O sis,
2:
97-102
(1986)
E ec es de les emissions de
SO,
de la cen al
k mica de Ce cs (Al Be gueda) sob e els boscos
de
Pinus
syl es is
L.
Lluís
Fe és
Depa amen &Ecologia. Facul a de Cibncies. Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
Bella e a (Ba celona).
Key wo ds:
ai pollu ion, olia sulphu ,
Pinus syl es is,
powe plan , sulphu dioxide.
Abs ac .
E ec s o SO2 emissions om he Ce cs powe plan (Al Be gueda, Ba celona, NE
Spain) on
Pinus syl es is
L.
o es s.
Sulphu con en s o needles o
P. syl es is
ha e been
de e mined a 8 sampling s a ions, be ween 2.5 and 15 km away om he 170
MW,
coal- i ed
powe plan . Folia sulphu anges om no mal alues (0.92 mg gl) in he si es a hes o m
he powe plan o alues i e o eigh imes highe in he nea es si es. These alues a e con-
sis en wi h he cu en condi ion o he o es , ha anges om appa en ly heal hy in he a -
hes si es o almos comple ely dead in he nea es si es. I is concluded ha he emissions o
SO2 om he powe plan ha e caused he de e io a ion and dea h obse ed in hese o es s.
Resum.
S'han mesu a els con ingu s olia s de so e en
P. syl es is
a 8 es acions de 1'Al Be -
gueda, si uades a dis ancies de la cen al que a ien en e 2.5 i 15 km. Els con ingu s olia s
de so e, que an desde alo s no mals a les es acions més allunyades (0.92 mg gl) ins a a-
lo s 5-8 egades supe io s a les més p ope es, son conco dan s amb I'aspec e del bosc, que a-
ia desde bosc apa en men sa a les més allunyades ins a p ic icamen mo a algunes de les
més p ope es. Conclu'im que la causa de malal ia i mo d'aques s boscos és el SO, embs pe
la cen al.
In oducció
Les cen als e miques son so in ocus emisso s impo an s de dioxid de
so e (SO,), especialmen quan c emen ca bó amb al con ingu de so e (S)
i no disposen de sis emes de desul u acio, com és el cas de la cen al b mi-
ca de Ce cs (Al Be gueda).
El SO, és un gas oxic pe a les plan es i son ben conegudes an la sensi-
bili a de di e en s especies com la simp oma ologia que p o oca (Man-
ning
&
Fede 1982, The Royal Socie y 1984). De mane a esumida podem
di que les ulles de les plan es abso beixen el SO, a a és dels es omes;
din e de la ulla, el SO, és oxida a i6 sul i i aques , més len amen , a ió
sul a . El p ime és mol oxic i p o oca desg adacio de la clo o il-la
i
al es danys me abolics i es uc u als, men e que el segon és mol menys
oxic. Si les concen acions de SO, són al es du an pe íodes lla gs apa ei-
xen els e ec es de oxici a del ió sul i (Manning
&
Fede 1982). En a ees
con aminades, les ulles acumulen S en unció de (I) les ca ac e ís iques de
l'espkcie, (2) de la concen ació de SO, a l'ai e, i
(3)
del emps que hi han
es a exposades. Aixo a que les a iacions de les concen acions de S en
les ulles d'una de e minada espkcie siguin mol Ú ils com a índexs de con-
aminació, semp e i quan coneguem els alo s de les concen acions de S
en zones poc o gens con aminades.
Malcolm
&
Ga o h (1977) p oposen com a índex del g au de con ami-
nació no la concen ació de S en ulles, sinó l'excés de concen ació de S
dedu'i de la compa ació en e les elacions so ehi ogen en el lloc es u-
dia i en llocs incon amina s. Aixo es basa en que la p opo ció S/N es h
con olada genk icamen (pe a mol es espkcies é alo s en e 0.025 i
0.035 si ho exp essem en a oms-g am) i es po conside a que el
S
en excés
és degu a 1'acumulaciÓ d'aques elemen a pa i del SO, a mos k ic.
En aques a icle exposem els esul a s ob ingu s sob e les concen a-
cions olia s de S i N en ulles de pi oig
(Pinus
syl es is)
de di e en s llocs
de 1'Al Be gueda. El mo iu d'aques es udi és el mal es a dels boscos de pi
oig d'aques a zona p ope a a la cen al k mica de Ce cs: a El Po e (a
2-3 km de la cen al) mol s pins han mo en els da e s anys, essen
la mo ali a gai ebé o al en de e minades zones p ope es a la cen al; en
llocs més allunya s, hi ha una eqükncia anomalamen al a de pins ma-
lal issos, amb símp omes que an pensa en e ec es de la con aminació
pe SO,.
L'objec iu del eball ha es a de e mina si la causa d'aques a malal ia i
mo e a la con aminació pe SO,, així com de e mina ins a quina dis in-
cia de la cen al s'ap ecia en els seus e ec es, sense p e end e, pe o, deli-
mi a la supe icie a ec ada.
Ma e ial i m2 odes
Es an selecciona 8 es acions de mos a ge (Fig. 1) a di e en s dis hncies
de la cen al. Les es acions 1, 2 i 3 es oben al cim d'El Po e (1300 m.
snm), les es acions 4 a
7
es an a la all de Saldes (1200-1300 m snm) a
dis hncies p og essi amen c eixen s de la cen al, i l'es ació 8 es oba a
La Nou. En cadascuna de les es acions aga a em mos es de ulles de b an-
ques al es de 5-10 pins ius; les ulles co esponen s a cada es ació an
ésse assecades en es u a a 80"
C
i i u ades.
El con ingu o al de S en ulles s'anali za pe u bidime ia amb clo u
de ba i (Hun 1980) p k ia incine ació amb mic ocama a de combus ió
d'oxigen emp an una solució de H,O, com a cap ado a (Macdonald
1961). El N o al en ulles es de e mina pel mk ode de Kjeldahl p i ia
diges ió del ma e ial amb acid sul ú ic concen a (B emne 1960).
Resul a s
A la Taula 1 p esen em els alo s ob ingu s en les analisis de S i
N
olia s,
EFECTES
DEL SOz SOBRE
PZNUS
SYLVESTRZS
99
Saldes
H.
Massanes
O
O
@
@
Vallceb e
4
s.
,,
-.
,
P o . Ba celona
'.___-'
-.
.'
I
Figu a
1.
Si uació de les
8
es acions de mos a ge a 1'Al Be gueda.
Taula 1. Concen acions de so e
i
ni ogen a les ulles de pi oig als boscos de
8
es acions de 1'Al Be gueda.
Es ació Locali a Relació Excés
So ea
Ni ogena So e
de
So e/Ni ogenb p edi c
So ed
1
El Po e
2
El Po e
3
El Po e
4 M~G e s-saldes
5
Sal
7
es
6
L'Aspa
7
Coll de la T apa
8
L'Anou
Malcolm
&
Ga o h (1977)e
a
Concen acions en milig am de so e (o ni ogen) pe g am de pes sec de ulla.
La
mos a anali zada inclou ulles de o es les eda s.
b
Quocien mola de les concen acions de so e i ni ogen.
Concen ació de so e (milig ams pe g am de ulla) que ind ien les ulles si
inguessin la elación so ehi ogen de l'es ació
7
(no con aminada).
d
Di e kncia en e el so e mesu a a les ulles i el so e p edi . Es una es imació
del so e olia p oceden de la con aminació pe SO2.
e
Valo s mi jans en
5
boscos no con amina s de pi oig a Escocia.
així com la elació S/N, la quan i a de S p edi a a pa i de la concen a-
ció de N,
i
I'excés de S.
L'es ació mes allunyada de la cen al (7) és la que é una meno concen-
ació de S en les ulles, amb 0.92 mg
gl;
aques alo és mol semblan al
de 0.88 mg
gl
oba pe Malcolm
&
Ga o h (1977) com a mi jana de 5
boscos de pi oig de llocs no con amina s d'Escocia. Conside em, doncs,
aques ni ell de S olia com el de e e kncia, ja que indica que aques a lo-
cali a es A escassamen con aminada pe SO,. La elació S/N d'aques a
es ació és de 0.038, i enca a que és supe io a la mi jana donada pels
au o s abans ci a s (0.028) i pod ia indica ja un ce g au de con amina-
ció, la p enem com a alo de e e kncia pe a la zona.
La si uació can ia d as icamen a la es a de les es acions. A la all de
Saldes (es acions 5 i 6) el ni ell de S en les ulles és un 50-60% supe io al
no mal. En e Saldes i Maqane s (es ació 4) i a La Nou (es ació 8) les con-
cen acions olia s de S són ja més del doble de les no mals. A El Po e els
alo s de S en ulles amben a xi es ex ao dina iamen al es, essen 5 e-
gades supe io s als no mals a l'es ació 2 i 8 egades supe io s a l'es ació
l.
Discussió
Aques s alo s de S i d'excés de S calcula a pa i de la elació S/N
conco den mol bé amb l'aspec e
i
simp oma ologia ex e na dels boscos
es udia s:
a)
A les es acions 5, 6 i 7 (les més allunyades de la cen al), els alo s de
S són baixos i l'aspec e del bosc és apa en men no mal, excep uan una
lleuge a clo osi apical de les ulles.
b)
A les es acions
3,
4 i 8, els alo s de S són ja de més del doble dels
no mals i, enca a que o s els a b es es an ius, un pe cen a ge impo an
dels pins (10-15%) p esen en di e en s g aus de clo osi, nec osis olia s
i
de oliació pa cial.
c)
A lYes aciÓ 2, el con ingu olia de S és
5
egades supe io al no mal,
hi ha un 65% dels pins mo s i la majo pa dels ius p esen en g aus
a anqa s de nec osi i de oliació. Les b anques no p odueixen pinyes i no hi
ha egene ació pe ge minació.
d)
A lYes aciÓ 1,. amb alo s de S en ulles 8 egades supe io s als no -
mals, el 95% dels a b es es an mo s (segu amen mol s ja a més de 4
anys que a en mo i ). Els pocs pins ius es an p ac icamen de olia s i
amb ulles mol nec o iques, no ha en -hi egene ació pe ge minació.
Aques a coincidkncia en e la simp oma ologia ex e na deguda a con a-
minació pe SO, (Manning
&
Fede 1982) i excés de S en les ulles, pe me
a i ma que la causa de la malal ia i mo d'aques s pins és la con amina-
ció pe SO, p odu'ida pe la cen al k mica de Ce cs. Aixb es a ecolza , a
més, pe les obse acions ela i es a les especies de liquens epí i s p esen s
a 5 de les es acions i pe l'es udi dels c eixemen s adials d'uns quan s
EFECTES
DEL
SO2 SOBRE
PINUS SYLVESTRIS
101
a b es ius de l'es ació 1. A les es acions més con aminades (1, 2 i 3) hi ha
poques espkcies de líquens (1, 5 i 6 espec i amen ) ep esen ades pe indi-
idus mo ibunds, men e que a les es acions
6
i 7 apa eixen ja 15 i 12 es-
pkcies espec i amen , ep esen ades pe indi idus ben desen olupa s i
sense simp omes ex e ns ano mals. En els a b es es udia s de l'es ació 1,
s'obse en 8-10 anells de c eixemen , co esponen s als Úl ims anys, mol
es e s (només dkcimes de mm) i que desapa eixen en algunes zones del
onc; aixo indica que les anomalies de c eixemen a en comenqa l'any
1975
Ó
1976 i és plenamen consis en amb la hipo esi de quk la se a cau-
sa és la con aminació p oduida pe la cen al, que unciona des de l'any
1971.
No hem in en a de e mina l'a ea a ec ada, pe o cal ema ca que
s'ap ecien simp omes de malal ia en boscos si ua s a 10 km de la cen al.
La
o og a ia complicada, que imposa ies p e e en s de dispe sio dels con-
aminan s, a que es acions si uades a dis ancies semblan s de la cen al (1,
2, 3 i 8) p esen in g aus d'a ec ació mol di e en s. Malg a aixo, hi ha una
bona co elació nega i a en e el con ingu de S en ulles i la dis ancia a la
cen al k mica (
=
-0.69,
P<
0.05). La co elació és enca a una mica mi-
llo ( =-0.73, P<0.05) si conside em la elació S/N en lloc de la concen-
ació olia de S, el qual es a a a o de 1'6s d'aques quocien com a
indicado de con aminacio.
L'e ec e de l'o og a ia en la dispe sio dels con aminan s es posa de ma-
ni es si en els calculs d'aques es co elacions eliminem l'es ació 8 (La
Nou) i conside em només les es an s, si uades o es en una ma eixa di ec-
ció. En aques cas, els coe icien s de co elació amb la dis ancia a la
cen al pujen a =-0.84 pels con ingu s de S i a =-0.88 pels quocien s
S/N (P< 0.0
1
en ambdós casos).
La co elació nega i a en e el con ingu (o excés) de S en ulles i la dis-
ancia al ocus emisso ha es a obada en al es casos. Així, Malcolm
&
Ga o h (1 977) oben una co elació de
=
-0.75
(P<
0.05) en e l'excés
de
S
en ulles de pi oig i la dis ancia al ocus emisso i, malg a a i ma
que cald ia conkixe els ni ells de SO, en cadascuna de les es acions es u-
diades, conside en que la co elació de ec ada suposa una e idkncia ci -
cums ancial de l'e ec e de la con aminacio.
Es po pensa que, de no edui -se les emissions de SO,, no es pod a e i-
a el de e io amen p og essiu de supe icies ex enses de boscos de l'Al
Be gueda, ni ecupe a ampoc les a ees a ui g eumen danyades.
Ag aYm a An oni Esca é els sugge imen s e s al manusc i , i a Fe an
Roda
la in o mació
sob e els liquens epí i s.

Bibliog a ia
B emne , J.M. 1960. De e mina ion o ni ogen in soils by he Kjeldahl me hod.
J. Ag ic. Sci. 55: 1 1-33
Hun , J. 1980. De e mina ion o o al sulphu in small amoun s o plan ma e ial.
Analys 10583-85.
Macdonald, A.M.G. 1961. The oxygen lask me hod: A e iew. Analys 86:3-12.
Malcolm, D.C.
&
Ga o h, M.F. 1977. The sulphu /ni ogen a io o coni e olia-
ge in ela ion o a mosphe ic pollu ion wi h sulphu dioxide. Pl. Soil47:89-102.
Manning, W.J.
&
Fede , W.A. 1982. Biomoni o ing Ai Pollu an s wi h Plan s.
Applied Spience Publishe s. London.
The Royal Socie y. 1984. The Ecological E ec s o Deposi ed Sulphu and Ni o-
gen Compounds. Phil. T ans. R. Soc. Lond. B305:259-577.
Manusc i ebu el 19 de no emb e de 1985.