COLL
S'AVENC:
APROXIMAC~O
A
L'ESTUDI DEL
RITUAL D'UNA
NECROPOLIS
D'INCINERAC~O
DE
LA COMARCA D'OSONA
Miquel Molis
Wal e C uells
Dolo s Bux6
El coneixemen del i ual une a i ca ac e i za
pe la incine ació del cada e com a e di e encial
d'uns con ac es o anis (cen eu opeus) amb les
poblacions de les e es de l'in e io del nos e país
(coma ca dYOsona) ha p esen a , de semp e, un
impo an bui d'in o mació. Reco dem que només
les oballes mal documen ades del Tu ó de les
Men ides (Folgue o1es)l i de les sepul u es del
Fugu ull (Manlleu)2, e en elacionades amb el món
une a i d'inicis del
1
. mileleni aC bé que en ambdós
casos es ac a a d'inhumacions.
La descobe a de la nec opolis de Coll s'A enc
(Ta e e , Osona) ha pe mes de documen a pe
p ime a egada la p esencia del i ual de la incine a-
ció en aques es a ees cen als ca alanes, en els segles
IX-VI11
aC.
Aques jacimen ha es a objec e d'unes exca a-
cions sis ema iques al lla g dels anys 1983-84, com a
conseqüencia d'unes oballes o u'i es eali zades pel
S . Jo di Sangles, eí de Ta e e 3. En l'ac uali a es
oba en cu s d'es udi an pel que a al ma e ial
ecupe a , com pel que a a la in e p e ació cul u al
de ini i a. Tanma eix ha es a ja objec e de di e ses
no es p elimina s i pa cials on s'a ancen els p ime s
esul a s ob ingu s4.
En
el p esen eball old íem incidi en aspec es
elaciona s es e amen amb el món del i ual
p ac ica aixi com en el conjun de p oblema iques
que han p esen a an la se a exca ació com el seu
pos e io es udi. El p océs me odologic d'exca ació
ha plan eja dos aspec es d'analisi di e en s i comple-
men a is. L'un a ni ell global de la nec opolis pel que
a a la dis ibució espacial de les sepul u es, la se a
implan ació espec e al medi ambien , e c, i I'al e
<<més p ecís,, pe de e mina indi idualmen les
ca ac e ís iques de cada uni a sepulc al i la mic oex-
ca acio de les sepul u es. Així doncs, p esen a em els
esul a s sin k ics del p océs d'exca ació pe segui
amb una ap oximació en elació a I'es udi del i ual
especí ic de la incine ació.
La
nec opolis
El jacimen és si ua en la essan de migdia del
Puig del Saule (1.050 m) i al cos a ma eix del camí
que po a de Ta e e a Rupi . En la se a essan es
es oba el <<g aun de Ta e e o ma de calca ies i que
domina, en pa , la all mi ja del iu Te . Aques
ind e ha es a , de semp e, un lloc de pas, que enllaqa
la coma ca &Osona amb les coma ques obe es al
passadis cos ane (Ga o xa, la Sel a) i el Li o al.
Si uada en una a ea plana i p ope a a d'al es de
con eu en ac iu, p esen a una lleuge a penden e s
el sud i e s I'es . Aques e ha es a possiblemen un
dels ac o s que ha in lu'i en el p océs d'impo an
e osió aixi com la du esa clima ologica de I'a ea. Pe
al a banda cal ema ca ambé que el jacimen ou
a ec a g eumen du an el p océs de emodelació del
camí que uneix Ta e e amb Rupi i que des uí
o almen una a ea de quasi 45 m2.
Les di e en s campanyes d'exca acions a queolo-
giques han abas a una a ea o al de 109 m2 dis ibu'i s
en dues zones sepa ades pe una g an anja que ou
a ec ada pe les accions mecaniques de condiciona-
men del nou camí. Aques es dues zones -zona A,
amb una ex ensió de 62 m2
i
zona
D,
amb 47
m2-jun amen amb els sondeigs eali za s, ens ha
pe mes d'es ima una p obable ex ensio de la
nec bpolis en uns 200 m2 (Figu a I). L'exca ació ha
posa en e idencia un o al de 24 sepul u es que,
conjun amen amb les locali zades en els momen s
dels eballs de condicionamen del camí i de les es es
desconegudes en les zones més al e ades, pe me
de e mina un nomb e de 29-30 uni a s d'en e a-
men ( eu e Fig. 1). La se a dis ibució espacial ens
po a a dis ingi dues ag upacions. D'una pa , al
+
Nec opolis de COLL S'AVENC
Yd6m
I
Fig. I. Planol opog a ic de la zona o al exca ada amb la ex ensió ap oximada de la Nec opolis (zona a llada)
i
amb la ep esen ació de les
uni a s d'en e amen (quad a eomple : exca ació 1983-84; pun eomple : oballes o uy es).
Fig.
2.
Planol de la zona no d (cala
A)
amb dis ibució espacial de les oballes.
34
sec o no d es oba en un o al de 22 sepul u es
disposades de o ma o denada. D'al e pa , al sec o
sud, a excepció de les sepul u es que són la
con inuació de les p eceden s, es locali za en un
conjun de qua e sepul u es incloses en una comple-
xa es uc u a de lloses i ped es i p esen an una
dis ibució més i egula .
En el p ime g up, les uni a s d'en e amen es
oben seguin unes alineacions de di ecció no d-oes ,
sud-es e s el no d-es , sud-oes . També és signi ica-
iu que les dis ancies en e elles són cons an s essen
les més eqüen s de 0,90 a 1,20 m, o i que es oben,
pe o, en casos més ailla s, mides de 0,45 m i
1,50
m
( eu e Figu a 2).
La dis ibució dels qua e en e amen s inclosos
en l'es uc u a de ped es és de di ícil comp ensió a
ni ell espacial. Cal ema ca que aques a acumulació
de ped es ha es a al e ada pe la cons ucció i
adequació del camí pel cos a oes . La al a de
coneixemen de l'es uc u a comple a, doncs, en
di icul a la in e p e ació global si bé documen em que
la dis ibució de les qua e sepul u es és o almen
i egula .
Finalmen olem e no a que, a ni ell global de
la nec opolis, cap dels conjun s sepulc als es oba
sob eposa a d'al es.
on es oba en. Aques , denomina en el cu s de
I'exca ació, es a IIA, e a compos pe unes e es
g anuloses mol compac es i d'un colo ma ó osc.
Únicamen el as o asos que o ma en la sepul u a,
aixi com en alguns casos les es es ossies escampades
que els en ol a en, ens pe me e en de p ecisa la
o ma o iginal i les dimensions, en gene al lleuge a-
men supe io s als asos cine a is que con enien.
De l'al e cos a -en l'a ea sud- les sepul u es
incloses en el conjun de ped es es oben encaixades
en e lloses e icals amb la pa in e io en ol ada
d'un conjun de ped es pe i es que semblen p o egi -
les i alca -les.
Els asos cine a is
Les es es p oceden s de la c emació del cada e
es oben diposi ades, en els dos ipus de sepul u es,
en asos cine a is majo i a iamen ecobe s amb un
pla hapado a. ~a majo pa d'aques es sepul u es
con enia un sol as, e de es casos en que se'n
locali za en dos.
Les sepul u es
A aques a duali a d'implan ació en l'espai li
co espon igualmen una doble modali a d'en e a-
men .
Fig.
4.
De all de I'u na
2-3
on s'ap ecia la deco ació a base
d'acanala s
i
el seu al g au de de e io amen .
Fig.
3.
Visió
en ex ensió de les di e en s uni a s d'en e amen de
la zona no d (cala
A).
D'un cos a ,
i
co eponen al g up d'en e amen s
més nomb osos de l'a ea no d, obem la simple ossa
exca ada de o ma ci cula o lleuge amen o al dins
la
qual es diposi a en una o di e ses u nes. L'obse a-
ció p ecisa d'aques a ossa ou mol di ícil du an els
eballs de camp degu a la homogene'i a del sedimen
Aques s ecipien s ce amics es oba en en un
es a de conse ació mol de ec uós com a esul a
d'un p océs múl iple d'e osió del jacimen . Aques a
e osió na u al (combinació del penden del jacimen i
d'unes condicions clima ologiques du es), aixi com
les accions an opiques que hi han ingu lloc, han
pennes que en di e en s casos les u nes a lo esin a
ni ell de ca ena en el dl ac ual i en la o ali a de la
nec opolis no es locali zés cap en e amen a una
onda ia supe io als 0,18/0,25 m. Els elemen s
ce hmics de pas es g olle es i acaba s gene almen
cuida s són ab ica s exclusi amen a ma. Els pla s/ a-
pado a co esponen a asos de o ma senzilla i d'una
mo ologia mol homogknia, en o ma de con unca .
Poden ésse deco a s a l'in e io amb acanala s
amples i suaus o bé llisos. Els mi jans de p ensió són
a s, essen el més des aca la doble pe o ació
unila e al un cop cui a la peqa. Pel que a a les u nes,
enen un acaba cuida a l'ex e io i se n'han
di e encia dos g ups mo ologicamen mol homoge-
nis. El p ime g up és o ma pe asos de o ma
biconica amb ca ena a mig cos, a odonida, i amb el
coll lleuge amen conic. Din e d'aques ma eix g up
hi ha ambé o mes més al es i amb cos globula . Les
o es són exclusi amen con exes amb bases planes
i
en algun cas amb un pe i peu aixeca . El segon g up
és cons i u'i pe u nes de boca ampla i el cos amb
pe il ca ena suau. Les o es són ex asades amb
pe il ec ilini o con ex, i les bases planes o bé amb
un pe i peu.
La majo ia d'u nes p esen en una deco ació
abundan i a iada, si uada gene almen a l'espa lla
del as i en alguns casos ambé en el lla i i al ma eix
peu. Els solcs acanala s són la ecnica més p esen i
aques s es poden p esen a com a Únic mo iu o bé
combinan -se amb imp essions (pun illa s, o es
...)
o
incisions. És co en ambé la sob eposició dels dos
casos; g ups d'acanala s e icals sob e acanala s
ho i zon als que cob eixen o a l'espa lla del as. En
d'al es casos els solcs acanala s o men mo ius
geomk ics -meand es-, i en d'al es ec angles
anca s conckn ics, combinan -se amb línies de
pun illa s. En qualse ol cas, pe o, els mo ius deco a-
ius dels asos són indi iduali za s i mai no es
epe eixen.
La
disposició d'aques s asos a l'in e io
de la sepul u a és homogknia en la globali a de la
nec opolis. En els en e amen s amb una sola u na,
aques a apa eix exclusi amen en posició e ical i
no malmen cobe a pel pla kapado a. L'emplaqa-
men d'aques da e elemen és a iable i an es
locali za a la pa supe io , lleuge amen inclina e s
l'in e io . com en el ons de l'u na. Rema auem
ambé l'kbskncia de pla kapado a en alguns-dels
en e amen s, aixi com la inexis kncia de ped es o
lloses e allades u ili zades com a elemen de cobe a,
p ocedimen u ili za en mol es d'al es nec opolis.
La disposició dels en e amen s amb dos asos
cine a is és simila , amb les dues u nes d e es l'una
al cos a de l'al a, no malmen a la ma eixa alqada i
ocan -se a ni ell de la ca ena. La se a uni a com a
en e amen ens e indicada pe una dispe sió
homogknia de es es ossies a l'ex e io amb una
concen ació signi ica i a en la zona de con ac e.
Les es es dssies
Tenin en comp e que la c emació del cada e i
diposi ades a l'in e io de la sepul u a i e en
cons i u'ides gene almen pe pe i s agmen s d'ossos
de colo blanc-g is, comple amen calcina s i amb un
o ca ac e ís icamen me alelic.
Du an el p océs d'exca ació de cada una de les
uni a s sepulc als, se'n documen a el eomplimen
o ma exclusi amen pe les es es bsies i el ma eix
sedimen de l'a ea. No s'hi obse a en es es de
cend e ni ca bons de la c emació del cada e .
Segons la disposició de les es es ossies en les
uni a s sepulc als podem di e encia es a ian s.
La
més eqüen co espon a l'emplaqamen dels ossos
exclusi amen a l'in e io del as. Aques s es locali -
zen no malmen a la pa mi ja
i
baixa del as; en
d'al es casos, es oben an a l'in e io com a
l'ex e io o en ol an l'u na al ni ell de la ca ena i
ambé en la pa baixa. Les sepul u es dobles són els
exemples més il.lus a ius d'aques cas. En da e lloc
i amb meno eqükncia, el g up de asos cine a is
que no con enen es es ossies.
Aixo a
Si en enem l'aixo a com l'elemen que e o qa el
ca ac e de i ual que acompanya les es es del
cada e , a la Nec opolis de Coll s7A enc, a pa del
as cine a i, aques s elemen s són a s.
Pel que a a es es me Al.liques, cal des aca la
p eskncia en la uni a sepulc al doble
X2,
d'una peqa
de b onze (possible sage a) de secció plana
i
uncada
en un dels seus ex ems, aixi com d'un anell.
Ambdues peces o en locali zades a l'in e io d'un
dels asos cine a is, i ba eja s a la base amb es es
ossies.
la pos e io diposi acio de les es es en la U na
Fig.
5.
Acumulació de lloses i ped es de la zona sud de la nec bpolis
&e a ia cons i ueix un ipus d'en emmen secunda-
en e les quals apa eixen es uni a s d'en emmen .
i, l'exca ació en ex ensió de la nec opolis in en a de
p ecisa el lloc on es eali za ien les c emacions o
< us inumu. En cap ind e de la zona exca ada es En una al a de les uni a s sepulc als si uades en
locali za en aces o es imonis de combus ió que el sec o sud (sepul u a A4-A5), apa egue en ambé
indiquessin aques a unció. a l'in e io del as cine a i, jun amen amb les es es
Les es es de la c emació del cada e e en ossies, dos agmen s in o mes de me all. Cap
d'aques es es es me al-liques p esen a a de o ma-
cions ni senyals de combus ió. En una sepul u a es
locali za al ons del as un ie enc de qua s osa de
o ma a odonida (sepul u a
D3),
i en una al a dos
agmen s de pe xina (sepul u a
24).
Conside acions
En I'es a ac ual del coneixemen del jacimen de
Coll s'A enc podem a i ma que es ac a d'una
nec opolis de pe i a/mi jana ex ensió
(200
m*),
si uada en una zona al a, e que coincideix amb
d'al es jacimen s de la ma eixa a ea i d'un ma eix
momen c onologic5, aixi com amb d'al es nec opo-
lis sob e o de l'a ea de l'Empo da6. Pe al a banda,
l'a ea de la nec opolis ha es a u ili zada adicional-
men com a zona de pas, de la qual en queda com a
p o a la p edncia del cami al)) a pocs me es de la
nec opolis. Aques a ia na u al locali zada en els
al iplans que con igu en la all del Te , pe me
sugge i una al e na i a de pas que segui ia el cu s
encaixa del iu i que po pe me e d'in e p e a la
in oducció del món de la incine ació a la Ca alunya
Cen al ( eu e no a
1).
Aques a si uació p i ilegiada p op del cingle
pe me , d'al a banda, la se a isibili a des de
di e sos ind e s de I'a ea. Aques és el cas del Pla del
Cas ell, jacimen si ua a la pa no d-es d'una g an
península, limi ada pe les cingle es que dominen la
all del Te i mol p cjxim al poble de Ta e e , en el
qual s'hi han eali za cales de p ospecció i que
malg a l'al g au de des ucció, pe me de con i ma
la p esencia d'uns ni ells d'ocupació que an de
1'Eda del B onze Final ins al món classic. Un
d'aques s momen s d'ocupació sembla ésse con em-
po ani al de la u ili zació de la nec opolis. En cas de
con i ma -se aques a elació, coincidi ia amb les
ca ac e ís iques de elació pobla /nec opolis p esen s
en d'al es a ees geog a iques del país: bona isibili a
del pobla espec e a les nec opolis i dis ancia
ela i amen cu a en e ambdues.
Un dels aspec es més in e essan s a ema ca pel
que a les sepul u es és la se a dis ibució espacial.
La cla a o denació en l'espai de les di e en s uni a s
i la egula sepa ació en e elles sob e o
a
la zona
no d, pe me suposa p ime amen l'exis kncia d'ele-
men s senyali zado s pe ibles. Pe al a banda s'hi
obse a igualmen una olun a p ecisa an en
I'o denació com en la ma eixa o ien ació de les
sepul u es espec e a uns eixos ca dinals, possible-
men elaciona s amb un ges especí ic, la na u a del
qual ens és desconeguda. Un dels pun s con lic ius de
la nec opolis és la in e p e ació de les qua e uni a s
sepulc als incloses en l'es uc u a complexa de ped es
i lloses en elació a la globali a del jacimen .
L'explicació e condicionada en p incipi pe dues
possibili a s: la p e-exis bncia del conjun lí ic a
I'es ablimen de la nec opolis i que limi a ia en I'espai
la si uació de les sepul u es, i la cons ucció o
modi icació d'aques conjun com a conseqiiencia de
la se a u ili zació sepulc al. No em que a més de les
di e encies ja comen ades d'aques g up espec e als
en e amen s de la zona no d, obem al es e s
di e enciado s com són el majo amany de les es es
cjssies, e c. L'es udi en cu s de di e sos aspec es
pun uals ( epa ició espacial, ipologia ce amica,
...)
aixi com l'ap o undimen en la c onologia in e na de
la nec opolis pe me an un més ampli coneixemen
d'aques a p oblema ica.
A pa de les sepul u es ja desc i es, en la es a de
la nec opolis i engloban el pe cen a ge més impo -
an d'en e amen s, les osses ecep o es de les u nes
co espond ia al ipus la de la ipologia p oposada
pe E. Pons7 que és p esen en les nec opolis
&incine ació amb una eqiiencia ealmen al a. Les
di icul a s ja esmen ades en l'ap eciació de la o ma
de la ossa o en cons a ades ambé en la nec opolis
de Can Misse on, segons els au o s, un cop les u nes
es a en diposi ades al ons d'un clo , aques es
eomplia al a egada amb el ma eix sedimen *.
Les u nes cine a ies, ja s'ha comen a , p esen en
una g an homogenei a mo ologica si bé cal des aca
Fig.
5.
De all de
la
uni a d'en e amen , amb doble u na,
D-3.
En
que
"O
es
pugui p ecisa lloc
de
c emació,
si
que
una d'elles
i
al ons un cbdoi.
podem a i ma que aques a no es eali za a en l'ambi
3
7

es ic e de la nec opolis. D'al a banda el seu ca ac e
secunda i ens és cla amen indica an pe la
a iabili a pes/ olum indi iduali zada en cada u na,
com pe la o al abscencia de ca bons i cend es a
l'in e io que indiquen una ia i ne eja dels ossos del
cada e un cop la combus ió o al Cs ja acabada.
Pe al a banda no em que els ma e ials associa s a
un possible aixo a pe sonal no p esen en senyals
d'ha e es a so mesos a la ma eixa combus ió que el
cos, e que sugge eix la se a inco po ació a l'u na en
el momen de la disposició a la ossa.
La a iabili a en la dis ibució in e na i ex e na
dels ossos segueix, en gene al, les obse acions
eali zades en una g an pa de les nec opolis
d'incine ació. Pe al a banda, l'emplaqamen en
alguns casos a la pa mi ja i supe io del as,
sugge eix l'exis encia de possibles objec es d'un
ma e ial pe ible ( eixi , us a
...)
i que han dona lloc
a una len a in il ació de sedimen , com ho han
es able els eballs de
G.
G e in en d'al es
necsopolis.
L'homogene'i a de la majo pa de les sepul u es
i dels e s
mo ologies
que les o men, el seu
emplaqamen concen a i la se a o denació, indi-
quen un desen olupamen uni a i de la nec opolis,
p obablemen en un espai de emps b eu.
Vold íem acaba incidin an en la impo ancia
de les obse acions de allades en el decu s de
l'exca acio, com en les analisis que s'es an duen a
e me amb la inali a de pode ob eni unes
ap oximacions paleoe nog a iques que, sens dub e,
se an d'in e es pe
a
la in e p e ació cul u al i social
d'aques g up, p esen a la nec opolis de Coll s'A enc
en 1'Eda del B onze Final 111 (segles IX-VI11 aC).
ABSTRACT
Coll S'A enc: A Fu he S udy o he Fune a y Ri ual
o
a C ema ion Nec opolis in he Osona A ea
The nec opolis om Coll S'A enc (Ta e e -Oso-
na), which da es om he la e B onze Age 111 (IX-VI11
BC) was exca a ed du ing he yea s
1983-84.
The
o al a ea o he g a eya d measu es app oxima ely
200
squa e me e s o which
109
squa e me e s ha e
been exca a ed. A o al o wen y- ou g a e uni s,
h ee o which we e double, we e loca ed. Fo he
mos pa , he g a es a e simple, being shallow,
ci cula o o al pi s whose dimensions a e ba ely
la ge han he u ns which hey con ained.
This s udy a emp s o ake a close look a he
c ema ion i ual p esen in he nec opolis based on
he obse a ions made du ing he cou se o he
exca a ions. Pa icula a en ion is paid o he
spa ial dis ibu ion o he g a es, he c ema ion
p ocess o he co pses and o he ce ain selec ion o
he bone emains which a e placed in
a
speci ic o de
in he g a e uni s.
Miquel
MOLIST
i
MUNTANYA
Wal e
CRUELLS
i
BANZO
Dolo s
Buxd
i
Aus10
(A queolegs del Cen e d'In es igacions A queologi-
ques d'Osona)
NOTES
1. RIUS i SERRA,
J.
(1915-20);
El sepulc e del Tu d de 1c.
Men ides (Folga oles).
A.I.E.C. VI, ps. 580-58 1.
2. GUDIOL,
J.
(1920);
Les p imi i es ci ili zacions ause anes.
Museu Episcopal de Vic, ( elog a ia a ma), Vic.
3.
MOLIST. M. (1 982);
Apo acions alconeixemen delspe iodc~s
B onze Final-P ime a eda del Fe o a la coma ca d'Osona,
NAUSAH,
X.
Vic., ps. 2 17-230.
4. MOLIST, M., CRUELLS,
W.,
Bux6, D., ESPADALER, Ma. M.
(1985);
No a p elimina sob e la nec 6polis de Coll sil enc
(Ta e e . Osona),
(~YPSELAN, V. Gi ona, ps. 71-77.
MOLIST, M., CRUELLS,
W.,
Bux6, D. (1984);
Una no a nec opolis
d'incine acid a la Ca alunya cen al: Coll sil enc (Ta e e -Oso-
nu).
Ac es VI6 Col.loqui In e nacional d'A queologia de Puigce da.
Puigce da (en p emsa).
Mo~m,
M.,
CRUELLS,
W.,
BUXO,
D.;
La nec 6polis de Coll
sil enc (Ta e e -Osona),
((T ibuna A queolbgica)), Publicacions
del Se ei d'A queologia del Depa amen de Cul u a de la
Gene ali a de Ca alunya. Ba celona (en p emsa).
5. Aques e es cons a a al
Tu d del,4 on g os
(El
B ull).
L~PEZ.
A. i ROVIRA,
J.
(1982);
L'assen amen del B onze Final d~l Tu h
del Mon g os
(El B ull-Osona) a (<AUSA>>,
X,
Vic,
ps.
187-192.
i
ambé a
Puig Ceb ó (Roda de Te )
MOLIST,
M.
(1982) ob. ci . no a
3.
6. PONS. E. (1982);
Les nec bpolis d'incine acid en el pe iode
en emig de /'Eda del B onze a la del Fe o,
ccCYPSELAa, 4. Gi ona,
PS. 91-101.
7. Vegeu no a 6
i
PONS E. (1984);
L'Empo da de ['Eda
del
B onze a /'Eda del Fe o
(1 100-600 aC). S ie Monog a ica.
4.
Cen e d'In es igacions A queologiques de Gi ona. Gi ona.
8. BOSCH-GIMPERA, P. i COLOMINES ROCA,
J.
(19 15-20);
La
nec dpolis de Can Misse (Te assa),
A.I.E.C., Ba celona, ps.
582-586.
9. Es udi en cu s a cu a de
J.
An uns. A. Roca i A. Susini.