Josep Iglésies i Fort, "un excursionista de la vella escola" (1902-1986)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOCRAFICA 13, 1988 pp. 93-101 Josep Iglésies i Fort, <<un excursionista de la vella escola* (1902-1986) Ignasi Cuadros i Vila* Antoni Duri i Guimeri* Résumé / Abstract / Resumen / Resum L'excursionisme scientifique a été un agent de grande valeur dans le processus de renouvellement de la géographie catalane au xxe. sitcle. Par leur affinité d'objectifs et de méthodes, les courants possibilistes francais ont trouvé dans ce mouvement social une atmosphtre favorable ?i leur diffusion. Josep Iglésies a &té sans doute une des personnalités les plus remarquables parmi les géographes catalans formés dans les milieux excursionistes. Cet article rappelle les traits principaux de sa biographie et de sa pende. Dans l'oeuvre d71glésies on doit souligner son travail sur la démographie historique ainsi que les études locales. Mais ce que l'on doit surtout remarquer est son esprit civique qui l'a amené ?i soutenir de trts nombreuses initiatives dans cette difficile période de consolidation de la géographie catalane. Scientific hiking has been a valuable agent in the renewal of the geography in Catalonia in the xx century. French possibilist approaches -because of their objectives and goalsfound an adequate social atmosphere for their expansion in that movement. Josep Iglésies was one of the most outstanding geographers trained in the hiking environments. This paper reflects the main features and * Departament de Geografia. Universitat Autonoma de Barcelona. 93 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 events of his biography and thought. We could point at the exhaustive work in historical demography as well as in local and county studies. Nevertheless, the most remarkable feature of his personality was his high civic spirit that led him to foster so many interesting projects in a very much difficult period of the Catalan geography. * * :b El excursionismo científic0 ha sido un agente de gran valor en la renovación de la geografia en Cataluña durante el presente siglo. Las corrientes posibilistas francesas, por sus objetivos y métodos afines, encontraron en este movimiento social un ámbito adecuado para su difusión. Josep Iglésies ha sido sin duda una de las personalidades mis destacadas entre 10s geógrafos catalanes formados en 10s ambientes excursionista~. Este articulo quiere recordar 10s principales rasgos de su biografia y su pensamiento. De la obra de Iglésies destaca la incansable labor dedicada al campo de la demografia histórica, asi como a 10s estudios de ámbito comarcal y local. Pero, sobre todo, su figura se caracteriza por un elevado espiritu cívico que lo llevo a impulsar tantas iniciativas en este período difícil de consolidación de la geografia catalana. * * :li L'excursionisme cientific ha estat un agent de gran valor en la renovació de la geografia a Catalunya durant el segle present. Els corrents possibilistes francesos, pels seus objectius i mktodes afins, trobaren en aquest moviment social un ambit adequat per a la seva divulgació. Josep Iglésies ha estat, sens dubte, una de les personalitats més destacades entre els geografs catalans formats als ambients excursionistes. Aquest article vol recordar quins han estat els principals trets de la seva biografia i el seu pensament. De l'obra d'Iglésies en destaca la incansable labor dedicada al camp de la demografia histbrica i als estudis d'ambit comarcal i local. Pero, sobretot, la seva figura es caracteritza per un elevat esperit cívic, que el porta a impulsar tantes iniciatives en aquest període difícil de consolidació de la geografia catalana. L'excursionisme cientific ha estat un agent de gran valor en la renovació de la geografia de Catalunya durant el segle present. Els corrents possibilistes francesos, pels seus objectius i metodes afins, trobaren en aquest moviment social un hmbit propici per a la seva difusió. Josep Iglésies ha estat, sens dubte, una de les figures més destacades entre els geografs catalans formats JOSEP IGLOSIES I FORT als ambients excursionistes. De l'obra d'Iglésies en destaca la incansable labor dedicada als estudis comarcals i locals i en el camp de la demografia historica catalana. El seu esperit cívic el dugué a impulsar nombroses iniciatives al llarg de la seva vida, en un període ple de dificultats per a la continultat de la geografia catalana. La seva condició d'autodidacta i de seguidor incondicional de la geografia regional francesa, i també la d'excursionista per vocació i enamorat de la seva terra, són elements claus per definir el pensament geografic de J. Iglésies. Nascut a Reus el 9 de setembre de 1902, Josep Iglésies era fill d'un petit industrial textil. Ja des de la infantesa visqué immers en l'ambient cultural d'una ciutat amb una empenta i una projecció capdavanteres, en una epoca de desenvolupament industrial, d'esclat del moviment obrer i de desvetllament de l'esperit nacionalista. Estudia el batxillerat a I'Institut General i Tecnic de Reus, on se li va despertar l'interes per les coses i pels homes de l'entorn de la seva ciutat. El seu pare, ja des de l'adolescencia, l'introdueix en els cercles del Centre de Lectura de Reus, que era el principal focus de vida cultural i associativa. Dins d'aquesta entitat forma part de la secció excursionista, cosa que el porta a recórrer assíduament les muntanyes del sud de Catalunya. És justament en aquests anys que s'introdueixen, per mitja de l'excursionisme, els nous corrents geografics, revalorant així el paper d'aquesta disciplina, que tenia una representació escassa en l'ensenyament universitari. Als setze anys es desplaqava a Barcelona per cursar estudis de dret, que va abandonar i no acaba fins anys després, i va iniciar els de direcció d'indústries textils (1920-1923) a la Universitat Nova, creada per la Mancomunitat de Catalunya. Fou aqui on va coneixer Maria Fontsere -filla de l'eminent físic i meteoroleg catala Eduard Fontsere amb qui es casa el 1930, i que es convertí en la seva col.laboradora permanent en l'elaboració de treballs. Va ser aqui, també, on entra en contacte amb Pau Vila, llavors professor d'aquest centre, que seria l'introductor principal dels nous corrents geografics francesos a Catalunya. Fruit d'aquesta relació, que continua als ambients excursionistes (sobretot al Centre Excursioniste de Catalunya, que comenqa a freqüentar en la seva epoca d'estudiant a Barcelona), neix en bona part la seva vocació com a geograf. Sense haver-se deslligat mai de la seva ciutat natal, Iglésies va anar a viure a la Riba, que tenia una important activitat industrial, i es féu carrec de la indústria familiar. El 1931, amb la proclamació de la República i l'establiment de la Generalitat, va formar part, com a membre i secretari, de la Ponencia per a 1'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya que el govern catala havia constitui't. El projecte s'enllestí l'any següent. L'any 1935 va participar en la fundació de la Societat Catalana de Geografia, filial de 1'Institut d'Estudis Catalans, DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13. 1988 la qual es creava a proposta del doctor Fontserk. Iglésies forma part de la Junta directiva juntament amb Pau Vila i amb Lluis Solé Sabarís. En una de les primeres accions, Iglésies, Fontser6 i Vila van visitar el ministre d'Educacio, Marcel.lí Domingo, quan aquest es trobava a Barcelona, i li proposaren un programa d'estudis per introduir la geografia a la universitat. Aquest pla no va reeixir. La guerra esclata quan es projectava una sortida conjunta amb membres de 1'Associació de Geografs Francesos i de 1'Institut de Geografia de la Universitat de Paris, presidit per Emmanuel de Martonne, que no es va poder dur a terme. Els anys de confrontació i de revolució social els va passar participant activament en la vida pública, fins que va ser cridat a files. La seva producció s'atura, a excepció de la col.laboració amb Fontser6, en la redacció del llibre Elements de Geografia (1938), primer manual en catala dirigit especialment a les escoles secundaries. El 1939 s'instal.la definitivament a la torre modernista del passatge de Permanyer de Barcelona. Amb la postguerra vingué la clausura de moltes institucions, com la mateixa Societat Catalana de Geografia, alhora que s'exiliaren els principals geografs: Vila, Huguet del Villar i d'altres. En aquests moments difícils, Iglésies va voler acollir a casa seva, com a secretari de l'entitat, les activitats de la Societat. Aquesta situació es perllonga entre 1947 i 1963, període en qui? es pronunciaren nombroses conferkncies i es mantingué així la vida del centre. A causa d'unes operacions quirúrgiques, va haver de deixar les excursions, i emprengué la seva recerca als arxius. Es va dedicar a l'estudi de la histbria de la geografia, i va treure a la llum, el 1949, les obres dels jesui'tes Pere Gil (1551-1622) i Mateu Aymerich (1715-1799). L'any 1950, seguint l'esperit de l'excursionisme científic, convoca amb Joan Mercader i d'altres la primera Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, a Martorell (Barcelona), iniciativa que ha tingut continultat fins al moment present i ha estat un punt de contacte entre el món universitari i els dels estudiosos afeccionats. També en aquest temps inicia els treballs de demografia, amb l'obra Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVZ (1957), que el va dur a l'ambiciosa tasca d'anar ordenant, anotant i publicant la practica totalitat dels censos antics i moderns realitzats a Catalunya. En destaquen, entre d'altres, La població catalana al primer quart del segle XVZII (1959) i El cens del comte de Floridablanca (1969). A partir de 1958 i fins al 1974, es va incorporar al consell de redacció de la Geografia de Catalunya, obra col.lectiva de geografia regional, cabdal en el desenvolupament de la geografia catalana. Hi treballi al costat d'antics col.legues, entre els quals hi havia Lluis Solé i Sabarís i Pau Vila (retornat de JOSEP IGLeSIES I FORT l'exili en aquesta epoca), i els també destacats Joan Vila i Valentí i Salvador Llobet. La seva aportació va ser notable: va redactar les monografies de diverses comarques del sud de Catalunya i alguns capítols tematics, com els de la població i d'historia de les delimitacions territorials. El 1958 ingressa com a membre numerari de la Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona, amb la presentació, dos anys més tard, del notable estudi El movimiento demográfico en Cataluña durante 10s últimos cien años (editat el 1961). Dins d'aquesta entitat va continuar aquests treballs, i també hi exerci de bibliotecari. El 1963, després de 29 anys de secretari de la Societat Catalana de Geografia, deixava el carrec, tot i que exerci com a president entre 1970 i 1972, i col.labora assíduament amb l'entitat. Fou també patró de diverses fundacions culturals: l'any 1964 impulsava la Fundació Salvador Vives i Casajuana, amb la voluntat d'ajudar la cultura catalana, i en fou secretari fins al 1981. Entre 1964 i 1965 aparegueren també els seus dos volums de l7Encicloptdia de I'excursionisme, i a partir de 1969 va col.laborar, amb nombrosos articles, en la Gran Encicloptdia Catalana. Amb la fi de la Dictadura als anys setanta, les entitats en que participava Iglésies prengueren un nou impuls. Va sentir un interes especial per continuar els treballs de demografia historica i pel posible restabliment de la Divisió Territorial de 1932, temes sobre els quals escriví nombrosos articles d'opinió i de divulgació. Publica, a més, diversos llibres, com ara les biografies de Pau Vila (1981) i d'Eduard Fontsere (1983). L'any 1979 va ser escollit membre numerari de 1'Institut d'Estudis Catalans, i en fou el representant, fins a la seva mort, a la Junta directiva de la Societat Catalana de Geografia. En aquests anys també arribaren els reconeixements per la seva tasca i el seu civisme: hi destaca la Creu de Sant Jordi, maxima distinció de la Generalitat de Catalunya (1983). Els darrers dies de la seva vida els va passar treballant en la publicació de tots els censos de Catalunya. Morí la nit del 17 al 18 de novembre de 1986, després d'una jornada dedicada a l'edició d'un cens de finals del segle xv. PENSAMENT I OBRA L'obra geografica de Josep Iglésies s'ha d'entendre sobretot per la seva vinculació amb l'excursionisme catala, amb el qual ell mateix s'identificava. Aquest important moviment social, fruit de l'esperit que es desperta en el segle XIX amb la Renaixenqa, propugnava el descobriment científic i cultural del país. Les entitats excursionistes van desenvolupar seccions tan diverses com les de geografia, de ciencies o d'historia, suplint així les endarrerides ins97 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 13,1988 seva influencia. Dins d'aquest ambient també es mogueren d'altres geografs catalans durant la primera meitat del segle: Fontsere, Vila, etc. Amb la publicació de guies excursionistes, de monografies comarcals i de biografies d'excursionistes celebres, i amb abundants conferencies i cursets; animava constantment al coneixement i al contacte amb la realitat catalana. Aquest contacte, Iglésies l'havia establert amb les seves constants sortides per les terres de Catalunya. En aquesta línia, les assemblees intercomarcals tingueren el seu impuls, i el resultat en va ser l'aparició de nombrosos centres d'estudis locals i de biblioteques, i la unió d'esforqos de molts estudiosos afeccionats. D7aquesta manera s'ajudava a reconstruir el teixit de la societat catalana, a la vegada que s'intentava que els universitaris intervinguessin en aquesta tasca de divulgació. L'obra col.lectiva Geografia de Catalunya (1958-1974) va ser la culminació d'un període marcat per la influkncia francesa, alhora que reafirmava la divisió del territori en comarques, com ell sempre havia defensat. El reconeixement d'aquesta divisió com a base administrativa s'ha plasmat el 1987 amb el seu restabliment parcial per l'actual Parlament autonom. Respecte dels treballs de demografia historica, la seva tasca ingent ha estat aprofitada per a molts estudis posteriors, sobretot per la gran quantitat de material que aporti. Finalment cal dir que els nous corrents de la geografia arribaren quan Iglésies ja era d7edat forqa avanqada, i ell va saber deixar el lloc a les noves generacions de geografs formats ja a la Universitat. Pero aixo no el va detenir en la seva empenta, i treballa perquk a Catalunya els afeccionats a la geografia, els erudits locals i els universitaris trobessin punts de contacte i de dialeg. BIBLIOGRAFIA DE JOSEP IGLESIES CITADA (1927) <<El paisatge i la vida a la vall del riu Brugent. Per l'estudi geografic de les serres de Pradesa. RCL 171, juliol. (1930) Delimitació del Camp de Tarragona. La font historica en la demarcació de les comarques catalanes. Llibreria Nacional i Estrangera, Reus, 116 pp. (1938) Elements de Geografia (col.laboració amb FONTSER&, E.) Gustau Gili, Barcelona. (1948) Assaig sobre I'extensió de la comarca d'lgualada (Estudis Comarcals), Igualada, 180 pp. (Peu d'impremta de 1938.) (1950) aíndex elemental de materies i punt de vista geogrifics per a facilitar l'estudi d'una localitat catalana,,, Acras y comunicaciones de la I." Asamblea Intercomarcal del Penedks y Conca d'ddena, Martorell, pp. 33-68. (1957) Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI, Fundació Josep Massot i Palmés i Societat Catalana de Geografia, Barcelona, 32 pp. (1958) Geografia de Catalunya, vol. I (col.laboració), vol. I11 1974 (col.laboració), AEDOS, Barcelona. JOSEP IGL~SIES I FORT (1959) La població catalana alprimer quart del segle XVIII. Josep Massot i Palmés i Societat Catalana de Geografia, Barcelona, 46 pp. (1961) <<El movimiento demográfico en Catalufia durante 10s dltimos cien anosx, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona XXXIII, pp. 317-435. (1964) Enciclopt?dia de l'excursionisme, Dalmau, Barcelona, 1964-1965, 2 vols. (1966) La realitat comarcal a Catalunya (Assaig sobre el concepte de comarca), Bruguera (Quaderns de cultura 14), Barcelona, 112 pp. (1967) La divisió comarcal catalana. Bruguera (Quaderns de cultura 23), Barcelona, 112 pp. (1968) La crisi agraria de 1879-1900. Lafil.loxera a Catalunya. Edicions 62 (Llibres a I'abast 55), Barcelona, 292 pp. (1969) El cens del Comte de Floridablanca. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 2 vols. (1981) Pau Vila. Dalmau (Episodis de la Histbria 252-253), Barcelona, 73 pp. (1983) Eduard Fontserc?. Relaci6 de fets. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 176 pp.