Population geography : progress and prospect : Ressenyes

RESSENYES Los ocho ensayos que componen este volumen, casi todos publicados previamente, aunque revisados para esta edición, plantean el marco analític0 del proceso urbano capitalista (<<The Urban Process under Capitalism: A Framework for Analysis,, cap. I), la geografia de la acumulación capitalista (aThe Geography of Capitalist Accumulation: Toward a Reconstruction of the Marxian Theory)), cap. 2), el papel hegemónico de las instituciones financieras en el proceso urbano (c(Class-Monopoly Rent, Finance Capital, and the Urban Revolution>>, cap. 3), la renta del suelo (aLand Rent under Capitalism,,, cap. 4), la teoria de la diferenciación residencial (<<Class Structure and the Theory of Residential Differentiation*, cap. 5), el papel de 10s movimientos urbanos (c<The Place of Urban Politics in the Geography of Uneven Capitalist Development)>, cap. 6), la ideologia del planeamiento (<<On Planning the Ideology of Planning*, cap. 7). El ultimo capitulo (c<The Urbanization of Capital,, cap. 9) es una síntesis. Destacan 10s dos ensayos nuevos. El capitulo seis es una reacción al creciente consenso sobre la imposibilidad de incorporar las políticas urbanas en la teoria marxista de la acumulación. Harvey rechaza esa posición y reclama la consideración de las condiciones geográficas en el análisis de las luchas urbanas. Cada región urbana tiene sus propias tradiciones respecto al comportamiento del mercado de trabajo, a las formas capitalistas de actuación, a las alianzas de clase, etc. Todo esto que se ha producido bajo condiciones capitalistas puede convertirse, en un momento determinado, en una barrera para el capitalismo. En esta contradicción esta la posibilidad de desarrollar un movimiento~revolucionario. En el capitulo final sobresale el tratamiento de la ciudad keynesiana y de las posibles estrategias de supervivencia para la ciudad poskeynesiana. Luz Marina Garcia Herrera PACIONE, M. (ed.) (1986); Population Geography; Progress and Prospect, Croom Helm, London, 322 pp. La geografia de la població és una Brea d'estudi emergent dins del món acadbmic anglosaxó. Aquesta afirmació, si la considerem des de criteris de producció editorial, té una senzilla via de confirmació: la publicació de llibres o d'articles sobre la globalitat de la mat2ria. Una publicació amb dates preferentment distribui'des a la fi dels setantes i al llarg dels vuitantes. Des de la primerenca aparició de l'article del Trewartha, <<A Case for the Geography of Population~ (1953), i dels llibres de W. Zelinsky, 1965, Introduction to population geography o de J.I. Clarke, 1965, Population Geography, molt probablement aquesta Brea no havia rebut un tractament tan extensiu i intensiu alhora com l'ara esmentat. Vull tornar a subratllar la meva referbncia a treballs de conjunt i no a la producció especialitzada sobre temes ja convencionals. És l'aparició, entre altres, d'obres col.lectives com l'editada per Clarke, 1984, Geography and Population o individuals com Theoretical Population Geography (1982) de R. Woods, 1982. També són les ressenyes sobre els estudis de població a Progress irz Human Geo- ,qraphy, redactades, per exemple, pels DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 dos autors anteriors. En definitiva, una efervescencia a la qual, fins i tot, no ha estat aliena la geografia hispanica: un monografic de la revista Estudios Geográficos de l'any 1985 n'és testimoni. 6s dins d'aquest clima que, al meu parer, cal integrar l'aparició, l'any passat, del llibre Population Geography: Progress and Prospect, editat per Michel Pacione a la col.lecció ccProgress in Geography),, de I'editorial Croom Helm, objecte d'aquest comentari. No és facil, per a qui escriu aixb, donar les raons de l'atmosfera només esbossada. Fins i tot, hom podria admetre que la percepció ha estat un xic exagerada, vel.le'itats del ccprime facie,,. La presencia a les llibreries de cinc treballs generals en el termini de quatre anys no justificaria parlar d'una primavera.. . Tot i així, la consideració de I'editor sembla compartir la mateixa opinió: <(Recent developments in population geography have mirrored trends in the discipline as a whole*. Opinions o arguments d'autoritat, els motius intel.lectuals i sociolbgics seran, de moment, un tema pendent. Més enlla de la vessant editorial, l'afirmació de la primera línia vol recordar la configuració dins del coneixement geografic general, des dels anys cinquanta, d'una nova branca adreqada a I'estudi de la població i caracteritzada per la seva perspectiva espacial i, en conseqübncia, de les seves connexions amb el medi. Es amb aquest escenari com a rerefons que l'obra editada per Pacione es presenta com una mena de signe de vitalitat d'aquesta subdisciplina en el present, tot introduint les perspectives de futur, un balanq i un estat de la qüestió motivadors de la lectura de poc més de tres-centes pagines. Un conjunt d'onze professors d'universitats britaniques i nord-americanes, amb presbncia majoritaris dels primers, integrats a Departaments de. Geografia, llevat de dos, són els autors dels deu capítols de Population Geography: Progress and rosp pec t. Al llarg d'aquests, un bon seguit de temes relacionats amb la geografia de la població són abordats. La distribució dels capítols segueix una clara progressió quant als Ambits tematics. Així, fins al cinque són forqa independents. R.I. Woods, de la Universitat de Sheffield, obre el llibre amb c<Theory and Methodology in Population Geography,,, on revisa les definicions sobre l'objecte i abast de la matbria, els seus requeriments tebrics i les orientacions metodologiques existents. J.C. Dewduey, de la Universitat de Durham, i D. Rhind, de la de Londres, aborden les característiques dels censos britanics i nordamericans, mitjanqant un estudi comparat, al capítol segon. <<Fertility Patterns in the Modern World,, -el tercerha estat redactat per J. Coward, de la Universitat de 1'Ulster. El seu objectiu és I'examen dels models de distribució de la fecunditat a diferents escales geografiques. En primer lloc, mundial, i després, a les illes brit8niques. Amb una aproximació semblant, P. Curson, de la Macquarie University, tracta de la mortalitat, si bé pren com a punt de partenqa les aportacions de la geografia medica. Al capítol cinque, ccGovernment Population Policiesa, I. Thomas, de la Universitat d'East Anglia, examina les relacions entre investigació en població i formulació de politiques. Explícitament, considera les aportacions dels estudis geografics. Teoria, política de població, fecunditat, mortalitat, fonts-estadístiques. Hi manca, és clar, el component migratori. Quatre capítols hi van destinats. Indica- RESSEN dors, al cap i a la fi, del seu estudi preferencial per la geografia. (dnternational Migration: a Spatial Theoretical Approach,,, de J. Salt, de la Universitat de Londres -sise capítol-, s'ocupa de les contribucions de I'analisi espacial a la migració internacional, sia dels moviments voluntaris per motius laborals, sia dels involuntaris dels refugiats. E!s corrents migratoris al Tercer Món són el tema de J. Gugler, de la Universitat de Connecticut, particularment les migracions ruralurbanes. El fenomen de la contraurbanització (counterurbanisation) a les societats capitalistes occidentals és abordat per A.J. Fielding, de la Universitat de Sussex, al capítol vuitb. Al següent, M. Cadwallader, de la Universitat de Wisconsin, s'acosta al tema ((Migration and Intra-urban Mobility*, on revisa les propostes teoriques i metodologiques de la literatura recent sobre les migracions interregionals i els canvis residencials dins de les ciutats. El darrer capítol -des&- significa una nova inflexió tematica en oferir els desenvolupaments en models formals de població amb component espacial, els quals són utilitzats per realitzar previsions demografiques regionals. El seu redactor és P. Rees, de la Universitat de Leeds. Aquesta visió panoramica sobre I'estructura i el contingut del llibre justifica el seu interbs com a text de revisió, com una mena d'auditoria intel.lectua1 del camp d'estudi. Hi ha, pero, una mancanFa, que després de girar la darrera pagina és gairebé perplexitat: la interacció població i medi físic. ¿No és també un ambit de la geografia de la població? La pressió del poblament sobre els recursos, particularment sobre les terres de conreu, és un dels orígens de la desforestació patida 'YES a determinades arees, per exemple, de 1'~frica Subsahariana, per esmentar un problema central ara i avui. De tota manera, els treballs aplegats són, en la meva opinió, un bon testimoniatge dels límits i de les possibilitats de la matkria. El llibre, de fet, deixa el lector davant dues geografies de la població. En aquest sentit, I'obra col.lectiva assoleix un grau d'homogenei'tat qua cal qualificar com a positiu. És al conjunt de capítols sobre migració on s'ofereix una tasca més consolidada. L'estudi dels moviments de població ha estat una area conreada per un bon ventall de disciplines socials i la geografia hi ha participat des d'antic. El debat apunta, aleshores, als marcs tebrics utilitzats per fixar els factors determinants. Hi ha la introducció de nous problemes, com l'estudi dels refugiats, proposat per J. Salt; la crítica als enfocaments d'escala macro i un acostament als comportaments individuals, interpretats sota els criteris de la teoria migratoria del capital humi, segons la proposta de Cadwallader; la utilització de la geografia de la producció i de la divisió espacial del treball per explicar el corrent de contraurbanització, per Fielding, entre altres aspectes. L'estudi de les migracions, en definitiva, ha estat una terra comuna, amb una forta empremta de la cibncia regional, i així resta pal& amb la revisió critica dels models neoclassics que la van nodrir. Les noves vies se n'allunyen, pero hi comparteixen un interks pel pla conductual o exploren nivells més estructurals, com en el cas de Fielding. L'excepció n'és la migració internacional, on J. Salt clou I'article amb un <(no hi ha teoria espacial coherent,,, fruit de les característiques peculiars d'aquests moviments, poc assimilables a les migracions internes. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 Són la fecunditat i la mortalitat, conjuntament amb les previsions, I'altra geografia de la població; particularment, els dos primers temes. La dificultat rau en la capacitat del factor espai per explicar el comportament reproductiu o el risc de morir. ¿Podem connectar la localització residencial amb un determinat nivell de fecunditat o de mortalitat?; heus aquí el nus del problema. La representació cartografica és sempre possible i, en conseqiiencia, I'estudi d'associacions. Perb una major ambició explicativa desemboca en interrogants. A més a més, caldria afegir-hi, el risc de la fal.lhcia ecolbgica sempre hi planejaria pel damunt. L'assaig de Woods tradueix, en la meva opinió, aquesta conscikncia d'una geografia de la població sense una personalitat autonoma. Les diferencies respecte a disciplines afins (<arc exceptionally blurred,,, escriu. Les seves propostes són variades. En primer Iloc, una concentració sobre els temes clau, és a dir, la variació espacial de les estructures, la fecunditat, la mortalitat i la migració de les poblacions. En segon lloc, un major us de les tkcniques demografiques. Gs així que la contribució dels gebgrafs s'adreqaria a la construcció d'una teoria totalitzadora de la migració, de les variacions regionals de la distribució de les variables i de la seva historia i, finalment, de la confecció de bancs de dades i I'aplicació de metodes de projecció. No cal dir que aixb són desiderata, i les pagines posteriors, tot i que poden donar fe de vitalitat, també fan paleses les desigualtats en els avenqos. Els estudis de població tenen obstacles, tant empírics com teorics. En aquest sentit, la geografia és dependent d'un garbell de problemes comuns a altres matkries. Els més centrals són els derivats de l'estructura de les fonts i de la seva presentació que, molt sovint, fan difícil adoptar una bptica d'analisi adient. També hi ha la dificultat de combinar una explicació d'una acció col.lectiva resultant de comportaments individuals sota les corresponents restriccions estructurals. La introducció del criteri locacional o residencial, tot i que hi afegeix una nova perspectiva, compta amb I'efecte del seu propi contingut social (a més del físic), interactuant amb altres vessants del mateix caire. Tal vegada sigui en I'estudi del comportament migratori on més ha estat possible avanqar, sota el domini del paradigma neocl8ssic, a I'hora de destriar el pes de factors determinants. En altres terrenys, sembla més adient reproduir aquella frase cartografica antiga escrita sobre els espais no explorats encara: ((aquí hi ha dracs*. Population Geography: Progress and Prospect ofereix, en definitiva, una panoramica de I'estat de la recerca dins d'aquest ambit de la geografia humana. Així, malgrat no ésser estrictament un manual, la seva consulta pot resultar profitosa no sols per al professor o investigador en aquest terreny, sinó també per a Pestudiant avanqat que cerqui nous coneixements i informacions sobre geografia de la població. F. Murioz Pradas FERRAS, R. (dir.) (1986); Esparial EspagnelSpain, Fayard-Reclus, Paris, 95 PP. Este atlas de España del geógrafo francés Robert Ferras ofrece una atractiva e