Revista de revistes

Revista de revistes REWE FRANCAISE DE COMMUNICATION Núms. 2, 3, 4. Any 1979-1980 Sota la direcció de Francis Bale (director de l'lnstitut Fran~ais de Presse, professor de sociologia de la comunicaciG de la Universitat de París 11 i autor de diversos llibres, entre els quals cal assenyalar Média et Société, que és la versió actuaíitzada de l'obra anterior Institutions et publics des moyens d'information) i de Jean Matie Cotteret @rofessor de la Universitat de Parú. I, Pantheon-Sorbona, especialista en sociologia electoral, i autor, entre d'altres, de l'obra Les systemes électoraux, junt amb Claude Emew, s 'han publicat únicament quatre números d'aquesta revista, la qual creiem ha donat lioc a un ahe revista, d'un tipus més o menys similar, aanmenada Cahiers de la Communication . Segons l'editond del seu número 2, aquesta publicació ha pretzs ésser un lloc d'intercanvi i d'infomacions rec@roques entre professionals i investigadors d'aquesta terreny cient$c, que encara esta POC definit i que hom conek sota els termes d'infomació i de comunicació. La seva perspectiva és més aviat de t$us sociolOgic i, com veurem tot seguit, amb un ventall ampli de temes. Cadz número esta configurat en tres 163 grans seccions: estudrj, actualitat i biblrografia. La primera oferezk en caiá supOsit alguns articles quc aborden aspectes diferents de la comunicació col.lectiva, i en cap cas amb la voluntat d'ésser un número monografc. Pel que fa a les infomacions dlactua!itat, mentre els números 3 i 4 @timavera-estiu 1979 i hivem 1980, respectivament), recullen la legislaczó i la jurirprud2nciafranceses en aquest terreny, i després documents parlamentaris francesos, de la UNESCO i glossen els congressos, col.loquis, etc., que s 'hagin celebrat; el número 2 (hivem !979), a més, recull un text de Gabd Moser, titulat (La communication publicitaire et le mé& pressea. La secció bibliografica cita ben plantejada, una serie de lfibre~ són objecte d'analisi i al fina/ s '~ferek una biúhbgrafia d'actuditat classificada per brranqtres de La GOmunicació. Cd remarcar que en el número 2 es fa figurar, classzficada amb un cnteri que jutgem correcte, un ~epertori de tesis doctorah i memones (tesines), presentades el 1977 sobre les ciePfczes de la comunicació i de la infomació, document que jutgem d'un izter2s evident. Aquest cnten; dirsortadament, no és aplicat en els números postenbrs. Pel que fa a la part dels articles, que la revista anomena estudis, en el número 2 s'insereix un trebal de Dan Nimmo, professor de Ciencia Política de La Universitat de Tennessee, alternat ti ves pour l'étude de la communzcation politiquea, on l'autor ama que el terreny de la comunicaciópolíticaja no e.r limita a les campanyes elector&, i per demostrar-ho proposa tres dtres enfocaments, és a dir, lees andisis inspzrades per la dramatització, llana/iri 164 estructural inspirada en la lingiiiítica (i que el/ anomena l'apro~mació semiol6gica i la lexicol6gica) i, per últim, l'analisi ideol6gica. S'hi inclou un treball de Jean Voge USOciété d'infomation et crki économiqueu, i un altre d'Yves Lavoinne, ñPresse et cohesion sociale: le cas despnses d'ótagesu, refetit a una analisi deis articles publicats aman dels segrestament i mortpostenbr de l 'industd alemany H. M. Schleyer. En el número 3, el treball que més ens ha interessat és el de Jean D'Arcy, (Le droit de l'homme 2 la communicationu, en el qual defensa, com una emgencia del paper que juga en la societat actual la comunicació, que es protegerxi aquest dret hum2 a la comunicació, malgrat els obstacles que presenta el poder polZtic, els monopolis econ6mics i les mentalitats. Després examina la seva aplicació tant a nivell internacional i nacional com en elpla individual. Altres articles són els de R. Guihéneuf; (La communication dans ['entrepkeu; René Moreau, tlntelligence artzj?- ciellew ; J. M. Auby , tLe régime publicitaire des produits phannaceutiquesu; aJournaux, radio, televisGn, qui croireu, de J. P. Marhuenda, on aquest autor sosté que la credibilitat esta compasada per una serie d'elements, i, entre els que estudia, calindicar l'objectivitat, la cgmpetencia, la comoditat, l'accessibilitat,' etc. Pel que fa al número 4, Pierre Schaeffer, en el sea treball (Le questionnaire questionnéw, es planteja la dficultat que es produerxi una comunicació real entre emissor i receptor en aquest terreny. Henn' Pigeat parla de la revolució tzcnica que s'ha produi't a /'Agencia France-Presse. També suggerent és l'artrcle de H. Wendelbo sobre la comunicació patol6gica en les reunions internacionals. W. Syad aborda un tema interessant des d'un punt de vista antropol6gic com és el de la comunicació tradicional a A fnca, i, per dtim, Gérard Eymery, descriu el sistema frances tAntiopeu , de teletext. La lectura d'aquests nzimeros ens ha interessat, la seva presentació és 2gil i el seu en focament i estil són, evidentment, molt fsancesos. Manuel Parés i Maicas COMUNICAZIONI SOCIAL1 És una publicació trimestral que recull la producció teorica de L'ficola Supenor de la Comunicació Social de la Universitat Cat6lica de Mih. S1inici2 amb el nlimero de gener-marg de 1979 i és continuació din altre que amb el nom de Nova serie dels Annali Scuola Superiore della Comunicazioni sociali aparegué en forma regular des del 1971. El seu director és Virgilio Melchiore i esta assistitper un consell de redacció format per Caseti, Sisto Dad Palma, Bruno de Marchi, Guido Gola, Francesco Totaro. Conté temes generals de comunicació a' especl;ris dels diferents miqans, del penodisme I' de la publicitat. A cada nlimero hi ha unapart dedicada a l'assaig, preferentment sobre temes de filosofia de la comunicació; una segona, dedicada a treballr més 2gils ipuntuals encara que siguin fets amb una consci&cia crítica; i finalment, hi ha recensions, crítica bibliogr2fica i Acussions sobre l'actualitat estztica, sociol6gica i política dels mass media. Comunicazioni Sociali és una publicació interessant car incorpora ah estudis de la comunicació en general i deis mitjans en particular, el punt de vista, la perspectiva acostada a la metodologia hermeneutica, tant la despresa de la filosofa de Husserl com la que cerca un comprom5s entre la fenomenologia i els corrents crítics de /'Escola de Frank furt. Es tracta d'unapostció filosofica discutible com totesper6 que trenca la uniformitat dels esquemes i metodes habituals, basats en l'empikme en la seva versió funci~nalista~preferentment; o si no, també, basats en la crítica de les &+rents posicions esquevanes. El daver exemplar d'aquesta publicació que és a les nostres mans és el de hlioldesembre de 1980 corresponent als nzímeros 3 i 4 d'aquest any . Es tracta d'un volum doble dea'icat al debat que es féu a /'hola Superior de Comunicació Social sobre elproblema de la corporeitat en la comunicacio' social i en la representació artística. Antoine Vergote obre el nzímero amb un estudi te6ric de la qZiestió titulat nll Corpo. Pensiero contemporaneo e Categorie Bibíichew, el qual se centra en la superació d'alguns dels dudismes de la filosofa tradicional. Reciama una reflxió interdisciplinaria sobre la situació del cos; una rej.í'ext5 que respecti la unitat del cos i l'autonomia de les distintes aproximacions cientr;fiques. Fa un recovegut histotic sobre el tema, des de plad i Anjtotil, passant per Descartes i ambant a l'emjtencialisme de Gabriel Marcel. L 'home, segonr f 'autor, no és un compost de 60s i anima, sinó una unitat d'un nou tipus de llenguatge, en una gamma d'expressions tan vanades com sigui possible, i analitza els problemes que es troben a ('origen de ca165 da interpretació. Un estudi remarcable és el d'dessandro Ghisalberti <La reppresentazione del corpo nelpensamiento medievalew, que estudia elpensament medieval des de les concepcions del cos com a encarnació de símbols a la doctrina hilem6$ca introdui'da amb l'anitotelisme. El cos passa d'ésser considerat unapresó a temple de l'Gnima. Finalment, encara tenim el trebd dJErnesto Travi tll tema del corpo nella Divina Comediaw en el qual s 'estudia el tema del 60s en La Divina Comedia i elpresenta en una meravellosa conjilnciófilos6fcal poetica i teolzgica. Es trata, tal com es pot veure, d'un conjunt de recerques que pretenen posar les bases jios6fico-te6rique.s per a un aprofundiment d'& que coventment s'anomena comunicació no verbal. Som, doncs, lvant d'un tema important i d'una gran actualitat, ja que darrerament es tendezi a considerar els actes comunicatius en la totditat de la seva realitat expressiva. El camí de /a fenomenologia pot ésser útil de cara a donar una comprensió dels actes comunicatius i no una simple explicació, tal com hi tendezien les t2cniques de base empíka. Jordi Berrio COMMUNICATION ET LANGAGES. No 48 El nzímero 48 de la revista Communication et Langages correspon alprimer tn'- mestre de 1981. Aquesta revista esta editadapel Centre D'Étude et Promotion de la Lecture, departament de R. E. T.Z. 166 En el present nzímero, seguint la linia edito& que és ja habitual en aquesta publicació, apareixen articles que són centrats en els camps teoncs de la pedagogia, el grafisme, la comunicació i l'edtció. Alain Bentolila, en un interessant treball titzdat: tFleurs de lire et liseronw, planteja dguns problemes suggerents en el marc de l'ensenyanya de la lectura. Pera aquest autor el llegir no depen de l'habilitat d'emetre uns certs sons a partir de determinades formes gr2fiquer1 sinó que requereix la comprensió cronolijgica i l6gica del que s 'ha llegit, a més de la seva sintesi per a la memorització i la reJex10 crítica. Enfiont de cada tipus de lectura es requerelw una actitudpertinent i espec$ca; tanmateix, es produelwen casos de lectors monovdents que només són capapos d'entendre un tipus dnic de situació de lectura; per a Nain Bentolila caha orientar els metodes d'ensenyanpa ven la formació de lectors polivalents. Philippe Schuwer en el seu article (La photographie dans le livre-albumjeunesse* exposa la tesi que la preponderhacia total de la iLlustració sobre la fotografia en el llibre infantil i juvenil no esta basada en una elecció casual i capniiosa del5 editors rinó que té la seva arrel ideologica en un intent de superprotecció del nen, evitant-li una visió fidel de la realftat social. Yveline Baticle sota el tz'tol: <Le structur&me a l'universitéw presenta un trebd seu i tres més realitzatsper tres alumnes en els quah el metode dlana/isi de contingut s'aplica a diferents objectes de recerca. Yveline Baticle investiga sobre l'estereotip de professor presentat a través deis mass media i n'extreu els trets caracterútics d'identtficació. Dia'ier Desormeaux presenta un estudi sobre la retonca de 77 cartells de publicitat apareguts entre e/s anys 1900 i 191 0. Philzppe Mesnildrey realitza la seva recerca sobre els cartells de cinema policiac nord-amen&? i frances. Findment, Bruno Asseray centra el seu treball en les cobertes de les novel.les d'Agatha Chrbtie publicades en el aChb des Masques>. Amb el motiu d'una exposició titulada Escritures a la Fondation Nationale d'Arts Graphiques et Plastiques, celebrada a fin& de 1980, Jerdme Peignot publica l'article: <Les jeux de la typographie et du sensu en el quaL tracta sobre les amplier possibilitats artirtiques de la tipografia. En el sea interessant trebad cTheorie matncielle de la graphiqueu, Jacques Bertia exposa de forma sistematica els principis de la grafca i la seva semiologia. La grafica ha de definir-se, segons aqaert autor, com la transcripció d'un quadre de dades, del qual cal que es descobmrjcin els elements semblants, agrupar-!os i dasstFcar-los; per a la realització de la grafica cal establir les qiiestions pertinents i jerarquitzar-les de tal forma que siguipossible de donar-ne compte i d'evitar les no pertinents. Jacques Bertin en5 ofereix en el sea article els phct)is de la grafica, pero aibora ens adverteix sobre els errors comuns que cal no fer. Philippe Gobert exposa a nTemps et Communicationv els efectes dels nous mitjans de comunicació sobre els espectadors en fer-los admetre una successió rapida i densa de continguts que reduerjc dáquesta forma el temps que els receptor5 &POsea per a la comprensió dels missatge.r. En el seu article (Le livre en Tunisiev Robert fitivalr anaiitza la pclitica editond realitzada a Tunis des del període d'inJuzncia europea fins la descolonització, tot passant per l'etapa de colonització francesa. Per a aquest estudi histGnc, l'autor té en compte la relació que hi ha entre les distintes classes socials i elpaper jugat, en aquest terreny, pels sectors de producció estatal i privada. Jean-Claude Nicole a nEa'iteurs: la diversrj5cation nécessaire~ analitza les estratzgies possibles de les empreses editonds de cara als anys propers en els quah hom espera l'explosió dels nous mi~ans: informatica, telecomunicacions i audiovisuals. F.X. Ruiz-Collantes THE PUBLIC OPINION QUARTERLY Vol. 45, no 1. Primavera 1981 Publicació trimestral apareguda l'any 193 7, editada per I'School of Public Affairs de la Universitat de Phcenton i que tingué com a pn+ner director De Witt Clinton Poole. D'encd el niímero 4 de l'any 1948 seguek essent publicada pe~ la mateixa universitat, pero es presenta com a a0rgan of the Amencan Association for public Opinion Research~. Finalment, cal assenyalar que en els darrers anys l'edició ha parsat a la Universitat de Cobmbia. Es tracta d'una publicpció sobre temes d'opinió piíblica en el sentit més abastador del teme, car s 'hi troben treballs sobre miqanr de comunicació en general i sobre tend2ncies en el comportament psicosocial del piíblic nor-amenc2 principalment. És un deis Grgans més importants del que s'ha vingut anomenant mass comunication research, corrent lligat a la so167 ciologia funcionakta i que adopta, des delprincipi, una actitud i un metode empirirta de recerca. Hi trobem al llarg dels anys de la seva exirtzncia les mésprestigioses flrmes de la teonh de la comunicació, de la psicologia social i de l'opinió piíblica nord-americana, tals com Allport, Berelson, C~nt4 Katz, Poole, Lusswell, Luzarsfild, Wnght, etc. En general, -els treballs que r'hi publiquen estan basats en l'estudi empínc d'unes variables i l'ulterior establiment de correlacions entre elles. L 'estudi de les va- &des es fa nomalment a través d'observacions i deteminacions de la realitat social i individud amb tzcniques d'enquesta. Les dades són processades mi*ncant ngorosos tractaments estadistics. El plantejament metodol6gic de fons consisteix a tractar la temitica socialcomuni~ativa de la mateixa manera que ho fin les cizncies de la naturalesa amb la líur PrGpia. Intenten d'aii'lar fets i de trobar-ne relacions causais. Conseqiizncia d'a* és que la majoria dels articles fan referencia a investigacions d'abast limitat, tal com hem dit abans, i no contenen grans temes teGrics ni grans declaracions de principisfilos6fics. La grandesa i ahora també la migradesa d'aquests treballr rau precisament en la seva modktia de plantejaments; pretenen dir poques coses pero segures. Uproblema bisic d'una tal okntació metodolGgica rau precisament en el fet que no és gens clar que el metode cient$c experimental sigui aplicable a les cihcies socials i que la noció de fet, forca ben delimitada a les cizncies de la naturalesa, sigui utilitzable, sense més, en els dominis en els quals es mou la mass comunication research. 168 Pel que fa referencia a la temdtica concreta d'aquestes recerques, cal dir que es refereix als temes cldssics de mesura dels canvis en l'opinió pública sobre política governamental, sobre qüestions racials, sobre diversos aspectes de les motivacions del capteniment col.lectiu, etc. Cal assenyalar que la temdtica ha mantingut una notable coherencia al llarg deis anys d'emitencia de la publicació que ens ocupa. TanmateUr, ha anat evolucionant al lhg del temps adaptant-se a les qiiestions que en cada moment han ocupat l átenció dels cient$cs i dels professionals. Un exemple d'aixo podrien ésser els articles que en els números recents, han dedicat al terrorirme, les drogues, l'eutandsia, etc. Sempre ha tingut, aquest organ trimestral, una especialatenció als mitjzns de comunicació i ha tractat extensament temes com el de la mesura dels efectes dels dferents mitjans en les actituds delpúblic respecte de qüestions electorals i altres. Ei darrer nzímero de la primavera del 1981 és un exemple t@ic del que ha estat la present publicació al llarg de molts anys. Tenim articles que tracten lcna va&- da gamma de temes pero sense apartar-se deis esquemes que suara hem marcat. A%, tenim que Donald K. Kinder en cPresidents, Prosperity and Public Opinionw correlaciona algunes variables economiques i psicosocials, com és la de la prosperitat, amb la popularitat que han obtingut alguns presidents nordamericans. La conclusió obvia que en treu és que emiteix una relació causal entre la prospentat economica i la populadat del president en funcions. Pel seu cantó, Norval D. Glenn i Charles N. Weaver a ~Educations effects on Psychological Well-Beingw analitzen els beneficis o periudicis sobre la sensaciópsicologica de benestar, concretada aquesta en vuit dimensions. L 'estudi se centra en blancs i negres d'ambdós sexes i de distinta condició economica i cultural. Charlotte G. Steeh estudis a aTrends in Noresponse Ratesx les tendencies que es poden venfcar en els percentatges de no respostes a les enquestes, assenydant un major refús de les poblacions urbanitzades. No cal dir que aquesa estudrj només són vdlids per a la societat nordamericana. Chare R. Bybee, Jack M. McLeoa', W. D. Luetscher i Gina Garramone tracten un tema cldssic de la sociologia de la comunicació: cMass Comunication and voter Volatilyw. En aquest estudi s 'ajitrna que el paper que jllguen els mitjans de comunicació en la inseguretat del vot, correlacionada, aquesta, amb algunes vakbles socials dels votants com són nivell d'educació i interes polític, Co~elaCionades aquestes variables sembla resultar que la cultura i l'interes per la política donanen una gran estabilitat en el vot i una major resistencia a la propaganda política vehiculada a través dels mitjans. Aquests són els principals temes tractats en el darrer nzímero de la publicació que estudiem; tots ells responen, tal com hem vist, a una mateixa manera d'encarar la realitat social. En resulta de tot aquest notable esforg de recerca, una explicació d 'un conjunt d'aspectes puntuals dels fenomens psicosocials pero mai dur comprensió. Tampoc no s'hi troba, evidentment, cap mena de crítica de la societat sinó un esforg d'explicació de la seva reahtat i dels mecanismes que la sustenten, amb una clara intenció de generar una tecnologia aplicable en els terrenys de la publici- tat, de la propaganda política, dels negocis i, en general, dels afers col.lectius que requeretien l'exercici del control social. Jordi Berrio PROBLEMI DELL'INFORMAZIONE No 4, any V, octubre-desembre 1980 Dels tres últims números de la revista Problemi dell'informazione que hem tingut ocasió de veure, cowesponents al tercer i quart tn'mestres del 1980 i prfmer del 1981, el pn'mer ens ofereix una s2ne d'estudis i assaigs que sobresurten, al nostre entendre, de la resta. En efecte, en el número V/3 d'aquesta revista de Bol6nia, de juliol-setembre del 1980, una recerca sociologica d'envergadura presenta un especial interhper a Catalunya z, en general, I'Estat espanyol. Es tracta de la titulada a Tercera xama de TV: andlisi de I'onentació deis programes regional~ i nacionals~, de Gsaziella Pnklla. No és ni més ni menys que l'andlisi de contingut de les dues primeres setmanes de la programació total del tercer canal de la RAI, que comengd a funcionar el 1979. En total, foren 2JGIés hores d'emiisió (de carkter regional i nacional) analitzades. La recerca, promoguda i fiangada per la mateixa RAI, va ser realitzada en co/.labo - ració amb l'Institut Gemelli de Mih, l'lnstitut de Sociologia de la Facultat de Magisten' de Roma i l'lnititut de Sociologia de la Facultat de Lietres de Ndpols. Tenia per finalitat conzixer la identitat d'aquest nou canal de televisió i elgrau de descentralització assolit, amb una atenció preferent a les arees següents: nivel/ d'innovació de fórmules i modalitats expressives; caracterZstiques temdtiques dels pro169 grames; relacions amb el temiori; i capacitat de fomir unapossibilitat de contextualització i d'interpretació dels missatges. Una de lesprincipals conciusions és que la descentralització s'aconseguí sobretot en els espais informatius regionals. Encara en aquest mateix número de Problemi dell'informazione, destaca una dtra recerca sobre televisió de gran interzs: ~Televisions pnvades i eleccionsw, de Gianpneto Mazzaloni i Marco Boneschi, investigació-pilot sobre el paper de les emissores pnvades de TV italianes en la campanya electordper a les eleccions administratives a Italia del 1980. I ja en el cap de l'assaig, mereix tambéser esmentat l'article nLa indristk de la nostdlgiau, de Neflo Ajello, que analitza dmpliament el fenomen actual de la recuperació per part de la indristk del lleure i a través de tota la gamma de manifestacions diverses (cangó, magazines, superproduccions.. .) dels velh mites dels anys cinquanta i seixanta, com un reflux propi de la cultura de masses, de la qualdiu que aelseu ntme de masticació és frenzticw . En el daver número del 1980, només dos articles ens atreuen especiahent. Un és una mena d'informe-resum sobre nEls consums culturals a Siciliaw, de Graziella Priulla, en el qual aporta una síntesi de les diverses recerques i estadistiques ja exirtents sobre l'objecte. I l'altre, tot i ser una simple traducció de l'angl&, és una bona aportació per ais lectors de l'area llatina i de difícil accés a l'onginal, publicat a la revista nord-amencana Theory and Society (n O 3, 1979). El titol és elp paradigma dominant en la sociologia dels efectesu, i l'autor Todd Gitlin, el qud replanteja des de la perspectiva de la nsociologia radicalu 170 els models d'analisi dels efectes de la comunicació de marres, i sobretot la teo& delTwo-step Flow of communication (doble estadi delflux de la comunicació), propis de la sociologia americana tradicional. Ifinalment, en el nzímero corresponent al primer trimestre del 1981, aquesta revista dedica bona part de les seves pagines a dos temes principals: la commemoració dels deu anys del diari comunista Manifesto, fundat per Rossanda i Pintor, escindits per l'esquerra del PCI; i l'analisi d'experGncies fetes a la regió del Pzemont d'introduir el dan a l'escola. Josep Gifreu PUBLITECNIA No 57, 1' trimestre 1981 Revista de periodicitat trimestral. Els anys 1979 i 1980 han sortit quatre números. A la Biblioteca de CC II el darrer és el J7, corresponent al primer trimestre de 1981. Publitecnia és la revista de l'lnstituto Nacional de Publicidad. El seu director és Juan Manuel Mazo del Castillo, que també ho és d'aquest Institut, el qual és un organisme autonom de I'Administració de l 'Estat, des de la llei de 1'1 1 de juny de 1964, adscnt a la Presidencia del Govern a la Secretana dlEstat per a la Informació. Els articles més interessants que apareixen en el número que comentem són els següents: (Un análisis de retóha publicitanau de Jorge Fuentes Tudela. Es tracta d'una arialisi retonca, d'un anunci publicitan que pretén de promocionar una coneguda marca de pantalons texans, feta tant del registre iconic com del verbal. L'interes d'aquest article rau en la metodologia utilitzada, no gaire corrent entre els estudiosos de I'Estat Espanyol. (La comunicación como la lengua de Esopo~ de Maurice Guigoz aparegué antenbrment a la revista Communication et Langages n O 47 de 1980. Es tracta en aquest treball la comunicació dins de l 'empresa. També s'hipot trobar (La medida de la eficacia de la Publicidad) per Luis Angel Sanz de la Tel;zda, que correspon a la segona part de l'iniciat en el numero antehr d'aquesta publicació. S 'hi estableixen, en primer lloc, uns conceptes bisics d'eficacia, per passar després als posibles enfocaments del control d'eficacia i finir amb el plantejzment integral de la seva mesura en la publicitat. A la revista Publitecnia hi ha una secció dedicada a les recerques de camp concretes. En el present nzímero podem trobarhi les següents investigacions: (Imagen de la Prensa en catalán). Es tracta d'un treball realitzat per Victor Sagi Comunicación per encarrec del diah Avui i per l'anunciant Moulinex. Investigació interessant sobre el diari Avui que va des del seu fons i la forma fins a les tendencies del lector de premsa en catala. Una altra recerca és la titulada <La inversión publicita& en 1979r. Fa referencia als mitjans radio i televisió i aporta un conjunt de dades de remarcable interes. A l'apartat de la revista titulat xEstrategiar es recull l'article de Jakob S. Vogel (Estrategia publicitaria por computador). A l'apartat xJllnsprudenciau es recullen els articles de M. Frangois Greffe (Sobre la responsabilidad del anunciante y de la agenciaw i (Un nuevo Decreto-Ley regula la actividad pu blicitanit en Portugalu . Finafnzent, a la secció nInfimaciÓnw s'apleguen les nNormas para la admisión de publiGidad en Televisión Españolaw, les quals són vigents des d'octubre de 1980. Miquel Rodrigo Alsina ZEITSCHIRFT FÜR SEMIOTIK Organ de la Societat Alemanya de Semi& tica. No 1, volum 3, 1981. Editada per Roland Posner (Berlín), amb la col.laboració de Tassó Borbé (Viena), Annemarie Lange-Seidl (Munic), Martin Kramper (Ulm) i Klaus Oehler (Hamburg). Editada a I'Aakademische Verlagsgesellschaft Athenaion, Wiesbaden. Periodicitat trimestral. Aquest nlimero de 116rgan de la societat alemanya de semi6tica1 sense ésser monografic, esta dedicat fonamentalment a temes de semi6tica te6nca. Destaca, en primer lloc, l'articce de Jeny Pelc, nPer la definició del concepte de signew, en tant que mostra de la semi6tka polonesa que, malgrat el seu desenvolupament remarcable, que ha portai fins i tot a la publicació d'un volum de textos dedicat espec5ficament a exphar-la i il.lustrar-la, no és massa coneguda fora de l'limbit de les cultures eslaves '. Aquest profesqr de la Universitat de Vars6via revisa i dhcutezi el concepte de signe tot seguint d21ferents dicotomies en la seva definició iplanteyknt elsproble- 'Del mateix autor, vid: Semioticr in Polánd 1894-1969, D. Reidel Publishing. Company Dordreeht & Warsaw, 1979. mes que comporta cada un dels dos ter171 mes: elszgne com a entztat abstracta o com a entztat concreta, com a categonia de coses o com a cutegoria de fets, com a objectes naturah o com a objectes convencionals, com a tipus d'inferencia o com a idéntic a tota inferencia. E( segon article, de Nelson Goodman (Harvard University), titulat c Camins de la refer&ciau, planteja una classzfiació de les formes en que es pot produir la relació entre elsigne jallo que aquest substituezi, és a dir, el referent. Distingerji, d'entrad7, quatre formes de referhcia denotatzba, i dues de no denotatives. Les primeres serien la denotació lingüística @redicació, anomenament, descripció. . .), la notació (una partitura, p.e.), fa denotació iconica (imatge, representació.. .) i la citació, definida as: aes d-rencia de les &es formes de denotació pelfet que a/lo que és citat és,incl6s en el símbol que fa el paper de citadon. Les formes de referencia no denotativa setien I'exemplificació i I'expressió. Aquesta taxonomia o, en paraules de l'autor acartografiu de la referencia és contrastada després amb els phcipah problemes que pjanteja una teoh del referent: refer&ciaficti¿ia, i referencia fgurativa (amb el classic unicorni); referencia complexz; dzitancia de refer2ncia; realitat i refer&zcia, i referencia indirecta o aLlusió. E( tercer arficie, dJHolger van den Boom, de la Universitat Tknica de Berfín, es titula al'oeen de la teoh peirciana del signe. Una reconstrucció l6gicofenomenol6gicau. El fet més remarcable d'aquest article, ultra l'onginalitat de la teoh exposada sobre fa copula com a element fonamentaf de la mediació o de la tercieritat, radica en la cn'tia en pro fundi-