ARTICLES
.
..-
-
-.
-
-
--
--
-
Feudalisme a F anqa
i
Espanya en els
segles XVI a XV1II:alguns aspec es,
pe NÚ ia Sales.
No espe éssiu pas una con e sncia con enien men es uc
u ada, amb in oducció, desen olupamen i conclusió. Ni es
que
abas i la p oblema ica essencial o sis ema ica de la qües ió.
Aquí dóno simplemen un cop d'ull
a
un pa ell de p oblemes amb
que m'he oba o p epa an el meu llib e "SENYORS BANDOLERS,
MIQUELETS I BOTIFLERS.Es udis sob e la Ca alunya dels segles
XVI
al XVIII"(1). En e els p oblemes e oca s, no hi hau a el concep-
ual: es d'allb de si, pa lan dels segles XVI-XVIII, al més
di ' sgim senyo ial" que " sgim eudal", "socie a eudal"
O
" eudalisme". No eba é l'opinió de Goube (en e al es), se
gons el qual el sen i de mo s com eudal u ili za segons ell a
o i a d e en el segle XVI i XVII, és embolicadissim alesho-
es, en con as amb una eda mi jana en quS hau ia es a d'una
cla e a -i suposada uni oci a - dia ana. Pe 8 si que old ia
di que en el segle XVIII, com en el XVi, la gen pa la a indis
in amen de d e s eudals
y
de d e s senyo iaZs com a sinbnims; que
l'homena ge pe causa de eu, l'homena ge eudal, és degu i jg
a a F anGa ins a la e lla de la Re olució F ancesa; que in-
es idu es eudals n'hi ha a la Ca alunya espanyola ins a la
decada de
1820
(i els amics Bo ja de Rique i D . Pons i Gu i
me'n donen exemples conc e s, i se'n oben en els egis es de
Ba llia de l'b xiu de la Co ona d A agÓ).
A
F anca, els Cahie s
de doléances de
1789
pa len de ie s y de enu es, de ancs ie s i
de e ai s éodam, de euda ai es i de eudis es. Fulleja a a poc
el Cahie de Doléances du Tie s E a de 1789, del Pays e Juge-
ie de Ri iS e Ve dun, ci cumsc ipció e i o ial amb ep esen-
ació en els Es a s Gene als i que ja en sí ma eixa e a una
nwng
uosi a eudal cons i uTda pe un pa ell de do zena d'encla ~
men s escampa s enmig de e i o is d'al es senyo s, en e el
iu Ta n i la on e a pi inenca: 51 comuns d'aques "pays e ju-
ge ie de Ri i2 e Ve dun" eclamen la sup ess ió de !'dines éodaZes inso-
Zi es",
7
eclamen la sup essid del " e ci éodal 'I
,
14
eclamen
la sup essid del
"
anc ie "
,
d'al es eclamen la sup essid
dels d e s de "ques e e em" -sob e i Sncies del se a ge medie-
al-, 21 eclamen
2'aboZi ion des d oi s éodam en gene al sense p e
cisa quins, e c.
A
la e lla de la Re olució, una ciu a com Tolosa comp
a amb més d'una do zena de eudis es; p o zncies hi ha ia, com
el Del ina , on el ce imonial i pa aules de l'homena ge eudal,
e en idsn ics en el segle XVIII que en el segle XI (segons
G.
Chianéa)
.
Po se alguns s'es anyinque digui "aspec es del euda-
lisme en els segles XVI-XVIII" enlloc de "supe i 8ncies del e;
dalisme". Ce , poc de ia eni en com6 un
"
seigneu hau -jus i-
cie " ances del egna de Lluís XV o XVI amb eudals del se-
gle XII de qui, so in , ni an sols descendia. De no-nobles que
comp essin eus, n'hi ha ia hagu des de eia segles, i si més
no desdelXII1. Pe d quan ens obem que en un e i o i comels
com a s de Rossell6 i Ce danya sembla que hi ha ia pb se mi ja
do zena de senyo s amb d e explíci i documen a d'al a jus i-
cia a l'eda mi jana, i n'hi obem dues do zenes pe capbaix
en el XVI; o que a B e anya n'hi ha ia po se cen
o
dos-cen s
(no se sap gai e) a l1Spoca ducal, i n'hi ha ia mil o mil-cinc-
cen s en el egna de Lluis XIV (si, mil "seigneu s hau -jus icie s"
anib les se es jus ices e es -a b es- o jus ices seches - o ques-
d'on penja els condemna s, sense comp a -p op de qua e mil i
bunals senyo ials in e io s di e sos); quan eiem que a lesco-
isnies anceses del segle XVII i XVIII les o mes ju ídiques
d 'ap opiació de e es s6n a ian s del " ie o u ie I' (1 'habi a
ion an illaise); quan eiem que en els p ocessos con a els colls_
pi ado s de 1675 els ju ges dis ingeixen en e euda a is del ei
i simples súbdi s, pe dic amina si el c im comes e a de ello-
nia o de lesa majes a (menys g eu aques a que aquella); quan
eiem que en el egne del mes absolu dels eis di s absolu s
hi ha pel capbaix 200 al es jus lcies no amen "usu pades" pe
senyo s b e ons (els pa es o a is dels quals gaudien nomes de
baixa jus lcia); quan eiem que a Ca alunya, a No mandia i al-
es pa sos el nomb e de amllies nobles dobla en e el segle
XV
i p incipis del
MI;
c$an
a la co ona de Cas ella obem que
la
dia-
nuci6 de ocs eials en a o dels senyo ials en nomes dos anys,
de 1583 a 1585, es de mes del 10% (868.306 a 771.999, segons un
memo ial de 1623 ci a pe Noel Salomon), i la "senyo iali za-
ci6 de la e a", obse ada pe Domlnguez O iz i al es,s'aoc=
le a enca a mes a pa i de 1600, i la co ona hi " en" els
as-
salls de mil en mil i de<cinc mil en cinc mil (de 6.000 a 10.000
ma a edls cada assall); quan obem que a mol s llocs de F an-
Fa el monopoli senyo ial de caqa i pesca emun a al segle
XVI
(cald ia, 6s cla , dis ingi en e no e a e en ual del monopo-
li, i no e a de la se a codi icaci6 esc i a), i que, segons
senkla, es en el segle XVI que s'acaba d'imposa o almen la pg
imoniali a dels eus
(c .
Denis de Sal aing); quan obem en
i que la mhxima aspi aci6 econbmica-social a o a eu e en L
ols de noblesa i senyo ies, em cos a mol d'u ili za l'exp eg
si6 "supe i 8ncia". Pe que "supe i 8ncia" implica un e esi
dual, unes da e es espu nes, i no pas o aixb. Es po pa la
de " ans o macions del eudalisme" (i eco do la bonica ase
d'en Josep Fon ana sob e la "capaci a camalebnica de me amb g
si del eudalisme") el mo "supe i ~ncia" no a al cas.
Un
cop e es aques es ese es, no inc el meno incon enien
en pa la de " egim senyo ial" enlloc de " eudal", a condici6
de eni ben p esen , com Bou uche, que "Za seigneu ie es née
a an Za éoda i é, eZZe I a su écu"; a condicid de no eu e en el
" eudalisme medie al pu " ( ulgui di aix6 el que ulgui di )
més que una ase d'un Sgim senyo ial de ini de o a al a ma-
ne a que com una "supe i Sncia" del al eudalisme. Sigui com
-
sigui, la solemne decla aci6 del 21 de desemb e de 1792, "la ég
daZi S es aboZie
"
;
diu aix6 ma eix, " eodaZi 6" i no pas " egime
Vold ia plan eja aquP els meus dub es sob e la isió
de la Re olució F ancesa com a implan ado a de la p opie a ab-
solu a, exclusi a -l1anomenada "p opie a bu gesan- en oposició
a la "p opie a eudal" suposadamen compa ida, i en de imen ,
pe exemple, dels comunals. Lluny d'oposa -se als als comunals,
la Re olució a se un 5 momen ani a l'exp opiació d'aques s
pe pa dels senyo s, exp opiació documen almen cons a ada
des del XVI (cosa que no ol di que comencés en el XVI) i accg
le ada en el XVIII, segons sembla. Pel qu5 a a la p opie a -
exclusi a aF anca abans de mi jans del segle XIX, Anne Ma ie Pa
aul en dona nomb osas i con incen s exemples a "~a p op ié b
non exclusi e au XIXe siscle:' (Re ue d'His . du D oi F ancaiS
e E ange , 1983). Al es eballs d'his o iado s del d e , i
la consul a de egis es de ibunals senyo ials dels segles
XVII i XVIII donen una isi6 de la p opie a 'yeudal" suposada-
men compa ida a la F anca del segle XVIII, on nocions com les
del domini i i1 assimila a "p opie a pagesa", apa eixen ben
so in com un mi a ge que s'es uma aixP que hom s'hi acos a.T o_
bem boscos que la his o iog a ia ha desc i com a p i a i za s
a an de la Re oluci6 i "comuns" abans de la Re olució, on els
e ns que gosen pas u a -hi o e -hi llenya són emp esona s pel
senyo (quan no s6n ma ca s al oig, o se'ls allen o elles, o
se'ls en ia a gale es, com en casos de 1514 egis a s pel es-
com e dwA enel). Com in e p e a l'ap opiació senyo ial del mo-
nopoli de caca so in codi icada a F anca, a da a del segleXVI,
sin6 com una a i mació o consolidació del domini o ap opiació
senyo ial de boscos i landes?. A Bo gonya com
a
B e anya o a
Ca
alunya, es mul ipliquen des del segle XVI decisions que a i-
bueixen als senyo s el domini eminen de landes, e ms, pla ges,
camins (al es que els camins als), pas u es, comuns, aigües.
Domini que o igina iamen -si mSs no en eo ia- equeia en la
Po es a sobi ana, amb amplies ese es de lliu e disposició en
a o del com i, com en 1'Usa ge "Es ades
&
Vies publiques":
"Es ades e ies pzdbliques
e
ayges co ens e ons
i es, p a s, pas u es, seZ es, ga iges
e
oches
...
son de la Pos a , no que ayen pe alou ni en
domenge mas que o s emps sie emp iu a o
20
poble deZZs..
.
"
In e p e a so in , en el XVI-XVIII, pels senyo s en
a
o p opi, -9igui que s'iden i iquin amb la "Pos a " (o igins is
men , el com e sobi 3) sigui que de ineixin com a'p opis del so
bi 2 una ín ima pa de als camins i aigües (els sols camins
als i els sols ius na egables o l'any i d'aques s da e s
no deu ha e -hi ni 1'Eb e)-. Pe b es ac a de qües ions li igi2
ses, que cald ia e i ica ju isdicció pe ju isdicci6, iu pe
iu, in en an esb ina
bé
qui2 és no e a en la p sc ica, i qui2
és no e a només en la codi icació (no ma que cald ia aplica
d'al a banda a la suposada b usca eudali zació del segle XI,
a la suposada massi icació de la emenqa a da a del segle XIII,
e c.-
e s
nous, o
esc i s
nous?
)
.
En o cas, el segle XVI és el de la ecopilació esc i-
a,
i
imp esa i publicada, de mol s
"Cos wnsN. "Cos ums"
que, con-
s iamen a una deli an de inici6 que so in obem a enciclo,
pZdies, no cons i ueixen pas una
"ZegisZacib que emana del poble1'
ni
es
que
s'hi assembli, sinó eculls locals d'usos basicamen eu
dals i que e nane i del pode eudal. Són ecopilacions de "Cos-
ums" d'aques s -com les b e ones de 1580-, i no pas les lleis
e oluciona ies ni les del segle XIX, que consag en i imposen
la endencia dels senyo s b e ons a conside a -se ells els sols
p opie a is -de£ ini s com a
"seigneu s oncie s",
en
igu es ju ídi-
ques on el pagi2s és de ini pe ells com a "colon", com una me-
na d'a enda a i p o isional, quan adicionalmen (di an els
Cahie s de Doléances pagesos de 1789) es ac a a de
" ie s o %-
ie snon
el
o u ie ,
el pag8s e a cop opie a i amb el senyo .
"Le
seigneu a sa en e, c es son onds e sa p op ie' é, Ze assa2 a ses d oi s
u iZes de ie seman , c es
aussi son onds e sa p op ié é",
diuen aques s
Cahie s de Doléances de 1789 segons els quals és a pa i de %
nals del XVI que
" eudis es"
i
"cos wns"
ede ineixen en a o del s=
yo els an ics
" ie s o u ie sn<,
a a e-insc i s con a
domaines con
geables
amb un amo, -el senyo -, i un pa ce , -el pagss-, quan
legí imamen ,
"i2
y
a dem p op ié ai es égalemen oncie s, le domanie

e le seigneu ..
.
.
"
Cal, és cla , no con ond e inici de la codi icació es-
c i a amb ins au ació d'una ins i ució. La ma eixa ese a s a
plica a les cons i ucions ca alanes cinc-cen is es que consa-
g en la possibili a d indi isiÓ de pa imonis de "cases p in-
cipals"
;
"Zelan la conse ació de las casas p incipals.
. .
";
"Pe conse -
a 20s pa imonis s a uim y o denam..
.
que sia lici
y
pe mDs als pa es
que a an es amen p ohibi ab pa aules exp esses
y
no al amen la qua a
ebeZZianica als ills he eus en p ime lloc..
.
I'
es diu al 1585 o al
1599,
pe exemple. Es en el segle XVI que els senyo s ob enen
la suspensió de elles p agma iques com la de
1447
que pe me-
ien que la co ona eadqui is llocs aliena s. I aixb al ma eix
emps que pe a si ma eixos ob enen la p esc ipció de o lluPs
me eial passa s 40 anys!. Es en el segle XVI que els b aqos m2
li a i eclesias ic ob enen que o a mena de ui s paguin del-
mes (puja s a un mínim del 10% e ec iu si abans e en de menys),
inclíis els ui s que mai no n'ha ien paga abans:
"que pagassen
decimas de o s 20s mys y que en la solució y p es acio de aquellas no aL
gués la consue u enca a que sie ime no ial".
I no és ins a p incipis
del segle XVIII que el b aq eial aconsegui 3 la publicació in-
eg a dels seus dissen imen s de 1553, 1585 i 1599 a aquells
I1p e esos capí ols de co "
ob ingu s
"a pu a impo unacid dels es amen s
ecclesias ich y mili a ".
Es en el segle XVI que es oben mile s de pagesos no -
mands lliu es ugi ius dels es alls de les gue es des de la
dbcada del 1550, i e ugia s en el F anc-Com a i Bo gonya,
au g
ma icamen deg ada s en
nainmo ables,
en semi-se s, pel e d'ka
e accep a e es se ils en maso e ia, mi ge ia o pa ce ia.
I, segons Ma c Bloch,
"A
pa i de la seconde moi ié du
XVe
siDcle, les
seigneu s, de plus en plus a achés au main ien de Zeu s d oi s, de ceux no-
men que - elle la mainmo e- leu p ome aien des gains de e e, cessg
en de conside e a ec sympa hie les manwnissions. Les iZZages qui n1a-
aien pas enco e pu acqué i leu libe é l ob in en de plus en plus di i
cile nen . Ca e lh des Clo s de se age subsis D en jusqu ¿? la Re olu ion
...I1
No es ac a de desmesu a les coses i dona la imp es-
sió que el segle XVI os una Spoca més eudal que el XII, o que
la F anqa del
XVI-XVIII
os una e a de se i ud ni6s ni menys
que les de l'es de llElba!. D'al a banda, en ma b ia dwexis &
cia o no exis encia del se a ge, hi ha el p oblema deqq&.AQUES
TA
NOCIO
SIJFWADAMENT
&CA
6s
DEFINIDA
DE
MANERA
Dm
SM;ONS
ELS
PAP-
--
SOS: així a F an~a o pagSs que degui alguna p es aci6 en e-
ball al seu senyo o alguna quís ia o capi ació -p es acions
i
ibu s que els nos es pagesos de ini s com a "lliu es
i
quasi
p opie a is dels seus masos" de ien enca a a p incipis del
XIX-
po se iden i ica 'com a
mainmo able.
En aixa del se a ge
i
semi-se a ge, passa so in que
la his o iog a ia adicional el de inia com a e ible en al-
es e es, com a suau o inexis en en les p bpies.
"El
campesi-
no cas ellano hizo su en ada en la edad mode na con la cabeza al a, lib e
de la mdcula
y
es igma de la se i ud 1,
ens diuen his o iado s cas e-
llans pels quals els homes de behe ía no e en se s, els
"collg
zos '
no e en se s: pe o al "lliu e pagSs" cas ell3 hau ia es-
a de ini com a se o semise a F anga, pel é de deu e luc
uoses
i
agins.
"Lu
F ance, mD e de Zibe é, ne pe me aucuns escla-
es"
p oclama a Pau1 Guyenne el 1571, els ma eixos anys que
mi-
le s de no mands esde enien
mainmo ablespel
sol e de la se a
asplan ació a e es de mainmo e: bé és ce que els se s
són se s (és a di ,en e al es coses, pe sones ju ldiques)
i
no pas esclaus.
A
Bo gonya, el capi ol "Des Mainmo es" dels
"Cos wns"
comencen p oclaman
"
Au
duché de Bou gogne n 'a nuls hommes
se s de co ps '
pe o con inca oposan el
suje de mainmo e
(de ini
com a
" aiZllabE?es hau
&
bus, co beables
2
olon é, jus iciables en ou e
jus ice"
que no poden e es amen sense consen imen del senyo ,
li
han de demana au o i zació
i
paga d e s de
o ma iage
si
es
casen amb alga d'al a ju isdicció, e c.
)
a
1
'
home anc,
e c.
(ed.
G.
Da o , 1751).
Pe 8 la palma, pel quS a a minimi za o escamo eja la
condició dels se s en el p opi país, se l'enduen po se his o-
iado s honga esos com Eszla y que, o
i
econeixe que els
se s honga esos ebien o ~a bas onades, de ien jo ades
i
a-
gins de ins a cinc dies pe se mana, enien p ohibi du bo es,
pan alons, ab ics
i
capes de llana
i
ins
i
o camises cosides,
e c., acaba dien en conclusió
"en e les se s e les nobles hong ois
non seulemen la lu e de classes nlexis ai pas nais en e ces dem classes
les opposi ions dlin &e m&es é aien assez a es"
Que jo sZpiga, hi ha només una ca ego ia d'his o iado s
que lluny de minimi za la condició dels se s del p opi pais,
l'exage a o més ben dik, VEU PROBABLEMENT
M~S
SERFS DELS QUE DE
VIA HAVER-HI. Em e e eixo als his o iado s a agonesos que con-
inuen epe in el Bpic del "d e absolu de ida i mo , sen-
se judici, dels senyo s a agonesos sob e els seus assalls". No
epe i é el que ja dic a "FINS A QUAN POGUEREN ELS SENYORS ALT-
JUSTICIERS CONDEMNAR A MORT?" a L'A eng, eb e 1985, pel qus a
a con usid en e assalls i se s, en e d e s gene als i c ims
pa icula s, e c. Pe B, pel que a a la c eenca que els pode s
de jus icia apa en men omnimodes dels senyo s a agonesos sob e
els seus se s os una peculia i a a agonesa, no puc es a -me
d'e oca aques "Cos um" del Beau aisis, del s. XIII:
"Leu s si es pue p end e quanqulils on e a mo
e ie e les co s eni en p ison ou es les ois
qulil
li
ples soi a o soi a d oi qu'il n1en
es enus a espond e o s a Dieu"
i aques de llEnglish Pale a la I landa del segle XIV, ep odui
pe Robin F ance -1982-:
"You shall no inde any o he lawe be wix lo d and
enn e bu he e ie
will
and pleasu e o he lo d"
Deixan l'enca a inex icable p oblema de quina e a la
condició sacio-ju idica de les di e en s menes de assalls de
senyo s a agonesos als segles XVI-XVIII, ¿que pensa , pel que
a a al es e es dVEspanya, del as se il de ex os com els
ep oduP s pe Guila e, e e en s a assalls de mones i s ga-
llecs del segle XVI?:
"La en a des os assallos y quasi odos 20s demas que
en es e Reyno (de Calicia) ienen ayles y monjas es muy poco
po que el mayo in e ese que2 seño lle a de 20s asallos po
azon de assallaje es la luc uosa que dizen y es que mu iendo
el assa220 o su muje lle a el seño el mejo buey o aca que
iene
y
el es ido mejo
..."
"Son obligados po azon de assallaje cada uno a abg
ja en la hacienda del seño un dia sin que les pague jo nal
..."
"...Es os assallos subi an a ale sob e 20s sie e
mil
ma a edis has a 20s diez
mil
ma a edis (cada unol.. .
"
"Aqui jun o hay o o co o de las monjas de Balbis de
San iago. Son dominicas. Hab d en dl has a ein icinco assa-
llos. Vald d cada assallo con la ju isdiccidn y en a has a
ocho
mi
l
Z
ma a edis.
"
"A
dos leguas de Be anzos hay un monas e io de ayles
be na dos que dizen Mon e o. Tiene ju isdiccidn y has a doscieq
os cinquen a assallos... Dizen que no ale mas cada assallo
des os que seis
mi
22
ma a edis.
. .
"
Ce , es ac a de calcula el alo de cada
lloc
senyo-
ial i no pas de end e els assalls d'un a un a l'encan , com
si ossin esclaus. Pe 6 el cas és que la luc uosa i les p es a-
cions degudes pels "lliu es pagesos" gallecs d'aques s documen s
hau ien de ini a qui els de ia com a
mainmo ables
en e es del
ei de F an~a. I que els
ma- nmo abZes
de
1789
de£ inien la p 6pia
condició com una
"a euse macule qui les le' issai depuis des siBcZesN
i que impedia pe exemple que la població anca o lliu e de pg
bles ePns olgués casa -s 'hi. ¿I quB és la
quis ia
que
86
mles
del ma quesa de Palla s de ien al duc de Medinaceli enca a a
p incipis del segle XIX sino una capi ació compa able a la
ques-
a oques e
dels
ques aus
bia nesos conside a s se s? Sense pa -
la dels agins, jo ades, somades i al es p es acions
en
eball
que de ien an s dels nos es "lliu es pagesos quasi-p opie a is del
mas"
i
que a F an~a hau ien au oma icamen ca aloga a
qui
els de ia
ccan
a gen d'es a u se il o semise il! Es,
en
o cas, el p oblema
de la noció suposadamen íinica, pe 6 que segons els paisos co es-
pon a de inicions di e en s, que cal plan eja .
Vold ia conclou e sub a llan l'u gen necessi a d'in es i-
gacions pun uals en o n a la consolidació que
sembla
p odui -se del
sgim eudal a- Ca alunya desp és de la sen sncia de Guadalupe,