Crítica de llibres

de opinión a la go plazo, ampoco pue- den ompe el esquema es ímulo/ es- pues a. Las limi aciones de es e en oque a- dican en que no puede pe cibi la im- po ancia undamen al de la comuni- cación de masas: es un ((sis ema e lexi o)), o ganiza la «comunicación en calidad de comunicación», en a en con ac o con o os sis emas sociales. Se a a, pues, de es udia la comunica- ción de masas como un ipo de comu- nicación social, como una o ma co- munica i a que pe mi e la elación en e odos los sec o es de la sociedad; se a a de analiza cómo debe p odu- ci se el cambio de es uc u as en la comunicación de masas pa a que pue- da esponde a las necesidades sociales que aho a se plan ean. ¿Cuál es el cambio de es uc u as? La comunicación de masas ha homogenei- zado la cul u a y las clases sociales ya no se di e encian po sus dis in as i- siones del mundo y de la ealidad. El Único medio que exis e pa a man ene el s a us quo es la ((seg egación es ic a en e las clases)), a consecuencia de la cual se p oduce un «es ancamien o co- munica i o)) den o de una nue a es- uc u a social: la del ocio. Los in en os democ a izado es que an desde el aumen o de la gama de in o maciones y opiniones, la conges- ión de los medios o la pa icipación del público, así como la endencia a exigi las máximas ga an ías pa a ase- gu a la o al libe ad del edac o , no hacen mas que e ela el desajus e en- e la unción pública que cumple la comunicación de masas y el hecho de que pe manezca oda ía en pode de emp esas p i adas. Exis en ya algunas medidas y p o- pues as que ienden a disminui es as con adicciones: a) anspa encia del p oceso de p oducción; b)) anspa en- cia de la si uación inancie a; c) con ol 321 y p ohibición de monopolios; d) limi a- ción de los de echos de los p opie a ios an e los edac o es; e) ans o mación de emp esas en ins i uciones de de e- cho público; , l de echo de acceso a los medios pa a odos los ciudadanos. Pe o es as medidas o p opues as ambién o man pa e del con ex o gene al de discusión sob e los medios que pa e del esquema emiso + ecep o . Se a a de ompe con es e esquema que con- ex ualiza la discusión sob e la comuni- cación de masas y que la conside a como un medio de in luencia. Hay que sus i ui es e ipo de nociones po el nue o concep o de «modo comunica i- o». Es e pun o de is a pe mi i á la pa icipación de g upos sociales sin se a ados como público. Los medios de comunicación pasa an a se medios pa a que g upos y pe sonas puedan co- munica se en e sí. Las nue as ecnolo- gías: el cable y el sa éli e de di usión di ec a, aumen a an conside ablemen e las capacidades écnicas pa a pe mi i oda o ma de comunicación. La comu- nicación de masas, has a aho a e ical. pod á desa olla se ho izon almen e. M.u D. Mon e o Pa ice Pa is, Dicciona io del ea o. D ama il gia, es é ica, semiologia. Pai- dós Comunicación, Ba celona 1984. Només en acos a -se a aques ex hom eu que es ac a d'un p ojec e p ou ambiciós. L'au o ha olgu deixa ben cla aques e del seu eball, des del ma eix sub í ol ins a la conside a- ble lla gada del olum, aixi com a la bibliog a ia abundosa i comple a. Ens 322 obem, doncs, da an un í ol de g an en e gadu a. La sub i ulació escollida pe Pa is no deixa al lec o la possibili a d'enga- nya -se pel que a a la di e encia en e aques dicciona i i qualse ol al e dic- ciona i de e mes ea als de ipus a- dicional. Des de l'inici sabem que el ex ens o e i a jun amb la discussió eo ica p opia de l'expe en semiolo- gia, aquelles al es e e encies conc e es al món de l'escenog a ia con empo a- nia. 1 més enda an , quan consul em en ada pe en ada el dicciona i, po- dem cons a a que la i ulació co es- pon adequadamen al con ingu del llib e. És un e indiscu ible que el ascinan món del ea e, amb la se a peculia ba eja li e a ia-espec acula , o e eix múl iples a ac ius als in es igado s eo ics de la comunicació, i així no és gens so p enen que un del més cone- gu s expe s ac uals del camp de la se- miologia s'hagi sen i in e essa pe una asca an ambiciosa co n aques a. P eci- samen en aques a ma eixa e is a, al núm. 718, ha apa egu un dels úl ims a icles de Pa is sob e «Semiologia ea- al», eball de sín esi, que és pos e io al ex del Dicciona io, el qual ou pu- blica a Pa ís o iginalmen l'any 1980. No és so p enen , insis im, que aques eball monumen al hagi so i , doncs, d'un in es igado co n és el p o eso de la Uni e si a de Pa ís 111. A a bé, el plan ejamen in e disciplina i de Pa is en e s el nón del ea e no deixa de eni els seus incon enien s co n a con- apa ida d'aques a desmesu a d'abas . Po se es po cons a a aixo millo als llocs on l'acumulació de les de inicions adicionals del e me i les semiologi- ques no po en a cap conclusió o no a in e p e ació. Pe exemple, quan Pa is de ineix el e me «ac on> en aques a en ada enume a sepa adamen la de i- nició «his ó ica» -en aques cas la p o- pia de la F anca del segle XVII- i les p oposades pe expe s en semiologia co n G eimas, Eco, e c., sense eu e d'aques a ,con on ació cap conclusió explíci a. Es e iden que una de les as- ques dels dicciona is no es d'apo a no es espos es als p oblemes posa s pels in en s de de ini concep es segons les da e es ap oximacions cien i iques; pe a aques a asca es a se i l'aissaig o l'a icle, pe o cald ia eco da aquí, pe exemple, co n el ma eix G eimas, en la se a ob a conjun a amb Cou és, Se- mio ica, ha assoli la u ili zació de la ó mula diccionan pe al d'exposa con ingu s eo ics'. De o a mane a, co n deiem abans, la me a asca d'ha e conjun a de inicions «his o iques>) amb semiologiques d'un ma eix e - me po ésse a egades ealmen p o i- osa. Hi ha momen s, no obs an aixo, que les espos es que es donen a les en ades dels dicciona is li e a is con encionals semblen sa is e més plenamen les ne- cessi a s de l'es udiós quan ac a d'in- o ma -se degudamen sob e de e mi- na e me. Pe ci a qualse ol exemple d'en e els nomb osos exis en s, pa lem d'un cas es anda d, el Penguin Bic io- na y o Li e a y Te ms; si en el1 ce - quem el mo « agedia» hi oba em la de inició a is o elica acompanyada de les di e en s in e p e acions que d'ella n'han e els di e sos con ex s sociocul- u als ins a iba als nos es dies, do- nan -nos així una isió o al del ema. Pa is, a la ma eixa en ada, es limi a en can i a dona la de inició a is o elica sense cap al a explicació, la qual cosa no deixa de p odui ce a sensaci6 d'in- e ion a . Si obem, anma eix, al con- cep e « ágico» una majo ampliació 1 Vegeu la ecensió e a pe J. Rod iguez Ille a al da e núme o d'aques a e is a. que inclou una sin esi his o ica, majo i- a iamen dedicada al ea e mode n, de Schille ins a nosal es. De la ma eixa mane a que de ini- cions dels de i a s del eme agedia ( agicomedia, e c.) acos umen a man- ca de les e e encies possibles a ob es o exemples conc e s que dona ien una i- sió es e ica o ea is ica mes am~lia del concep e. No es jus escapca una en- ada com la de agicomedia ome en exemples con empo anis com el de «Es- pe an Godo )), que el seu ma eix au- o , Becke , a de ini com a mos a de agicomedia. Pe o, en conjun , el con- ingu in o ma iu de les en ades del Dicciona io de Pa is esul a o ca sa is- ac o i. És innegable que la abundosa quan i a de e e encies bibliog a iques que cada en ada inclou és, a mes a més, un ins umen al aluosíssim pe a l'in es igado . Des de Dide o ins al da e semioleg, Pa is enume a esc u- polosamen o s els enc euamen s pos- sibles de elacions sob e un e me de- e mina , de o ma me odica, o gani - zada i modelica; i, ja no cal p ac ica- men a egi -ho, la bibliog a ía inal és cohe en amb aques a iquesa de ci a- cions de les en ades al lla g del llib e. Cal insis i , doncs, que la asca eali za- da pe Pa is sa is a a l'es udiós del ema en la mesu a que aques no hi agi a ce ca solucions inno ado es a pun s cabdals de la in es igació semio- ica o semiologica del ea e. Pe exem- ple, es po ci a l'a icle dedica a la «comunicaciÓ ea al)), on l'au o es eu o ca a ci a De Ma inis o qualse- ol al e dels semiolegs que es euen en l'impasse d'in en a delimi a exac a- men allo en que consis eix la «semio i- zación del espec áculo», sense que el ma eix Pa is pugui a egi -hi es de nou. Pe o, ho deiem abans, no e a aques un dels objec ius espe ables d'un au en ic «dicciona io». La aducció cas ellana que a a ens 323 ha o e Paidós de Ba celona e p olon- gada pel e iso de la aducció, Kim Vila , el qual ens explica com hi ha hagu necessi a de e o ma ce s e s peculia men p opis del con ex socio- cul u al ances, que no semp e pe me una ansposició di ec a o li e al al e - me hispanic. En una pa aula, no es ac a simplemen d'una aducció, sinó d'una adap ació, amb les co esponen s dades d'in o mació bibliog a iques es- pecí iques del món cul u al hispanic, cosa que és mol d'ag ai pe la poca eqüencia en que aixo succeeix. En conjun es po di , doncs, que l'apa ició d'aques a e sió cas ellana del Diccio- na io del ea o de Pa is cons i ueix un esde enimen e i ablemen digne de lloanca dins el món dels es udiosos de la ea ís ica i de la comunicació. F. Hue a A mand Ma ela y Héc o Schmucle , Amé ica La ina en la enc ucijada ele- má ica. Paidós comunicación Buenos Ai es-Ba celona, 1983. Reco dando que el concep o « ele- má ica)) p ocede de la con acción de elecomunicaciones e in o má ica, Ma - ela y Schmucle niegan la posibilidad de segui aislando hoy po hoy los cam- pos has a hace poco disociados de la in o mación-no icia, la in o mación- con ol social. Conside an la in o ma- ción como una p esencia dominan e en campos amplísimos que an desde los p ocesos p oduc i os económicos has a los mecanismos de egulación social,