EL
SISTEMA
HEGELIA,
<(CIENCIA»
O TOMBA DE LA LLIBERTAT?
*
Ramon
VALLS PLANA
L'any 1809 esc i ia Schelling en el seu ac a
Sob e l'es 2ncia de la llibe a humana ( ad.
cas . d'A. Al man, Ed. Juá ez, Buenos Ai es,
1969, p. 92) que «la idea de e de la llibe a el
p incipi i la
i
de la iloso ia no sols allibe a l'es-
pe i huma espec e a si ma eix, sinó que dins la
ciencia i en o es les se es pa s causa un can i
més adical que qualse ol al a e olució an e-
io . L'idealisme -segueix enca a Schelling- és
la e i able consag ació de la iloso ia més enlai-
ada del nos e emps. Aquells que el ulguin
judica i aquells que s'hi ulguin dedica han
d'a iba a la con icció que la llibe a és la se a
p emissa més in ínseca. ;Que dis in se ia ales-
ho es el p isma a a és del qual el conside a ien
i el conceb ien! iSolamen aquell que hagi expe-
imen a la llibe a po sen i la necessi a de
e -ho o analeg a ella i de di ond e-la pe o
I1uni e s!».
El ex de Schelling con é mol es coses. O e-
eix una clau pe a la in e p e ació de o I'idea-
lisme alemany i, sense cap modes ia, el compa a
a la « e olució cope nicana» a ibuin -li un cap-
gi amen més adical que el kan ia, pe o sob e-
o con é un eco d i un e e , o s dos ad eca s a
Hegel.
El eco d es emun a segu amen a l'any 1790,
quan Schelling, jo ene de quinze anys, ing essa
al TZibinge S T i a una ipida amis a amb els
e e ans Hegel i Holde lin, que en comp a en ja
in . Feia jus un any que a F anca ha ia escla a
la Re olució, i pe a ep odui l'ambien en que
comenci aquella amis a n'hi hau a p ou amb
els eco ds d'un al e company comú, anomena
Leu wein, que an Rosenk anz co n Ho meis e
enen co n a iables: «Hegel -esc iu Leu wein-
e a l'o ado més en usias a a a o de la llibe a
i la igual a ; co n o s els jo es de I'epoca, admi-
a a les idees e olucion~ ies; un ma í de diu-
menge, un be11 i cla ma í de diumenge, ana en
Schelling i ell, jun amen amb d'al es amics, a
un p a no mol allunya de Tübingen a plan-
a un a b e de la llibe a » (Ho meis e , Doku-
men e zu Hegels En wicklung, pp.
428-430).
So ida de diumenge que els cos a un ch ig de
llu s supe io s, obedien s pe la se a banda a les
Aques a icle ep odueix el ex d'una con e encia
p onunciada el dia
17
de desemb e de
1981
a 1'A eneu Ba -
celones, en una sessió academica pa ocinada pe la Socie a
Ca alana de Filoso ia i I'Ins i u Alemany de Cul u a pe
commemo a el 150s ani e sa i de la mo de Hegel.
indicacions del p íncep del Wü enbe g, Ludo-
ic Eugeni, aquell que, segons esc i ia Schelling
l'any en que el p íncep mo í, no olia « il¿jso s i
eolegs doc es, sinó solamen eolegs i iloso s
benpensan s que essin acional I'i acional i
menysp eessin la his o ia» (Ca a de Schelllng a
Hegel, 1795).
En una pa aula, Schelling eco da a Hegel en
el ex ci a al comencamen que ambdós com-
b ega en en el ma eix ideal e oluciona i con a
I'o d e es able i la ella eligió que n'e a soli-
da ia. Ha ien iscu la Re olució ancesa co n
un esde enimen que no a ec a a solamen els
ancesas
sinó o a la humani a
.
P ecisamen
pe a di ond e la Re olució co n a inici dels nous
emps, calia ans o ma -la en cul u a, en doc i-
na ilosa ica que es desen olupés des de la p e-
missa «llibe a » i, essen així doc ina sag ada,
cons i uís la no a eligió, úl ima ins ancia ideo-
logica jus i icado a de la socie a naixen . Pe
aixo Schelling ha ia esc i ambé l'any 1795 a
Hegel, quan aques ja no e a a Tübingen, que
«l'al a i l'omega de la iloso ia és la llibe a », i li
eco da a el ma eix l'any 1809 quan Hegel ha ia
ja publica la Fenomenologza de I'Espe l (1807)
i a Schelling li sembla a que aques a ob a no e a
idel a llu ideal jo ení ol.
El eco d es enyia, doncs, de e e . En aques
momen , Hegel ha ia supe a del o les lla gues
acil.lacions espec e al seu u u iloso ic i ha ia
passa ambé la ecunda e apa de Jena en que
o s dos ha ien col.labo a en aquell p ojec e i-
loso ic comú que olia con inua I'ob a de Fich e
omplin de eali a la buido del subjec e. A a
Hegel e a conscien d'ha e oba el seu p opi
camí i Schelling hi sospi a a un aünen . Es,
més, Schelling comenca a a pensa que Hegel el
plagia a quan ence a a, pe o quan olia ésse
o iginal, és a di , en p oposa la se a dialec ica,
o ega a la llibe a dins la necessi a .
Tenim doncs la p ime a o mulació de l'objec-
ció que es a a clbsica. La epe i 2 Schelling en
les se es Ilicons an ihegelianes de Be líí, la sen-
i a allí Kie kegaa d i s'escampa a a eu ins a
l'a ui epe i pe o hom aspu iamo su Hegel*,
pe que hom el eu co n a jus i icado de o es les
i anies espi i uals, socials o polí iques.
A ui commemo em aquí la mo de Hegel.
Vull deixa ben pales que coneixe un xic la ilo-
so ia de Hegel no em jus i ica ia da an mi ma-
eix de di igi - os a a la pa aula, si no pensés que
és digne i jus celeb a la memo ia d'aquell ho-
me.
1
no se ia digne ni jus si Hegel hagués es a
un enemic de la Ilibe a . T ac a é de e eu e
p ime amen que Hegel no olgué al a cosa, al
lla g de la se a ob a, que e la iloso ia de la Ili-
be a i e -la bé, cosa que pe a el1 signi ica a
dona -li e mesa epis emica. Pe o, co n que la
in enció dels au o s no cons i ueix sense al e llu
iloso ia, eu em ambé que el sis ema hegelia,
p ecisamen en an que sis ema, susci a e ec i-
amen la di icul a schellingiana que és, ni més
ni menys, la di icul a que o s enim, la del
emps nos e. Pe aixo el í ol d'aques a con e-
encia és dubi a iu. Tanma eix la con e encia no
acaba a amb un dub e, sinó que es
CIOU~~
amb
I'& mació mol decidida que el ebuig de Hegel
pe amo a la llibe a no po e -se sense ap en-
d e d'ell algunes coses, sob e o que la e i able
llibe a no habi a o a de la acionali a .
La iloso ia de Hegel es de ineix a si ma eixa
co n a iloso ia de l'espe i i aques , a la ega-
da, co n a comuni a d'homes lliu es. L'espe i
és la subs ancia absolu a, és a di , la iden i a
o igina ia que s'escindeix en una plu ali a de
subjec es independen s i lliu es que p ime a-
men s'oposen ins a la gue a de o s con a o s
i que inalmen es econcilien. La econciliació i-
nal es ableix la uni a , pe o no on la di e encia
en e els subjec es sin6 que la con i ma, pe que
la comuni a és el esul a d'un econeixemen
mu u allibe ado (Fenomenologla de llEspen ,
cap.
IV;
. cas . de
W.
Roces, FCE, México
1966, pp. 113 i SS.). Pe aixo o a la his o ia hu-
mana és is a co n un p océs educa iu, E zle-
hung des Menschengeschlech s, e s la llibe a
de o s, si bé el p océs no a anca de guany en
guany, sinó que a anca dialec ica nen a a és
de la nega i i a de la llui a ins a la desespe ació.
Vegem co n es o ma aques a iloso ia. En al-
es ocasions he assenyala amb algun de all
(Con e encia a
la
Uni e si a de Salamanca el 26
de maig de 1981) que, pe explica la genesi de
l'idealisme alemany des de Kan , és mol ade-
qua acudi al il de la e ce a an inomia (neces-
si a de la na u a
1
llibe a de I'acció mo al).
Aques il é més e icacia explica i a que el il
epis emologic més eqüen men emp a
.
Com
sabeu bé, la his o ia d'aquells anys da e s del
segle
XVIII
es a a enca de la limi ació posada
pe Kan al coneixemen eo e ic huma, deixan
o a del seu abas la cosa-en-si. Vis així el kan is-
me, esul a lla o s obliga desc iu e I'idealisme
co n el depassamen del lííi kan ia mi jancan
una absolu i zació del subjec e (Fich e) i o nin -
li de nou I'objs i i a plena (Scheiling). Aques
camí a iba així a Hegel, el qual ope a una es-
au ació o al de la me a ísica pe que, segons ell,
el coneixemen huma coneix absolu amen , co-
neix doncs una al a egada la cosa-en-si. Aques
il epis emologic no és pas als, exis eix dins el
complex en ama de la da e a decada del segle
a Alemanya, pe o no és pas I'únic. Des aca -lo
en excés po deixa acilmen a I'omb a el e in-
dub able que la inno ació de Fich e a enca de
l'a i mació del jo com a Ilibe a , cosa en que se-
gu amen pensa a Schelling quan esc i ia el ex
ci a . Quan oblidem aixo con e im en una xa a-
da indesxi able, a més, aquella amosa iple
posició del jo pe Fich e.
Mi em a a la e ce a an inomia. Kan , amb
ella, posa a mol agudamen un p oblema ben
enu jós. Es ac a de la incompa ibili a en e el
mecanisme de la na u a i la llibe a acional de
l'home. Un p oblema en que eia c isi la il.lus-
ació i en que ens deba em enca a quan ali -
mem a o i a d e que «es em condiciona s~,
encadena s pod íem di , no solamen pe les lleis
de la mecanica, sinó ambé pe les de la bioquí-
mica, de I'inconscien o de I'economia, pe o al
ma eix emps «exigim» (emp an la pa aula més
es imada dels edac o s de panca es, mani es s i
lle es d'es upo ) que hom ac ui, sob e o els
con a is, d'aco d amb I'e ica.
Kan no quedi sa is e de la solució me a nen
nega i a, és a di de la manca de sín esi sense
con adicció que p oposa a dins la C í ica de la
aópu a. Diu allí que, en ale la se a dis inció
en e enomen i noümen, hom esqui a la con-
adicció si e e eix la necessi a al enomen i la
llibe a al noümen. Que Kan no es a sa is e ,
es po eu e en la in oducció a la C ia delju-
dlcl,
quan & ma que cal aspassa I'abisme en-
e sensible i in el.ligible pe que (són pa aules
ex uals) «el concep e de llibe a ha de eali za
en el món sensible el i p oposa pe les se es
Ileis». Di d'una al a mane a, una mo al de bo-
nes in encions soles, una mo al in e io que des-
conegui I'exigencia de e -se eal en el món, no
és mo al, sinó hipoc esia. Aques a an inomia o
abisme, co n al ma eix Kan li ag ada a de di ,
ha ia es a ag eujada pe la polsegue a aixecada
a an de les ca es de Jacobi sob e la doc ina
d'Espinosa.
O
Ilibe a , deia Jacobi, i alesho es
c is ianisme i mo ali a , pe o cap lloc pe a la i-
loso ia; o necessi a , i alesho es iloso ia sí, pe o
ambé de e minisme i a ali a .
Resumin el camí e pel ma eix Kan , es po
di que el1 ce ca una so ida a la e ce a an ino-
mia p ime amen en el e eny de la His o ia
concebuda co n a p océs educa iu de la humani-
a . La p opos a kan iana es oba a I'esc i i u-
la
Idea pe a una his oh uni e sal des del pun
de is a cosmopoli a,
on ecollia inspi acions de
1'il.lus a Lessing con a l'ai e p e oman ic
de He de . Allí Kan con empla el enomen his-
o ic co n a eali a empí ica on es anspa en a la
Ilibe a . Tanma eix, la indicació kan iana que
els idealis es pos e io s e en més ecunda ou la
es au ació de la conside ació inalís ica dins la
C í ica deljudici.
La inali a , bé que a ada de
subjec i i a , es eia p esen de nou en la na u a
i sob e o en I'ob a d'a co n a inali a g a ui a.
Aques es indicacions o en ecollides de ma-
ne a p ou b illan pe Schille (d'ob a d'a és
llibe a en la sensibili a ») i les se es
Ca es so-
b e l'educació es z ica de L'home
oba en un
esso en usias a en o a la gene ació idealis a. En
obem una exp essió ene gica i quasi iom al
en el cu pape agmen a i que coneixem co n
El més ell p og ama de sis ema
l
'ideahme ale
-
many,
magis almen adui al ca ala pe Jo di
Llo e
.
Seguin o aques il pe igo ós o d e c ono-
logic, hom copsa mol bé o un ambien gene a-
cional que en Fich e c is al.li za a en la decisió
de posa el jo lliu e co n a p incipi de la iloso ia,
adhuc eo e ica, i no solamen co n a p incipi de
la mo al au onoma. El jo lliu e ob ia, més enlli
de Kan , I'imbi del coneixemen i o igina a les
ca ego ies que a iculen el coneixemen eo e ic.
Pel que a a Hegel, quan el1 es decideix I'any
1800
a ana -se'n cap a Jena pe segui la ca e a
academica, é ben cla a la mo i ació. Da e a les
pe jades de Fich e co n a « i a que llui a pe la
humani a )) (l'exp essió és de Holde lin, pe o
la ecull Hegel en una ca a a Schelling de I'any
1795)
i jun amen amb el seu jo e amic Sche-
Iling, Hegel es p oposa e iloso ia es ic a, sen-
se limi a -se al camp de la mo al o de la polí ica.
Com esc iu a en el p oleg de la
Fenomenologia,
cal con e i l'amo al sabe en sabe es ic e, en
Wissenscha .
Solamen així I'idealisme pod ia
se se iosamen cul u a uni e sal con igu ado a
dels nous emps, lluny d'una p oclamació me a-
men sen imen al dels nous ideals, que es edui-
ia a almen a oc d'encenalls.
La iloso ia idealis a an e io a Hegel ha ia ja
escolli la llibe a en e les dues banyes de l'an-
inomia kan iana, pe o hom no podia a isca -se
a deixa la llibe a sense consis encia si li lle a a
I'ossam de la necessi a . Si hom epensa el plan-
ejamen de Fich e, po sospi a que
la
p emissa
lli'be a
es a co cada d'a bi a ie a i de manca
d'uni e sali a , puix que l'idealisme de la
Doc-
ina de la Cizncia
es p esen a co n la iloso ia
d'una sola classe d'homes, a sabe , d'aquells
que es imen la llibe a pe damun de o , en-
on dels al es que es dobleguen da an la ea-
li a . Schelling, pe la se a banda, ha ia a i ma
mol em a icamen la necessi a de sis ema; pe-
o, ha en comba u la necessi a mecanica amb
l'o ganicisme de la na u a, es Ilanca a massa ale-
g emen pel camí de les analogies, de mane a
que els seus in en s de deducció del sis ema des
del p incipi llibe a apa eixien sense igo Iogic.
Pe an , i di b eumen , Hegel es p oposa a
la cons ucció cabdal del sis ema amb o el igo
que compo en les exigencies de la logica, de la
uni e sali a i necessi a .
A
pa la disso ada esi doc o al
De o bi is
plane a um,
que s'insc iu dins el co en de la i-
loso ia de la na u a schellingiana, Hegel publica
du an el seu emps de Jena di e en s a icles
que pe me en de segui els seus es udis i el so gi-
men de la se a di e encia especí ica espec e als
al es idealis es. Rema quem I'a icle sob e I'es-
cep icisme pe a en end e la genesi del concep e
de aó dialec ica. Pe o sob e o , des del momen
en que Schelling deixa Jena, Hegel es despe a i
esc iu la
Fenomenologia.
Un ex lla g que s'in-
dependi za i c eix més en112 de la in enció de
l'au o , que el olia e cu . En acaba -lo, Hegel
es eu ja a si ma eix, objec i a , di e encia dels
seus p edecesso s
,
públic
.
Reco dem que la
Fenomenologia,
co n a in o-
ducció a o el sis ema, a enca de la consciencia
més comuna i ulga , la consciencia sensible, pe
a mena -la a la «ciencia». La consciencia sensible,
o i essen ineducada, no és pe o una conscien-
cia animal. És humana pe que és consciencia de
I'animal muni de pa aula, un animal que no so-
lamen eu a b e o casa, na u a i cul u a, sinó
que ha de di -les. Pe aix6 ma eix, la consciencia
sensible humana és uni e sal en un doble sen i :
és comuna a o s els homes i posa amb la pa aula
la necessi a de la comunicació i en enimen en-
e o s els homes. Aques a uni e sali a del
lo-
gos
ano ea h les opinions inconciliables i po a a
la consciencia al sabe epis emic.
A ui impo a sub a lla aquí que aques co-
mencamen hegelia disc epa del de Fich e en
an que aques sembla a a enca d'una opció
que di idia els homes en lliu es (idealis es) i en
esclaus ( ealis es). La iloso ia ich eana, pe
an , solamen podia du a e me la asca de la
deducció de la ciencia csm a exp essió de l'ésse
mo al au oa o ga pe l'home que olia ésse
lliu e. En Hegel e oba em el ema de les dues
classes d'homes
,
amos i esclaus
,
al comencamen
de la his o ia, pe o o s dos se an conside a s hu-
mans, més ben di , mig humans pe que o s dos
són el p oduc e d'una escissió de I'home en
dos aspec es igualmen essencials, inculació a la
na u a i Ilibe a .
Segons Hegel, pe an , o home, solamen
pe se -ho, és impulsa pe la pa aula que no po
deixa de p onuncia cap al sabe epis smic, on
ha de oba ensems la llibe a , co n a possibili-
a de mou e's en I'ambi sense on e es, i la co-
municació amb els al es. A a bé, Hegel epe id
incansablemen a la
Fenomenologia
que el camí
cap al sabe , de la limi ació a la il.limi ació, és
un camí
necessa i,
cosa que no exclou la possibi-
li a que alguns indi idus es enin l'impuls in-
ínsec i es neguin a ecó e el camí en o a la se-
a ex ensió, a e an -se angoixa s als béns limi-
a s. Pe aixo ma eix, Hegel es a esso de la a-
dició asce ica i diu que el camí es dolo ós pe que
equi al (pe a la consciencia!) a una expe iencia
d'au odes ucció i de mo . Mo , pe o, que no
és e i able (en si i pe si) pe qu? al16 que es des-
ueix és ealmen un lííi . És aquí on l'escep i-
cisme juga un pape decisiu. En la doc ina es-
cep ica es mani es a la nega i i a o al de la aó,
la qual esde é a a aó dialec ica. Una aó que és
an posi i a co n nega i a, iden ica co n di idi-
da, que p og esa eculan (apa en men ), que
guanya pe den (apa en men ).
La
Fenomenologia
é un ca ac e au obiog i-
ic, no es po ampoc oblida . Gene ali za una
expe iencia indi idual d'accés a la uni e sali a
allibe ado a a a és de successi es mo s. És una
expe iencia que hom po oba en Pla ó i en
an s d'al es ins a eu e-la co n l'expe iencia
cons i u i a d'una ci ili zació agoni zan , pe -
que e a una ci ili zació de dominació que acaba
amb l'au odes ucció. Així ho ha e ecen men
E. Subi a s en una esi llegida a la Uni e si a de
Ba celona. D'aixo en pa la em a ia .
De momen cal di que pe Hegel i des de la
Fenomenologh
llibe a i necessi a han queda
ben lligades. Si o a la gene ació idealis a ha do-
na la aó a Jacobi quan aques ha a i ma que
i-
loso ia ol di pensamen necessa i i sis ema, cal
ambé comp end e que pe Hegel pensamen i
llibe a són el ma eix. L'impuls necessa i, la
dialec ica de la consciencia pa lan des de la
doxa
a
l'epis eme
és un dinamisme d'allibe ació pe -
que mena a l'espai il.limi a , i pe aixo objec iu i
in e subjec iu, de coneixemen . A a bé, aques
espai, que és ce amen au oconsciencia, no és
l'objec e d'una in uició in el.lec ua1 es au ada.
Hegel di imeix aquí acil~lacions de Fich e i de
Schelling. Rebu ja la in uició pe qu l'ambi
de coneixemen no é un con ingu absolu a-
men
a p ia i,
si hom no ol enca a emp a
aques a exp essió es e eo ipada pe a signi ica la
buido o nega i i a e a palesa pe l'escep icis-
me. Nega i i a que des ueix o con ingu ini
dona co n a ix i gene a alesho es la necessi a ab-
solu amen au onoma de dona -se un con ingu .
A a podem en end e bas an més bé les pa-
aules de Schelling amb que hem comenca , es-
c i es p ecisamen desp és de llegi la
Fenomeno-
logia.
Hegel c eu que, malg a les di e encies,
l'amic no é mo iu pe a sen i -se o es. Pe o
Schelling es a e i pe que ha copsa que la dia-
lec ica de la
Fenomenologia
a i ma ja ene gica-
men la se a ocació de o ali a i necessi a , la
qual es mani es a a en e amen nua a la
L6gica.
Aix6, pensa Schelling, compo a la des ucció de
la Ilibe a . El «posi i isme» de la da e a e apa
de Schelling se a enca a bande a de de ensa de
la llibe a da an els in en s d'o ega -la dins un
p océs de necessi a igo osa.
En
el ex que es-
em comen an aspua aques a de ensa en lapa-
aula
analogia
pe que aques a e a p ecisamen
l'eina de Schelling pe a uni ica -ho o sense
dedui -ho o, si es ol di així, pe a dedui -ho
d'una mane a p ou lexible pe no ano ea la
llibe a . Pe aix6 ambé, al lla g del llib e
Sob e
lJess2ncia de la llibe a ,
Schelling apelela a a
aquel1 ons obscu
(Ung zlnd)
de la di ini a que
alia co n a condició de possibili a de la llibe a
en la mesu a que no e a concebu dial c ica-
men
.
Hegel, pe o, a anca a a a segu . Ha ia inclos
la nega i i a dins I'absolu i aixo li pe me ia
d'esc iu e la
Ciencia de la L6gica
amb el iom a-
lisme que espu neja al p oleg de la p ime a edi-
ció
(1812).
La ama de Hegel s'enlai a, men e la
de Schelling da alla. Es ac a a d'una e ec-
ció de la iloso ia p ime a d'A is o i1, que en-
sems duia a e me la deducció de les ca ego ies
in en ada pe Kan des de l'ape cepció anscen-
den al i pe Fich e des del jo Iliu e. En e de la
nega i i a cons i u iu in ínsec de I'absolu , e i-
a a Hegel aquel1 xoc des de o a
(Ans oss on
Aussen)
que e eia semp e a Fich e co n un esi-
du de l'an inomia kan iana. La aó dialec ica e a
ja, co n es o mula a
a
l'Enczclop2dia
(pa ig a
48),
la gene ali zació del ca ic e an inomic de
o s els objec es de la aó i no solamen de qua e.
A ui aquí solamen podem des aca que la de-
ducció dialec ica hegeliana p en co n a p incipi
l'ésse en o a la se a gene ali a , pe o ambé
amb o a la se a buido . És doncs el camp
subjec iu-objec iu obe al e me de l'ascens
educa iu de la consciencia. El ca i e objec iu en
sen i ple que la
Logica
sub a lla no signi ica, pe-
o, pe a Hegel, la enúncia al p incipi llibe a .
És més, el1 po c eu e que a e i ablemen la i-
loso ia de la llibe a pe que aquella subjec i i a
objec i ado a és la necessi a de dona -se au o-
nomamen un con ingu des de l'absencia o al
de de e minacions que cons i ui an l'ens ini .
A ui la in e p e ació de la
Logica
de Hegel co n a
nucli més onamen al del sis ema a anca en
aques a di ecció, pe o ampoc no podem deixa
d'esmen a els e s que la «ciencia» hegeliana
adqui eix de ini i amen i an sospi a semp e
que amb ells s'o ega la llibe a . Em e e eixo a
ia o ali a i a la ci cula i a .
La o ali a que Hegel a ibueix al p incipi
con é eu e-la p ime amen co n el esul a del
can i en la concepció del sis ema isme idealis a
espec e al sis ema isme idealis a espec e al sis-
ema isme kan ii. Si aques es podia conside a
un sis ema isme a qui ec onic que alla les pe-
d es una a una i desp és les ajun a, el sis ema is-
me idealis a es compa a semp e a un o ganisme
iu que es desen olupa in ínsecamen des de la
se a p opia o ali a . El p incipi és, doncs, ge -
men. Pe o la deducció ha d'ésse igo osa. El
p incipi, pe an , ha d'ésse ambé p emissa.
Aixo sol explica bé pe que Hegel insis eix an
que el1 ol dona ida als concep es. A a bé, si el
p incipi ja és el o , enca a que bui de de e mi-
nacions, la i ha d'ésse ambé la o ali a , cu u-
Ila a a de o es les de e minacions que I'absolu
ha olgu dona -se al lla g de la his o ia. Heus
aquí la ci cula i a .
To ali a i ci cula i a pe me en a Hegel de e-
sold e o iginalmen el p oblema de l'e idencia
del p incipi. El ca ic e abs ac e o._bui que
aques é li lle a la possibili a -sembla- de
e -se e iden pel seu con ingu . Pe aixo Hegel
epe eix semp e que I'e idencia o al solamen
es dóna al inal del p océs cien í ic. Pe o, pe al-
a banda, el1 ampoc no po cedi al con encio-
nalisme que implica la posició que el1 comen a,
p opia de Reinhold, el qual olia comenca
pe
un p incipi me amen hipo e ic, a con i ma a la
i del p océs. Una concessió en aques sen i po-
d ia a uina una al a egada la necessi a . Pe
aixo I'ésse abs ac e, pe que, en ésse o al, no
es deixa es o a, és comencamen obliga .
Aques s aonamen s omplen p ecisamen el
agmen mol signi ica iu que es i ula
Amb
qzc2
ha de comenca hom la ciencia?,
que o-
bem immedia amen abans de la coneguda dia-
lec ica del se , del no- es i de l'esde eni .
To nem a la Ilibe a . L'exposició que en a la
in oducció a la
Filoso a del D e
escla i i el seu
sen i i ens pe me i de di una pa aula sob e la
eo ia de 1'Es a que és la ped a d'escindol en
que és ine i able d'ensopega , p ecisamen a a
quan i im momen s d ami ics en que 1'Es a
mode n es eu co n un acis pe o que ei indica
més que mai el d e exclusiu a la o ca.
Al lla g dels pa ig a s
4
al
32,
Hegel a p ime-
amen pales el lligam in ínsec en e pensamen
i
llibe a . Un lligam an es e que pe me de
ebu ja qualse ol ac amen sepa a de les dues
« acul a s» co n si en una bu xaca en po éssim
una i a l'al a buo aca l'al a. La olun a , co n el
pensamen , es oben a si ma eixos co n au o-
consciencia. Ambdós an jun amen l'ascens a
l'abs acció absolu a que és el e me de la nega-
ció o al de la solidesa de les de e minacions ini-
es, siguin aques es les del món na u al, les de la
cul u a o les que o neix a la olun a la na u a
indi idual de cada u. Tanma eix, aques a uni-
e sali a que assolim en despulla -nos de o
con ingu de la olun a , o almenys men e ens
en dis anciem, signi ica ambé la consciencia del
alo absolu de l'home, el qual no po ésse so -
mes a es. Pe o aques a ce esa del p opi ale no

acaba el p océs educa iu. No I'acaba en I'o d e
de la olun a (educació del ciu adi) co n am-
poc no l'acaba en l'o d e del pensamen (educa-
ció del subjec e epis emic), sinó que cal
con inua -la p ecisamen pe que la p ime a ase
duu a e me solamen l'allibe ació pe a la Ilibe -
a en supe a les limi acions en que o s ens o-
bem imme sos. Segonamen
,
es demana l'exe -
cici de la llibe a c eado a, que es dóna con in-
gu s posi ius i els ex e io i za en el món humi.
Si la olun a oman a la p ime a ase, és a di , a
I'abs acció absolu a de I'au oconsci~ncia, l'acció
possible a aques a olun a és solamen la ú ia
de la des ucció, el ana isme o el e oluciona is-
me oll que nega o el que eu pe que no eu
en es un alo absolu . Pe o la consciencia do-
blemen educada supe a aques a ollia, ben p o-
pia del jo e en usias a que ha sabu laudable-
men deslliga -se dels in e essos immedia s. La
supe ació que a alesho es la consciencia madu a
de l'abs ac isme no consis eix p ecisamen en
l'accep ació esignada de la eali a , és a di , en el
conse ado isme del e11 que ecau semp e en
aquella o ma de ealisme es igma i za pe Fich-
e co n a p opi del que é anima d'esclau. To el
con a i, l'acció de la olun a e i ablemen ea-
lis a, p e iamen pu i icada pe I'abs acció, es
con e eix en ac i i a c eado a de no es enca -
nacions de I'absolu , les quals alen men e el
eali zen dinimicamen
i
són alesho es p oduc-
es de la llibe a amb e icacia allibe ado a.
1
aques és el sen i de la so p enen de inició del
D e que Hegel ens o e eix co n a ((exis encia
(en eneu, ex e na i pública) de la Ilibe a ». Uns
p oduc es que es condemnen ells ma eixos a la
alseda i a la desapa ició an a ia co n p e enen
d'ésse l'enca nació de ini i a i adequada de
l'absolu .
És dins d'aques a pe spec i a que hom ha
d'en end e la de ensa i sac ali zació hegeliana de
I'Es a , pe spec i a que es comple a en les pigi-
nes inals de la
Fzloso ia del D e ,
quan el ma eix
Es a queda assumi pe I'esde eni his o ic cap a
un u u que el iloso no po p e eu e, pe o que
ampoc no exclou la des ucció de 1'Es a en be-
ne ici de o mes més cabdals d'exis encia de la
Ilibe a . En o cas, no s'hi al a e di a Hegel
allo que no diu, pe a e u a -lo més acilmen .
La jus i icació de 1'Es a es a o a e a en unció
de la no eali zació de la llibe a dins la socie a
ci il; bu gesa, al a di , co n a socie a que es
cons i ueix pe I'en ella economic de necessi-
a s i sa is accions; un en ella que es mul iplica
successi amen pe la di isió semp e con inuada
del eball ins a la mecani zació de I'ac i i a
humana. Un eball que és la o ma menys noble
de eball, que el a ien més bé les miquines, i
que cald ia subs i ui pe la p oducció es e ica,
e i ablemen humana i allibe ado a. Hegel eu
I'Es a co n el co ec o d'aquella socie a que é
pe p incipi l'in e es p i a . Di d'al a mane a,
1'Es a és l'únic o gan his o icamen disponible
de la uni e sali a . En la qual cosa, pe es anya
que a ui ens pugui sembla , hi ha indub able-
men I'op imisme
his o ie
que acompanya a el
naixemen de la o ma més mode na de 1'Es a
bu ges; op imisme que en aquel1 momen quasi
o hom compa ia. Sob e o , pe o, en Hegel o-
bem I'a i mació que en el ma eix ins an en que
D e i Es a deixen de se la llibe a possible en
el emps conc e , deixen de se ambé d e i aó.
És e i ablemen anguniós pa la a ui d'aixo
quan es em sen in la jus i icació de I'injus i ica-
ble en aques s e mes: 1'Es a no unciona, cal
de ensa -lo amb els ancs.
L'objecció de Schelling a Hegel ou la p ime a
i ha es a la més pe du able, epe ida de di e-
en s mane es. Esb ina exac amen la se a jus e-
sa no es icil i compo a decisions especula i es.
La con on ació és anma eix ú il, pe que escla-
eix la nos a si uació ben p oblemi ica. Dei-
xem, doncs, l'in e ogan amb que hem ence a
aques a con e encia, deixem-lo co n a in e o-
gan i co n a es 'mul. En o cas, no ind ia cap
sen i ampoc pe o a a a o d'un e o n a He-
gel, quan és necessa i c ea u u , pe o pensem
enca a:
P ime :
iPodem p opugna ealmen una e-
núncia a I'expe iencia de l'abs acció absolu a
dins el p océs educa iu de I'home de demi? (No
ens hem o na o s massa ous en e s nosal es
ma eixos i en e s els nos es ills? Que és expe-
iencia dolo osa, és cosa sabuda, pe o hi ha mol s
mes es que l'han sen ida co n a allibe ado a i és
po se secunda i esb ina si aques a abs acció ha
cons i u'i I'especie humana o solamen la nos a
cul u a. Una cul u a que en el emps que ens ha
ocupa a ui p oduia la música de Moza i de
Bee ho en ensems amb la poesia de Goe he i
de Schille , pe di -ne solamen uns pocs exem-
ples. iRebu ja em ambé o aixo?
Segon:
El lligam pensamen -llibe a és allo
que ens es a de la Il~lus ació: l'ideal de l'eman-
cipació de o s els homes mi jancan la aó. Una
llibe a que no neixi del pensamen , que no e-
sis eixi la c í ica de la aó, i que pugui ésse i lla-
da de llibe a de la i acionali a , ens allibe a a
ben poc.
Te ce :
El lligam indi idu-uni e sali a an
a i ma pe Hegel. iC eu algú se iosamen que
la p oclamació de la di e encia indi idual al ma -
ge
i
en con a la uni e sali a de la aó ens du a
més en112 de la gue a de o s con a o s i a la
negació del llengua ge com a ins umen de co-
municació
?
Qua :
iPensem ealmen que la llibe a po
oba -se a l'o igen i que, pe an , hem de e-
o na indisc iminadamen a la na u a? ¿No és
més e i a que, si hem d'esca i la llibe a ,
hem de ce ca -la enda an , en el desplegamen
de la acionali a ?
«Spu iamo su Hegel» és la consigna epe ida
pe mol s. Po se sí, pe o no abans d'ha e pen-
sa i d'ha e ap es d'ell algunes coses. Alesho es
po se ja no escopi em, sinó que senzillamen el
deixa em en e a i a em una cosa millo . En lloc
de deixa aga la imaginació que uig d'es udi,
c eem no a acionali a his o ica i eal en el sen-
i o hegelia,
wi~klich,
e ec i a.
Ba celona,
17
desemb e
198
1