Crítica de llibres

Occidental coincideix amb la cnii del monopoli polític de les radiotelevziions pzíbliques. Els quatre darrers textos del liibre ens ofereixen cadascun un estua'z detallat del desenrotllament de les radios liiures en un ecosistema particular: el «cas itali2)) (Giuseppe Richen i Umberto Eco), les radios lliures franceses (FeIx Guattan) i la lluita per la llibertat d'emissió a I'Esanya postfranquista (Emili Prado). El text d'Emili Prado té un valor especialpelfet d'ésser l'estudi més senos i documentat realitzat fins el present sobre les r2dios lliures a Espanya, les característiques de les quals resten fixades i representades en un decaleg, en el qual, a mode de considerats i PropGsits, el col. lectiu barcelones « Ona Lliure,) expressa la base «ideolGgica), de la seva lhita per la llibertat d'emissió. Una interessant cronologia de la hMt6ria de la raa'zodzfusió i les radios lliures (1 8941980) 2' un apee& bibliografic sistematitzat en quatre apartats, conclouen aquest nou títol de la col.lecció «GG Mass - Media)). Arrnand Balsebre MASSCOMMUNICATION-REVIEW YEARBOOK. G. Cleveland Wilhoit Editor. Harold de Bock Editor associat. Sage Publications. Volurn 2, 1981. El comite editorial esta format per personalitats internacionals del món de la comunicació entre les quais ermentarem com a exemple: Francis Balle, de París; Denis Mcquail, dJAmsterdam ; Hames D. Halloran, de Leicester; i Vidal Beneyto, de 133 Madria'. Es tracta d'una publicació anual, el primer nzímero de la qual aparegué el 1980, que pretén de realitzar una sintesi de tota la tasca de recerca que es realitza en els diferents paisos, sobre materia comunicativa en general. Aquesta publicació con fessa dos grans objectius, el primer és el de publicar anualment en un sol volum els trebaLls de més consistencia i d'una validesa suposada més duradora en la recerca sobre comunicacio col.lectiva, i el segon intenta d'accelerar l'augment de les relacions entre les escoles americanes i europees. Per tal de seleccionar els treballs que hauran d'ésser publicats, existeixen 38 membres de diverses institucions universitanes i instituts de recerca pertanyents als distints paisos. A cadascun d'ells li és atrr'- buit un espai el qual han de supervisar. Els treballs que es considerin més interessants han d'ésser seleccionats i recomanats per a la seva publicació. A partz? dáquestes recomanacions, es confeccionen els yearbooks, naturalment després d'una deguda selecció. Els anuans estan organitzats en vuit seccions diferents com a m2xim i en elprimer volum s'hipubliquen 47 treballs, mentre que en el segon hi ha treballs d'investigadors joves i de peoners com Wilbur Schramm i Kurt Lang. Les tend&cies que hi predominen depenen de les distintes escoles i dels continents. Entre els europeus hi domina l'interes per la relació entre la teona social i la recerca comunicativa; entre els amen'cans predominen les recerques sobre els efectes de la comunicació, pero també hi ha nombrosos treballs de relació amb la psicologia 134 social. Ambduespreocupacions, l'europea sobre la teona social i l'amen¿ana sobre la psicologia social, mostren uns intents d'emulació de part de la incipient ciencia comunicativa, de les a'zsciplines traakio - nals de les cizncies socials. Els vuit capítols que organitzen els diferents treballs de recerca seleccionats són els següents: I) Perspectives Teoriques. 11) Estrategies de recerca i Metodologia. 111) Comunicació política. IV) Informació-Recerques. Vj Crim i violencia a la comunicació de masses. VI) Impacte de la comunicació massiva: Televisió. 1/11) Internacional i recerca comparativa. VIII) Política de recerca. Jordi Berrio Jürgen Habermas, HISTORIA Y CR~TICA DE LA OPINIÓN PÚBLICA. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1981. 35 1 p5.g~. Amb aquest nom s'ha traduit l'obra Stmkturwandel der Offentlichkeit Untersuchungen tu einer Kategorie der Ürgerlichen Gesellschaft , apareguda l'any 1962. En l'obra que tenim a les mans, elconcepte d'offentlichkeit se 'nspresenta com a fonamental. El mot alemany té molt més abast que el llati «públic)) i també inclou els continguts semantics de «publicitat» i ~d'opinió pública)). Conseqiientment, el traduirem per (@ublicitat)), pero tindrem en compte tota l'extensió signzficativa que hem anunciat suara. No hi ha dubte que lligat alconcepte de c@úbblic)) tenim el seu contra% c@nvatu. Si el primer es refereix a allo que és pertanyent a la comunitat, alpoble i també als ajérs pzíblics, i a la politica, el segon es rejérir2 a la parcel. la que correspon als individus, o sigui relatiu o pertanyent als particular~. Una tal distinció, des de la nostra perspectiva, sembla molt clara, ens és molt familiar; pero per poc que hom rastregi el sentit bistOTiG dels termes, veura que l'assumpte es complica. Els mots indicats es refireixen a aspectes, institucions, fen6 - mens de la vida comunit2ria que són caractertjtcs d'dgunes societats a~tuals: concretament, les que han estat dingides -i aquí tdingidesw pren un sentit molt ampli car, ultra la direcció política, vol indicar també 11econ6mica i la culturalper La burgesia com a classe social en tots els seus nivells. La relació públic-pnvat, tal com l'entenem ara és caracterfstica de les societats desenvolupades de rzgim economico - - politic liberal. En les anteriors formacions economico -socials, les esfires correspo - nents a la privacitat i a la publicitat eren unes altres, o bé no existien. Jiirgen Habermas ens explica el conti, gut i l'abast dáquest doble jénomen comunicatiu i la seva importanczh per a les societats. Ho fa en una visió diacronka, acostada encara al matenalisme historie, malgrat les desviacions i allunyaments que hom li atn'bueix, caracteríh'cs, per altra banda, de la segona generació de I'Escola de Franhfurt. En aquesta obra Habermas inicia el seu cami vers la concreció d'una metodologia aplicable a les cizncies social~, apartada de l'empinco-positivista, pero que tanmateix pugui cobrir les llacunes i les estretors del mamisme classic; una metodologia que s'apunta aqui i que l'anira perfilant en les seves obres poste-