Aspectes tipològics d'una nova ordenació hemerogràfica a Catalunya

ASPECTES TIPOLOGICS D'UNA NOVA ORDENACIÓ HEMEROGRAFICA A CATALUNYA L'aniilisi global del fenómen de la premsa catalana actual no es pot destriar de la constatació d'una serie de factors socials, culturals, histdrics, polítics, lingüístics, economics i professionals de cariicter general que en certa forma han influit en el seu procés de desenvolupament. L'estudi d'aquests factors desborda, tanmateix, el proposit específic d'aquest treball, pero no fóra legítim tractar d'eludir una primera referencia molt estricta, un enunciat, que en alguns casos trobar2 un tractament rnés ampli en d'altres apartats d'aquest mateix article. De tots aquests factors el més significatiu i alhora el més vinculat a I'objecte del nostre estudi és la inexistencia a Catalunya d'una tradició professional i academica de recerca en materia de periodisme i de comunicació de masses en general. Mentre a Alemanya, posem per cas, la premsa ha estat objecte d'estudi sistemiitic i d'ensenyament universitari des de mitjans del segle XVII1, a Catalunya hem d'anar a raure a principis del nostre segle XX per a trobar les primeres aportacions rudimentiiries a la bibliografia sobre la materia2. És cert que aquesta mancanca historica la compartim amb molts d'altres paisos del món, i ádhuc amb d'altres cultures més solides que la nostra, pero el resultat d'aquesta observació comparativa no ens pot evitar de concloure, en primer lloc, que la cultura professional periodística catalana, en el cas d'existir, es troba encara en un estadi incipient. 1 Ku~ni. KARL. (edit.). Die altesten Schnften für undwiderdie Zeitung. Munich-Viena. Brünn, 1944, pp 163 i SS. 2 MAINAR. RAFAEL, Warte delpeno+sta, Barcelona, Manuales Soler, 1906. 66 FACTORS GENERALS DETERMINANTS Pero hi ha d'altres factors de diversa índole -sobretot de caracter historicque han incidit en la configuració d'un panorama hemerografic tan característic com és el que avui ofereix Catalunya. Heus ací els més destacats: 1) L'opressió que ha sofert la llengua i la cu1tura;atalanes al llarg dels darrers segles i, particularment, durant els quaranta anys immediatament posteriors a la guerra del 1936. 2) Les disfuncions polítiques assumides per la premsa catalana com a vehicle d'expressió de les posicions de resistencia democratica durant la darrera fase histdrica del franquisme. 3) La manca d'hibit de lectura de diaris per part d'amplis sectors de les classes mitjana i alta, i el migrat índex d'alfabetització de les capes populars, que ha convertit en gairebé nul.la llur capacitat d'habituació a la lectura de premsa. 4) La reacció inhibitoria que als sectors més habituats a la lectura de diaris va provocar el sistema de premsa uniformada i censurada que es va imposar durant les primeres fases del regim franquista. j) La incapacitat de la classe dominant catalana per a dotar el país d'una infraestructura informativa consolidada i dinhica. 6) La conseqüent migradesa de recursos de les empreses periodístiques catalanes. 7) L'arrelament i el predomini dins de I'esquifit cos de doctrina teorica del periodisme catali de la tendencia que ha propugnat, per raons practiques i d'eficacia, un exercici professional d'inspiració catalana, o fins i tot catalanista, pero d'expressió castellana (Mañé i Flaquer, Maragall , Gaziel , Pla)3. 8) La manca d'institucions públiques propies de Govern i d'ensenyament, llevat del període de la 11 República i de la recent recuperació de la Generalitat. 9) La manca de grans empreses informatives establertes a Catalunya que facilitin I'exercici professional a I'estranger i, per tant, el contacte perllongat amb cultures periodístiques modernes i avancades, com fóra el cas de disposar d'agencies propies de notícies i d'emissores centrals de televisió. 10) L'excessiva politització de la professió de periodista, derivada de les disfuncions assumides per la premsa catalana durant I'etapa historica recentment tancada, i tarnbé de I'esmentada manca de contacte professional amb cultures periodístiques més modernes i avancades. 11) L'alta freqüencia de col.lisions originades per aquesta politització dominant entre els periodistes i la seva fricció amb la manca de professionalització dominant entre els empresaris. Cadascun dels apartats d'aquest repertori de factors determinants mereix un 3 TASIS. RAFAEL I JOAN TORRENT. Historia de la Premsa CataLana, Barcelona, Editorial Bruguera, 1966, t. 1, pp 105 i SS. estudi pregon els resultats dels qual potser obligarien a matisar o fins a rebutjar 67 algunes de les afirmacions anteriors, pero entenc que, en aquests moments, qualsevol aproximació global a un aspecte concret de la premsa catalana no pot desentendre's de les qüestions marginals, parcials, paral.leles o específiques que d'alguna manera la configuren. LA PRECISIÓ DE LES TIPOLOGIES La primera qüestió que cal plantejar en un estudi relatiu a les tipologies de la premsa és la de precisar quines magnituds es faran servir com a base per a la determinació de les diverses categoríes. En el llibre Lapremsa actual4, del qual sóc autor junt amb Xavier Roig, proposem una classificació tipologica hemerografica basada en la definició d'uns models, en la precisió d'unes varietats de diaris, configurades a partir d'unes característiques morfol6giques i, més concretament, de format, que han incidit en la conformació d'uns estils de redacció i també en una diferenciació de continguts. El resultat d'aquesta combinació, historica i universal, de factors morfol6gics i de contingut és la definició de tres grans menes de diaris de model genuí (informatiu-interpretatiu, popular-sensacionalista, d'opinió) i de dues grans menes de diaris híbrids (sensacionalista-informatiu , informatiu-opinió). Aquesta és, doncs, una alternativa de classificació dels tipus de diari basada en unes definicions extretes de la tradició cultural de la professió periodística, pero és ben cert que el món dels diaris també es pot ordenar a partir de criteris i de magnituds potser menys complexos, més facils de comprovar i, per tant, menys susceptibles de generar controvi?rsies. D'aquesta manera, podríem establir d'altres tipologies de diari basades, posem per cas, en conceptes tan diversos com son, per exemple, els diferents volums de tiratges i de difusió o venda d'exemplars, les dimensions de I'empresa periodística que els edita, I'hora de sortida al carrer de I'edició diaria, el sistema d'organització de I'empresa o de la redacció, el nombre de personal que treballa al diari, la llengua en la qual s'expressa, les tecniques d'impressió utilitzades. No cal dir que les possibilitats d'organitzar repertoris tipologics són notables i alguns d'ells han rebut ja a casa nostra tractaments especfics prou reeixits, com és el cas del treball del professor Josep Gifreu' sobre la difusió de la premsa diaria i setmanal a Catalunya, enllestit ara fa justament dos anys, encara que en aquel1 cas I'objectiu final i fonamental de la recerca no era concretament d'establir cap classificació tipologica en funció de la difusió. 4 CASASOS, JOSEP MARIA 8 XAVIER ROIG. Lapremsa actual. Introducció als rnodels de dan'. Barcelona, Edicions 62, 1981. 3 GIFREU, JOSEP. <La difusió de premsa diaria i setmanal a Catalunya~ dins Aniliri, núm. 1 (juny 1980), pp 23-61. 68 LA CLASSIFICACIÓ BASADA EN L'ABAST GEOGRAFIC Val a dir que aquest treball que ara presento s'ha centrat en els resultats d'una classificació previa establerta d'acord amb un criteri d'abast geogrific dels diaris de Catalunya i de les publicacions de periodicitat superior a la setmanal i d'informació general que s'editen a Catalunya, tal corn figuren al quadre 1. Malgrat que aquesta varietat de classificació estigui basada en un criteri aparentment ficil de delimitar, corn és I'abast geogrific, ha calgut prendre decisions de qualificació no sempre recolzades en dades comprovades de difusió horitzontal. Dins la categoría de diaris d'abast general catali s'inclou tota la premsa metropolitana barcelonina, per tal corn la vocació de tots aquests periodics és la d'arribar a tot Catalunya, malgrat que alguns d'ells no tenen pricticament cap incidencia més enlli de I'iirea metropolitana de Barcelona. Cal fer una referencia especial tarnbé a la premsa provincial, categoria que fou definida per primera vegada per I'estudiós de la premsa catalana Jaume Guillamet6 en el seu llibre LQ novapremsa cataLana. Com explica aquest autor, allo que entenem per premsa provincial és un fenomen generat pel regim franquista, un tipus de premsa nascut a partir del ptoposit de dotar a totes les províncies d'un diari dependent del govern. És una mena de premsa sense cap arrelament en la tradició periodística catalana, (la qual sempre ha tingut un cariicter general o comarcal) i arnb molt poca influencia en I'opinió pública autoctona. El mateix Guillahet, en aquest llibre publicat I'any 1975, parlava de la premsa provincial corn d'una uartificialitatn i explicava que a Catalunya no es pot considerar corn a categoría hemerografica. En els seus darrers estudis sobre la materia, aquest mateix autor es decanta per una nova classificació segons I'abast geogrific en la qual el gmp de diaris que abans inclo'ia dins la tipologia de premsa provincial passen a integrar-se dins el de premsa local. LA MANCA D'UNA AUTENTICA PREMSA REGIONAL A Catalunya, malgrat els esforcos iniciats fa anys per ñEl Correo Catalán», no ha aconseguit de reeixir mai un autentic diari regional, tal corn s'entén aquest model a Franca, país en el qual s'han consolidat els periodics més característics d'aquesta especie. El model frances de premsa regional esti basat en la presencia de diaris d'implantació solida, de tirades molt elevades i amb continguts dedicats a tractar especialment la informació d'una o diverses regions i, generalment, amb tantes edicions corn comarques hi ha integrades dintre el seu iimbit d'influencia. La premsa regional, doncs, només pot reeixir en el context d'una realitat tan 6 GUILLAMET. JAUME. LU nova prensa catdana, Barcelona, Edicions 62, 1975. p 19. Quadre I:. LASSIF FICA CIO DE PERIODICS CATALANS EN FUNCIO DEL SEU ABAST GEOGRAFIC (novembre de 1981) Premsa metropolitana d'abast general Premsa d'abast Premsa comarcal provincial* Premsa local Diario de Barcelona Los Sitios Regió 7 (Bages, Diario de Sabadell (Girona) Bergueda, Solsones) El Correo Catalán La Mañana El 9 Nou (Osona) Diario de Terrassa ( Lleida) La Vanguardia Diario de Lérida Punt Diari (comarques Gaceta de Manresa Lleida) del nord-est) El Noticiero Universal Diario Español La Veu de la Ciutat (Tarragona) (Terrassa-Sabadell) ("1 Avui El Periódico El Mundo Deportivo (informació esportiva) Dicen (informació esportiva) O Sport (informació esportiva) El Wgia (informació del port i economica -Barcelona) : : (9 Aquest diari ha susphs la seva publicació el dia 12 de desembre de 1981. Ot \O 70 centralitzada a tots els nivells com és la de I'ordenació territorial francesa. Per altra banda, aquesta és una mena de premsa que a Catalunya troba el seu competidor més combatiu i més eficac en la premsa comarcal i local, que respon a una tradició genuina del periodisme cata12 i que avui semblen situar-se en I'inici d'una nova etapa d'expansió, a partir d'unes experiencies reeixides que tenen el seu principal suport en uns plantejaments rigorosos i professionals. Aquel1 model de diari regional que es manifesta en una varietat d'edicions local~ i comarcals no podri competir mai, des del punt de vista de la informació específica d'imbit territorial reduit, amb els periodics que han limitat precisament el seu camp de treball a I'kea geogrifica centrada en la localitat on s'editen. Els desavantatges del diari regional enfront del diari local o del setmanari informatiu comarcal rauen també en I'encariment de costos derivat de la major despesa de paper i en la complexitat de la distribució horitzontal, de les comunicacions, de I'organització de la redacció (delegacions, filials, corresponsalies, coordinació de diverses edicions, etc.) i dels tallers (temps més dilatats per al muntatge i per als tiratges, etc.). Per altra banda, I'actual tendencia dominant en I'evolució de la tecnologia de premsa facilita també la sortida, el manteniment i I'expansió dels diaris i periodics de petit abast geografic. EL FENOMEN DE LA NOVA PREMSA COMARCAL Un dels trets característics de I'actual panorama hemerografic cata12 és precisament el fenomen rellevant de la premsa comarcal i local, format per una considerable densitat de capcaleres i recolzat en una llunyana i esplendida tradició de periodisme popular. Segons una de les darreres estadístiques, la publicada per Josep Maria Huertas Claveria a la revista Avef', a Catalunya surten ara més de 170 publicacions d'informació general que es reparteixen llurs itmbits d'influencia per unes trenta-tres comarques. Es tracta d'un fenómen que no té parió a Espanya i potser a cap més altre indret d'Europa. Pero allo que destaca més a la premsa comarcal catalana actual és I'encert d'orientació concretat en dues publicacions que poden considerar-se un model en el seu genere i que nasqueren com a setmanaris I'any 1978: El 9 Nou, de Vic, i RegG 7 de Manresa. El 9 Nou surt dos dies a la setmana, ha assolit una tirada de 13.000 exemplars per edició i el seu abast geografic está fixat dins la comarca dlOsona. Regió 7 surt tres dies a la setmana, ha assolit una tirada de 15.000 exemplars per edició i el seu abast geogr&c compren les comarques de Bages, Berguedi i Solsones. Dos aspectes molt interessants de l'experiencia d'aquestes dues publicacions són per una banda, el seu nivel1 de professionalitat, la seva coherencia empresarial, la se- . 7 HUERTAS. JOSEP MARI*, *La premsa comarcal: 44.378 exemplarsldiau, dins ArreL, núm. 1 (abriljuny 1981). pp 22-28. va vocació de tendir cap a la periodicitat dihia de forma progressiva i, per altra 71 banda, la seva inclinació cap a conformar un nou model de periodic, des de la perspectiva de la combinació morfologia-contingut, adequat als seus objectius de comunicació. Curiosarnent, els formats dels dos periodics, propers al tabloid, són molt semblants malgrat imprimir-se en tallers diferents (Regió 7: 42 x 28; El 9 No%: 42 x 31). Les grans categories de tipus de diari establertes en funció d'uns models universalment admesos, i que cal mantenir d'alguna manera en les experiencies de diaris d'abast metropolita o amb vocació de difusió ge~gr~ca general, queden superades en el cas de la premsa comarcal per tal com cal donar resposta a unes demandes d'informació especsques que, com hem vist, no tenen cap equivalencia en aquells paisos que disposen d'una premsa nacional consolidada i d'una premsa regional solida. LA CRISI DE MODELS A LA PREMSA BARCELONINA Un altre propdsit d'aquest treball és el de verificar I'estat de definició dels diaris barcelonins d'abast geografic catala i d'informació general pel que fa a la seva relació amb els models hemerografics configurats per la practica professional universal. Des d'aquesta perspectiva hom pot observar que el panorama de la premsa diaria metropolitana d'informació general es troba dominat avui per I'hegemonia d'unes variants hibrides, determinades o bé a partir de I'establiment d'unes solucions raonades, racionals, conscients i intencionades, o bé a partir d'uns processos forcats per la rutina o la degradació. En general, val a dir que la premsa diaria barcelonina presenta avui una manca de definició molt palesa pel que fa a la seva homologació amb els models de diari més acreditats arreu del món industrialitzat o d'influencia occidental; aixo no vol dir que, excepcionalment, no es facin esforcos meritoris dirigits a consolidar uns nous models que poden ser adequats per a segments especítics de públic. Una primera constatació a fer en aquest ordre de coses és la de les peculiaritats del format. Actualment no surt a Barcelona cap diari d'informació general de format tabloid, pero en canvi cap d'aquests periodics assoleix les mides homologades del format estindard (36'6 x 51'5), com es pot comprovar al quadre 11. Aquesta dada, vinculada a uns condicionaments materials d'ordre tecnoldgic, comporta de bon antuvi un primer factor d'hibridesa morfologica que, en certa manera, influeix en el tractament dels continguts. Pero, heus ací que els diaris que s'acosten més al format estindard són, paradoxalment, aquells que han empres un més decidit i coherent procés d'hibridació de contingut cap a fórmules d'aproximació a solucions típiques dels diaris popular-sensacionalistes, fórmules que normalment han estat incorporades per periodics de format tabloid. Es tracta, concretament de El Periódico i de El Noticiero Universal, diaris que en 72 aquest moment aparenten dur a terme, arnb més o menys intensitat i encert, operacions globals dirigides a consolidar unes fórrnules híbrides inforrnatiusensacionalistes. Aquesta paradoxa de I'univers hemerogrific catali troba el seu contrast més extrem en una altra dada equivalent pero de signe contrari. Dos dels diaris que rnés s'apropen al format tabloid (Awi i El Correo CataIán) són, tarnbé paradoxalment, els més fidels seguidors de les normes de presentació propies dels diaris de model informatiu-interpretatiu que normalment s'acullen al format estandard. Ouadre II: FORMATS APROXIMATS DE LA PREMSA DIARIA CATALANA D'INFORMACIO GENERAL I D'ABAST GEOGRAFIC GENERAL (Novembre de 1981 1 Capcalera Format Tallers La Vanguardia 32'5 x 49 TISA El Noticiero Universal 33 x 49 Editorial Mencheta El Periódico 33'5 x 49 Editorial Mencheta 29 x 43 Fomento de la Prensa El Correo Catalán 29 x 43 Fomento de la Prensa Diario de Barcelona 28'5 x 42 Barcelonesa de Publicaciones Cal precisar, en primer lloc, que aquestes contradiccions no ens han de con73 duir a col.legir que a la premsa de Barcelona hi ha una aplicació erronia de la relació format-contingut. Fóra un error extreure d'aquesta apreciació unes conclusions d'aquesta mena. En primer lloc cal precisar, un cop més, que a Barcelona no es donen diaris de format estricte, ni tabloids ni estandards. En segon lloc cal tenir present que aquests formats han generat unes formes de compaginació susceptibles de ser adoptades per diaris d'altres formats rnés amplis o rnés reduits. El format estandard, concretament, ha conduit a unes solucions estables de disseny que la practica professional ha dotat d'una certa autonomia en relació amb el format que les va originar. Sense anar rnés Iluny, I'adaptació del disseny genuí dels estindard al format rnés proper al tabloid ha donat resultats reeixits en diaris com Repubblica, a Italia, o Elpaís, a Espanya, pero aquesta mateixa operació de transposició, feta sense un plantejament previ del model i de la capacitat per a dur-la a terme, ha donat lloc aquí, en alguns casos, a uns resultats visuals penosos, originats per la sensació de trobar-nos davant d'un estandard encongit. Els altres dos diaris, barcelonins, La Vanguardia i el Diario de Barcelona, segueixen, en aquest ordre de coses, una Iínia més coherent amb els seus respectius formats, encara que pateixin d'imprecisions de model no derivades precisament de la seva conformació morfoldgica. Cal advertir que les coincidencies de plantejament de model entre ElPeriódz60 i El Noticzero Universal, per una banda, i Avui i El Coveo Catalán, per I'altra, no han de ser atribuides al fet que els dos primers s'imprimeixen als tallers d'Editorial Mencheta, S.A. i els altres dos a Foment de la Premsa, S.A. Aquesta dada, que podria explicar una certa uniformització grafica i de format, no pot influir de cap manera en el contingut, pero tampoc en la tria del disseny i del model morfol6gic global. Les formes de compaginació propies del tabloid i de I'estandard han adquirit una definició i una precisió autonomes, com ho prova I'experiencia ja historica de quan La Vanguardza i el Tele/expres s'imprimíen als mateixos tallers (SISA). Els dos diaris teníen identiques mides de format pero les solucions de compaginació i de tractament dels originals permetien qualificar de forma relativa, La Vanguardia com a estindard i a Tele/expres com a tabloid. La confusió actual de formats i dissenys a la premsa barcelonina no és sinó una mostra palesa de les desviacions de model i de la tendencia rnés o rnenys conscient a la hibridació que la domina globalment. És molt probable, tanmateix, que aquesta coincidencia de tots els grans diaris de Barcelona en el manteniment d'unes formes atípiques i I'expansió d'una premsa comarcal rnés solida esdevinguin factors determinants per a la conforma-