Neocorporatisme

NEOCORPORATISME El juliol de 1983, a San Domenico di Fiesole (Florencia) vlrem pensar de compilar els epaperss que els tres catalans assistents al curs sobre <(Interessos de classe, neocorporatisme i demmrlcias, de I'European Universfty Institute, havíem presentat. La idea era la de poder comptar amb un text en catall sobre un tema novelí en la literatura sociolhgica i de ci2ncia política del món occidental, i gairebé desconegut en els ambients academics espanyols. La revista <(Papers)> era, sens dubte, la publicació idbnia per acollir el nostre esforc. Heus ací, doncs, una iHusió realitzada i un gra de sorra aportat a un debat científic. A més, el curs 83-84 esdevingué prolííc en trobades i reunions d'estudiosos i d'academics interessats en el tema del neocorporativisme, o bé, utilitzant un neologisme, entre nosaltres difícil encara de pair: el neocorporatisme. Joan Martínez Alier organitzl a l'octubre de 1983 un colloqui sobre *Les polítiques de "pacte social" i el debat sobre neocorporativisme)> al qual fou invitat Eduardo Moyano de la Universitat de Grdova. Fou important la seva presencia entre nosaltres, ja que el seu estudi sobre <(La estructura corporativa en la agricultura española)>, que forma part del present volum, és un dels capdavanters a tractar la qüestió. Tot i seguir una orientació que se situa al marge del debat internacional sobre el tema, els canvis que s'han produi't a 1Zpoca de transició democrltica en ccPapersn: Revista de Sociologia les organitzacions &interessos al camp i llur articulació en el <tcorporatisme agrari), són analitzats tebricament i empíricament. Combinant igualment I'anhlisi tebrica i empírica l'article de Jordi Roca, participant també del curs de l'EUI, presenta la materialització de les tendencies cap al neocorporativisme en pactes a nivell estatal, com ara YANE o l'AMI signats als últims anys. Més enllh dels aspectes conjunturals de les vicissituds dels acords entre sindicats, patronal i govern, aquest trebd és el marc de referencia en l'estudi de les prhctiques corporativistes per part de sindicats i d'organitzacions empresarials. Precisament les organitzacions empresarials són les protagonistes de l'escrit de Salvador Aguilar. Molt menys estudiades que els sindicats, les associacions empresarials prenen una importhncia cabdal en el decurs de la jove democrhcia estrenada l'any 1975. El contrapunt amb els sindicats pel que fa a les relacions laborals i mesures de política econbmica són presentades acuradament per S. Aguilar. De carhcter més general, per6 igualment centrada en la comprensió de la realitat corporativa a l'kpoca del postfranquisme, és l'aportació de J. Martínez Alier. El seu article exposa les vinculacions entre les velles ideologies corporativistes, fonamentades en el catolicisme i la idea de I'harmonia social, amb la reaIitat de les prhctiques neocorporatives en moltes societats de r2gims polítics de caire socialdembcrata. Llur racionalització a nivell de la teoria econbmica, com ara la teoria de la rational choice, no fa res més, potser, que legitimar la persistent desigualtat social. L'article de Carlota Solé té un carhcter general i introductori. Es presenten les definicions clbsiques dels conceptes centrals de pluralisme versus neocorporatisme, sense fer esment de la discussió semhtica sobre el terme it neocorporativismea acceptat entre els estudiosos portuguesos i espanyols, discussió tractada en l'escrit de J, Martínez Alier. Seguidament es tracta el tema, d'actual polemica en el debat internacional, de la aingovernabilitat* de les societats democrhtiques. És un avis al cas espanyol, si es compleixen les prediccions de la tendencia del nostre país a seguir la via del neocorporatisme. El bloc monogrhfic de <(Papers)> es completa amb el breu resum de les Jornades sobre ctCorporativisme-neocorporatisme)> que tingueren lloc a Barcelona al marc de 1984. Figures tan importants com Fhilippe Schmitter i Wolfgang Streeck varen compartir amb J. Martínez Alier i Manuel de Lucena les sessions de qu2 constava el curs, coordinat per Carlota Solé. Un cop més, el grup d'estudiosos del tema es reuní a Barcelona, donant continui'tat a un debat científic tot just encetat en el nostre país. Dos articles diversos completen aquest número. Un d'ells, de Renaud Dulong, es recolza en la temhtica de la inseguretat per plantejar alguns Neocorporatisme dels problemes metodol6gics centrals per al socibleg: les incerteses que encerclen qualsevol discurs, qualsevol forma d'explicació o d'interpretació. En el segon, Redondo de la Serna avanGa tota una skrie d'hipbtesis relatives a l'envelliment i al seu impacte damunt la societat. Un repertori bibliogrific castelU sobre Max Weber i les habituals seccions de lectures clouen aquest número 24 de <(Papers)>. CARLOTA SOLÉ Barcelona, maig de 1984