LES NOVES TECNOLOGIES DE
LA COMUNICACIÓ, ENTRE
CENTRALITZACIÓ 1 AUTONOMIA
La ase de Mi abeau:
imposible?
Ne me di es jamais ce bi e de mo !,, és
a nbé pe ec a nen aplicable a la mode na ecnología. KARL
MARX
.
.
.con a iamen al que pensa a Ma x, no sembla pas que aques es o ces
p oduc i es siguin un po encial d'allibe amen
en o es les ci cums incies
ni
que elles desencadenin semp e mo imen s que agin en sen i emancipa o i.
En o cas ja no és ce des que el c eixemen con inu de les o ces p oduc i es
ha esde ingu dependen d'un p og és cien í ic i hic que
a /a egada
assu-
meix uncions de legi imació de la dominació.
J¿!GEN
HABERMAS
To i que el concep e de no a ecnologia es mol dub ós i a bi a i, amb el1
ens solem e e i a o un segui de sis emes ecnol6gics apa egu s als da e s in
anys i que es onamen en en bona pa en els a encos p odui s en el e eny de
I'elec onica i la mic oelec 6nica. Fe i e , el comencamen d'aques a his o ia
cal ce ca -lo en els comencamen s ma eixos de la u ili ació de I'elec ici a i
aques a e olució ecnologica ac ual cal con empla -la, com han assenyala mol s
au o s, com la da e a
i
més al a de les onades de la e olució ecnologica inicia-
da a inals del segle
XIX,
quan els g ans descob imen s de la ísica i de la quími-
ca, en e enys com el magne isme, la eo ía ondula b ia, la eo ia de I'a om,
e c., o en aplica s a e enys indus ials.
Des de la ins al.lació del p ime eleg a elec ic ins als expe imen s amb pan-
alles ul aplanes de ele isió, ab icades amb id e Iíquid, hi ha doncs o un se-
gui de con inui a s que ens pe me i gai ebé ens obliga a anali za aques es
ans o macions com una con inui a . Una con inui a plena d'epoques de g ans
impulsos i al es de ecessió, pe o con inui a
al
capda all. El que ha succei els
56
da e s anys ha es a una acele ació ex ao dina ia en I'e olució ecnoldgica en
p opo ció geome ica en compa ació a la len a e olució an e io . Alesho es és
quan han so gi uns e s mol des aca s que di e encien les ecnologies de la da-
e a onada espec e a les an e io s.
En sín esi, aques es da e es ecnologies han incidi a la egada en es aspec-
es de la eali a comunica i a, com són la capaci a d'emmaga zamen i p oces-
samen d'in o mació, la capaci a de ansmissió dels canals
i
I'abas geog a ic de
les comunicacions, augmen an en cada un dels aspec es esmen a s ins a capaci-
a s p ic icamen impossibles d'exhau i . Els mic oo denado s, el cable de ib a
op ica i els sa ?l.li s geoes aciona is de di usió di ec a són les ecnologies que
exempli iquen més bé aques augmen b u al de les capaci a s comunica i es en
la pe spec i a obe a els nos es dies.
Pel que a als usos comunica ius inhe en s a les no es ecnologies, cal assenya-
la ambé o un segui de ca ac e ís iques que énen guiades pe un p incipi
economic del mbim es al i d'ene gia, de emps i d'espai. Aixo s'aconsegueix,
d'una banda, amb millo es es ic amen ecnologiques, pe o de I'al e amb
I'augmen del consum comunica iu que pe me aba a i els cos os. Una i al a
qües ió es p odueixen en una al in e elació que no se ia possible de massi ica
el consum sense a encos ecnologics, ni la ma eixa eali zació dels a encos sense
una expec a i a de consum massiu immedia que es endible les in e sions ex-
ao dina ies que la in es igació eque eix.
ALGUNS TRETS DE LES NOVES TECNOLOGIES
Vegem quins son els esul a s d'aques p océs del mbim es al i que es dóna a
o a la his o ia de la comunicació:
És e iden una endencia p og essi a cap
a
la minia an zació dels apa ells de
o s ipus, ja sigui de p oducció, ja de ansmissió o de ecepció. La minia u i za-
ció és p odueix com a esul a sob e o de I'aplicació dels semiconduc o s a
l'elec onica, que compo a la subs i ució de les elles lampa es i al ules pe a
ansis o s p ime , i dels ci cui s sence s pe mic op ocessado s desp és. El esul-
a ob ingu pe me un consum massi ica i una in oducció de nomb osos apa-
ells elec onics a la ida quo idiana. Des del pun de is a.es ic amen comuni-
ca iu, el e més impo an de la his o ia de la minia u i ació és el ecep o a-
dio onic ansis o i za i amb ba e ies, que pe me la in oducció de la adio
a
mol es zones i paisos del e ce món.
Un segon aspec e d'aques a e olució és I'aba a imen p og essiu dels apa ells
com a esul a de la u ili zació de ecnologies més ba a es i ambé de la massi i-
cació del consum i la disminució de cos os consegüen . La ma e ia p ime a de la
indus ia elec onica ac ual és mol més abundosa i ba a a a la na u alesa que no
pas la ma e ia p ime a de la ind is ia elec onica an e io . La cons mcció de al-
ules és mol més cos osa en elemen s i ab icació -semp e en compa ació al
57
endimen pos e io - que la ab icació dels compli~a~sims ci cui s in eg a s.
El cable ele 6nic adicional, de cou e, és ca ksim co n a p ime a ma e ia, en
compa ació amb la ib a 6p ica. De e , o a l'elec onica ac ual é co n a p ime-
a ma e ia els semiconduc o s, sob e o els silica s, que es oben abundosamen
a la na u alesa, sense l'mi s p ac ics. Aques aba a imen de pime es ma e ies a
acompanya de I'aba a imen : que compo en les possibili a s de consum massiu
i o plega edunda en un augmen de les ma eixes possibili a s de consum.
L'aba a imen no és inhe en an sols als apa ells de consum domes ic, sin6
ambé i en alguns ca nps, onamen almen , en els na eixos equips de p oducció
i emissió. Aques és el cas de la adio en modulació de eqüencia, i és el cas am-
bé ce en xi es ela i es de la ele isió. Aques aba a imen és a la base dels e-
n6mens de la adio- ele isió local.
Les a xes de comunicació, pe la se a banda, amplien la se a
capaci a ,
aug-
men an el núme o de comunicacions que es poden p odui simul iniamen i la
ma eixa densi a de comunicacions. Aques augmen de la capaci a del canal és
pa al.le1 a I'augmen del nomb e de pa icipan s -massi icació de les
audiencies- i del nomb e de missa ges -massi icació dels p oduc es cul u als.
Pe o aques a endencia, que ou in e p e ada en el momen cul u al dels anys
seixan a co n el pun e minal de la socie a de masses, amb I'es anda i zació
dels p oduc es, la uni o mi zació dels gus os i demandes, la igualació cul u al i
social, e c., s'ha demos a en els da e s anys que co e pa al.lela a l'obe u a de
possibili a s impo an s de di e si icació dels missa ges i d'especiali zació dels
públics. Aques e és conseqüencia ambé de I'augmen ex ao dina i de la ca-
paci a dels canals que s'ob e amb les ecnologies nés ecen s -sa el.li s i cable
op ic- de o ma que el p oblema se a gai ebé co n ompli unes au opis es co-
munica i es an amples. Un dels pun s de so ida ja empí icamen obse ables
en enomens co n la adio-local
i
les adios lliu es és aques a di e si icació
i
espe-
ciali zació cul u al.
El pun e minal d'aques a da e a endencia I'o e eix la possibili a obe a
pe les no es ecnologies d'a iba a ci cui s comunica ius o almen in e ac ius,
que se ia el cas de mixima di e si icació de missa ges i audiencies, ca old ia di
que cada un dels consumido s po disposa lliu emen de decisions sob e I'o e a
-la qual pe la se a banda po se in ini amen g an.
TENDENCIES
CENTRALITZADORES
En aques a ca a e i zació es po obse a co n les no es ecnologies es an so -
meses a dues menes de endencies que, esquemi icamen , pod iem denomina
cen ali zado es i au onomi zado es espec i amen . Les endencies cenuali za-
do es ep esen a ien o s els aspec es ecnologics que po en a la concen ació del
58
con ol de la co nunicació, nen e que les segones co espond ien al ipus de
endencies a la c eació de xa xes i apa ells de p odukció amb capa i a d'ac uació
au onoma i independen . Les p ime es espond ien a es uc u es jeii quiques i
au o i i ies, i les segones a es uc u es democ i iques i libe ali zado es.
To a la cibe ne i zació de les ac uals adminis acions es a als, amb la se a es-
san co nunica i a, compo a un augmen de les possibili a s de cen ali ació.
Aques és el cas ce amen b u al de les possibili a s de cen ali ació que ob e la
in oducció de les compu ado es en el eball de p oducció, ansmissió i ecep-
ció de no ícies d'agencia. En un u u gens Ilunyi els dia is més pe i s no edac-
a an ni una sola a lla i es limi a an a selecciona i ep ocessa les in o macions
d'agencia, d'aco d amb la peculia o ma de eu e les coses, na u almen dins
un en a11 de possibili a s es able p e iamen pe la na eixa agencia. Aques
e se a especial nen g eu als pa'isos del ~e ce Món, on ja a a la p odució de no-
ícies de I'i ea es ange a es eu con olada pe les g ans agencies, pe o a ec a a
a nbé de o ma no able els o gans pe iodís ics pe i s, de nacionali a s sense
o ca de nog i ica o de egions subdesen olupades.
En aques e eny, conc e amen , les di icul a s de ipus lingüís ic que es p o-
dui an en paisos co n a a Ca alunya poden suposa la p ac ica imp,ossibili a
d'edi a o gans in o ma ius. L'única agencia es a al, que ja es en p océs de cibe -
ne i zació, o e i i sob e les pan alles dels dia is els seus índexs de no ícies en cas-
elli, que pe me an als pe i s dia is locals de ep ocessa la in o mació p ic ica-
men sense plan illa. Si no hi ha un se ei iden ic en ca ali, el ep ocessa nen
d'in o nació en ca a15 se a nol més cos ós. P opo cionalmen ho se a nés que
a a, en que ja s'ha de adui , pe o sense que sigui enca a possible d'escu ca el
eball edaccional ins als mínims que suposa a la edacció elec onica del u u .
Amb aques e s'e idencia anma eix una llei de uncionamen de la no a
ecnologia. Com nés emps passa sense no nali zació cul u al i lingüís ica en si-
uacions co n la ca alana, més g an esde é la di e encia en e les possibili a s de
la co nunicació en la llengua do ninan i les possibili a s de la llengua domina-
da. L'única in e enció que pe me ia d'escu ca les coses se ia I'exis encia d'una
agencia de p emsa ca alana, que es plan egés a la lla ga la c eació de bancs de
dades pe iodh iques en ca ali i la ansmissió de se eis d'in o mació es ange a
i in e io en ca ali a un ma ek ni el1 que I'agencia pa aes a al espanyola.
Aques a agencia, com
és
sabu , é ac ualmen un se ei de no ícies en ca ali que
es limi a a la ansmissió d'un pe i paque de despa xos d'jn e es local
i
que és a
ci ec d'un sol edac o .
En el na eix sen i de p odui e ec es de cen ali zació comunica i a ac ua an
ambé en de e nina s aspec es els sa el.li s ele isius de di usió di ec a. Se an,
en p ime Iloc, un ins umen excel.len pe a aug nen a la «nacionali zació» co-
munica i a a paisos amb di icul a s ge~g ~ques i npo an s. En segon Iloc,
ob i an possibili a s nol més g ans enca a a les Ilengües demog a icamen po-
en s en de i nen de les més pe i es, com és el cas de I'angles, el cas elli o el
us, en e possibles les connexions in e con inen als gai ebé pe manen s i inci-
59
di en I'augmen de I'o e a, en el seu aba a imen i inalmen en la se a ma ei-
xa quali a . .Els sa el.li s ambé poden p odui uns e ec es en sen i diame al-
men con a i, 'que hau an de se conside a s més enda an .
Una e ce a Iínia d'e ec es cen ali zado s i uni o mado s e de e minada pe
I'es uc u a de la maieixa ecnologia, que a que es p odueixi una concen ació i
un con col impo an s de la implan ació ecnoldgica, g icies a la concen ació en
unes poquísimes egions mundials de la indús ia dels o denado s i de la ma ei-
xa p oducció de p og ames. El con ol polí ic que aques a concen ació de pode
ecnoldgic compo a
é
ja
ac ualmen uns e ec es de as ado s pe als pa'isos del
e ce món i .pe als paisos semidesen olupa s, que es euen obliga s a paga
unes al es quo es en ecnologia i p og ames, sense cap mena de ga an ia u u a
que no es p odui i un al1 en el subminis amen i en el man enimen . Aques a
dependencia ac ua com una o ma de con ol poli ic.
Dins d'aques a dependencia n'hi ha una d'es ic amen ecnoldgica que a ec-
a
g eumen ambé les Ilengües mino i i ies i sense es a , com és la p ac ica ine-
xis encia
de
compu ado es p og amades pe a aques es Ilengües. Aques és el cas
que es posa en e idencia en el dia i
A ui,
que en u ili za o denado s p og a-
ma s pe
a
la llengua anglesa eali za les pa icions de o ma inco ec a. És el cas
ambé de la g an majo ia dels alle s de o ocomposició a Ca alunya, que es
euen obliga s a supli amb eball de co ecció manual al16 que en les Ilengües
amb es a es esol g icies a un p og ama eali za esp essamen pe a la llengua
en qües ió. En aixd la Ile igua ca alana ha de paga ambé un pea ge.
Pel que a a les endencies cen ali zado es i au o i i ies inhe en s a o un
as-
pec e de les no es ecnologies Es cla que només en una socie a obe a, capas de
deba e democ i icamen i sense p ejudicis, és possible d'aplica els nous
a encos en p o undi a sense que el con ol social es pe di i es pugui a iba a
abusos i a endencies e s I'es a policial. Aixd, de momen , sembla se més un
desig de g ups i ~ ~ani 'zacions socials a ancades que no una o ma d'acció p o-
pulsada pe cap es a exis en . Malg a aques a endencia a una u ili zació glo-
bal de les no es ecnologies en un sen i no emancipa o i, que e donada o-
namen almen pe les endencies au o i i ies exis en s en a nplis sec o s socials i
pel e o camen de I'es a expe imen a en els da e s anys, ambé cal des aca
que es poden no a alguns aspec es en les no es ecnologies en sen i con a i.
TENDENCIES
AUTONOMITZADORES
E ec i amen , o un segui de ecnologies i d'usos pe me en dissenya o mes
de comunicació Iliu e, independen de cen es je a qui za s i amb possibili a s
d'au oo gani zació. Igualmen
,
les ma eixes ecnologies pesades d'au oo gani -
zació. Igualmen , les ma eixes ecnologies pesades cen ali zado es con enen en

60
po encia possibili a s d'usos a desen olupa en sen i p ecisamen descen ali -
zado . Aques e ha es a ja p ou comp o a amb la modulació de eqüencia,
amb la ele isió pe cable i o es les se es aplicacions a ni ells locals i comuni a is
o ins i o en una ecnologia d'ampli abas co n és la o ocomposició, I'aba a i-
nen p og essiu de la qual es a donan lloc a una di e si icació de les possibili-
a s de p emsa local i coma cal que a ui es no a amb mol a o ca a Ca alunya.
Pe o ambé es po obse a en enomens co n a a els sa el.li s geoes aciona is
de di usió di ec a. Men e en alguns paisos són conside a s co n a ni jans de di-
e si icació del me ca publici a i a a és de l'explo ació come cial, o en d'al es
co n a o ma més in ensi a de nacionali zació de I'espai es a al, en d'al es han
es a o ien a s en un sen i cul u al i polí ic mol més ic. Aques és el cas, pe
exemple, de Iugosla ia, on la ele isió pe sa ?l.li se a d'una banda un mi ja
d'ampliació de les ele isions de les di e en s nacionali a s i, de I'al e, un mi ja
ambé d'en o imen de la ede ació. És el cas ambé dels pa'isos escandinaus,
que desi gen oba en el sa el.li el mi ja ele isiu d'en o imen de les elacions
cul u als en e els paisos de l'i ea. També és el cas de Suissa, on les possibili a s
del sa el.li s'o ien a an de ca a a o e i canals en les di e en s Ilengües de la
Con ede ació. No és pe o el cas espanyol, ja que a nés de no sabe -se enca a es
de I'ús que es a i de les eqüencies concedides, o sembla indica que no hi ha
in enció d'u ili za el sa el.li pe a sa is e les necessi a s de les Ilengües pe i e i-
ques, sinó ben al con a i.
El cas del sa el.li ele isiu és especialmen g eu, ja que pe si sol o e eix
au en iques possibili a s d'ampliació de I'o e a lingüís ica. E ec i amen , el so
ele isiu que ansme el sa 2l.li geoes aciona i és es e eo onic, amb la qual cosa
alguns paisos ja es an p epa an un ipus d'emissió bilingüe que pe me i de e-
sold e p oblemes lingüís ics dins els seus es a s. Aques e és icilmen amplia-
ble en els p ope s anys en o ma de quad a onia, a nb la qual cosa s'hau ien e-
sol eo icamen les di icul a s ecniques de mol es a ees lingüís iques més com-
plexes
.
D'al a banda, en el cas ca ala exis eix un elemen nou, que no ha es a consi-
de a gai ebé públicamen , i
és
el sa ?l.li ando a. E ec i amen , en el plano1 de
Gineb a d'a ibució de posicions o bi als als pa'isos eu opeus
(1977),
Ando a e-
bé la ma eixa posició que Liech ens ein, San Ma ino, Monaco i Ciu a del Va i-
ca. La «chance», pe an , que Ando a ingui a ia sa ?l,li es o ca g an, si e-
ni n en comp e elspa enai es no ables que li ha oca , i qbe algun d'ells, co n
M6naco é in e essos come cials en adio ele isions pe i e iques, i d'al es, co n
el Va ica é in e essos ideologics en el ema. Espanya, en can i, associada a Islan-
dia, I landa, G an B e anya i Po ugal, ani a segu amen da e a del sa e1.li ale-
many i del ancés en aques a cu sa eu opea.
Aques e explica ia la ba alla polí ica emp esa des de a algun emps pels po-
de ~ públics ando ans amb is a a una cla a delimi ació de compe encies en el
e eny adio ele isiu espec e als eins espanyols i ancesos, i que a acaba i-
nalmen amb el ancamen de les adios ins a1,lades al P incipa . Enca a que la
61
in enció ando ana ha de se sens dub e la de lloga algun canal i de
endabili za -ne co ne cialmen algun al e pe comp e p opi, no es po oblida
que la llengua o icial d'Ando a és el ca alii, i que en un u u el pe i p incipa
po se un ins u nen bisic pe a la conse ació d'una mínima compe encia en
llengua ca alana en el e eny ele isiu.
El sa ?l.li geoes aciona i o e eix, d'al a banda, algunes po enciali a s cul u-
als que an a ia no ablemen el pano ama polí ic de I'ii ea on s'i nplan i. Si
bé els aco ds in e nacionals econeixen el d e dels es a s
a
no se en ai s pe les
ele isions eines, el ma eix sa el.li implica ja pe de inició el desbo damen de
I'o nb a que a el eix d'ones que en ia e s la zona co esponen . Co n és ob i,
no es po e una omb a a la mesu a de cada país, sinó que son el.líp iques i pe-
ne en, pe an , en els paisos eins.
Aques e compo a a un enomen mol in e essan , d'in e pene ació cul u-
al en e paisos eu opeus eins, i se a de e un ins u nen onamen al d'in e-
g ació eu opea. Si es donés el cas que algun país olgués impedi -ho no oba ia
impedimen pe pa de les o gani zacions in e nacionals, pe o hau ia de e -ho
a base d'i npedi I'o ien ació de les an enes en di ecció a les g adien s eines, o
de con ola el me ca dels apa ells de mane a que no os possible de comp a
apa ells adap ables a les ca ac e ís iques ecniques dels eins. Aixb, com és lbgic,
només es po e en si uacions de dic adu a.
El ma eix o semblan al que s'ha di dels sa ?l.li s se ia aplicable a les xa xes
de ele isió pe cable de ib a op ica, que en eixampla ins a l'mi s p iic ica nen
inexhau ibles la capaci a dels canals, donen lloc a la possibili a d'implan ació
d'una o e a ele isi a local, coma cal, especiali zada, e c., d'un ca ac e cla a-
men descen ali zado i au onom. La co nbinació de xa xes de ele isió pe ca-
ble amb epe ido s ia e e i ins i o amb els sa el.li s geoes aciona is dóna lloc
a una di e si a de possibili a s que con e eixen I'ac ual banda de eqüencia en
un camí de ca o compa a en I'au opis a ele isi a que ens depa a el u u més
inmedia .
COLONITZACIÓ DELS CONTINGUTS
Aques e compo a
a
la lla ga una al di e si icació de p oduc es que no a-
men pe aques a banda ope n amb I'espec e del con ol cen ali za . Una ele-
isió que hagi d'ompli an s canals i du an an es ho es hau ii d'ana a beu e
de les p oduccions eali zades en els paisos nés indus iali za s, i majo i a ia-
nen als Es a s Uni s. Les ele isions dels paisos més pe i s hau an de con o ma -
se a eu e pel.lícules ins i o en idio nes es ange s, ca les indús ies p opies no
ind an capaci a pe dobla o subs i ula a la ma eixa eloci a que la capaci a
ele isi a ani a engolin p oduc es. Les possibili a s d'in asió es ange a se an,
pe an , nés g ans que mai.
62
L'única al e na i a da an d'aques a pe spec i a, i que de e ja és al e na i a
en on de I'ac ual dominació no d-ame icana del me ca , és I'accele ació de
p og ames de p oducció au oc ona a o s els paisos dependen s, així com el de-
sen olupamen d'expe iencies de co nunicació de base -a ni el1 comuni a i i
escola , pe exe nple- que puguin o e i al e na i e? enca a que només siguin a
escala eduida i pa cialmen , als p oduc es absolu amen aliens que ja la ac ual
ele isió o e eix.
Aques es ans o macions ecnologiques, amb o es les possibili a s posi i es i
nega i es co esponen s, han es a es udiades els da e s anys pels es a s
i
pe les
g ans ins i ucions in e nacionals, des de I'in o me Kennedy sob e les elecomu-
nicacions, ins als in o mes McB ide de les Nacions Unides, passan pels in o -
mes japones, aus alia, canadenc, ale nany i ancés en e els més impo an s. El
go e n espanyol no ha e ins a a es més o a de c ea una di ecció gene al de
P ospec i a i de posa en man a I'elabo ació d'un in o me so a els auspicis de la
Compañía Tele onica. En el cas ca ala, pe o, a les poques possibili a s polí iques
del go e n au onom s'a egeix I'especial g a e a de la si uació cul u al i lingüís-
ica, que ja a se d'una o ma o al a denunciada en I'anomena Mani es d'Els
Ma ges
i
nés ecen nen en Iúcides pa aules de Joan Fus e . Pa lan de la si ua-
ció de la llengua ca alana a la pos gue a, Fus e diu: «Pe o a mesu a que s'es-
ca npa a I'ús de la adio, s'ence a a una si uació inedi a: pe p ime a egada,
des de eia gai ebé mil anys, en els do nicilis de llengua ca alana s'in oduia una
eu que pa la a en cas ella -o can a a en cas ell2- du an ho es i ho es, cada
dia~ («A a o Mai»).
En el nomen en que Ca alunya no ha ed eca enca a aques a ano mal i com-
plexa si uació cul u al, que de e compo a la inexis encia d'un sis ema sence ,
no mal i mode n dels mi jans de comunicació, la on e a que ma quen les no-
es ecnologies de la co nunicació, si
bé
ob e unes pe i es po es a I'espe anca, es
anca nol més enca a com a ho i zó global. To sembla condui amb mol a més
o ca que ins a a cap a la in eg ació en un sinc e isme cul u al i lingüís ic des-
pe sonali zado
.
El p oblema ona nen al a Ca alunya és que aques es ans o macions ecnolo-
giques, a nb o es les conseqü?ncies g a íssi nes que en alguns casos compo en,
incideixen en el ma c d'una cul u a que es oba enca a en p océs de no mali za-
ció.
El
ma eix p océs de no nali zació es p odueix a a és d'uns mi jans i en uns
mi jans que pa eixen una si uació c í ica, ja es ac i de c isis de ans o mació,
com po se la adio i la ele isió, ja es ac i a lla g e me de c isis de desapa ició,
co n és el cas de la p emsa que no és possible de minus alo a ni d'amaga . Pe a
pos es, el na eix na c es a al en qu? es p odueix aques p océs de endencia a
la no nali zació és el d'una cul u a espanyola que no es oba ni de lluny en la
na eixa si uació de madu esa lingüís ica i cul u al dels paisos més a enca s. En
el na c espanyol el pas dels mi jans esc i s als mi jans audio isuals succeeix co n
a p ecipi ació ecnologica i de dependencia cul u al d'una socie a que no ha as-
soli enca a les índexs de lec u a
i
els ni ells d'au en ica al abe i zació, que són
63
imp escindibles pe a a iba a la socie a audio isual sense ca aclismes cul u als.
En el na c ca ala enca a nés g eu de Ca alunya o aixo succeeix a nb una do-
ble de iciencia lingüís ica i cul u al. La cas ellana, que és la llengua de la (mala)
escola i zació de o a la població; i la ca alana, que Es la llengua de l'anal abe is-
me de g an pa de la població. El caos cul u al i lingüís ic que es po p odui en
una si uació co n aques a, en la qual la població nenys cul u i zada no ind a es
on aga a -se, Es més que no able. Es endeix així a socie a s de les quals ja es po
di que, pe p ime a egada, endi án a la ano nia cul u al. Les se es o mes de
ida, els seus habi s, i us i mi es, es a an en pe ill de desapa ició o al
i
en lloc
seu ho n pod a imposa unes o e es colossals de p oduc es sinc e ics p odui s
pe les mul inacionals. Una nena de cul u a que implica a I'absencia gai ebé o-
al de e e encies i a els inculades al con ex his o ic de la comuni a , de la a-
mília, del na eix indi idu. És la cul u a de I'e nig ació que pe d les a els sense
in eg a -se del o a la socie a de ecepció. Ja no són el que e en abans d'emi-
g a , pe o mai no pe anye an a la cul u a que els ha acolli , i si ho an se a en els
da e s esglaons i a nb el míni n de possibili a s. Aques a po se la on e a de la
no a cul u a dels nous mi jans en paisos del e ce nón i en d'al es co n Ca a-
lunya i Espanya, en els quals la g an nassa de la població no ha assoli enca a ni-
ells d'escola i zació no ables.
La cul u a dels nous mi jans de co nunciació només pod i se cul u a en els
paisos que comp in amb possibili a s c ea i es a pa i dels nous ni jans, i aix6
ol di que hagin supe a i esol posi i a nen I'e apa dels ni jans esc i s, en
o ma d'una lec u a mol al a de llib es i de dia is, co n
és
el cas dels Es a s Uni s
i Canada, de la majo pa dels paisos eu opeus, inclosos els del bloc socialis a i
el d'alguns al es paísos o zones aillades com Japó, en o ma d'al es axes d'esco-
la i zació uni e si a ia i en o ma, en de ini i a, d'una amplísima ga n na de
possibili a s de desen olupamen de la cul u a. Sembla doncs que els nous ni -
jans endi an, així, a con e i en abismals les di e encies en e els paisos més de-
sen olupa s cul u almen i els menys desen olupa s.
Gene de
1982