La victòria de Coridó. Ritme i significat a la Bucòlica VII de Virgili

Faventia, 811 (1986). 5-16 LA VICT~RIA DE CORID~. RITME I SIGNIFICAT A LA BUC~LICA VI1 DE VIRGILI Jaume Medina Sentit d'un judici ks així com es clou la Bucolica VI1 de Virgili, després del silenci dels dos pastors en la contesa poetica. El veredicte final, dictat per Melibeu, és rotund: Haec memini, et uictum frustra contender Thyrsim ex i110 Corydon Corydon est tempore nobis'. Ja els antics comentaren en algun aspecte el sentit d'aital victoria (Servi fa notar: ccuictor, nobilis supra omnes,,); pero a ells mai no se'ls acudí de preguntar-se'n la raó, perque ja la sabien en llegir o en sentir el poema. La pregunta comensa quan, ja allunyats del context social en qui? havia sorgit, els estudiosos resten insatisfets amb els elements de judici proporcionats per la composició. De bona hora hom comensa a proposar interpretacions; en el comentari a les gglogues, el nostre Lluís Vives sostenia: Corydon deos ueneratur, Thyrsis inimicum incessit; exorditur Corydon a pietate, Thyrsis a rabie: inuocat deam castam Corydon, Thyrsis deum obscenum; Corydon canit res laetas, alter tris- ' Cito segons I'edició: P. Vergili Moronis Opero. Recognouit hreuiyrre crdnotcctione criticcr instrrr.uir R.A.B. Mvnors. Oxonii MCMLXIX. tes; ille optat, hic se deuouet: merito igitur uictoria est penes Corydonem 2. L'observació de la psicologia dels personatges possibilitava I'humanista d'acostar-se a la intenció de Virgili i de remarcar els trets essencials del caricter dels pastors-poetes. La qüestió no ha pas deixat de preocupar els fildegs del nostre temps, els quals han cercat de justificar la victoria de Coridó i la derrota de Tirsis ja sigui comentant alguna particularitat mbtrica o estilística del poema, ja sigui sospesant els mots pronunciats per cadascun dels personatges. fis obligat, doncs, aturar-se a analitzar el lkxic emprat pels adversaris. Comensant pels substantius, hom s'adona ben aviat que els mots de Coridó tendeixen a relacionar-se amb aquelles idees acordades amb els sentiments positius, mentre que els de Tirsis s'inclinen cap als negatius. Així, quant a 1'8rea de la bothica, la relació dels termes emprats per l'un i per l'altre és: Coridó Tirsis arbor, 54 arbutus, 46 castanea, 53 corylus, 63, 64 gemma, 48 hedera, 38 herba, 45 iunipems, 53 laureum, 62, 64 muyrius, 52, 64 palmes, 48 pinus, 24 pomum, 54 populus, 61 thymus, 37 vitis, 61 abies, 66 alga, 42 baccar, 27 fraxinus, 65, 68 hedera, 25 herba, 41, 57 pinus, 65, 68 populus, 66 NSCUS, 42 Els elements vegetals adduits per Coridó, més nombrosos que no els esmentats per Tirsis, competeixen no solament amb els lo. Lodocic,i Vicis Vulentini. Opero, in duos distinctn tomos. vol. I, Basileae MDLV, p. 671. d'aquest en varietat, sinó també en noblesa: Com es poden comparar el llorer i la murtra amb l'amarga herba de Sardenya i amb l'alga Ilansada pel mar? El mateix s'esdevé amb el Iexic zooldgic: aper, 29 cervus, 30 cycnus, 38 pecus, 47 taurus, 39 grex, 36 iuuencus, 44 lupus, 52 També amb els factors climatics i el temps propi de les diverses estacions: aestas, 47 frigus, 51 solstitium, 46 imbris, 60 I encara amb els sentiments: amor, 21 cura, 40 inuidia, 26 pudor, 44 Oposicions, totes elles, que no cal comentar. L'adjectivació pot aportar, al seu torn, els més preats elements de judici; comensant pels colors, hom pot observar que són també divergents les prefekncies de I'un pastor i de l'altre: albus, 38 aureus, 36 candidus, 38 niger, 50 puniceus, 32 viridis, 48 Els adjectius quantitatius presenten un Coridó content amb el poc que té, i un Tirsis cobejós: pam, 29 adsiduus, 50 rarus, 46 pinguis, 49 plurimus, 49, 60 Els qualitatius enfronten així mateix els dos pastors en llur expressió. D'antuvi, els adjectius referits als sentits i als sentiments o a les qualitats morats: dulcis, 37 gratus, 61 amarus, 41 homdus, 42 laetus, 60 malus, 28 vile, 42 on laetus sobresurt entre els pocs trets positius emprats per Tirsis. I tot seguit els adjectius que expressen les qualitats físiques: argutus, 24 altus, 66 candidus, 38 aureus, 36 formosus, 38, 55, 62 formosus, 67 hirsutus, 53 longus, 43 levis, 31 marmoreus, 35 mollis, 45 pampineus, 58 muscosus, 45 pulcher, 65 ramosus, 30 saetosus, 29 siccus, 56 torridus, 48 viva, 30 apartat en el qual Tirsis fa lluir el seu coneixement del valor positiu. L'ús dels comparatius és més que simptomatic: dulcior, 37 amarior, 41 candidior, 38 honidior, 42 formosior, 38 longior, 43 mollior, 45 saepius, 67 amb la riquesa qualitativa de les sensacions evocades per Coridó enfront de la poca expressivitat dels dos darrers adjectius de Tirsis. I, encara, els verbs. Els que expressen els sentiments són aquests: amo, 63 (dues vegades) inuideo, 58 rideo, 55 laudo, 27 noceo, 28 Entre les divinitats i els herois invocats o referits pels pastors, hom troba: Delia, 29 Iuppiter, 60 Iacchus, 61 Liber, 58 Nymphae Libethrides, 21 Priapus, 33 Phoebus, 22, 62, 64 Venus, 62 Alcides, 61 Galatea Nerine, 37 on ressona d'una banda l'oposició IacchusILiber i d'una altra la predncia dels déus de la llum i de l'amor en els versos de Coridó, mentre que en els de Tirsis apareix el vermell Priap i el terrible Júpiter. fis obligada també la referkncia, encara que només sigui de passada, als trets estilístics de la composició, on també Virgili caracteritza diferentment i d'una manera ben precisa els dos personatges: immo ego Sardoniis videar tibi amarior herbis ... on Tirsis expressa per l'al-literació de les erres i per la repetició de les is aquella rabia que se'l menja, enfront de la suavitat amb que acostuma a parlar Coridó: muscosi fontes et somno mollior herba ... accentuats, el primer per l'abundancia dels rapids dactils i el segon per la dels calmats espondeus. Tot plegat ja explicaria el sentit de la victoria en qüestió. Pero els estudiosos, encara insatisfets, han cercat d'altres possibles raons en alguns aspectes metrics o estilístics. Tanmateix, els qui més s'han acostat a la solució són, al nostre parer, aquells que s'han aturat en els versos 35 i 36, en qul? Tirsis parla de l'ofrena d'unes estatues a Priap, el déu protector dels jardins. En aquest sentit són ben significatives les afirmacions de B. W. Baehrens3: B.W. BAEHRENS, ~ZU der siebenten Ekloge Virgils,,, Hermes. 1926, vol. 61, PP. 382-88. eIm zweiten Abschnitt (vv. 29-41) singt Corydon von dem jungen Jager Micon, der jetzt der Artemis einen Schweinskopf und Hirschhorner weiht und fiir den Fall, dass das Jagdgluck ihm dauernd gunstig sei, eine Marmorstatue verspricht. Der Gegenstand der ersten Weihung ist einfach und schlicht, die fiir spater in Aussicht gestellte Statue ein nicht auffalliges GeschenkDagegen haben die Versprechungen des Thyrsis etwas Prahlerisches und Protziges. Obwohl sein Priapus nur der Wachter eines armes Gartens ist -der Zusammenhang zwingt hier, pauper als "arm" aufzufassenund dementsprechend dem Gotte gesagt wird, dass er sich mit dem jahrlichen Opfer von Milch und Kuchen zufrieden geben muss, fahrt Thyrsis dennoch mit den Worten fort, dass er ihm jetzt nur eine Marmorstatue habe machen konen und erst spater, wenn die Herde wachse, eine goldene Statue wehien werde. Mit anderen Worten: was andere und auch Micon als hochstes Geschenk dem Gotte weihen, das hat Thyrsis trotz seiner besonders ungunstigen Verhaltnisse schon jetzt gestiftet, namlich eine marmorne Statue. Die zwei letzten Verse vertragen sich kaum mit den beiden ersten, und die Worte marmoreum pro tempore fecimus enthalten fur den Leser einem Widerspruch; die Weihung seitens eines Armen musste um so merkwurdiger beriihren, als die Statuen des Priapus auch in den Garten der reichsten Romer aus Holz verfertigt waren, vgl. Heinze zu Horaz Sat. 1, 8, 1. Thyrsis, der Prahler und Protzer, hat schon eine Statue aus Marmor verfertigen lassen; genügen aber kann eine solche nicht, es wird eine Statue aus Gold in Zukunft noch folgen~~. Ficulnus iüe Priapus Al lector antic no li passava per alt en cap moment que Tirsis cometia una fanfarronada no tan sols prometent una estiitua d'or a Priap, sinó ja només dedicant-li'n una de marbre. I aixb no tan sols perquk el pastor es confessa amo d'un hort pobre, sinó perque el déu, riota de les altres divinitats i fins dels mateixos homes, era modelat sempre, com diu Horaci a la satira suara esmentada, en fusta de figuera, inutile lignum, un material que no és bo ni per a cremar. Que el déu era la riota dels altres déus i adhuc dels Ihid.. pp. 384-85. homes ho palesa la satira d7Horaci, i encara més l'episodi de Lotis al llibre primer dels Fastos d'Ovidi (v. 391 SS.), on és presentat en una aventura obscena. De la vilesa de la materia amb que era obrat, els antics en donen testimoni, i llurs expressions són recollides a comensament del segle XVI per Erasme de Rotterdam en un dels seus Adagis (el 685)j. ccLignum Ficulnum --diu l'humanistaut fragile, atque ad omnia ferme inutile, proverbiis aliquot locum fecit,. I tot seguit refereix els exemples extrets de les obres dels classics: ccvirum ficulnum appellant mollem atque inutilem L..]; dictum & ficulnum praesidium, pro inutili L..]; Cujus ligni tu? Respondetur av~ivou, i. e. ficulni. Quo loco monet interpres, ex ficulno ligno fumum existere acerrimum ac molestissimum L. .]; Ficulnum Deum [. . .] imbecillum ac nullarum virium. Huc allusit Horatius, cum Priapum ita loquentem faci?: Olim truncus eram ficulnus, inutile lignum. AC pau10 post: Pepedi diffissa nate ficus L..]; Ficulnam mentem dixit Lucianus 6v z@ @S zbv &na%~wtov: XOA~V pkv EXWV ai av~ívqv yvbpqv. i. e. Claudam habens ac ficulnam mentem. Eodem respexit Alexander Pseudomantis, libros Epicuri lignis exurens ficulnis, nullius precii Philosophum signijkans. Et [. . .] ficulnum auxilium, pro invalido atque inutili [. . .]; Ficulna machaera, pro calumnia L. .I; Ficulna navis, pro vili, minimique precii navicula>>. Com podem veure, Erasme esmenta diversos autors grecs i només un de llatí: Horaci, Satires, I, 8, on l'autor fa esment de la fusta amb que és treballada la imatge del déu protector dels jardins i de les hortes: es tracta d'un déu tan poca cosa que el podnem identificar amb els espantaocells que encara sovintegen als camps. Tampoc fa esment l'humanista de la composició virgiliana que ens ocupa. Tanmateix, sabent per ell el precís significat simbolic de la fusta de figuera entre els antics, no costara gens de veure assenyada la doble ofrena de Coridó a Diana, la protectora de la caga, a qui el casador dedica les primícies de les seves preses, a la qual vol dregar una estitua de marbre, imatge bella amb quk sovint fou representada en l'antiguitat. En canvi, sobtara que Tirsis, sempre delerós de superar el contrincant, després de la pobra ofrena afirmi haver aixecat al déu espantaocells una estitua de marbre, i encara més que li'n prometi una d'or; qui s'aturi a considerar el Desiderii Errrsmi Roterodrrmi Operrr. To,nrrs secrrndrrs, complec,tens Arirr,rirr. Lugduni Batavorum, MDCCIII . veritable sentit dels mots del pastor envejós, de seguida s'adonarh de la hipbrbole elaborada pel poeta: com pot Tirsis adquirir l'or necessari per a una estatua, si només compta amb un ramat i un pauper hortus, segons acaba d'afirmar ell mateix? I encara més: no és ben ridícul que desitgi dre~ar una estitua d'or --o de marbre, tant se val-, a una divinitat que la tradició ha presentat sempre modelada en fusta de figuera, aixo és, a la més vil de totes les divinitats? Les paraules de Tirsis traeixen la seva desmesura, i l'enfronten així amb la mateixa norma classica continguda tota dins la proporció. El que és més bo del cas, pero, és que Virgili, per expressar la desmesura de Tirsis, construeix una de les Bucoliques més mesurades. En efecte, cap altre dels primers poemes del mantua no presenta una estructura rítmica interna tan perfectament elaborada com la de l'figloga VII. De fet, la composició és tota en boca d'un sol personatge, Melibeu, el qual va narrant la contesa situada en un gloriós passat mític que es fon amb la música inefable de la seva propia memoria (Hcrec memirzi): d'aqui el vers final, on la presumpció de Tirsis resta frustrada, mentre que Condó es lliga per sempre més a ell en un vincle afectuós. Essent, doncs, el poema recitat per un sol personatge, que l'obre presentant el marc de 1'Arcadia virgiliana vora el Minci del seu terrer natal i la tanca amb el final judici, no pot estranyar que el ritme presenti una estructura adient amb el seu profund sentit. Pero en el pla estructural la Bucolica presenta unes característiques ben notables. D'antuvi, el nombre de versos emprats pels personatges és ben equilibrat: vint-i-quatre corresponen a cada un dels pastors contendents, que en llurs al-locucions alternades descabdellen els sentiments i els pensaments en grups de quatre versos; vint-i-dos són els emprats per Melibeu, que la introdueix amb els vint primers i la tanca amb els dos finals. Ara bé, possiblement aquest fet no ressaltaria prou si no anés acompanyat d'un altre de més significatiu: Virgili doti la composició d'una estructura rítmica perfectament closa, com un anell. LI I) I) I) s s s I) I) I) I) 111 S s I) I) I) I? s s I) s s 211 I) ' S I) I) s I h. 2s S I) \ I) ' S 711 s I) I) I'h S S ?C s s ' s I) s 10 1) I h. I) I) I) I) (' 15 S s I) I) l h. I) VI I) s I) . S I) ?S I) I) I'h I) s I) (ro I) '. I) S I) s 'I'h 65 I) I) I) I) M I) 711 S 1)SI) OSI) 1)I)I) SDI) SI)S I)SI) I)I)S !)SS SI)S !)SI) I)SI) ¡)SI) SSI) SI)I) I)SI) SSI) [)SS [)SS I)SS 1)SI) l)SS 5l)l) I)SI) 1)SS 1)SS SSS !)SI) I)SS [)SI) I)SI) 1)I)I) SI)S SI)S 1)I)S 1)I)I) SSS SSS SSI) SSS SI)I) I)SI) s55 SSS [)SS I)SS I)SI) 1)SI) SI)I) SSS I)I)S I)SS SSI) SSS SI) SI)I) OSS SIIS SSI) 3 I 1)I)S SI)S ------ SSI) _1 I SSS -- I)I)S