Presentació

El número present d'ANh1~1 mostra l'interks específic de la revista per una de les bees d'investigació que ha tingut un dels desenvolupaments més singulars durant els darrers anys: la referent a la circulació internacional de la comunicació. El fet de dedicar un espai en profunditat en la revista a un tema d'actualitat no 6s nou. En diverses ocasions AN~ISI ha destinat les seves pagines amb caricter monogrhfic a tractar aspectes tan importants per a nosaltres corn són la situació dels mitjans de comunicació a Catalunya (núm. 5/6), el funcionament d'aquests mitjans en situació d'excepció -pel que fa a l'intent de cop d'estat de febrer del 1981- (núm. 4), o a la semibtica corn a disciplina autbnoma i a les seves contribucions fonamentals en l'aclariment dels fenbmens comunicatius (núm. 718). En aquesta ocasió els articles estan dedicats a la investigació sobre la comunicació internacional, amb una extensió i una coherencia similars a les d'anteriors números monogrhfics, i amb la intenció de donar continuitat a una preocupació que existeix en AN~ISI per oferir amb periodicitat panorimiques puntuals d'aquells camps d'estudi, problemhtiques o metodologies que es mostrin més fecunds en la comprensió de la complexitat de problemes que presenten els mitjans de comunicació de masses. Tot i que els temes relacionats amb la circulació internacional de la comunicació no han adquirit fins fa tot just uns anys una certa entitat i un interes generalitzat, la preocupació científica que susciten és molt més veila. L'interks per aquesta irea específica de la comunicació de masses esta vinculat als primers estudis sistemhtics sobre els mitjans de comunicació i els fenbmens de persuasió. Fou durant l'ampli període que separa les dues guerres mundials, en el qual l'estudi de la comunicació s'esuucturi corn a camp definit i ben organitzat de la investigació social, quan aparegueren les primeres preocupacions per la comunicació internacional, vinculada llavors amb les formes de persuasió a gran escala que introduien les modernes tkcniques de propaganda i la seva utilització en els conflictes bklclics. Aquesta Iínia d'investigació aconseguiria, durant la segona guerra mundial i en el període immediatament posterior, un cert desenvolupament, perquk mantenia corn a principals focus d'interes les problemitiques de la persuasió i de les funcions derivades de I'ús de la comunicació en la cooperació internacional. El desenvolupament d'aquest segon focus d'interes 4s a dir, les funcions positives de la comunicació corn a agents de cooperació i desenvolupamentmarca tota una segona i amplia fase dels estudis sobre la comunicació internacional. Des de la fi del 1950 i fins prhcticament els nostres dies, una gran part de la investigació s'ha centrat en la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la millora de les relacions entre las nacions i corn a insuuments més idonis per al foment del desenvolupament intem dels paisos endarrerits. 6 Pero és al llarg dels anys setanta que els aspectes polítics, econbmics i culturals relacionats amb la circulació internacional de la comunicació emergeixen de mica en mica i amb notable vigor, fins a convertir les orientacions i temhtiques anteriors en una problemhtica més hplia, dinhica i controvertida. Sens dubte és aquest últim esforc realitzat per la investigació, dispers en un primer moment i més sistemhtic i articulat després, el que ha permks de consolidar la comunicació internacional com a hrea concreta de la investigació de la comunicació de masses i amb una problemhtica específica. Actualment, els canvis profunds que es produeixen en l'estructura productiva de les societats industrialitzades -canvis que menen a l'establiment d'una societat postindustrial o de la informaciói en l'esfera de les tecnologies de la inforrnació i de la comunicació, són els nous factors que donen dinamisme a les relacions tradicionals entre las nacions i les modifiquen de manera decisiva, ja que alteren la naturalesa de la informació i produeixen canvis -no tan sols quantitatius, sinó tarnbé qualitatiusdins de laja desigual i dependent estructura internacional de la com,yicació. Es en l'estudi d'aquest doble context de problemes que hem assenyalat que desitgem contribuir amb aquest número ~'~ALIsI. D'una banda, valorant l'estat i el nivel1 de desenvolupament aconseguit pels estudis sobre la comunicació internacional. 1 d'una altra, analitzant i subratllant les principal5 tendencies dels canvis actuals i les conseqükncies que estan produint en aquest terreny específic dels mitjans de comunicació de masses. Finalment, volem expressar el nostre agraiment a A. Argumedo, de 1'Institut Llatinoamerich dEstudis Transnacionals, de Mkxic, a J. O. Boyd-Barret, de l'0pen University del Regne Unit, a R. Cruise O'Brien i a G. K. Helleimer, de l'Institute of Development Studies del Regne Unit, a J. Tunstall, de la City University de Londres, i a Teun A. Van Dijk, de la Universitat d'Arnsterdam, tant pel que fa a la seva atenta col.laboració en les fases inicials del disseny d'aquest número, com per la seva arnabilitat de fer-nos arribar tot un seguit d'articles, encara que no ha estat possible d'incloure'ls-hi per manca material d'espai.