O sis,
2:
71-95
(1
986)
El paisa ge ege al dels Moneg os: assaig
d'in e p e acio
Jaume
Te adas
Depa amen &Ecologia. Facul a de Ci ncies. Uni e si a Au onoma de Ba celona.
Bella e a (Ba celona).
Key wo ds:
ca ena, gypseous soils,
Junipe us hu i e a,
landscape ecology, Medi e anean
ecosys ems,
Pinus halepensis,
he mal in e sion, semi-a id zones, ege a ion-clima e ela-
ionships.
Abs ac .
Vege a ion ecology o Los Moneg os (Eb o alley,
NE
Spain): An in e p e a ion.
The ege a ion o he plains in he cen al dep ession o he Eb o alley is condi ioned by
some ema kable ac o s, besides sca ce ain all(300-350 mm yea l). Fi s , he equen he -
mal in e sions modi y he local clima e in he sense o inc easing i s mon ane cha ac e , a ac
e lec ed in he p esence o some species, specially
Junipe us hu i e a.
When passing om
he endo heic cen al plains o he pe iphe al a eas o o en ial elie connec ing he plains
o he Eb o i e , he mal in e sions become less impo an because o inc eased ai u bulen-
ce. Second, elie ea u es impose ca ena y sys ems in esponse o opposed g adien s o soil
wa e a ailabili y and soil salini y. Subdese ic g ey soils a e well ep esen ed and his does
no suppo he hypo he ical exis ence o a o es ed climax in he ecen pas .
The landscape o he cen al plains, oday p o oundly ans o med by man, is in e p e ed,
in iew o hese ac o s and o lo is ic, cho ological and phy osociological da a om he li e-
a u e as a soil-de e mined, plu i esela complex linked o he pa ems o elie . The
Rha nno-
Que ce um cocci e ae
macchia seems o ha e always had, a mos , a pa ia1 dominance,
and
J. hu i e a
has been able o occupy only a ou able pa s o he mosaic.
Pinus halepensis
emains con ined o hill ops and, oge he wi h mos o he macchia species, o he in e sion-
ee pe iphe al a eas. Hence, we accep he hypo hesis o a e minal ege a ion o macchia
wi h
P.
halepensis
occupying hese pe iphe al a eas, while he cen al plains mus ha e
always been pa ially de o es ed since he end o he las glacia ion and, indeed, mos o he
ime since he la e Miocene. The cen al plain and i s cha ac e is ic ege a ion is p esen ly
unde eg ession because o e osion and clima ic wa ming, bu some species o s eppic a ini-
ies ha e sp ead due o he an h opic deg ada ion o he xe ogamgue.
Resum.
El ca ic e de la ege ació de la plana cen al de la dep essio de ]'Eb e es i ma ca pe
alguns enomens no ables.
La
in e sió mica en p ime Iloc, dóna peu a una in lu ncia
mun anyenca, e lec ida en di e ses especies, la més no able
Junipe us hu i e a.
La
opog a-
ia a ec a a la ci culació de I'ai e i a I'exis kncia o no de u bul ncies, que eliminen I'e ec e
d'in e sió així que es passa a zones de elleu o encial. En segon Iloc, les ca ac e ís iques del
elleu o iginen es uc u es ca enals que esponen a g adien s d'humi a edi ica i de salini a
d'e ec es con aposa s.
La
p es ncia de sols g isos subdes ics sembla con i ia a I'exis ncia
d'una ccclímax~ o es al en emps ela i amen ecen s.
El paisa ge de la zona cen al de la dep essio, a ui o ~a ans o ma , s'in e p e a a la is a
d'aques s ac o s i de les dades lo ís iques, i osociologiques i co ologiques de la bibliog a ia,
com un complex plu i essel-la de causa edi ica, lligada a la mo ologia del elleu.
La
domi-
nancia del
Rhamno-Que ce um cocci e ae
hi deu ha e es a semp e pa cial i
J. hu i e a
ha
72
J.
TERRADAS
pogu ocupa només alguns llocs p i ilegia s del mosaic.
Pinus halepensis
es a con ina a les
ele acions o a les zones d'in lubncia lu ial lliu es d'in e sió que o egen la plana, jun amen
amb la majo pa d'espbcies de maquia. Pe an , s'accep a la idea d'una ege ació e minal
de maquia amb pi blanc als ol an s de la plana cen al, men e que aques a deu ha e es a
semp e pa cialmen des o es ada des de la
i
de la da e a glaciació,
i
quasi semp e en eali a
des de inals del Miocb, oban -se a ui en eg essió pe l'e osio de la conca i el escal amen
climkic, si bé alguns elemen s de cadc e es epa i s'han es bs pe la deg adació de la xe o-
gamga com a conseqiibncia de I'acció humana.
In oducció
El paisa ge ege al dels Moneg os, a la pa cen al de la dep essió de 17E-
b e, és no able pe di e ses aons. En p ime lloc, hi obem espkcies de
ma ca ca ac e mun anyenc, com Junipe us hu i e a, acompanyades de
ege als d'a ini a s es epa ies i de nomb osos endemismes. En segon lloc,
la con inen ali a i a idesa ex emes del clima condicionen una cobe u a
ege al de isionomia semidesb ica. Podem, pe o, pensa que exis í en el
passa una ege ació o es al que desapa egué desp és pe l'explo ació abu-
si a de la ma de l'home? En e ce lloc, la p eskncia ex ensi a de dls gui-
xencs i dep essions salines augmen a enca a més l'in e és lo ís ic i ecolo-
gic d'aques a coma ca.
Al lla g de es anys aig eballa als Moneg os, en es acions d'obsema-
ció p ope es a Buja aloz (Sa agossa), i aig in e essa -me pe la se a ege-
ació i pels p oblemes biogeog a ics que p esen a, o i que els meus es u-
dis, cen a s sob e o en aspec es eco isiologics (Te adas 1973b), no po-
dien apo a g an cosa en aques s e enys. Pos e io men , he con inua
en isi es espo adiques a la egió i elabo an algunes e lexions sob e el
paisa ge ege al i el seu dinamisme en espos a a les condicions del medi
isic, e lexions que a a old ia dona a coneixe , sense p e end e, ni de
bon oc, deixa els p oblemes esol s.
En els qua e p ime s apa a s d'aques a a icle aig una succin a exposi-
ció, en bona pa bibliog á ica, dels e s més des aca s del medi isic
i
de la
ege ació dels Moneg os. Els es da e s apa a s con enen di e ses obse -
acions pe sonals sob e l'ecologia de les ales guixenques, així com algu-
nes conside acions biogeog a iques cen ades en les elacions dinamiques
en e el clima i la ege ació d'aques e i o i, pe acaba amb un in en de
sín esi.
El
medi ísic
Geomo ologia
Els e s
geomo ologies
i l'escassa cobe u a ege al con e geixen a dona
a aques país un ma ca aspec e d'a idesa. Ens de u a em un momen en
els p ime s, pe qub són essencials pe a la comp ensió del paisa ge ege al.
D'aco d amb els geolegs, i seguin especialmen Qui an es (1965, 1978),
PAISATGE VEGETAL DELS MONEOROS
73
la dep essió mi jana de 1'Eb e és una an iga conca endo eica e ciana, en
la qual suposem que es dona en llacunes o llacs salob osos no pe manen s
(és a di , amb una lamina d'aigua es acional). En aques a conca es p oduí
al lla g de o el Te cia i una in ensa sedimen ació, acompanyada de subsi-
dkncia isos a ica, de al mane a que la base dels sedimen s e cia is es o-
ba a ui mol pe so a del ni ell del ma .
La
o mació dels sedimen s ana
mol lligada als plegamen s pe i k ics del ma eix pe íode que, en in ensi i-
ca -se, dona en lloc a un augmen de I'ene gia e osi a. A inals del Te cia-
i
s'inicia la ans o mació de conca endo eica en exo eica. Els sedimen s
e cia is mol poc de o ma s comenqa en a e osiona -se i la mo ologia que
es de e mina, amb
muelas
i glacis, és indici d'unes condicions semia ides,
p obablemen amb climes més eds que els ac uals, que a a o ien la geli-
ació, i sob e o d'una escassa cobe u a ege al que eia possible la ci cu-
lació de l'aigua en lux lamina .
Com és na u al, l'e osió ha ealiza un eball di e en segons les ca ac e-
ís iques de la li ologia. Hi ha sedimen s de di e ses menes dins la egió.
A
la pa cen al de la conca s'hi oben guixos, augmen an en gene al els
clo u s, sul a s, sodi i magnesi, men e que els bica bona s i el po assi són
més abundan s a la pe iE ia. La o mació de guix i no d'anhid i a sembla
una p o a del ca ac e ma cadamen es acional del clima du an la o ma-
ció dels sedimen s. L'acció e osi a damun dels guixos, en els pe íodes més
plujosos, ha dona lloc a la o mació d'una xa xa hid og i ica je a qui za-
da, enca a que so in incomple a, (no a iba a oba una so ida ins
I'Eb e), cons i ui'da pe les anomenades
ales,
alls pe i es de ons pla. En
can i, damun dels subs a s calca is, s'han dona p ocessos de ka s i ica-
ció poc a anqan s; en són bona mos a una pa almenys de les llacunes
del sis ema Buja aloz-Sas ago. L'alimen ació d'aques es llacunes depkn de
la ci culació i d ena ge la e als, que es a seguin una xa xa de diaclasses,
en an que la p edncia &ho i zons impe meables impossibili a el d ena -
ge e ical. La majo pa de les llacunes són dolines d'un ipus peculia .
Aques es llacunes enen un in e ks biologic conside able com a e ugi d'es-
pkcies no ables, almenys pel que a als g ups es udia s en de all ( ane o-
games, ca acies, b io i s, c us acis, e c.). Pe desg cicia, d'uns anys enqa, el
ni ell d'aigua ka ica sembla ha e baixa , de mane a que les llacunes me-
no s o menys p o undes a anys que són comple amen eixu es. Algunes
ins i o han es a llau ades.
La
p opia llacuna de La Playa, la més ex en-
sa, s'ha asseca comple amen els anys de més eixu , hi e n i o . El des-
cens del ni ell ea ic pod ia es a elaciona amb el c eixen ús de maqui-
na ia que emou una capa més g uixuda de dl, ul a les causes clima-
iques.
Clima
El clima de la egió ha es a ac a pe B aun-Blanque
&
Bolos (1957) i
Te adas (1973b). Diguem aquí només que el clima ac ual po ésse consi-
74
J.
TERRADAS
de a medi e ani, pe bé que en una si uació ex ema d'a idesa i con inen-
ali a .
La
p ecipi ació anual mi jana és de 341 mm a F aga, i de 3 12 mm a
Sa agossa. Aques es xi es ens indiquen que es em en una de les egions
més a ides d'Eu opa. L'eixu es i al és mol acusa a o a la coma ca.
A F aga, plou només un o al de 66 mm en e juliol, agos i se emb e.
La
empe a u a mi jana és de 13.4
"C
a F aga, i de 14.1
'C
a Sa agossa.
Les oscil-lacions b miques són mol o es, an l'es acional com, sob e o
a l'es iu, la dia ia. A F aga, la empe a u a mi jana del mes més ed (ge-
ne ) és de 4.4 'C, i la mi jana del mes més calid (juliol) és de 25.7
'C.
Un aspec e del clima que p en aqui pa icula ele ancia, especialmen
ales planes cen als de la dep essió, és la in e sió b mica. El elleu és, en
gene al, el d'una planú ia suaumen ondulada i solcada pe les
ales.
Ja
Fon i Que (1 954) ha ia assenyala l'exis bncia d'in e sions b miques a la
egió, mani es ada pe exemple en el e que
Que cus o undi olia
es man é
a les se es, pe damun dels 500-600 m, men e que
Junipe us hu i e a,
que al Sis ema Ibb ic domina el pis de
pa ame a
cap els 900-1000 m, co-
menCa aqui a la plana pe so a dels 350 m. B aun-Blanque i Bolos insis-
eixen en aques e , pe o no gai e en can i, en la signi icació que pugui
eni en la dis ibució gene al de
J. hu i e a.
D'al a banda, aques es pla-
nes són encades pe 1'Eb e al sud, pe 1'Alcanad e al no d i pel Cinca a
l'es . A les alls d'aques ius, cap a 150 m d'al i ud, s'hi oben mol es es-
pbcies e mo iles que manquen quasi o almen a les planes o i que, en i-
lan -se pels ba ancs, a iben a en a -hi un xic. Malg a que els elleus de
les se es d'Alcubie e i d'On i iena o de la ma eixa Re ue a de Pina són
ben poc des aca s en elació a l'ex ensió de les planes, aig pode de ec a
in e sions é miques ap eciables en e el cim i el ons d'una pe i a
al
&aques a da e a locali a ( egi's més enda an l'apa a sob e l'ecologia
de les
ales
guixenques). De o es mane es, la in e sió b mica als Mone-
g os demana ia un es udi me eo ologic ap o undi .
L'aspec e desola de la plana ha e pensa que aques a és la zona de
condicions més ad e ses. Pe o si conside em només el balan~ híd ic, p o-
bablemen aques a concepció no se i ben exac a. Les dades de Liso
&
As-
caso (1969) assenyalen com a zones de balan~ híd ic més des a o able les
de Sa i iena i Esca ón, en an que les planes, lleuge amen més ele ades i
ai ejades a l'es iu, no a iben a ex ems an nega ius (Fig. I). Malg a que
els anys d'obse ació són escassos pe ob eni un ma ge de segu e a sa is-
ac o i, aques a dis ibució del balan~ hid ic es co espon o ~a amb les
nos es p opies imp essions. L'aspec e desola de la plana és una conse-
qübncia no sols de l'a idesa sinó, en o ma des acada ambé, de la se-
e i a del clima con inen al i dels p oblemes
emes.
Pel que a a l'e olució del clima a la egió, Qui an es (1965) el desc iu
de la següen mane a: al lla g del Te cia i, el clima passa d'un Eock in e -
opical humi a un Miocb opical pe b amb ma cades a iacions es acio-
nals i, desp és, p og essi amen , a esde eni més ed i eixu , a iban al
PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
75
Pon ia a condicions a ides es epa ies.
La
dep essió, ol ada de mun anyes,
degué p esen a semp e ca ac e s de con inen ali a i ela i a educció de
pluges espec e als e i o is pe i e ics.
Figu a
1.
Balan~ híd ic es i al (en mm) a la conca de ]'Eb e, segons Liso
&
Ascaso
(1969).
El quad a emma ca la coma ca dels Moneg os i em o is adjacen s.
El ac o edaJc
Hugue del Villa (1925) a ebu ja de o ma gene al la idea de l'es epa
ib ica, basan -se en que les comuni a s d'apa enqyes epa ia c eixen da-
mun de sols iden i icables com a o es als e osiona s (suelos subcas años,
en la se a e minologia). Pe o, és aques el cas dels sols de la dep essió
mi jana de l'Eb e? Ri as Ma inez
(1964)
quali ica els shls del Rhamno-
Que ce um cocci e ae en gene al com a xe o endzines (sols b uns de c os a
calca ia o de guix). B aun-Blanque i Bolos es limi en a assenyala el p e-
domini a la egió dels sols exope cola ius amb o mació de c os a calca ia
(mallacan). Els mapes de sols edi a s pel
C.S.I.C.
(1968,
1970)
econeixen
inalmen la impo ancia dels sols g isos subdesb ics a la zona que consi-
de em (Fig.
2).
L'aspec e deg ada de la ege ació ha e pa la &una p o unda e osio
mo i a* pe la educció de la cobe u a ege al, ja sigui pe l'a encamen
de les esp cies llenyoses pe usa -les com a combus ible, ja pe un excés de
pas u a. La idea d'una e osió ac i a ecen no és gai e accep ada pe Wal-

J.
TERRADAS
Sa agossa
I
/Éuja a oz Casp
I
.
-
F aga
11s g isos subdesb ics Sis b uns calca is
sob e ma e ial
no consolida
Sols b uns sob e dipb
EJ.
s~ s p ed egosos Sols endzini o mes
sob e guixos i ma gues
guixenques
1
31s b uns amb cos a
16
SSbls al.lu iais
cald ia
Figu a
2.
Esquema dels ipus de dls a la dep essió mi jana de I'Eb e, segons el mapa del
CSIC
(1968).
e
(1976
i com. e b.), que c eu que als Moneg os ens obem en p eskn-
cia d'un paisa ge ossili za . Segons Mon se a
&
Villa (1972) l'e osió
pod ia ésse més an iga que l'home i s'hau ia p odu'i en pe íodes dila a s
del Te cia i i ~ua e na i. En can i,
0.
Riba (com. e b.) dóna es imonis
d'e osió eolica ac i a a l'ac uali a , en zones p ope es i de ca ac e ís iques
simila s a la que conside em. To i accep an l'exis kncia d'una e osió d'a-
ques a mena, que ajuda a l'expansió de les o macions es epa ies, la consi-
de ació dels aspec es eacs i lo ís ics esmen a s an dub a d'un passa
ecen o es al.
Pe en end e el paisa ge ege al hau em de conside a les epe cusions
de o es aques es condicions del medi isic que acabem de eu e, alho a
que eni p esen no només la si uació ac ual sinó ambé la his o ia p k ia
d'e olució que han segui .
PAISATGE VEGETAL
DELS
MONEGROS
77
La
ege ació
En la bibliog a ia exis en hi ha un eball clau, l'es udi de B aun Blanque
&
Bolos (1957). Es ac a d'una ap oximació i osociologica pe b no d'un
me ca Aleg desc ip iu de les associacions p esen s sinó d'un e i able as-
saig en o n del dinamisme de la ege ació, amb una mol ica in o ma-
ció ecologica. Les in e p e acions que s'hi an han es a accep ades de ma-
ne a gene al pels i osociolegs i e lec ides al mapa de Mon se a (1966).
Els i osociolegs conside en que la egió po si ua -se en el domini climacic
del Rhamno-Que ce um cocci e ae que p esen a ia les subassociacions
hu i e e osum, cocci e e osum, ca ice osum humilis
i
pis acie osum; la
p ime a d'aques es ó a la que ocupa ia les planes cen als de la dep essió,
que és la pa més des a o able de la conca, amb un clima con inen al més
acusa i un mkim d'a idesa. El Que ce um o undi oliae queda es ingi a
les mun anyes que o egen la plana. La o a deg adació del paisa ge dóna
peu a l'especulació espec e a l'ex ensió ela i a als di e sos dominis cli-
macics i, ins i o , pel que a al cadc e climacic dels boscos cla s de Juni-
pe us hu i e a o de pi blanc (Pinus halepensis), i a l'exis bncia o no d'es e-
pes na u als i llu possible pape en el paisa ge.
La
posició del Rhamno-
Que ce um cocci e ae en els esquemes i osociologics ha es a discu ida i la
signi icaci6 d'algunes espkcies decisi es és lluny de queda cla a pe a
o hom.
En acos a -nos a l'Eb e, la plana es enca i el elleu can ia de ca ac e-
ís iques. Es o men alls o encials no mals, so in o c;,encaixades i
o ien ades sob e o cap el sud. Aques a egió o ma com un g aó en e la
plana i el ni ell del iu,
150
a
200
m més a all.
La
di e kncia més ob ia
espec e de la plana que acabem de comen a és que, en el sis ema en qub
a a en em, la ci culació de l'aigua
i
els nu ien s és obe a. L'ex ensió dels
sols salins sed, pe an , mol pe i a. A més, la in ensi a dels en s és mol
meno , pe o ambé és meno la du ació dels pe íodes hi e nals d'ai e ed
es agna , com ja hem is an e io men . Des del pun de is a lo ís ic, el
paisa ge ege al es ca ac e i za a a pe la p edncia d'un conjun d'espkcies
e mo iles, d'en e les quals el pi blanc és l'unic a b e impo an , malg a
el c eixemen len i la poca alqpa que assoleix en la egió. Pe so a del pi,
Junipe us phoenicea i Rhamnus lycioides ( ambé eqüen s a la plana)
an acompanya s de gamc (Que cus cocci e a), i hi en en p og essi a-
men Thymelaea inc o ia, Globula ia alypum, llen iscle (Pis acia len is-
cus), Junipe us oxyced us, Phylli ea
angus i olis
i Rhamnus ala e nus ssp.
my i olia en e al es. Aques a ege ació po p end e l'aspec e d'una ma-
quina, ins i o mol densa. És el país del Rhamno-Que ce um cocci eme
pis acie osum.
Les pinedes cla es de la egió pe iE ica s'es enen cap el sud sense massa
a iació, ins els lími s de la p o íncia de Ta agona. Els a b es po en
so in el esc (Viscum album ssp. aus iacum), que sembla assenyala
l'an igue a dels poblamen s. El ca ac e na u al d'aques es pinedes sembla
7
8
J.
TERRADAS
p ou cla a ui, i Bolbs (1 973) en dóna indicis en un eball que és, ins a a,
la millo ap oximació a aques ipus de paisa ge.
Un aspec e in e essan és la p esbncia d'alguns elemen s submedi e anis
en B ees mol limi ades d'aques e i o i. A la all de Los Bojes, de la
Se e a Neg a, s'hi oben Buxus sempe i ens, Ace monspessulanum,
Pis acia e ebin hus i A c os aphylos u a-u si, amb ce a endbncia a ocu-
pa la base de les obagues. En conjun pe o, un pape mol des aca en el
paisa ge, a més del pi, el é el llen iscle. Hem is alguns exempla s de g an
mida i, en o cas, és de bon os l'a bus dominan . No obs an , el seu
cadc e e mo il li impedeix de pene a a la plana. Desp és del c u hi e n
de 1985, hem pogu eu e mol s llen iscles mo s o o amen a ec a s a la
zona del eda de F aga, men e que el ga ic i els al es a bus s dominan s
no mos a en massa símp omes de lesions.
T ac a em ambé, dins les zones pe iR iques, les pe i es se es que
eme geixen de la g an plana cen al, o di idin -la: el sis ema de se e es
d'Alcubie e, On iñena, e c., la pa al a de la Re ue a de Pina i poca cosa
més. Les al i uds oscil.len en e els 300 m de la plana i un mkim de 800
m, de mane a que els elleus són poc acusa s. Algunes espbcies e mo iles i
el ma eix pi blanc hi oben, no obs an , e ugi. En e els 300 i els 600 m,
segons B aun-Blanque i Bolos, la ege ació climacica co espond ia a un
Rhamno-Que ce um cocci e ae cocci e e osum, comuni a mol semblan
al pis acie osum i ambé dominada pel pi blanc. El esc hi és igualmen
abundan .
J.
hu i e a s'es kn des de la plana ins els 500 m ap oximada-
men , ba eja amb el pi ja dins de les se es. L'alzina (Que cus ilex ssp.
o undi olis)
els desplaya o s dos cap els 600 m.
A les obagues de les pa s més al es d'Alcubie e hem obse a la
p esencia d'una comuni a dominada pe Que cus aginea ssp. alen ina i
Ace opalus ssp. g ana ense, amb g an abundancia de Thalic um ube o-
sum i Paeonia o cinalis ssp. humilis, i amb una o a p eskncia de P unus
spinosa (que o ma a més poblacions pu es en bona pa dels ons dels ba -
ancs) i de di e ses espbcies de Rosa. Aques a composició sembla co es-
pond e al Violo-Que ce um agineae, comuni a p ou ex esa a les mun a-
nyes de l'in e io de Ta agona (Folch 1976, Massalles 1979). Es ac a
d'una comuni a que no ha es a ci ada al e i o i que conside em, al-
menys a la bibliog a ia de quk enim coneixemen .
-
Les dades co ologiques
i
el p oblema de les es epes
Un al e dels aspec es que ens cal conside a és el co ologic, especialmen
,
a pa i del eball de Jage (1971). Aques eball es cen a en l'analisi
co ologica de es comuni a s (segons les dades de B aun-Blanque i Bolos):
I'Ononide um iden a ae, com a ep esen an de la xe oga iga, I'Ag opy-
o-Lygee um, com a mos a de l'es epa de g amínies, i el Salsolo-Pegane-
um, que l'au o conside a com una o mació de endkncia halo ila
(bé
que
PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
79
la p incipal ca ac e ís ica en sigui la ni o ilia). No segui em el discu s de
Jage , que s'o ien a cap a al es camins, pe o les se es conclusions mos en
que a les comuni a s a bus i es de I'Ononide um hi ha un o íssim p edo-
mini de l'elemen ibe omau i a endbmic i, més mode adamen , del que
anomena elemen medi e ani subcon inen al (espbcies amb B ea ibb ica i
cen esudmedi edinia), essen en can i mol escas l'elemen ibb ic con i-
nen al-o ien al (espbcies d'a ea
ibb ica-o ien al- u aniana).
A l'dg opy o-
Lygee um la si uació can ia ma cadamen , ja que aques da e g up
o ien al adqui eix o qa més impo ancia i disminueix l'endbmic ibe o-
mau i i. Finalmen , al Salsolo-Pegane um el g up de connexions ibb ic-
con inen al-o ien al és de mol el més impo an .
Jage ens eco da que, segons F ancini-Co i, una in asió de axons
u co-i anics cap a la península ibb ica ou ac ible a pa i del Miocb
supe io (c isi messiniana) i, sob e o , als pe íodes glacials eixu s i pos gla-
cials. Aques a in asió s'hau ia p odu'i pel camí del Saha a i ambé pel
no dmedi e ani i Eu opa cen al (Bolos 195
1).
Beug (1967) ha assenyala
<<un clima wu mii més ed pe o alho a més sec en elació a l'ac ual, que
no pe me ia la ida dels boscos lluny de la egió medi ehnia, de mane a
que aques s manca en a la da e a ase wü miana ins
i
o a 1'Espanya
me idional (dades de Menéndez Amo
&
Flo schü z 1963)~. B aun-Blan-
que i Bolos accep en ambé que és p obable que, <<a ce es bpoques del
Qua e na i, la e i able es epa sense a b es ha cons i u'i la clímax de
Sa agossau. L'ex ensió de la ege ació sil o-es epa ia a la Península possi-
blemen a iba a ésse mol conside able i no limi ada a aques a zona.
Bolos (1981) ha publica un mapa hipo b ic de la si uació du an la glacia-
ció wü miana al e q o ien al de la Península que mos a el domini de la
sil o-es epa en o es les zones in e io s, domini que p obablemen es man-
ingué almenys ins la i del Wü m. És mol possible que aques passa
es epa i es pe llongués mol més a les planes de 1'Eb e.
I
Les elacions
amb
al es e i o is
Jage (1 97 1) conside a la xe oga iga Ononido-Rosma ine ea com un ipus
de ege ació o igina a la egió ibe omau i anica, simila al mesqui e dels
Es a s Uni s i no d de Méxic; el Salsolo-Pegane um dels Moneg os pe -
any al cinyell semided ic d'd emisia he ba-alba; l'dg opy o-Lygeion al
cinyell de S ipa o ilis d'es epes seques sub opicals que coexis eixen amb
els boscos secs; 'i el Rhamno-Que ce um cocci e ae hu i e osum a les
o macions de coní e es que o men la on e a en e el bosc i el semidese
(pinyon-junipe a U ah, Ne ada i A izona, o a les o macions simila s del
Ma oc, Ci enaica, Ana olia, T anscaucLia, ins el sud del ~u kes6 i pa
de 1'1ndos i). Els diag ames omb o b mics de la zona de 1'Eb e enen sem-
blances, que B aun-Blanque i Bolos, Jiige , i Wal e han posa de elleu,
amb la egió d'Anka a (on es oben es epes de g amínies i d'A emisia),
86
J.
TERRADAS
Figu a
4.
Mínimes mensuals absolu es de la empe a u a de I'ai e a la Re ue a de Pina.
Les es acions El i E2, al ons d'una
al,
enen gene almen mínimes in e io s a les de d'E3 i
Lag aba (20-50 m pel damun de les p ime es).
Figu a
5.
Tempe a u es de l'ai e a les es acions El
(a)
i E3
(b)
exp essades en ho es de gela-
da (menys de
O
OC), de ed (de
O
a 5 "C)
i
de calo (més de 20 i de 30 OC), en mi janes decenals.

PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
87
C."
1
c,
O
-10
I............
A'S'O'N'D'G'F'M.A.M'J
'J
'A'
-1969 -1970-
Figu a
6.
Tempe a u es maxima i mínima de I'ai e i del sol a
10
i a
20
cm de oncki ia a les
es acions El (a), al ons d'un
al,
i
E3
(b),
al cim d'un u one adjacen .
So in , hom é la imp essió que s'ha u ili za la idea de clímax de o ma
in olun a iamen dogma ica, ins pe d e de is a aques es possibili a s i
caien en una concepció global es a ica i poc lexible &un enomen que és
essencialmen dinamic. La causa p incipal d'aques a si uació la obem,
sens dub e, en les eno mes llacunes de coneixemen de I'e oluciÓ his o-
ico-biogeog a ica de la ege ació, i en pa icula de la ege ació medi-
e ania. El de e minisme clima ic és, mani es amen , el que acos uma a
eni majo pes en les explicacions que es solen dona de la dis ibució de
les plan es, ins a l'ex em que es deixa massa en segon e me la p opia
dinamica de la elació clima-plan es com a p océs his o ic, o ins
i
o les
a iacions eda iques o l'acció di ec a de l'home, i pe descomp a les in e -
elacions bio iques. Aixi doncs:
a)
Adme em que som en p esencia d'un p océs dinamic (con igu ació del
paisa ge ege al) que segueix de p op un al e p océs dinamic (els can-
is clima ics).
b)
La opog a ia man é en cada momen una di e si a de opoclimes
que pe me en l'exis encia sinc onica de o macions ege als a iades sob e
pe i es dis ancies.
c)
L'ajus amen , en cada ins an , de la ege ació a les condicions clim&
iques igen s es a a pa i del
poo1
d'espkcies (i comuni a s) disponibles
en un en o n p ope , o a ian les a ees de dis ibució cons an men en
espos a als can is clima ics. El esul a és que la ege ació
és,
en cada mo-
men , en equilib i més o menys ines able espec e al clima ac ual, d'aco d
amb una his o ia p e ia de les oscil.lacions clima iques i paisa gís iques,
que ha deixa de e minades especies disponibles en un en o n accessible.
Aixi, pe exemple, quan les condicions són a o ables a l'alzina, aques a
s'imposa i condiciona o un ambien o es al, pe o si som o a dels lími s
88
J.
TERRADAS
de ole ancia de l'alzina, i si el pi és l'unic a b e p esen , aques domina a
en les comuni a s ela i amen més madu es, malg a el seu ca ac e pio-
ne . El pi, més ole an que l'alzina a l'eixu , pod a així juga un pape do-
minan en una ansició des d'un clima es epa i ed ins a un clima igual-
men a id pe o més empe a (medi e ani con inen al sec). L'alzina només
pod& a anqa si, ensems, augmen a la plu iosi a .
J.
hu i e a aguan a
més el ed que no pas el pi, i sopo a l'eixu millo que l'alzina, pe 6 asso-
leix cobe u es ebles i no és capaq de c ea unes e i ables condicions
o es als que s'imposin en l'o gani zació del sis ema i edueixin la impo -
ancia dels enomens de anspo la e al.
El econeixemen del enomen &in e sió po a necessa iamen a eco-
nkixe ambé el ca ac e mun anyenc de
J.
hu i e a i a elaciona amb-
dues coses. De e , o a la zona cen al de la dep essió es a ma cada pe
aques a in lukncia mun anyenca, mani es ada pe exemple pe la p eskn-
cia de
J.
hu i e a, S ipa lagascae (Bolos 1973), As agalus u olensis (Fon
i Que 1954), la molsa To ula dese o um (Casas 1970, 1975) o Sal ia o$
icinalis ssp. la anduli olia (Bolos, com. e b.).
J.
hu i e a es oba a la egió mol p e e en men en els sols p o unds i
uig dels essan s més denuda s, de sols guixencs esquelk ics. Aques és un
e ben conegu dels pagesos. En can i, al Sis ema Ibk ic i a 1'A las es oba
damun de sols o qa a ia s i, so in , ped egosos i di icils, e que ens
po a a pensa que l'espkcie no és necessa iamen mol exigen pel que a a
la p o undi a del sol, com ambé han assenyala Sébas ian (1965) i Sébas-
ian
&
Bagnouls (1959). Així, la p e e kncia pels sols p o unds a la dep es-
sió de lYEb e pod ia ésse un indici de que l'a b e hi oba di icul a s en el
subminis amen d'aigua, i només po iu e en zones més ele ades, amb
més p ecipi acions, o bé en aquelles que enen una apo ació la e al d'ai-
gua, sense en a pe 6 en les a ees d'acumulació de sals ni en els ind e s de
sols massa supe icials (i, pe an , amb poca capaci a pe emmaga zema
aigua). Donades les ca ac e ís iques de elleu del e i o i, sembla di icil de
compagina aques es limi acions eda iques amb un possible ca ac e acli-
macic~. De o a mane a, no sabem gai ebé es sob e el balanq híd ic dels
sols p o unds de les alls guixenques que són els que sembla p e e i
l'a b e. Pe dona supo a les nos es in e p e acions p esen em a la Figu-
a 7 un clima og ama en el qual es eu cla amen el ca ac e ex emós dins
el conjun de l'a ea de dis ibució de
J.
hu i e a.
Les ca ac e ís iques del elleu són semp e de e minan s en la dis ibució
de sals i nu ien s, pe o l'impac e en la ege ació és mol més mani es
a mesu a que augmen a l'a idesa del clima. L'es uc u a ca ena de les a-
les, desc i a abans, és un exemple ema cable de de e minisme de la ege-
ació pe aques s enomens eda ics. Les ca enes es epe eixen, o man un
mosaic que és aci1 de eu e en una escala de desenes o cen ena s de me-
es. En aques es condicions, és líci p egun a -se si, a la zona cen al de la
dep essió de l'Eb e, l'espai disponible pe una possible clímax o es al de
PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
89
200
P
Humid
(
Pinus ha,epensis
,
/
n.
Subhumid
Junipe us hu i e a
__--
/
/
Semia id
/
'
~ id
/
/
Saha ia
Figu a 7. Locali a s de
Junipe us hu i e a
i de
Pinus hulepensis
en el clima og ama &Em-
be ge , segons Quézel (1976) i Sébas ian (1965), lleuge amen modi ica . L'abscissa
(m)
és
la
mi jana de les mínimes del mes més ed. L'o denada és el quocien plu io e mic d'Embe ge ,
on
P
és la p ecipi ació anual (en mm)
i
M
és la mi jana de les maximes del mes més calid.
Obse i's l'a idesa ex ema de Sa agossa.
J.
hu i e a ó a gai e impo an , o si é gai e sen i ins i o pa la de clí-
max en un sen i con encional. En p ime lloc, el bosc no e a, en cap cas,
dens. D'al a banda, en l'ac ual paisa ge enen un pape mol impo an
espkcies que, com
L.
spa um o
A.
c is a um, són gipso-halo i s, i és mol
possible que mol s dels llocs ocupa s pe aques es espbcies, o pels con eus
que les han subs i u'i , no hagin es a mai massa adien s pe a un Rhamno-
Que ce um cocci e ae hu i e e osum, i en pa ni pe al p opi
J.
hu i e a.
No cal di que els sols salins dels ondals mai no han admks aques a mena
de ege ació. Finalmen , les c es es guixenques dels u ons ambé ebu gen
la sa ina. Pe desg acia, les dades his b iques no ens ajuden pe a a a deli-
mi a la posició i ex ensió de la comuni a més madu a. Els es imonis es-
c i s que coneixem de a
400
anys (Vila 1975) desc iuen paisa ges com els
que a ui eiem, i B aun-Blanque i Bolos ci en legislacions eudals del se-
gle
XIII
des inades ja a limi a l'explo ació &a b es i a bus s.
El pi blanc deu ha e ocupa ex ensions ela i amen impo an s a la
peninsula i al no d dYl$ ica, amb so abosc a iable. És pe ec amen possi-
ble que exis issin di e ses associacions e minals en les quals l'a b e domi-
nan os el pi blanc, en con a de c eences o qa popula i zades, i l'a ea del
eda de F aga i ol an s de Mequinenqa en pod ia se una mos a.
Si hi ha alguna excepció a la bhicamen co ec a opinió nega i a d'Hu-
gue del Villa sob e les es epes ibk iques, sembla logic busca -la jus amen
en aques es a ees de sols g isos, eduides en el conjun de la península pe o
p ou impo an s a la conca mi jana de lYEb e. L'ex ensió que p enen en
aques a egió algunes comuni a s dominades pe espkcies de ca ac e es e-
90
J.
TERRADAS
pa i és una al a dada en el ma eix sen i . Sols i lo a, en de ini i a, an
di icil de c eu e en l'exis kncia, a la egió, d'una clímax o es al, almenys
en un pe íode mol lla g de emps.
La mani es a con inen ali a de la plana és una esul an complexa: els
e ec es ela ius als mínims e mics p odu'i s pe l'es agnamen d'ai e ed
an del sol, és a di , la in e sió k mica p opiamen di a, són e o ~a s pe
l'exposició als en s (el
cie zo
en pa icula ). Ja hem di que la ci culación
d'ai e pe les alls dels ius i el encamen del elleu p obablemen o igi-
nen als ba ancs pe i k ics u bulkncies que impedeixen l'es agnamen ,
alho a que l'exposició al en és meno . Du an l'es iu, el en és un ac o
impo an en el balan~ híd ic, en augmen a l'e apo ació de la humi a
eda ica.
En el cas que ens ocupa, old íem comen a en aques pun el enomen
de l'endo e'isme ( egeu ambk Mon se a
&
Villa 1972). En p ime lloc,
la zona endo eica de la plana no é pe quk se la menys plujosa de la
egió que ens ocupa. Els e i o is ocupa s pe pinedes p esen en elleus
o encials pe quk es ac a de se es o essan s elaciona s amb un sis ema
lu ial o igina o a de la egió. Es po suposa que la zona endo eica es a
en eg essió pe l'e osió emon an dels o en s. De o a mane a, la signi i-
caci6 de l'endo e'isme en elació amb l'a idesa ambien al s'ha de ma isa
ambé si eco dem les conside acions de Qui an es (1965) e e en s a l'o i-
gen ca s ic de pa de les llacunes o a la o mació de glacis.
Assaig de sín esi
Pe acaba , p ocu a em de sin e i za b eumen o aques conjun de con-
side acions. Rema ca em en p ime lloc que una pa dels componen s del
paisa ge ege al de 1'Eb e e lec eix unes condicions mol eixu es i ma ca-
damen con inen als. Les semblances de esomia amb la ege ació que es
dóna en ind e s d'hi e ns mol més du s, pe o, només s'expliquen, al meu
pa e , si in e p e em la ege ació dels Moneg os com a un es igi d'un
clima passa més ed i an o més eixu que l'ac ual. El paisa ge de la zona
cen al, de subs a guixenc, oba ia el seu o igen en un pe íode es epa i,
de clima medi e ani a id ed (en la e minologia d'Embe ge ), que s'hau-
ia dona po se ja al Mioce, amb una o mació de sols g isos subded ics i
una o a explo ació, pe e osió, dels essan s. Desp és de di e ses luc ua-
cions pos e io s del clima, s'hau ia a iba a les condicions ac uals, de cli-
ma ma cadamen con inen al enca a, i ambé mol sec, pe o d'hi e ns no
an du s. En o aques emps, des d'alesho es, no c ec que la plana hagi
pogu eni gai e emps segui una cobe u a o es al densa i con ínua. Les
pe i es dimensions de les alls i la manca de ci culació supe icial d'aigua
an que els ons, quasi o l'espai de sols p o unds, inguin sols almenys
una mica sala s, a a o in -hi una comuni a pe manen d'aspec e es epa i
dominada pe g amínies pe ennes, p incipalmen
Lygeum spa um.
Les
I
PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
91
zones més baixes de les alls, amb p oblemes de o a salini zació i, ins i
o , d'inundació, po a ien el co esponen complex de comuni a s halo i-
les associa als g adien s edu~cs. A les o es ex e nes dels cinyells halo ils
s'hi de ien oba comuni a s d'a bus s ni o ils com A emisia he ba-alba,
que han es a mol a a o i s desp és pe la pas u a. Als u ons, els sols més
esquelk ics de ien po a les comuni a s més gipso iles i els més p o unds
adme ien ma olls com el omaní i, a les pa s més al es, s'hi eia el p opi pi
blanc com a a. El de e minisme eda ic dona a lloc així a un complex plu-
i essela en el qual és di icil de sabe que se ien les condicions mi janes i
no é mol sen i pa la de clímax o de ege ació zonal. Les comuni a s
més madu es d'aques complex es a ien dominades pe J. hu i e a, p op
del lími de la se a ole ancia híd ica, pe o ben adap a a les condicions
con inen als de la plana.
D'aques a mane a, segons la nos a in e p e ació, les o macions es epa-
ies, e o qades p obablemen pe la p esencia de g ans he bí o s, han
juga de semp e un pape més impo an del que els hau ia pe mb una
clímax de maquia ancada. B aun-Blanque i Bolos assenyalen que o a
pensa que, en les condicions clima iques ac uals, el Lygee o-S ipe um la-
gascae ha o ma amb el bosc acla i de Junipe us un mosaic ado nan les
cla ianes en e les sa ines i els a bus s semp e espaia sw. Jage ha insis i
ambé en que no o a co ec e de nega comple amen l'exis encia d'es e-
pes na u als de g amínies a la all de I'Eb e, ins i o
i
aques es coexis ien
amb un woodland sec, i que aques a coexis encia és, d'al a banda, la
o ma en que apa eixen habi ualmen les es epes, an a l'oes d'Ame ica
com a les egions ibe ica, medi e ania o ien al i del sud del Tu kes b.
A
més, amples zones de ien queda des o es ades als ondals salob osos
i
als
essan s més exposa s a l'e osió ocupa s pe la xe oga iga.
A la zona calca ia que en ol a el nucli guixenc, les ca ac e ís iques del
elleu i les ca enes de sols són ben di e en s. Els eplans i isu es de les
oques (es ac a d'un elleu mode adamen ca s ic com ja hem is ) in-
d ien p ou sol, i pe an humi a pe man eni una ege ació llenyosa que
pod ia amb més jus esa quali ica -se de maquia. Aques a maquia s'en i-
queix mol en especies e mo iles en baixa de la plana pels ba ancs que
po en a l'Eb e, 1'Alcanad e o el Cinca. De e , s'en a en un es a ge e mo-
medi e ani on oba íem pinedes ex enses amb so abosc dens domina pel
llen iscle. El pi blanc, d'una pa , é una ampla alencia ecologica i un
a anna coloni zado i helio il que no li pe me de compe i amb I'alzina,
que l'exclou de les ases inals de mol es successions; a més, el pi blanc
o ma cobe s poc densos que modi iquen poc o gens les comuni a s de
ma olls en les que s'es ableixen (no apo an es a llu quali icació i oso-
ciologica). Po se pe o aixo, aques pi ha es a una espkcie un xic menys-
p eada pels i osociolegs. No obs an , sabem que o ma l'es adi més madu
del bosc en bona pa de l'es a ge e momedi e ani no da ica, i c eiem
que aques és ambé el cas dels ma ges aba anca s de la plana als Mone-

92
J.
TERRADAS
MARROC
a
---
T all i is
a icula a
a
Comuni a s xe oaci n iques
9
Pinus halepensis
y-
Complex es epa i amb Lygeum spa um,
@
Junipe us phoenicee S ipa spp., A emisia he ba-alba, e c.
9
Oue cus ilex
V
Maquia de I'Oleo-Ce a onion
O
Ced us a lan ica
9
Q
Oue cus py enaica
i
0. íaginea
4
Junipe us hu i e a
9
Pinus syl es is
Junipe us communis ssp. nana
SISTEMA IBERIC
b
2000
-
-
-
-
-
-
- -
-
-
-
-
-
-
-
-
- -
-
- -
-
-
-
-
-
-
-
--
---
E
-
u
.-
-
ü
Dep essió de
I'Eb e
Figu a
8.
SB ies al i udinals compa ades. (a) T ansec e no d-sud del G an A las (Ma oc),
ideali za a pa i de dades d'Embe ge (1936).
(b)
Pe il gene ali za al Sis ema IbB ic, des de
la maquia li o al passan pe les planes de la dep essió de ]'Eb e ins a la Se a d'Albamcin.
El pa al.lelisme de les se ies, amb un de asa ge de 1000 m, és cla . Les planes de 1'Eb e ocu-
pen una posició simila a la dels al iplans a icans.
PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
93
g os
i
dels e i o is de Casp i Mequinensa. Les empe a u es massa edes
de l'hi e n l'obliguen a ugi de la zona d'ai e es agnan i e ugia -se als
ba ancs i elleus.
Les simili uds amb els paisa ges no da icans poden ajuda -nos a en en-
d e l'esquema gene al. Compa em a la Figu a
8
un ansec e gene ali za a
pa i de es ansec es conc e s i d'algunes desc ipcions dona s pe Em-
be ge (1932, 1936, 1939) pe als pisos al i udinals del Ma oc occiden al,
amb un segon ansec e, igualmen gene ali za , des del ma als Moneg os i
al Sis ema Ibe ic. Es ac a de posa de mani es algunes analogies in e es-
san s en e es a ges, amb un desplaqamen dels es a ges co esponen s en-
e un i al e ansec e d'uns mil me es. Al ansec e ibk ic, hom po eu e
que l'Oleo-Ce a onion li o al deixa pas cap a l'in e io a una maquia
amb pi blanc men e que l'alzina oman a les pa s més humides. Les pla-
nes de 1'Eb e an, en aques con ex , el ma eix pape que un al ipla com els
que obem al ansec e a ica. Pe damun , eapa eixen les pinedes i des-
p és l'alzina . Al Sis ema Ibe ic, desp és de l'alzina hi ha un es a ge de J.
hu i e a, com passa a l'A las, excep e a les zones més humides en que hi
obem caduci olis com Que cus py enaica i desp és Fagus syl a ica
(Moncayo), en unes si uacions compa ables a les que é Que cus aginea a
1'A las. Un da e e de pa al.lelisme el donen les comuni a s culminals
de coixine s espinosos (p ac icamen edu'i s a E inacea an hyllis al Sis e-
ma Ibe ic). Junipe us phoenicea no é no malmen , als paisa ges ibe ics, la
impo ancia que assoleix a 1'A las en alguns llocs, amb aspec e a bo i i o -
macions en pa c.
Els no ables pun s de con ac e que acabem d'esmen a , i en pa icula el
que es e e eix a les es epes
i
la sa ina, c ec que donen supo a una in e -
p e ació de la ege ació dels Moneg os basada, d'una banda, en la geomo -
ologia i les se es implicacions clima iques, i de l'al a en els sols. L'e olu-
ció del paisa ge ege al des del Mioc : ins a a ha comp es, p obablemen ,
di e sos p ocessos que, en ac ua alho a sob e la ege ació, li han acaba
donan unes ca ac e ís iques o sa peculia s. D'una banda, el clima gene al
ha so e can is en el sen i d'un a empe amen dels hi e ns des de la
da e a glaciació. Pe o la ci culació de l'ai e a associada al elleu, i es
dóna un o con as en e la plana, en la qual a l'hi e n s'hi immobili za
su in una capa d'ai e ed, i els ba ancs i alls lu ials, en qu : l'ai e
es a so mes a mo imen s u bulen s. A ui enca a, el p og és de l'e osió e-
mon an dels o en s a eduin l'ex ensió de les planes i a a o in , amb
l'a anq dels elleus o encials, el de la ege ació medi e ania.
L'acció de l'home ha es a con a ia a la maquia, pe 1'6s de biomassa
com a combus ible. A més, la pas u a ha a a o i les comuni a s ni o iles
semidese iques del Salsolo-Pegane um, en aixi a ansa els elemen s que
donen esomia es epica al paisa ge des de la plana cap a la pe ie ia. El
complex plu i essel-la de la plana, esidu di ec e d'un passa no gai e
llunya, s'hau ia aixi expandi en de imen de maquies i boscos. En els
94
J.
TERRADAS
da e s milelenis, l'ex ensió ela i a de la zona o es ada deu ha e conegu
algunes luc uacions, pe 6 can is clima ics i acció humana han ana ja
massa jun s pe quk poguem des ia una causes de les al es.
Em cal, i em plau, d'ag ai la lec u a de les p ime es e sions del manusc i a
O.
de Bolos
i
S.
Ri as Ma inez. Pos e io men , P. Mon se a ha e mol es sugge hncies aluoses que he
mi a d'ap o i a ins alla on n'he es a capaC. Finalmen ,
F.
Rodi ha millo a sensiblemen el
,
ex , amb una a enció o ~a supe io
a
l'exigible a un sec e a i de edacció.
Bibliog a ia
Beug, H.J.
1967.
P obleme de Vege a ionsgeschich e in ~udeu o~a. Be . Deu sch.
Bo . Ges.
80:682-689.
Bolos.
O.
de.
195
1.
Algunas conside aciones sob e las especies es epa ias de la Pe-
nínsula Ibé ica. An. J. Bo . Mad id
10:l-9.
Bolos,
O.
de.
1973.
La
ege ación de la Se e a Neg a de F aga. Mem. Acad. Cien.
A .
Ba celona
42: 269-3 13.
Bolos,
O.
de.
198
1.
El clima i la ege ació pos glacial als PaYsos Ca alans. T eb.
Ins . Ca . His . Na .
9:83-9
1.
B aun-Blanque , J.
&
Bolos,
O.
de.
1957.
Les g oupemen s égé aux du bassin
moyen de 1'Eb e e leu dynamisme. An. Es . Exp. Aula Dei
5: 1-266
Casas, C.
1970.
No ulae B yologicae. I. A ance sob e 10s es udios de la lo a b io-
lógica de Los Moneg os. Ac a Phy o axonomica Ba cinonensia
65-12.
Casas, C.
1975.
No ulae B yologicae. VIII. Conside aciones sob e el a ea de dis i-
bución y ecologia de
To ula dese o um
B o h. en España. Ac a Phy o axono-
mica Ba cinonensia
15:3- 13.
Ceballos, L.
1966.
Mapa Fo es al de España. Di ección Gene al de Mon es, Caza
y
Pesca Flu ial. Minis e i0 de Ag icul u a. Mad id.
C.S.I.C.
1968.
Mapa de 10s suelos de España. Mad id.
C.S.I.C.
1970.
Mapas de suelos de las p o incias de Za agoza, Huesca y Log oño.
Ins i u o Nacional de Eda ologia y Ag obiologia J.M." Alba eda. Mad id.
Du igneaud, P.
&
Denaeye De Sme , S.
1966.
Accumula ion de sou e dans quel-
ques espbces gysophiles d'Espagne. Bull. Soc. Roy. Bo . Belgique
99:263-269.
Du igneaud, P.
&
Denaeye De Sme , S.
1968.
Essai de classi ica ion chimique
(élémen s miné aux) des plan es gypsicoles du bassin de 1'Eb e. Bull. Soc. Roy.
Bo . Belgique
101:279-29
1.
Embe ge , L.
1932.
Reche ches bo aniques e phy ogéog a iques dans le G and
A las o ien al. Mem. Soc. Sci. Na . Ma oc
33: 1-49.
Embe ge , L.
1936.
Rema ques c i iques su les é ages de égé a ion dans les mon-
agnes ma ocaines. Bull. Soc. Bo . Suisse
46: 614-631.
Embe ge , L.
1939.
Ape ~u géné al su la égé a ion du Ma oc. Ve o . Ins . Géo-
bo . Rübel Zü ich
14:40- 157.
PAISATGE VEGETAL DELS MONEGROS
95
Folch, R. 1976. El poblamen ege al de les coma ques li o als comp eses en e el
Coll d'Al o~ja i 1'Eb e. Tesi doc o al. Uni e si a de Ba celona.
Fon i Que ,
P.
1954. La ege ación,
Zn:
M. de Te án (ed.) Geog a ia de España y
Po ugal, ol. 2. Mon ane i Simon. Ba celona. pp. 145-27 1.
Hugue del Villa , E. 1925. A ance geobo anico sob e la p e endida es epa cen al
de España. Ibé ica (To osa) 13 (576): 281-283; 13 (577): 297-302; 13 (579):
328-333; 13 (580): 344-350.
Jage , E.J. 197 1. Die P lanzengeog aphische S ellung de iiS eppenn de ibe ian
Halbinsel. Flo a
60:2 17-256.
Liso, M.
&
Ascaso, A. 1969. In oducción al es udio de la e apo anspi ación y
clasi icación climá ica de la cuenca del Eb o. An. Es . Exp. Aula Dei, 10.
Ma gale ,
R.
1974. Ecologia. Omega. Ba celona.
Masalles,
R.M.
1979. Es udis sob e la lo a i la dinamica de la ege ació a la Con-
ca de Ba be a. Tesi doc o al. Uni e si a de Ba celona.
Menéndez Amo , J.
&
Flo schü z, T. 1963. Su les élémen s s eppiques dans la é-
gé a ion qua e nai e de 1'Espagne. Bol.
R.
Soc. Esp. His . Na .
(G)
6 1
:
12 1
-
133.
Mon se a , P. 1966. Vege ación de la cuenca del Eb o. Publ. Cen . Pi . Biol. Exp.
1:l-22.
Mon se a , P. 1984. Els ecosis emas pas o als. Quade ns d'Ecologia Aplicada.
7:7-29.
Mon se a , P.
&
Villa ,
L.
1972. El endemismo ibé ico. Bol. Soc. B o e iana 46:
503-527.
Quézel, P. 1976. Les o & du pou ou médi e anéen. In: Fo e s e maquis médi-
e anéens: écologie, conse a ion e aménagemen . No es echniques du MAB,
2. Unesco. Pans. pp. 9-33.
Qui an es, J. 1965. No a sob e las lagunas de Buja aloz-Sás ago. Geog aphica
12:30-34.
Qui an es, J. 1978. Es udio sedimen ológico y es a ig á ico del Te cia io con inen-
al de 10s Moneg os. Ins i ución Fe nando el Ca ólico (CSIC) de la Dipu ación
de Za agoza. Za agoza.
Ri as Ma inez, S. 1964. Esquema de la ege ación po encial y
su
co espondencia
con 10s suelos en la,España peninsula . An. Ins . Bo . Ca anilles 22:341-405.
Sébas ian, C. 1965. Ecologie des gene ie s au Ma oc. Bull. Soc. Sci. Na . Phys.
Ma oc 45:49-109.
Sébas ian, C.
&
Bagnouls, M.F. 1959. Condi ions clima iques du gene ie de Phé-
nicie e du gene ie hu i e e au Ma oc. Bull. Soc. Sci. Na . Phys. Ma oc
39:42-58.
Te adas, J. 1973a. Obse aciones lo ís icas en Los Moneg os. Ac a Phy o axono-
mica Ba cinonensia 12: 1-9.
Te adas,
J.
1973b. Clima y economia híd ica en comunidades ege ales de Los
Moneg os. Tesi doc o al. Uni e si a de Ba celona.
Vila, M.A. 1975. Els i ine a is d'He nando Colón pe Ca alunya. 1519. Miscel.18-
nia Pau Vila. Ba celona.
Wal e , H. 1976. Conside acions ecologiques sob e les condicions de ege ació a la
conca de 1'Eb e.
In:
H.
Wal e , Vege ació i Climes del Món. Depa amen de
Bo anica. Uni e si a de Ba celona. Ba celona. pp. 209-2 18.
Manusc i ebu el 19 de desemb e de 1985.