Crítica de llibres

134 social. Ambduespreocupacions, l'europea sobre la teona social i l'amen¿ana sobre la psicologia social, mostren uns intents d'emulació de part de la incipient ciencia comunicativa, de les a'zsciplines traakio - nals de les cizncies socials. Els vuit capítols que organitzen els diferents treballs de recerca seleccionats són els següents: I) Perspectives Teoriques. 11) Estrategies de recerca i Metodologia. 111) Comunicació política. IV) Informació-Recerques. Vj Crim i violencia a la comunicació de masses. VI) Impacte de la comunicació massiva: Televisió. 1/11) Internacional i recerca comparativa. VIII) Política de recerca. Jordi Berrio Jürgen Habermas, HISTORIA Y CR~TICA DE LA OPINIÓN PÚBLICA. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1981. 35 1 p5.g~. Amb aquest nom s'ha traduit l'obra Stmkturwandel der Offentlichkeit Untersuchungen tu einer Kategorie der Ürgerlichen Gesellschaft , apareguda l'any 1962. En l'obra que tenim a les mans, elconcepte d'offentlichkeit se 'nspresenta com a fonamental. El mot alemany té molt més abast que el llati «públic)) i també inclou els continguts semantics de «publicitat» i ~d'opinió pública)). Conseqiientment, el traduirem per (@ublicitat)), pero tindrem en compte tota l'extensió signzficativa que hem anunciat suara. No hi ha dubte que lligat alconcepte de c@úbblic)) tenim el seu contra% c@nvatu. Si el primer es refereix a allo que és pertanyent a la comunitat, alpoble i també als ajérs pzíblics, i a la politica, el segon es rejérir2 a la parcel. la que correspon als individus, o sigui relatiu o pertanyent als particular~. Una tal distinció, des de la nostra perspectiva, sembla molt clara, ens és molt familiar; pero per poc que hom rastregi el sentit bistOTiG dels termes, veura que l'assumpte es complica. Els mots indicats es refireixen a aspectes, institucions, fen6 - mens de la vida comunit2ria que són caractertjtcs d'dgunes societats a~tuals: concretament, les que han estat dingides -i aquí tdingidesw pren un sentit molt ampli car, ultra la direcció política, vol indicar també 11econ6mica i la culturalper La burgesia com a classe social en tots els seus nivells. La relació públic-pnvat, tal com l'entenem ara és caracterfstica de les societats desenvolupades de rzgim economico - - politic liberal. En les anteriors formacions economico -socials, les esfires correspo - nents a la privacitat i a la publicitat eren unes altres, o bé no existien. Jiirgen Habermas ens explica el conti, gut i l'abast dáquest doble jénomen comunicatiu i la seva importanczh per a les societats. Ho fa en una visió diacronka, acostada encara al matenalisme historie, malgrat les desviacions i allunyaments que hom li atn'bueix, caracteríh'cs, per altra banda, de la segona generació de I'Escola de Franhfurt. En aquesta obra Habermas inicia el seu cami vers la concreció d'una metodologia aplicable a les cizncies social~, apartada de l'empinco-positivista, pero que tanmateix pugui cobrir les llacunes i les estretors del mamisme classic; una metodologia que s'apunta aqui i que l'anira perfilant en les seves obres poste- riors, sobretot en Logik der Sozialwissenschaften; una metodologia que podríem qualzficar de comprenrió hermen2utica. Arrenca del món feudal, per tal de veure la genesi de la comunicació burgesa en formació, fins anibar a la seva defnició més plena amb la filosofia i l'economia, en un mot la societat liberal, per acabar, finalment, crticiant la darrera fase de la societat burgesa, la neocapitalrjta de I'Estat benefactor. La concepció burgesa de la publicitat que ha adat fis a nosaltres s'oposa al sentit medieval d'allo que era considerat com a pzíblic. A I'Edat Mi~ana la publicitat és un atribut de les classes dingents de la societat. El senyor feudal, el rei, que fmien d'una determinada posició, la representaven pzíblicament; apareixien com la matenalització del poder. El rei, la noblesa, l'aít clergat, eren el país, podien re - presentar elpaís perque l'eren. En el món medieval no emstien les esferes de la privacitat ni de la publicitat diferenciades. Els vassalls no tenien una vida privada legalment reconeguda, aixícom tampoc tenien una economia pnvada; pero, d'altra banda, els seur actes mai no tenien una trascend2ncl;zpzíblica. Ben al revés, la noblesa representava la vida pzíblica per defnició; la seva existencia era un aparador on s'emmirallava tota la societat; és el que Habermas anomena (t Pu blicitat representativau . Ws representen el seu domini, en lloc de per al poble, davant el poble. L 'evolució de la publicitat representativa esta lligada alr atkbuts personals: ((a insígnia (condecoracions, armes), h2bits (vestit, pentinat), gestos (maneres de saludar) i retGn¿a florma de les al. locucions, &cursos solemnes en general). És un coa? estricte del comportament ((noble)). El noble és al6 que representa, car la seva funciÓ so135 cial és representar; el burgzs, en canvi, sera allo que produeix. El noble ha de semblar; el burges ha d'ésser; si es proposa també de semblar, apareix com a cursi i vulgar. L 'opac poble medteval ve substituit postenorment pelpzíblic burg;~, que és sobretot un pzíblic comprador i venedor, pero també un pzíblic lector i un pzíblic que opinar2 sobre la funciópública. D 'aquesta manera, es creen uns espais a'ins les societats modemes als quals correspon els qualzficatias de npzíblic)), cccomzíu, ((interpersonal)). Uns espais on les idees, les informacions, és a dir, tots els seus continguts, prenen una dimensió especial: esdevenen factors socials pzíblicament actius. Es tracta de circumscnpcions en les quah els temes tractats són subjecte d'opinió de part de persones privades, quan abans eren monopoli dels grups dingents i sostrets al cn2eri racionalitzador de la burgesia. Ara, qualsevol ciutad2 estar2 capacitat per a emetre opinions sobre aquestes qüestions. D 'aquesta manera, els espalj a que ens referim seran regulats per l 'opinió pzíblica, la qual no hem d'oblidar que esta formada per actituds pn'vades i que s 'oposa~a a l'esfera del poder pzíblic. Es tracta del que en l'obra que comentem s'anomena ($ublicitat burgesa)) i que en materia política té la jhalitat de la regulació dels afers pziblics a partir de les experiencies purament p"ades i intimzjtes de la fam ík, del ne - goci, etc. Tot aquest món esbossat es desenvolupar2 en un espaifjsic concret: la ciutat, i &S d'ella sobretot en certs llocs i establiments com cafes, chbs, sales de reunió, etc. Per oposició a la cort, la ciutat no és solament el centre economic vital de la so - 136 cietat burgesa sinó, especiahent, el d'una publicitat literaria. La cristal.lització d'aquest espai 3zíblic és el parlament, organ suprem de transparenga informativa de les qüestions que són d'interzs general. La institució dels parlaments burgesos ha de vencer la tradició anterior segons la qual els afers pzíblics són materia reservada a les ches din'- gents, i ha de conqueni un espai de discussió racional dels temes del comú. Per tot aixo, Habermas considera que el liberalisme de principis de la revolució industrial en alguns dels paisos avangats d 'aleshores, tals com la Gran Bretanya, Franga, Eh Estats Units, etc. constituí i'expressio' més plena de tots aquests aspectes que hem resumit suara i que són els fonaments de la comunzcació en les societats burgeses. L 'Estat liberal avui ja no emsteix, com tampoc la societat que el sustentava. Les societats i els Estats actuals, denvats uns i altres dels liberals, ja no guarden la mateixa relació pzíblic-privat. L 'esfera del pnvat, de la jüm ilia, de l 'individu, dels ne - gocis s 'ha vist envaida da desvirtuada per la intervenció de I'Estat. Sobretot, l'esfera pziblica ha estat, al sea ton, desvirtuada com a lloc d'encontre d'opinions i d'interessos expressats i defensats lhrement. Interessos pnvats, de grups oligarquics, tant economics com politics, imposen la seva llei al conjilnt, al pziblic consumidor, al ciutada polític, a l'audiencia, com si es tractés d'un fet d'interzspzíblic. Els venedors no confessen que el que volen és vendre, sinó que els seus anuncis ensfan creure que acompleixen no sé quines funcions socials. Els politics mai no confessen (hr rotmetiment a grups prikats, sieó que basen la seva propaganda en els suposats interessos de la comunitat. Per altra banda, el Parlament ja no és el lloc on es a'iscuteixen pzíblicament les diferents raons particular~ en una funció de publicitat, o ho és cada vegada menys, sinó que esdevé un teatre on s'escenifiquen els acords presos en transaccions polítzques obttitgues segons una tzcnica mercantil. D áquesta manera, a les societats capitalistes avangades, es dilueix d'una manera creixent la dlrtinció entre dret pzíblic i dret pkvat. Pero en aquest procés hom no hi pot veure un progrés vers l'autodeterminació democratica de la societat, sinó més aviat una mediatització de I'Estat i delpzíbliG als interessos de giups partzculars i minoritaris. Per causa d'aix6, Habermas descrik un fenomen de ((refeudalitzacióu, que consisteix en una confusió entre els limits del que és privat i el que és pzíblic. No cal dir que aquest procés ens allzlnya de l'assoliment de situacions més democratiques. L'obra dlHabermas apareix traduida tard al castella, ja que han passat vint anys des de la sevapublicació en alemany, pero vala dir, i no és un topic, que conserva tota la seva actualitat, almenys per a nosaltres, ciutadans, catalans, espanyols, que a les acaballes dels segle XX estem, com hi ha món!, intentant de fe7 la revolució politl¿a burgesa. I té una gran actualitat al Princz$at, on el debat pzíblic-privat, on la publicitat burgesa esta i ha estat en una clara oposició a la nova publicness estatal. Jo crec que Habermas aporta noves claus pera la interpretació de moltes de les coses que han succeit els darrers anys a I'Estat Espanyol, aixícom també al debat que hi ha entre pzíblic-privat pel que fa a l'ensenyament, als mit/"ans de comunicació i al camp empresarial. A Catalunya, l'esfera del púbíic, l'esfera estatal, ha estat i és d'una insuflci2nciapregona i ahora d ina no menys pregona duresa. Les institucions, les persones i les funcions estatals han tingut un caire clarament representatiu (ens refen'm a la publicitat representativa mea'ievaí). Hi havia i hi ha un poder lhnya indiscutible 2' indiscutit, pero alhora terriblement inefiag. Per altra banda, la publicitat burgesa funcionava a cor que vols i proporcionava al país les bases racio - nals per a l'establiment dúna dimensió organitzadora i estructural minimes per al desenvolupament d'una societat avangada. A Catalunya encara lluitem; potser estem perdent la batalla pero lluitem, en contra dels residus del poder feudal tradicional i també en contra de la refeudalització de la societat, per l'exzstzncia d'un Estat expansiu que vol con fondre i abastar les esferes de lapublicitat burgesa, una vegada anoveades violentament les de lapublicitat obrera, per cert oblidada per Habermas en la seva obra. Com sempre ocore, elproblema nacional ha donat una dimensió profunda i oeinal a les tensions dialzctiques que s 'han produit per I'evolució de l'aparellproductiu, i sobretot pel paper de la burocracia. Elfet nacionalfa que més d'un no consideri que en el nostre contex no siguin més progressistes /es instituczons nascudes dins el marc i la funcionalitat de la publicitat burgesa que no pas les públiques generades per I'Estat -un Estat mig feudal mig benefactor). Pero, encara, Habermas ens proporciona, segons el meu parer, unes claus per entendre profundament el comportament de les classes i els estaments espanyols. Sembla molt clara lJadscn)ció a la publicitat representativa de part de les classes tradicional~ espanyoles i, sobretot, de part d'estaments com són els militars, el clergat 137 i els funcionani. Les classes tradicionals espanyoles són Espanya iper aix6 la poden representar i creuen que l'han de representar davant elpoble. No se senten, per tant, amb el deure de donar comptes de la seva funció alpoble ni a les seves institucions civils. Eh afers polítics, els negocis, són materia consubstancialment reservada. Quan els periodistes volen donar a conzixer aquesta tematica al públic, el que fin és pervertir l'ordre natural i posar en penll la seva funció de representació. Tampoc es reconeix al Parlament la reva funció de a'iscussió racional i pziblica; els intents de privatitzar-ne les a'is~ussions seran tan forts com ho siguin els seus intents de publicitat. Aixi, doncs, diriem que els conceptes d'Habermas ens autoritzen a dir que a l'fitat Espanyol conflueixen les restes de funcions de la publicitat representativa que encara hi ha entre determinats grups i estaments, amb la refeudalitz. ció que ens arriba a partlr del nou ordre economic de llEstat intemientor. Esperem que l'obra dlHabermas, amb tota la c2rregapol2mica que posseeix, que manté encara bona part de la seva actualitat, malgrat l'acabament de l'etapa expansiva del capitalisme internacional, pugui obrir entre nosaltres un debat clarificador. Un debat que ens abdiapenetrar definitavament al món modern amb totes les seves mis2ries i virtuts. Jordi Berrio