ARTICLES Analisi 1011
1.
1986. 183-201
EL PERILL DE LA INFORMACIÓ
ELECTRONICA
O L'ECONOMIA
POLÍTICA
DE
LES FREQUENCIES DE
RADIO
1
L'INTERES
DEL TERCER
MÓN
Dallas
W.
Smy he
L'espec e adioelec ic (mes ap opiadamen l'espai elec ic desp és de
Hinchman') és a ui an impo an pe a la comunicació com la e a pe a
les colli es i com l'aigua pe als peixos. És un ecu s na u al peculia , ja
que els seus aspec es polí ico-socials han es a du an mol de emps
igno a s pels sociolegs. Com qualse ol al e elemen de l'en o n huma, ha
de se conside a en elació a la gen . Du an ap oximadamen dos mil
anys, la llei occiden al ha man ingu que la p opie a signi ica una elació i
no pas una cosa. Hi ha hagu es ipus de p opie a :
a)
p opie a p i ada
(d e mi jancan el qual es po nega a algú l'ús o la possessió d'una cosa);
b)
p opie a col.lec i a (d e espec iu de la socie a i l'indi idu sob e les
condicions so a les quals una cosa po ésse u ili zada pe la socie a i pe
l'indi idu); c) p opie a de l'es a (d e exclusiu de l'es a pe a u ili za
alguna cosa, pe exemple, l'exe ci 2.
A
causa de l'empi jo amen dia i de la
c isi economica, l'a enció s'ha asllada de la p opie a p i ada a la
p opie a col.lec i a. La p incipal ca ac e ís ica economica de la p opie a
col.lec i a és la endencia de l'ús indi idual pe a de e io a o des ui la
capaci a del ecu s que és ú il a la socie a . El que Ha din anomena «la
agedia del d e d'usde ui conjun )) po ésse e i a només imposan uns
c i e is de bon ús del ecu s, an a ni el1 indi idual com col.lec iu,
mi jancan una polí ica go e namen a13.
1
W.
R. HINCHMAN, ((Use and Managemen o he Elec ospace: A New Concep o he
Radio Resou ce)). IEEE In e nacional Con e ence on Communica ions,
Con e ence Reco d,
Boulde . Colo ado (iuny 1969), pp. 13.1-1 3.5.
1
C.
B. MACPHERSON,
P ope y: Mains eam and C i ica1 Posi ions,
Uni e si y o To on o,
To on o 1978. caps.
1,
2.
3
G.
HARDIN.
«The T agedy o he Commons)),
Science,
ol. 162 (1968), pp. 1243-
1248.
184
L'espec e adioelec ic es di e encia d'al es ecu sos na u als pe les
següen s ca ac e ís iques:
l.
L'ús o iginal i, enca a, p incipal de l'espec e adioelec ic és l'in e -
can i d'in o mació en e el ansmisso i el ecep o , pe exemple, la
comunicació. Usos menys eqüen s a i iquen aques a a i mació, així
enim el ada i l'explo ació geodesica. No hi ha cap al e ecu s que ingui
com a p incipal unció la ansmissió i e enció d'in o mació o d'una al a
cosa.
2.
Po se u ili za an pe una nació o nacions com pe un ipus
conc e d'en i a s o pe sones. To es les nacions i usua is poden u ili za -lo.
Du an la segona gue a mundial, pe exemple, les nacions que es a en en
gue a con inua en espec an les no mes in e nacionals imposades pe la
Unió In e nacional de Telecomunicacions (UIT), que els assegu a a l'ús
sense in e e encies de les eqüencies de adio. Pe que o hom pugui e
Ús de l'espec e adioelec ic és, pe an , necessa ia una coope ació mun-
dial. A ia , com nosal es ma eixos pod em comp o a , a iba a el dia en
que les in e e encies s'u ili za an delibe adamen pe pa d'una g an
majo ia de població mundial pe al d'impedi el compo amen an i-
huma d'una mino ia (com les gue es d'ag essió).
3.
No s'esgo a mai i és au o- eno able. Segu amen exis eixen in e e-
encies en e els usua is (les quals ja es an o ca eduides pe la egulació
in e nacional); no obs an aixo, aques a «con aminació» desapa eix imme-
dia amen quan el ansmisso que causa a la in e e encia deixa d'in e -
e i -hi. Al es ecu sos na u als s'esgo en i hau ien de passa milions
d'anys abans que es eno essin ecu sos com la e a, l'aigua i l'ai e a
a és de la cadena alimen a ia.
4.
La dimensió dels d e s pe u ili za l'espec e adioelec ic es a basa-
da en la p obabili a més que en una especi icació conc e a.
5.
A causa que l'espec e adioelec ic s'u ili za pe a ansme e in o -
mació i que el con ol del a ic d'in o mació és la base del pode polí ic, el
con ol de l'ús de l'espec e es a ín imamen elaciona amb la sobi ania
d'un dels blocs en que la comuni a mundial és ac ualmen es uc u ada:
nacions-es a . Cap al e ecu s é aques a impo ancia polí ica, ecnica i
es a egica. Quan es po a a e me un cop d'es a o una e olució, el
con ol de la adio es una mesu a p imo dial que s'ha de p end e pe que a
a és d'ella es di igeix, ins i o , l'exe ci . Al ma eix emps, la necessa ia
decisió conjun a e a pe o es les nacions del món con ibueix a la
p ac ica de la sobi ania mundial. La egulació mundial de l'ús de l'espec-
e adioelec ic pe la
UIT
jus i ica el e que mi jancan el i o1 in e na-
cional que hom dóna a l'espec e, l'ús no es només pe a indi idus i
nacions conc e s, sinó pe a o a la humani a .
Aques es ca ac e ís iques an que hom si ui l'espec e adioelec ic dins
la ca ego ia de p opie a col.lec i a mundial i dins la p opie a es a al.
185
L'espec e adioelec ic és la p ime a o ma de p opie a mundial.
Com a passa amb mol s al es ecu sos, l'ús de l'espec e adioelec ic
ou p ime desen olupa pels paisos indus iali za s com a ins umen pe
als seus in e essos impe ialis es. 1, com a succei amb al es ecu sos
na u als, els paisos del Te ce Món es an a a in e essa s a compensa
l'ac ual desp opo ció o accedin a l'espec e adioelec ic. Aixi, el minis-
e d'In o mació del Sudan, Ali Shummu, a di que els paisos desen olu-
pa s «... enen el 90
O/o
de l'espec e i el 10
O/o
de la població. Nosal es
enim el 90
O/o
de la població i el 10
O/o
de l'espec e~~. El p oposi d'aques
a icle és in es iga els aspec es polí ico-economics de l'espec e adioelec-
ic i iden i ica els di e en s pps segons l'ús i els in e essos.
Que
és
la
dis ibució de eqüencies?
Quin es l'aspec e ecnic del p océs de dis ibució de eqüencies de
adio? L'espec e adioelec ic consis eix en uns camps de o ca magne ica
i
elec ica que poden ansme e ene gia elec omagne ica en successi es
ones de di e en s lla ga ies. Quan aques es ones es gene en i se'ls imposa
una in o mació, aques a po se desxi ada dins uns ce s lími s. Aques s
lími s son imposa s pe condicions de la e a que a ec en la p opagació
d'ones semp e que so olls na u als o p odui s pe l'home (incloen -hi
senyals no desi ja s) no p o oquin una in e e encia in ole able. Les ca ac-
e ís iques de p opagació depenen basicamen de les ca ac e ís iques con-
duc o es del medi ambien . La supe ície de l'aigua po a les ones de adio
més lluny que la ema i la na u a geologica del e a a ec a l'a ea de
p opagació. Les empes es elec iques i la humi a dels opics de e io en
la p opagació e icien a les eqüencies baixes i mi janes u ili zades ins
a a pe emi i a les zones opicals. Du an la ni , a les eqüencies baixes,
mi janes i al es les ones ebo en a les capes de la o os e a o p opo cio-
nan una p opagació a lla ga dis ancia; du an el dia, les ones a essen la
o os e a i es pe den a l'espai ex e io , i així deixen lliu es aquelles
eqüencies pe al que siguin u ili zades pe ones e es es. Pel que a a
les eqüencies mol al es i ul a al es (VHF i UHF), i enca a més al es, la
p opagació a iba a se p og essi amen més limi ada a la línia de isió i
p o oca p oblemes als llocs on les mun anyes o edi icis bloquegen els
senyals o els des ien o p oduin una ecepció múl iple amb el consegüen
e ec e dis o sionado . Unes al es a iables ecniques a ec en l'e iciencia
de la p opagació d'ones de adio: el ipus de senyal modula (ampli ud,
eqüencia, emps de pulsació, e c.), l'amplada del canal, la capaci a de
4
Vegeu
J.
HOWKINS,
«The Managemen
o
he Spec um)).
In e media
(se emb e
1979),
p.
12.
186
ansmissió i ecepció de l'an ena, la o qa emp ada en la ansmissió, la
pola i zació del senyal ( e ical o ho i zon al), l'habili a de l'equip pe a
en ia els senyals en les di eccions desi jades, capaci a
m il iplex enzls
simplex,
e c.
Amb pa aules més senzilles, el con ol de l'espec e és un p océs de es
e apes in e elacionades:
1.
La p ime a e apa se eix pe a de e mina que usos s'han de e
mi janqan bandes de eqüencies especí iques, segons els ni ells d'engi-
nye ia que enen en comp e el medi ambien i els pa ame es ecnics
desc i s an e io men . Aques a e apa po se il.lus ada o en e e encia
a l'ús de la adio pe les agencies de anspo . Les companyies ae ies, pe
exemple, necessi en eqüencies de adio pe a di e en s usos: de g an
abas , pe a la na egació i pe a comunicacions a lla ga dis ancia, e c., pe o
ambé de cu abas , pe a les comunicacions ai e- ema en u a o als
ae opo s. Aixo ol di que les eqüencies han de dis ibui -se en di e en s
zones de l'espec e on les condicions de p opagació siguin ap opiades pe
als usos que es acin d'elles. Els a ions i els aixells hau ien de pode
u ili za les ma eixes bandes de eqüencia pe o s els llocs on es moguin,
ja que donen ol es al ol an de la e a. La de e minació dels es anda ds
especí ics es un al e aspec e igualmen impo an d'aques a p ime a e apa
pe que només amb un acu a es ablimen d'aques s es pod a maximi za
l'ús (i minimi za les in e e encies).
2.
La segona e apa se eix pe a de e mina la locali zació de les es a-
cions de ansmissió i ecepció pe a un ús conc e en un ce hemis e i,
egió o país, dona s una banda de eqüencia, un ús i uns ni ells d'enginye-
ia ixa s pe aquel1 ipus pa icula de se ei de adio. Pe exemple,
de e mina quin nomb e conc e d'es acions d'emissió de ele isió s'han
d'assigna a llocs especí ics pe que ansme in a un nucli de població de-
e mina .
3.
La e ce a e apa se eix pe a de e mina la iden i a de la pe sona
au o i zada que u ili za a una es ació de ansmissió i/o ecepció conc e a
en un ce ipus de se ei i ansme en segons els ni ells d'enginye ia
ixa s.
Aques es es e apes es an e iden men elacionades. El p oposi del
p océs es oba a la e ce a e apa, pe aixo sembla ia ealis a in e i -ne
l'o d e, pe o l'es uc u a de egulació de l'espec e adioelec ic a eu del
món a que les p essions gene ades a la e ce a e apa po in cap a un
p océs de decisions que comenca a la p ime a.
En aques segle, d'enca que s'in en a la adio, aques p océs s'ha desen-
olupa en una es uc u a je a quica ins i ucional. Al capdamun hi
ha
154
paisos amb un o cada un com a memb es de la
UIT.
Ells
di igeiun el p océs de dis ibució deixan que la
UIT
es aci ca ec de la
p ime a e apa i delegan la de allada eali zació d'aques a o ganismes
187
subo dina s en que con ien i a nacions-es a . Les emp eses que ab iquen
(in es iguen i desen olupen) equips elec onics i cadascun dels di e en s
usua is de l'espec e adioelec ic o gani za s com a als (pe exemple,
ae onau ica, ma ina, e c
...),
així com els sindica s que els ep esen en,
pa icipen en o s els ni ells del p océs. Les decisions es p enen a a és de
negociacions dins d'aques a o gani zació humana an densamen i con u-
samen es uc u ada; les més impo an s es p enen a les con e encies de la
UIT,
anomenades Con e encies d'Adminis ació Mundial de la Radio
(WARC-Wo ld Adminis a i e Radio Con e ence), on es econside en
i
e isen el con ingu i la o ma d'adminis a l'espec e adioelec ic. La
WARC-79, eunida a Gineb a a p incipis de se emb e, ou la p ime a
con e encia de cai e gene al en se an a anys i les se es decisions egula an
l'ús de l'espec e adioelec ic ins, com a mínim, l'any 2000.
Com
unciona? Qui se'n bene icia?
Com a so gi el p océs d'adminis ació mundial de l'espec e adioelec-
ic? Qui a so i -ne bene icia ? Qui en su pe judica ? Com a e que la
gen que iu a paisos pe i e ics a l'a ea capi alis a depenguessin de les
es uc u es polí iques dominan s a aques a a ea? El p océs a comenca
quan G an B e anya, Alemanya, F anca, Es a s Uni s i Rússia comenca-
en a u ili za l'in en de Ma coni com a mi ja pe a ansme e in o ma-
ció al ol an de l'any 1890. Al p incipi o en els mili a s qui p engue en
la inicia i a (pe es abli comunicació amb aixells de l'a mada i amb
bases a e a) pe al de se i els in e essos impe ialis es de les g ans
po encies. La con adicció que l'espec e adioelec ic imposa so in a la
eqüen men an agonis a coope ació ou econeguda pel go e n alemany
a la p ime a con e encia in e nacional pe a egula la adio (1903):
(c..
L'adopció de mesu es pe al d'elimina les in e e encies en e les
di e en s es acions pod ia e i a «une gue e de ous con a ous)?.
L'exe ci de cada país compa eix els seus coneixemen s de adio amb
al es emp eses (que enen esquemes ecnics i cien í ics i in e essos al
me ca dels sis emes elec ics, especialmen del ele on i el eleg a )
a
a és de la in es igació i el desen olupamen , de l'aju economic i de
con ac es de ab icació d'equips. Aques a alianca mili a -indus ial de-
sen olupa coneixemen s, equips i p ac iques dins el camp de les comuni-
cacions adio oniques. La p ime a gue a mundial ou el momen pe a la
p ime a g an acumulació de ecu sos pe a aques desen olupamen . Al
ol an de l'any 1920 les emp eses p i ades que es dedica en a la p oduc-

188
ció i a la in es igació de la adio es an e o ca g ans. Quan la gue a a
acaba aques es emp eses gegan s ob i en me ca s pe a me cade ies d'ús
ci il adap ades de l'ús mili a , pe exemple, ansmissions de adio, apa-
ells pe al de millo a els se eis ele onic i eleg a ic pe cable, comuni-
cacions de adio pe a la policia, l'a iació i els aixells no-mili an, e c.
Amb unes al es pa aules, els usos ci ils de l'espec e adioelec ic an se
un p oduc e casual de la in es igació i el desen olupamen inanca s pe
p oposi s mili a s. Si s'en én aixo és més acil de comp end e els cicles
pe iodics del desen olupamen de l'ús de l'espec e adioelec ic que a
o na a ésse impo an desp és de la segona gue a mundial, es a di ,
du an la gue a eda, a p incipis dels anys cinquan a i desp és de la
ca e a de l'espai en e les dues g ans po encies, que a comenca pe alla
l'any 1958. Al lla g de cadascun d'aques s pe íodes les g ans despeses
go e namen als pe a objec ius mili a s an gene a una in es igació i un
desen olupamen in ensius al camp de les elecomunicacions, basa s en
l'ús de l'espec e adioelec ic.
Quan hom anali za la g an quan i a de con e encies de la UIT elacio-
nades amb aques p océs dinamic, sembla que el desen olupamen de
l'espec e adioelec ic enia un ca ac e de con inui a quan els paisos
més indus iali za s domina en el p océs. Con inui a di igida cap a un
nou desen olupamen que comenca ia amb una al a e isió de la dis i-
bució i dels es anda ds pe pa de la UIT. Els mo ius p incipals d'aques a
con e encia de la UIT es deu ien a un, o a o s dos, dels e s següen s:
1) l'acumulació de les ac uals in e e encies degudes a inno acions pos e io s
a les decisions de dis ibució de eqüencies;
2)
l'acumulació de p essions
pe al de c ea nous se eis de adio deguda a la in es igació i al
desen olupamen pos e io s a les decisions de dis ibució de eqüencies.
El següen objec iu se a es able quan la e isió de les dis ibucions i dels
es anda ds pe pa de la UIT co espongui a una no a mani es ació d'un
dels e s, o de o s dos.
Els limi s i la du ada de les no es decisions no són conc e s, pe o
sembla que un model com aques co espon a la p og essi a explo ació i
ocupació de di e ses zones de l'espec e adioelec ic. Així, la zona que
ocupa en les inno acions de adio en e els anys 1890 i 1920 e a la zona
de eqüencies baixes i mi janes (pe so a dels 3MHz). Les millo es ob in-
gudes com a conseqüencia de la segona gue a mundial en aques camp i
les in e e encies in ole ables degudes a la p ac ica de dis ibució de les
adios ja exis en s an e que la UIT es o nés a euni a Washing on
l'any 1927. En aques a con e encia i en la següen celeb ada a Mad id
l'any 1932, es an es abli dis ibucions i es anda ds pe a les eqüencies
al es (3-30MHz). L'aplicació de ansmissions ixes, man imes, ae onau i-
ques i in e nacionals
i
els se eis mobils de e es (pe exemple, la policia)
i els del go e n (p incipalmen mili a s), de seguida an ocupa l'espec e
adioelec ic; pe aixo, al ol an de l'any 1947 es an p odui o ca
189
in e e encies i una «conges iÓ» conside able. El pla de dis ibució de
eqüencies de l'any 1932 ja no e a l'adequa . Du an la segona gue a
mundial, amb g ans despeses go emamen als pe a in es igació i desen o-
lupamen , a e oluciona la capaci a pe a u ili za les eqüencies mol
al es (VHF 30-300MHz), que, de e , ja s'u ili za en pe a objec ius
mili a s an e io s a la dis ibució de ini i a de la UIT. A conseqüencia de
la gue a, les dis ibucions i es anda ds de la UIT pe a aques es eqüen-
cies enca a es a en en un es a emb iona i, es a ca ac ens ic d'una on e-
a enca a no explo ada, com a succei quan es a celeb a la con e encia
de la UIT l'any 1947 a A lan ic Ci y, on es an o na a acionali za les
dis ibucions i es anda ds aplicables a les zones p e iamen desen olupa-
des (baixa, mi jana i al a) i s'es abli en no mes de p ocedimen pe al
d'ocupa les eqüencies mol al es (VHF) i ul a al es (UHF 300-
3000MHz), o deixan que els mili a s explo essin la no a zona de
on e a de les eqüencies supe al es (SHF 2-20GHz). L'any 1959 es a
e una al a con e encia de la UIT a causa de les p essions pe a acomoda
la ((conges ió)) a algunes zones de VHF i UHF (deguda pnncipalmen al
apid c eixemen dels se eis mobils de e a) i al e de des ina les
dis ibucions de SHF pe a usos mili a s i ci ils dels sa el-li s de comuni-
cacions. Així s'es abli en les dis ibucions i els es anda ds necessa is pe a
la zona de SHF en e els anys 1959 i 1963, deixan que els mili a s
explo essin la no a zona de on e a de les eqüencies ex emadamen
al es (EHF pe sob e dels 30GHz). Des de mi jans dels anys seixan a els
paisos indus iali za s han no a una g an conges ió a algunes de les
bandes ja dis ibuides, especialmen a les eqüencies al es, mol al es i
ul a al es, i unes p essions a les eqüencies supe al es que enca a no han
es a solucionades. A més, una o ca quali a i amen no a en el p océs
d'adminis ació de l'espec e adioelec ic, és a di , les pe icions dels
paisos del Te ce Món, an c ea una agenda de nous ipus de p oblemes
que an p esen a a la WARC de 1979, on es a decidi de segui els
següen s passos pe al de acionali za el món de l'adminis ació de
l'espec e adioelec ic.
Pe o abans de pa la d'aques s p oblemes, se ia ap opia e algunes
pun uali zacions sob e l'esmen ada analisi.
P ime , o el sis ema de dis ibució de eqüencies adioelec iques,
ecolli a les es e apes in e elacionades del p océs, a apa eixe només
de o ma cla a a la con e encia de la UIT a A lan ic Ci y l'any 1947. La
eo ia i p ac ica de l'adminis ació de l'espec e adioelec ic a so gi
com a conseqüencia de la in e acció de la eo ia i la p ac ica de les
con adiccions p agma icamen necessa ies; no a so gi del bui 6.
La
6
Vegeu
D.
W.
SMYTHE.
The
S uc u e and Policy o Elec onic Com nunica ion,
U bana.
190
dis ibució de adio a comenca pe que es olia a iba simplemen a un
aco d in e nacional sob e els es anda ds d'equips i els p ocedimen s d'u i-
li zació pe al de minimi za les in e e encies: aques ou el con ingu de
la 1 con enció de adio- eleg a (Be lín, 1906), i de la següen con enció
(Lond es, 19 12). A la con e encia de Washing on de l'any 1927, l'em asi es
a posa en el desen olupamen d'una dis ibució de eqüencia logica en
la designació de bandes de eqüencies segons el ipus d'usua is (en
l'assignació geog a ica de la locali zació de l'equip) i no pas en els p ocedi-
men s ope a ius ni en els es anda ds d'equips. A Mad id, l'any 1932,
l'adminis ació de l'espec e adioelec ic es a usiona amb la Unió
In e nacional de Teleg a s ( undada l'any 1865). D'aques a usió a so gi
la UIT. L'adminis ació egional de l'espec e, en coo dinació amb l'admi-
nis ació a ni el1 mundial, a comenca l'any 1925 amb la c eació d'una
Unió Eu opea de T ansmissions pe al de negocia les assignacions de
eqüencies, els es anda ds i els p ocedimen s ope a ius pe a la ansmis-
sió de adio. S'han e una se ie de con e encies d'aques ipus des d'ales-
ho es. L'any 1937, l'aco d in e -ame ica de ansmissió egional (Cuba) a
o mali za l'aco d in e nacional sob e aques s pun s en aquel1 hemis e i
que ja ha ia comenca amb un aco d de «gen lemen» en e els Es a s
Uni s i Canada l'any 1927. La UIT ha u ili za ambé aques es con e en-
cies mundials de dis nbució de eqüencies pe a de e mina s ipus d'u-
sua is i de zones de l'espec e, com pe exemple la WARC-77, on es a
pa la dels sa el.li s de la ansmissió di ec a.
La segona pun uali zació es un aspec e de la p ime a. Enca a que les
nacions mai no s'han apa a del concep e basic de ((p opie a mundial)),
pel que a al d e d'u ili zació de les assignacions especí iques de eqüen-
cies de adio, aques s d e s han es a conside a s a la p ac ica com una de
les bases més impo an s del pode polí ico-economic basa en la polí ica
de «el p ime que amba, el p ime se i )). Du an l'epoca impe ialis a,
una condició pe a pa icipa a la UIT (i a la an e io Unió In e nacional
de Teleg a s) e a que els pode s impenalis es inguessin « o colonial)).
L'any 1927, pe exemple, la G an B e anya, F anca, els Es a s Uni s i la
Rússia impe ial enien sis o s cada un, I alia i Holanda en enien es, i
Belgica, Japó i Espanya dos cada un. La URSS no enia cap o pe que a
se exclosa de la con e encia7. Desp és de la segona gue a mundial, quan
els g ans impe is s'es a en des en i quan la UIT es a a ilia a les Nacions
Unides, pe p ime a egada cada nació en enia un, i només un, de o .
Uni e si y o illinois P ess. 1957. pp. 61-63, eimp es a
J.
M.
KITTROSS.
Doc~~~onls 1n
Ame icun Telecomml nicu ions Pol cy,
A no P ess. No a Yo k 1977. ol.
2..
i
G.
A,.
J .
CODDING.
B oudcus ing Wi holc Bu ie s,
UNESCO. Pa ís 1959.
Va se un sugge imen del sec e a i He be Hoo e que Alemanya. que no enia pode
colonial. conse es sis o s an sols pe aquella con e encia.
Un mo iu enca a més sub il pe a man eni el pode impe ialis a pe
191
sob e del d e de o a se la p agma ica «p io i a » pe mesa a aquel1 país
que p ime no i iqués a la UIT la se a in enció d'u ili za una assignació
de eqüencia de adio (p oduc e de la e ce a e apa del p océs desc i
an e io men ). To hom a es a d'aco d amb aques p incipi l'any 1906 a
la con e encia de Be lín.
1,
en aques sen i , els Es a s Uni s de seguida an
es abli desp és del 1945 els onamen s del seu domini en el camp de les
elecomunicacions i l'impe i que han man ingu ins a a. El di ec o de
comunicacions na als dels Es a s Uni s a di en e e encia als anys in :
«...
el més impo an és eni els canals dis ibui s pe al d'en egis a -los
a1 "Bu eau" In e nacional abans que ho acin al es nacions es ange e~))~.
La si uació de l'any 1945 és una mos a del seu exi en l'ús p ac icamen
exclusiu de l'espec e adioelec ic.
A
la zona de l'espec e, 4-20 MHz,
alesho es la més conges ionada'i u ili zada, els Es a s Uni s enia en egis-
ades unes eqüencies que deia que «e en pe manen men assignades a
es acions ame icanes)). E en uns 1699 ((canals d'una ia da o una mica més
de la mei a dels canals
disponibles pe o el món~~.
La polí ica de
pe me e la ((p io i a )) segons la da a de egis e a sa is e la endencia
expansionis a del sis ema capi alis a que eballa a mi jancan nacions-
es a . Com es eu a, aques a polí ica a se a acada a les con e encies de la
UIT pels paisos del Te ce Món des de mi jans dels anys seixan a.
Aques a polí ica de «el p ime que a iba, el p ime se i )) i la p io i a
en el egis e an se acionali zades pe al de e una simple ap oximació
ecnica a la egulació in e nacional. La UIT a ésse econeguda pe les
po encies indus iali zades com una o gani zació in e nacional «no polí i-
ca». De e , aques a polí ica con enia la ma eixa ideologia d'indi idualis-
me possessiu que aquella que a e que la (( agedia del d e d'usde ui
conjun )) es igués p esen en la men de o hom a l'ho a de conside a
al es ecu sos na u als (con aminació de l'a mos e a, deg adació de la
capa d'ozon, e c.). És, en de ini i a, aques a poli i zació de la egulació
in e nacional de l'espec e adioelec ic en bene ici de les g ans po encies
la que es a en desaco d amb el posi iu pla d'ap oximació del Te ce Món,
que, de e , no con adiu l'a i mació d'un in e es mundial pel que a a la
p opie a col.lec i a de l'espec e adioelec ic. Aixo és un bon exemple de
la na u a polí ica de la (( ecnologia~.
La
e ce a pun uali zació a e e encia a la eo ia sob e el p océs de
dis ibució d'un únic ecu s na u al.
La
eo ia de me ca s neoclassica, amb les
se es hipo esis compe i i es, no es po aplica als me ca s de se ei ci il de
UUITED STATES SENATE (Commi ee on In e s a e Comme ce),
Hea ings on
S.
6,
71s .
Cong ess.
I
s . Session. es imoni del capi a S. C. Hoope , 29 de maig de 1929. p. 319.
UNITED STATES SENATE (Subcommi ee o he Commi ee on In e s a e Comme ce),
Hea ings Pu suan
o
S.
Res.
187,
79 h Cong ess, 1s Session,
Pa .
1,
pp. 110-1 14.
198
adioelec ic amb assignacions de eqüencies ese ades pe a les nacions
(gene almen elles ma eixes) que enca a no es an p epa ades pe u ili za -
les. L'any 1974, a la con e encia ma í ima de la UIT es a aco da de e
una plani icació pe que les assignacions de eqüencies ossin dis ibuides
segons un p incipi ma ema ic d'equi a . Analogamen , l'any 1977 la
WARC sob e sa eleli s de ansmissió di ec a a adop a : «...un pla global
que assigna a pe a l'adminis ació de les Regions
1
i
3
( o el món excep e
el con inen ame ica) de la UIT canals indi iduals i pola i zacions a llocs
conc e s d'o bi es pe al de cob i les a ees de se eis p esc i s a e a»19.
Els Es a s Uni s, Canada i B asil, que an e i a que s'adop és un pla
simila pe a la Regio
2,
s'oposa en a aques ús més o dena de l'espec e.
L'any 1977, l'enginye gene al de elecomunicacions ances digué que
en an e io s WARCS la base de dis ibució e a essencialmen un c i e i
ecnic, pe o: «a ui, aques ipus de pensamen exclusi amen ecnic no és
possible. S'han de conside a els ac o s economics, socials i polí ics jun
amb els ecnics a l'ho a de ixa p io i a s.
1
no hem d'oblida el sub il
p incipi d'equi a en e se eis, usua is i, inalmen , en e indi~idus»~O.
En con a d'aques a «escomesa» del Te ce Món, el Depa amen es a al
dels Es a s Uni s a pa la en nom dels paisos indus iali za s quan digué
que «les assignacions de eqüencies hau ien de basa -se en una necessi a
demos ada i en l'habili a pe usa -les. Aixo implica que aques s plans
ixos de dis ibució que dis ibueixen eqüencies i espai o bi al a paisos i
zones sense eni en comp e la se a necessi a o habili a pe u ili za -les,
po se no pe me en la u ili zació op ima de l'espec e ni p o eeixen els
incen ius adequa s pe a l'adopció de ecnologies i esquemes d'us que
conse in l'espec e)). La Unió So ie ica opina el ma eix2'.
El di ec o de 1'Ins i u In e nacional de la Comunicació, o e e in -se
als plans ma í ims i de ansmissió pe sa elsli , comen a: «Els plans es an
inacaba s i els de ec es són ob is. Pe o el pas cap a una di ecció i una
plani icació més impo an s, cap a la in e enció, és possiblemen i esis-
ible pe una bona aó. S'ha de di que els paisos indus iali za s que enen
g ans ecu sos i una bona expe iencia en aques s emes, enca a no s'han
dedica ealmen a la ece ca d'una millo plani icació. Els és mol di ícil
d'adap a -se a la no a si uació (un e iden descens a mol s camps in e na-
cional~, an si es ac a de p oduc es p ima is com de ecnologia). S'es i-
men més con inua , el maxim de emps possible, amb els seus me odes
adicionals, més que eballa pe que els nous inguin exi
(...).
Al es
19
R.
C. GOULD
i
E. E.
REINHART,
«The 1977
WARC
on B oadcas ing Sa ellis es: Spec-
um Managemen Aspec s and Implica ions»,
IEEE.
T ansac ions on Elec omagne ic Com-
pa ibili y,
agos 1977, p. 17 1.
10
J.
How~i~s,
«The Managemen o he Spec um»,
In e media,
ol. 7, núm
5
(se emb e
1979), p. 14.
?l
Ibid,
p. 14.

paisos indus iali za s, mol acos uma s als d e s d'ocupació il.lega1, pen-
199
sen que la no a empen a de la UIT és un des o b. Uns al es paisos
desen olupa s, pe o, pensen que la UIT es l'única pla a o ma des d'on la
majo ia po eballa pe co egi els e o s dels passa s se an a anys. A
mesu a que les elecomunicacions es an con e in de o ma cla a en un
componen in eg al del desen olupamen nacional, les se es conno acions
polí iques es an més e iden s i pode oses. No es po di que les elecomu-
nicacions siguin un elemen cen al pe a l'o gani zació social, ja sigui a
una ciu a o a un con inen , pe aixo s'espe a que els polí ics deixin en
mans dels enginye s (i emp esa is) el desen olupamen u u
...
A pa i
d'aques coneixemen polí ic, la WARC d'aques mes é possibili a s
d'exi , pe o ambé de con ~ e sia»~'.
A
més a mes d'insis i pe al d'aconsegui una plani icació posi i a de
l'espec e, les nacions del Te ce Món enen o a una se ie de possibles
objec ius pe a la WARC-79 i pe a la següen con e encia gene al de o es
les po encies l'any 1982. Un d'aques s objec ius és con ola e icien men
els sa elali s de de ecció; ac ualmen els sa el.li s LANDSAT dels Es a s
Uni s en aeixen les p e oga i es d'un país o de ec an i si uan els seus
mine als, colli es i al es ca ac ens iques ísiques sense pe mís. Necessi en
u gen men assignacions de eqüencia a les zones de eqüencies al es
(high) i mol al es
( e y
high), que són les que s'u ili zen pe a ansme e
als paisos opicals. P obablemen es pod an coneixe mol es més de les
se es necessi a s quan els documen s de la WARC-79 siguin a l'abas .
Sense eni en comp e les pe icions conc e es i essencials que els paisos
del Te ce Món puguin e com a memb es majo i a is de la UIT, les
implicacions que es oben pe so a d'aques es pe icions són la millo base
pe a l'an icipació de u u s can is a l'adminis ació de l'espec e adioe-
lec ic. Un expe en el Mo imen No Alinea , T an Van Dinh, a iden i i-
ca aques s sis pun s com les p incipals bases de la polí ica de l'espec e
adioelec ic dels paisos del Te ce Món:
1)
la polí ica de l'espec e adioe-
lec ic es un aspec e esencial de la sobi ania nacional i de la independen-
cia;
2)
el consen imen p e i es una ca ac e ís ica p incipal de la polí ica
ac ual de dis ibució de adio;
3)
és necesa ia una plani icació posi i a
pe u ili za l'espec e adioelec ic; el ((laissez- ai e)) no és accep able;
4)
la ecnologia, a més de se polí icamen neu a, pe na u a és mol ideo-
logica;
5)
la gen ha d'es a semp e pe sob e de les maquines i les eines;
6)
((l'aju in e nacional)) amb ecnologia de comunicacions és una a ma
de polí ica neo~olonial~~.
Ibid.,
pp.
15-18.
73
T an
VAN
DINH.
«The Thi d Wo ld and he 1979 Wo ld Adminis a i e Radio Con e-
ence (WARC))). 1979.
200
Conseqüencies
L'economia polí ica de l'espec e adioelec ic és plena de con adic-
cions elacionades amb la dependencia necessa ia en l'ús de l'espec e pe
o hom, sigui quin sigui el seu sis ema economic, ideologic i cul u al i els
seus in e essos. Al lla g de la se a b eu his o ia, la UIT ha es a dominada
pels paisos capi alis es. El seu objec iu p incipal ha es a el desen olupa-
men i l'ús pe a p oposi s mili a s o suposan que la es a de nacions del
món supo anen qualse ol ús de l'espec e adioelec ic que el sis ema
capi alis a iés. També és un e que la u ili zació de l'espec e, la p opie-
a del qual es, ins a ce pun , di e en de la d'al es ecu sos, depen de la
gen .
La g an majo ia de gen que mi jancan els seus go e ns nacionals
e ce mundis es es a pa icipan en el p océs de dis ibució de l'espec e
adioelec ic, ja ha dona el p ime pas pe al de de e mina les inali a s
de l'ús de l'espec e adioelec nc en el u u . Ac ualmen mol s go e ns
nacionals del Te ce Món no es an gai e ben in o ma s de la u ili zació de
l'espec e o del p océs pe u ili za -lo. Així, la WARC-79 ou un p ime
pas de ca a a l'ap enen a ge. To allo que aques s go e ns hagin ap es
passa a a la gen , com les con adiccions de la se a eal si uació, de les
quals ambé n'ap end an.
Pel e de eni la majo ia a la UIT, els paisos del Te ce Món poden
desen olupa nous ipus de egulacions pe a la p opie a col.lec i a de la
humani a de l'espec e adioelec ic. Dos exemples hipo e ics són ob is:
1)
Recupe acio de la enda.
Els paisos «desen olupa s» són els que a a es
bene icien d'una o ma desp opo cionada de l'ús de l'espec e adioelec-
ic (així com d'al es ecu sos na u als). Ac ualmen , la enda economica,
eduida pa cialmen pe l'ús p i a de l'espec e (p incipalmen a a és
de la ele isió i de les ansmissions adio oniques), es p oduida pe l'ús
que en a la gen d'aques a o ma peculia de p opie a mundial. El e de
ecupe a o , o una pa , d'aques a enda economica i u ili za -la pe
desen olupa els sis emes de comunicacions pe als paisos del Te ce Món
se ia jus i assenya . L'a ea capi alis a no old a paga aques s d e s de
llicencia. 1 el ep esen an de la URSS a la Comissió McB ide es a oposa
de ple a les se es conside acions
a o able^^^.
2)
P o egi les nacions de la
in e enció es ange a en els seus a e s in e ns.
Els paisos del Te ce Món
poden e ús de la se a in luencia pe al d'elimina les ag essions mili a s
i de comunicacions que enca a con inuen iolan els d e s de les pe sones
pe a de e mina el seu u u .
Com pod ia aixo succei ? Conside eu el següen a gumen . En un u u ,
24
INTERNATIONAL COMMISSION
FOR
THE
STUDY
OF
COMMUNICATION PROBLEMS,
Repo :
Many Voices, One Wo ld,
UNESCO, Pans
1980,
p.
275.
la UIT, a causa de la insis encia de les nacions del Te ce Món, adop a una
201
polí ica gene al que p ohibeix l'ús de l'espec e pe a mo ius mili a s
ag essius i de p opaganda. Els paisos po encialmen ag esso s es neguen a
so me e's a aques a es icció. Alesho es, en un país del Te ce Món, pe
exemple, Ame ica Cen al, una dic adu a es ende ocada. Els Es a s Uni s
an un boico economic, p enen el con ol dels mi jans de comunicació i,
po se ambé, en ien aju mili a o in e enen obe amen . Els paisos del
Te ce Món, mi jancan les se es o gani zacions col.lec i es, demanen als
Es a s Uni s que deixin d'in e eni . No obs an aixo, els Es a s Uni s
con inuen la in e enció. Els paisos del Te ce Món deso gani zen l'ús
ame ica de l'espec e adioelec nc de mica en mica, en e apes es a egica-
men calculades: obs uin , po se , les eqüencies de adio des inades a
l'ús mili a , les comunicacions a a és de sa el.li s, e c. Ce amen , aques
a gumen es, a a pe a a, i eal. Pe o quan succeeixi se a una i a supe ada
en el desen olupamen huma: la p e enció no- iolen a de l'ag essió. Do-
na s els e s de ida sob e les condicions d'ús de l'espec e adioelec nc, és
en p incipi imp obable? Po se no és an imp obable com p e enen aquells
que se'n bene icien posposan -lo.
Hom eco da en elació a o aixo l'a i mació de l'enginye Jean Pe sin,
conselle del di ec o gene al de la UIT: «Si s'adme és d'una mane a
gene al que jun amb la g a i ació, que es sospi osa d'ésse analoga al
magne isme, l'elec o-magne isme condiciona l'equilib i de l'uni e s, no
se'ns po acusa d'ésse massa an asiosos si c eiem que, mi jancan la
adio, l'elec o-magne isme po ambé ajuda a l'ha moni zació del món
huma»'j.
(T ad.:
1.
Co be aj
3
J.
PERSIN.
«On he E e o he Se en h Wo ld Radio Con e ence. The
ITU
and he
ln e na ional Regula ion o Radio)).
Telcco~n ni nicu ions Joi nul
(ma q
1959).
p.
53.