El desenvolupament de les ràdios lliures a Espanya

EL DESENVOLUPAMENT DE LES RADIOS LLIURES A ESPANYA Ernili Prado Les radios lliures són un dels fenomens comunicatius de més relleu dels darrers anys. A I'Estat espanyol es concentren a Catalunya, on emeten amb regularitat Ona Uiure, Contra Radio i La Campana de Gkta. Altres emissores emeten arnb periodicitat variable: tal és el cas de E/ Avi'pero de Santa Coloma, L'fitel de I'Hospitalet i Lz Maduixa de Granollers. Les emissores existents al País Basc tenen moltes dificultats per a sortir i, per exemple, Oriea Irratia ha deixat d'emetre amb regularitat per a fer-ho esporadicament. Pero que és una radio Iliure? Com es defineix aquest moviment essencialment contradictori? No n'hi ha prou amb dir que són radios no comercials o que són radios democratiques. Cal arribar a unes definicions més determinants. Per tal de definir-les en un terreny més comunicatiu que polr ir. consideraríem radios lliures totes aquelles que intenten alterar o introduir canvis en tots els elements de I'esquema comunicatiu clAssic: E-C-R. Abans d'entrar en aquesta analisi fem un apropament al panorama radiofonic espanyol dintre del qual neixen les radios lliures. Per a entendre la situació actual i la distribució de la explotació de les ones cal remontar-se a I'inici de I'Alzamiento Nacional. El franquisme va comprendre I'enorme poder que té la comunicació radiofonica. Durant la guerra, la radio va ser una poderosa arma de propaganda en la formació d'uns estats d'inim col~lectius i una opinió, favorables als insurrectes. Consolidada la victoria militar, el regim fa servir el poder de la radiodifusió per a mentalitzar adequadament la societat que tracta de dominar. Cadascun dels programes emesos tenia una clara funció en aquest sentit; des dels alienants programes de música comercial fins als retrograds serials, passant pels consultoris per a la dona: tots estaven encaminats a entretenir embrutint. Per a mantenir aquest muntatge calia controlar-ho tot. És aixi com la llei atribueix a I'Estat la propietat de les ones, reservant-se el dret de fer concessions d'explotació de freqüencies a empreses privades, fet que va permetre a Franco repartir prebendes radiofoniques entre els diferents grups que el van ajudar a guanyar la guerra: L'Església, la Falange, I'oligarquia basca, etc. D'aquesta forma neixen la REM (Red de Emi~oras del Movimiento), la CAR (Cadena Azul de Radiodifusión), la CES (Cadena de Emisoras Shdicales), la COPE (Cadena de Ondar Populares Españolas), la SER (Sociedad Erpañola de Radiodifusión) i d'altres. Totes accepten les regles del joc, la primera de les quals deia: aA Espanya només pot informar Radio nacional,. Les altres emissores estaven obligades a conectar tres cops al dia per retransmetre els tres diaris parlats, els famosos partes. Aquesta ferria estructura se suavitza una mica a partir de l'any 1960 i es permet a les emissores privades incloure dintre de la programació notícies locals. Naturalment les condicions de censura i caciquisme existents van fer d'aquestes emissions meres expressions folkl6riques i culturaloides que, a mesura que la disciplina s'ana relaxant una mica, amb el pas del anys esdevingueren dignes intents d'informació radiofonica. En el moments de tensió social, I'aplicació sobtada de la censura i el control va posar en situació difícil més d'un professional. Les radios lliures a Espanya 157 Només després de la mort del general Franco, I'octubre de I'any 1977, es dona llibertat a les emissores privades per a e1,laborar els seus propis informatius. Es produeix a partir de llavors un fenomen que aniria in crescendo durant I'any 1978 i part del 1979: el boom de la radio informativa. La radio guanya audiencia, coincidint, a més, amb un agreujament de la crisi permanent de la premsa, i viu una semiepoca daurada que no havia de durar i no per raons professionals sinó polítiques. Per a entendre aquestes raons politiques cal coneixer primer els propietaris de les grans xarxes d'emissores existents a I'Estat espanyol. Radio Nacional d'Espanya és propietat estatal, és a dir, que des de sempre ha estat al servei i sota el control del govern degut a la confusió existent entre els organismes estatals i els governamentals i a la manca total d'un mínim control parlamentari i, no diguem popular. A les diverses campanyes electorals ha jugat un paper favorable a la UCD (Unió de Centre Democratic). Radio Peninsular era la cadena comercial de RNE (Radio Nacional d'Espanya) la qual, en l'actualitat, ha quedat reduida a la de Barcelona. La seva estructura organitzativa és la mateixa que la de RNE i per tant esta sota el mateix control. RCE (Radio Cadena Espanyola) és el producte de la fusió de tres xarxes: REM, CAR i CES. La REM era la cadena del Movimiento i en desapareixer aquest, esdevingué para-estatal. La CAR havia estat lligada al sindicat estudiantil franquista SEU (Sindicato Español Universitan'o) pero en desparareixer aquest legalment amb la nova situació política (a la practica ja havia desaparegut molt abans per inanició), la xama pasa a ser para-estatal i no de les universitats com hauria estat logic. El mateix pasa amb la CES la qual pertanyia al sindicat vertical, essent per tant patrimoni dels treballadors, i que també pasa a ser para-estatal i no dels treballadors ni de les seves organitzacions. RCE esta també en mans del Govern, és a dir, de la UCD i, a les eleccions, va jugar un paper clarament tendenciós a favor d'aquest partit. Totes les xarxes fins ara esmentades, junt a Televisió Espanyola, conformen Radio Televisió Espanyola, 6rgan dirigit pel senyor Arias Salgado, germa del secretari general de la UCD i membre del mateix partit. La COPE pertany a I'Església. Fins I'any 1977 cada emissora depenia directament del prelat de la di6cesi en que estava situada i per tant era més reaccionaria o més progresista d'acord amb el bisbe de torn. En la actualitat depen d'un conse11 d'administració nomenat per la Conferencia episcopal espanyola, amb la qual cosa I'han centralitzat més i han uniformat les diverses emissores en I'ide- oldgic. Durant els períodes electorals i en general respon als interessos de la UCD. La Compafiía de Radiodifusión Intercontznental (CRI) pertanyia fins I'any 1978 a Ramón Serrano Súñer, ex-ministre d'afers exteriors i cunyat de Franco. En I'actualitat pertany a un fill seu, al director de Radio Miramar i a Índex Publicitat, agencia de publicitat que subministra a la comercial de RNE. Les seves simpaties polítiques es dividien entre AP (Alianca Popular) i UCD arnb preponderancia d'aquest darrer a I'actualitat. La RATO pertany a Ramón Rato que no amaga les seves simpaties per AP. 1 finalment la SER pertany a una societat privada, arnb un consell d'administració encapcalat per Joaquín Garrigues y Díaz Cañabate i en que, entre d'altres noms trobem el d'Antonio Fontán, Mariano Rodríguez Mira, Juan Manuel Fanjul, José Miguel Garrigues Walker i Enrique Satiústegui. A la vista d'aquesta llista és facil adonar-se que la SER pertany a la UCD, arnb les conseqüencies polítiques que aixd comporta. Aquest és el panorama de la radio a I'Estat espanyol a les darreries de I'any 1970. Coneixent-lo estem en condicions d'entendre per que i a qui li pot interesar trencar el procés de superació que estava vivint la radio fins a mitjans de 1979. Des que les emissores privades poden fer informació, s'entra en una espiral que millora quantitativament i qualitativa arnb el pas del temps. La SER aprofita la imatge liberal que li havia donat I'espai Hora 2S, que fins i tot en la darrera etapa del monopoli, jugant arnb una certa permissivitat, havia esdevingut un informatiu molt digne. Un cop ensorrat el monopoli, la SER potencia al mkim els informatius. RNE, per la seva part, transforma el seu estil monolític, donant més dinamisme als informatius, fet que -juntament arnb una infraestructura millor que la de qualsevol altra xarxa privadali fa mantenir el seu lideratge informatiu. D'altra banda els plantejaments periodístics a la radio evolucionen i els micrdfons comencen a sortir al carrer i, en algunes emissores, concretament a Radio Barcelona i a Radio Peninsular, es comencen a obrir els micrdfons i els estudis als treballadors, als polítics i als grups de base. Per que es permetien aquests programes en unes emissores que en darrera instancia, com hem vist, estan sota el control de la UCD? Doncs perque en I'etapa de transició política que capitanejava la UCD, eren un bon element normalitzador i servien per a donar-li credibilitat al canvi. Precisament un cop consolidat aquest, i la UCD al seu cap, comenca de nou a haver problemes. Amb diferents pretextos es redueix el temps d'aquests informatius amplis i participatius, que van desapareixent d'ambdues emissores. Les ridios iiiures a Espanya 159 Aquesta tendencia a fer desapareixer la reflexió de la radio es complementa amb les aportacions dels anous tedrics de la radio de la SER*, els quals diuen que s'han de reduir els informatius i s'ha de tornar a fer la radio d'entreteniment, com si no es puguessin fer les dues coses alhora. Es tracta sirnplement de justificar tedricament el que és una decisió política: fer de la radio un mitja de reproducció ideoldgica amb una dosi de participació simbdlica i uns programes dinhics moderns i entretinguts. L'inici del moviment de radios lliures a 1'Estat espanyol cal emmarcar-lo en la primera trobada internacional de radios lliures ALFREDO '78, que es celebra a París el dia 16 de mars de l'any 1978. Pocs dies després es fan a Barcelona les primeres trobades de gent que, provinent de diferents sectors socials i dinamiques de lluita, coincideix, en aquel1 moment concret, en un projecte comunicatiu: la creació d'un moviment de radios lliures a 1'Estat espanyol. Des del comencament estan presents al projecte estudiants de Ciencies de la Informació, units des de diferents angles i postures polítiques a la lluita contra el sistema i interessats per I'anomenada comunicació alternativa; alguns professors i professionals del mitja lligats de vell a experiencies progresistes en el camp de la comunicació social; membres de gmps de lluita i marginals (ecologistes, objetors, gmps de recolzament als presos, gais, feministes, membres de I'incipient moviment per I'autonomia obrera.. .) gent interesada pel mitji i alguns experts en electrdnica. En les reunions s'analitza la relació entre els gmps de base i el panorama comunicatiu. El projecte poc a poc va prenent cos, no sense dificultats, per a definir el que ha de ser i el paper que han de jugar les ridios lliures. El col~lectiu elegeix el nom Ona Uilcre per tal de donar a entendre que el seu objectiu no era crear una sola emissora sinó impulsar el moviment de radios lliures. Després d'una campanya de divulgació del fenomen, Ona Uiure emet per primer cop amb motiu de les ajornades contra la repressió~ que es celebraren a Osona l'estiu de l'any 1978. Després d'aquesta experiencia se succeeken les reunions, els preparatius i les definicions. A finals de I'estiu, el dies 23 i 24 de setembre de l'any 1978, Ona Uiure emet de nou coincidint amb les festes de la Merc? que aquest any pretenen recuperar el caire popular que havien perdut. L'experiencia es du a terme en col~laboració amb 1'Associació de Ve'ins del Poble Sec, un dels barris més populars de Barcelona i el balanc és considerat positiu pel col~lectiu. En primer lloc per l'exit d'audiencia i també per la gran participació de la gent del barri als programes de I'emissora. S'obria ara un període de silenci de més de sis mesos. Els sis mesos són invertits en I'elaboració teorica de formes i continguts, en contactes amb els grups de base que donen suport al col~lectiu i que realitzaran programes autogestionats, i en construir els aparells i els estudis. Durant aquest període se suma al moviment una altra emissora. Es tracta de Osifia Irratia de Donosti, que emet mitja hora cada quinze dies de forma absolutament clandestina. Per la seva banda Ona Uiure ja esta preparada per a emetre regularment de dilluns a divendres, de nou a dotze de la nit. La primera emissió regular es produeix el dia 4 d'abril de I'any 1979. L'emissora dóna el telefon des del primer dia per tal que la gent pugui entrar en contacte amb el col~lectiu i participar en les emissions. Les trucades augmenten dia a dia i la gent manifesta la seva solidaritat amb la iniciativa i dóna consells i orientacions per a la programció, a més de facilitar informació. Passades les vacances Ona Uiure torna a sortir el dimarts dia 17 d'abril i el 19 és precintada per primera vegada per tres funcionaris del Ministeri de Cultura acompanyats de dos inspectors de policia. Era la primera conseqüencia d'una decisió presa pel col~lectiu: no ser clandestins. Eren conscients del risc pero van valorar com a element prioritari que la gent pugués accedir directament a I'emissora per tal d'establir aixi el fluix comunicatiu quecercaven, cosa impossible en una situació de clandestinitat. Ona Líiure recorre judicialment contra el precintatge, que considera atemptatori contra la llibertat d'expressió i anticonstitucional, i denuncia el Ministeri de Cultura perqu? segons la llei vigent el precintatge no és de la seva competencia. El tencament desencadena una campanya de divulgació que té tres aspectes: agitació ciutadana reclamant la llibertat d'emissió i expressió, extensió als mitjans de comunicació i realització de xerrades a diferents barris de Barcelona. Dins d'aquest clima favorable al moviment que s'havia creat, el col~lectiu d' Ona Líiure decideix sortir de nou el dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi. Ona Líiure ins- Les radios lliures a Espanya 16 1 tal.la una parada a les Rambles, on coloca un equip de so arnb que es podia retransmetre el programa de I'emissora. A les nou de la nit, arnb les Rambles atape'ides, sona la Gavina de Marina Rosell. Gran quantitat de gent s'agrupa entorns dels altaveus al llarg de les tres hores d'emissió. A l'emissora es reben gran quantitat de trucades de solidaritat i recolzament, moltes de les quals es retransmeten dins I'espai «Antena Oberta». El dia 27 d'abril mentre I'emissora segueix emetent arnb regularitat, el Govern Civil de Barcelona fa pública una nota en que justifica la clausura efectuada el dia 19 en els següents termes: aDonat que l'emissora Ona Lliure no va iniciar els trhits de sol.licitud de la corresponent autorització administrativa, ajustada a la legislació vigent, aquesta emissora deu reputar-se com a clandestina, fet que va motivar les actuacions que determinaren la seva clausura, a petició del Ministeri competentw. Pero els components del col.lectiu Ona Lliure no estaven disposats a demanar la legalització acollint-se a les lleis franquistes. Les emissions continuen arnb regularitat i I'emissora en cap moment deixa de donar el telefon i I'adressa del seu local. Es realitzen diferents programes arnb formules que s'havien anat assajant a la primera etapa, comencen a sortir programes autogestionats per grups de base: gais, ecologistes, objectors, feministes, treballadors i d'altres tenen els seus propis espais, a més d'estar present la seva problematica als espais realitzats pel propi col.lectiu el qual es lliura a I'elaboració de programes experimentals en un intent de desestructurar els esquemes cl2ssics. La programació es decideix en assemblea i un cop a la setmana hi ha una reunió general dedicada a aquest aspecte. L'audiencia de I'emissora creix i I'experiencia és coneguda a tota I'hea d'escolta que abasta tota Barcelona i gran part de les poblacions del cinturó industrial. Tot es va desenvolupant arnb normalitat fins el dia 15 de maig de I'any 1979 en que és precintada per segona vegada. En aquest cas el precintatge afecta tant els locals de I'emissora com els d'un centre d'estudis socials veí que no té lligam amb Ona Wiure. L'ordre de clausura prové del jutjat d'instrucció número tres de Barcelona a instancies d'una denúncia efectuada pel governador civil de Barcelona, senyor Belloch Puig, en que acusava Ona LLiure de desacato a la autoridady grave alteración del orden pzíbliGo. Pocs dies després el jutge arxiva el cas per manca de proves i ordena el desprecintatge de les instal.lacions de I'emissora el dia 28 de maig de I'any 1979. Era la primera victoria legal del moviment de radios lliures: les acusacions del governador civil no podien ser provades. El dia següent Ona Liiure torna a estar en antena, pero la Direcció General de Radiodifusió i Televisió no esta disposada a acceptar la derrota i el dia 30 de maig, minuts després de les 11 hores de la nit, els funcionaris del Ministeri de Cultura, acompanyats per inspectors de policia, precinten novament I'emissora. Aquesta vegada I'ordre de precintatge procedia del Ministeri de Cultura per decisió expressa del Director General de Radiodifusió i Televisió. El tancament es justifica en base a Reials Decrets, Ordres Ministerials i Decrets Lleis corresponents a les següents etapes polítiques: la Monarquia, la República, la Dictadura i la Monarquia de Joan Carles 1. Les incidencies del precintatge son retransmeses en directe i les persones presents tenen temps de demanar als oients del prograna *Vida quotidiana~ que estava en antena que fessin cap als locals. Ona Lliure no renuncia a seguir endavant i comenca una campanya en favor de la despenalització de les ones, que culmina amb un festival per la llibertat d'emissió que es celebra el dia 13 de juny al Parc de la Ciutadella. La necessitat de coordinació i unificació de criteris entre els diferents gmps que van neixent porta a la celebració de la trobada sobre Radios LLiures de 1'Estat espanyol els dies 14, 15, 16 i 17 de juny a Barcelona, organitzada per OnaLíiure. A la trobada hi són presents col~lectius i emissores de Catalunya, Euskadi i Valencia i s'hi adhereixen gmps d'Imña, Badajoz, Sevilla, Galícia i Zamora. A més d'intercanviar-se les diverses experiencies, es prenen acords respecte als diferents temes tractats essent els més importants els següents: establir una coordinació constant, efectuar un intercanvi de programes, d'informació i d'ajut tecnic, establir una defensa jurídica comuna, reclamar la despenalització de les ones i una regulació oberta i no restrictiva per a la distribució de freqüencies. Els reunits també decideixen exigir que les radios lliures no puguin tenir beneficis economics i finalment es posen d'acord en fer una campanya estatal per la llibertat d'emissió un cop passat l'estiu. Per tal de preparar-la es celebra la segona trobadaestatal els dies 12, 13 i 14 d'octubre. A aquesta trobada es decideix sortir a antena de nou el dia 22 d'octubre i s'elabora un programa conjunt per a totes les emissores ja existents. El dia 22 reprenen la seva activitat OnaLíiure i Contra Radio a Barcelona. La Campana de Gdcia ho fa un dia després i les emissores de Euskadi, que estaven decidides a fer-ho, desisteixen de la idea perque empitjora la ja delicada situació al País Basc. A hores d'ara segueixen en antena La Campana, Contra Radio i Ona Líiure, sense que de moment interfereixi I'administració en cap sentit, tot i que el govern ha tret un Reial Decret de Presidencia del Govern, 14351 1977, de 8 de juny, pel qual s'estableix el Pla Tecnic Transitori del Servei Públic de Radiodifusió Sonora Les ridios lliures a Espanya 163 en Ones Mttriques amb Modulació de Freqüencia i que publica el BOE (Butlletí Oficial de 1'Estat) el dia 18 de juny de I'any 1979. El decret esta fet a la mida per a avortar el moviment de ridios lliures i és des del punt de vista polític un despreci total pels mecanismes democratics, ja que no es va consultar ni tans sols als grups parlamentaris. En aquest punt sorpren que cap partit, ni tan sols els d'esquerra, facin pública la seva opinió sobre un tema tan tlanscendental. El decret, després de reservar a 1'Estat la titularitat del servei de radiodifusió en F.M. diu que podra fer concessions d'explotació a institucions i empreses privades. El govern decidira discrecionalment a qui les concedeix, seguint els principis que marca el decret i que depenen en definitiva del criteri de 1' Administració. Aquests principis afavoreixen la concentració del mitji donant prioritat a la creació de xanres abans que la d'emissores individuals. La f~uació d'uns mínims de programació i la obligatorietat de fer informatius generals a través de serveis informatius propis, la competencia dels quals la decidira el govern, encareix tant el procés que fins suposant que es concedís la instal.lació d'una emissora, la seva utilització quedaria fora de I'abast dels grups que sempre han estat marginats del procés comunicatiu. Els animadors del moviment de les radios lliures pensen que aquest decret és inadmissible ja que deixa totalment en mans del govern la decisió de concedir, graciosament, discrecional i arbitraria Ilictncies a empreses privades amb unes condicions restrictives que representen a la practica privar els grups de base i marginats de I'accés al mitja. En el terreny comparatiu de la historia del moviment de les radios lliures arreu dlEuropa, trobem un comú denominador i és que la seva aparició a cada país es produeix en moments d'agudització de la lluita global contra el sistema. És la necessitat que tenen aquests grups marginals de disposar d'una informació ripida i economica en els moments de lluita el que els impulsa a la utilització de la radio. Mitja que fan servir després com a element coordinador i propulsor del moviment. Així mateix la lluita radical contra el sistema que es plantegen aquests grups d'ecologistes, no violents, objectors, gais, feministes, autonoms, etc., passa necessariament per la lluita contra el sistema de producció o I'organització dels mitjans de comunicació. Observem també una altra coincidencia. En tots els paisos les ridios lliures neixen coincidint amb el sorgiment de la nova esquerra que surt del procés de desil~lusionament que pateixen els militants dels partits de I'esquerra parlamenthia i fon-entalment de I'anomenada esquerra revolucioniiria i que en bona part s'agrupa en el moviment per I'autonomia obrera.