El paper innovador de la ràdio

Rosa Franquet La radio, amb l'adveniment de la 11 República, assoleix unes cotes de popularitat ben remarcables, pero aquest creixement i reconeixement del públic és fruit de les millores tecnologiques i en les tkcniques expressives del mitjh. La consolidació de la radio com a mitjh de comunicació de masses és pot considerar que es produeix als inicis dels anys 30 gricies al dinamisme que aconseguiren les emissions radiofbniques. L'estructuració programhtica garanteix programes per als diferents radiooients. Una oferta basada en els blocs horaris s'imposa a les ones catalanes, de la mateixa forma que ha succei't arreu. Així doncs, neixen els consultoris femenins, els programes pensats per als nens, els agricultors, etc. Alguns d'aquests espais, com ara el consultori femení de «Radiofemina» a Ridio Barcelona o el programa infantil de Radio Tarragona protagonitzat per en «Maginet», es mantindran durant anys i anys a les emissores catalanes. La versió del programa femení de Ridio Associació de Catalunya és «Emissions Femenines» i en la seva estructura incorpora la radionovel.la. Aquest espai veurh la seva continui'tat a Radio España de Barcelona sota el nom de «Consultorio de Montserrat Fortuny». De totes aquestes innovacions destaca, pero, la creació del primer diari parlat, el 21 d'octubre de 1930 a Unión Radio Barcelona. Els objectius que s'argumenten des de l'emissora per posar en marxa el projecte encara són vilids avui: «Mientras el obrero y el empleado y todo el mundo que trabaja atiende al arreglo de su persona y se preocupa de tomar el desayuno, con sólo conectar el altavoz de su aparato de radio, recibirá el saludo matutino de La Palabra, que, brevemente, pero de un modo completo, le informará de cuanto en el mundo acontece» (Radio Barcelona n. 321; 11-10-1930)l. L'estructura de l'informatiu recull seccions vigents a l'actualitat: la informació estrangera, de Madrid, de províncies, de Catalunya, de Barcelona. Les fonts 1 Citat a R. Franquet: «Historia de la radiodifusió a Catalunya. Del naixement al franquismen (Barcelona: Edicions 62, 1986). informatives també es mantenen avui: la premsa, la policia, llAjuntament, la Diputació, el Govern Civil, la Capitania General, els Tribunals, la borsa i finalrnent el recull dels principals espectacles de la ciutat. L'horari d'emissió a les vuit del matí s'anira completant amb serveis de notícies al migdia, a la tarda i al vespre, pero el butlletí de primera hora respon a la necessitat de subministrar la informació al treballador abans d'iniciar la jornada laboral. El desenvolupament de la radio informativa, gricies a l'eliminació de la censura previa, comporta l'ús del radioreportatge, que s'adequa perfectament a les peculiantats de la tecnologia radiofbnica. No sols es retransmeten actes musicals i esportius, ara el reporter pot desplacar-se a una mina, a dalt d'un avió, al cim d'una muntanya, etc. amb I'objectiu de recollir els ambients i les situacions més variades. Segons un article al diari L'lnstanr, «la tasca especial del radioreporter és de fer viure, amb el maxim dinamisme, al radiooient, allo que el1 esta presenciant. Ha de traduir en paraules les irnatges que es van succeint davant els seus ulls». El reporter, segons Baragó-Solís, és una de les professions més difícils de les que existeixen i, si bé creiem que és un xic exagerat, sí que podem considerar que és una de les tasques més difícils dins el periodisme. El radioreportatge tarnbé s'empra en la publicitat i als anys trenta es teoritza sobre la conveniencia d'utilitzar el genere per tal de fer més atractiva la informació publicitaria. S'ha de fugir dels anuncis quilometrics de la primera epoca i s'han de seleccionar, clarificar les tecniques expressives per tal d'aconseguir que els missatges publicitaris no cansin l'oient i atreguin la seva atenció. Si bé en una primera epoca els professionals de radio utilitzen esquemes i plantejarnents de la premsa escrita, tot seguit neix una consciencia de les necessitats específiques del mitja. 1 aquesta presa de consciencia es concreta amb un desenvolupament d'unes tecniques oratbnes, redaccionals i expressives propies per a la radio que repercuteixen en una millora del producte radiofonic. La preocupació per trobar solucions tebriques adequades al nou mitja sera una constant dels professionals de l'epoca i podem afirmar que s'aconsegueix reeixir de la situació amb uns resultats prou notables, tant pel que fa als generes informatius com als espais de creació o dramatització, a la correcció idiomatica, a la sonoritat, a la locució, etc. Si en la primera etapa de la radiodifusió catalana els avencos en el terreny expressiu es deuen fonamentalrnent a la practica quotidiana, a la intuició i a la capacitat individual, a la segona etapa (anys 30) hi ha una bona dosi de reflexió i teontzació. La idea de l'art radiofonic pren cos no sols en la seva expressió teatral. Per acabar, un dels aspectes que al nostre entendre caracteritzen les emissions radiofbniques del període república és l'ús del catala a les ones i la contribució que efectuen els locutors i periodistes en la normalització lingüística. El fenomen no sols contempla la utilització del catala a les estacions barcelonines i comarcals, amb simultaneitat s'inicia una tasca d'aprenentatge mitjancant els cursos de catala tant per a adults com per a nens. Mereixen una especial menció el programa que Radio Barcelona posa en antena el 1933: les converses en catali entre el famós locutor Toreski i el personatge infantil Míliu. Ridio Associació també dirigira programes de catala als oients adults o infantils. Aquestes llicons de catala assoleixen, a més, un notable kxit i aquest procés de normalització cultural es manifesta «fora de l'escola en la catalanització de la radiodifusió, nou mitjh de comunicació de masses, i en la publicació de 27 diaris i més de mil revistes en catala, al mateix temps que l'edició de llibres en aquesta llengua passava de la xifra de 600 el 1930 a 865 el 1936»2. Malauradarnent, el procés iniciat es veurh de sobte interromput, quan Rosalia Rovira, la locutora de Radio Associació, és obligada el 26 de gener de 1939 per la Tercera Compañía de Propaganda en el Frente a concloure la transmissió en llengua catalana. El nou període es caractentzara, a partir d'aquest moment, pel <<unilingüismo>>, pero a poc a poc la presencia del catalh a la radio anirh guanyant terreny. Primer són les emissions de teatre en catala, després els espais culturals fins al 1976, en que s'inaugura Radio 4 de RNE a Catalunya, i quasi 50 anys després les emissores de la Generalitat continuaran la tasca iniciada ja durant la 11 República. 2 Ardit, M; Balcells, A i Sales, N: «Historia dels Pai'sos Catalans. De 1714 a1975 (Barcelona: Edhasa, 1980).