complejos del paisaje (mapa i oclima ico). VI1 Cong eso
In e nacional de Es udios Pi enaicos: 57-61. CSIC. Jaca..
Nue . J. 1981. Es udi sob e I'a ea de dispe sió de I'a e (Abies alba Mille ) a les e es
ca alanes. Bu ll. Ins . Ca . His . Na . 46:117-127.
Pé ez-Obiol, R. 1987. E olució del paisa ge ege al qua e na i a les zones d'Olo i
Sils. Tesi doc o al. Uni e si a Au onoma de Ba celona.
Reille, M. 1984. O igine de la égé a ion ac uelle de la Co se sudo ien ale; analyse
pollinique de cinq ma ais c6 ie s. Pollen e Spo es 26:43-60.
Reille. M., De Beaulieu, J.L.
&
Pons,
A.
1985. Reche ches pollenanaly iques su
I'his o ie a diglaciai e e holocene de la égé a ion du Cézallie , de la Plankze de
S . Flou de la Ma ge ide (Massi -Cen al, F ance). Pollen e Spo es 27:209-270.
Manusc i ebu l'oc ub e de
1988.
