L'especialització en periodisme : un canvi de paradigma

DOSSIER Anhlisi 15, 1993, 85-98 L'ESPECIALITZACI~ EN PERIODISME: UN CANVI DE PARADIGMA Amparo Tuñón La creixent demanda social del penodisme especialitzat, sense comparació amb epoques anteriors, té el seu origen en la societat de la informació en que té lloc una eclosió de coneixements cada cop més específics i concrets; també en les demandes informatives d'una societat de masses, diversificada, a més, en gmps amb diferents interessos, gustos i nivel1 cultural. D'altra banda, dins l'entorn comunicatiu del sistema dels mitjans apareixen nous mitjans electrbnics que busquen audiencies específiques i selectives. Primer fou la televisió per cable i ara és el videotext, el dian electrbnic, el videoperiodic i la radio digital. Dos fets fonamentals, el naixement de la societat de la informació i la nova aldea electrbnica, obliguen a canviar els pressuposits tebncs i prictics del penodisme especialitzat; en aquest article s'assenyalen algunes pautes tebnques que faciliten la comprensió d'aquest nou fenomen, que creix d'una forma evident, a mesura que la segona revolució de les comunicacions es fa més i més gran. El periodisme ha sofert una transformació radical en els últims temps. Aquesta es pot concretar, en un dels seus aspectes, en el pas d'una informació general a una informació periodística especialitzada. El canvi s'ha produi't paral.lelament al de la profunda mutació experimentada en les societats avancades, tal i comes posa de manifest en l'ús dels termes societat postindustrial i cultura postmoderna. El penodisme és un fenomen social d'especial rellevancia en les societats actuals, naix amb l'epoca moderna i evoluciona amb ella. L'apogeu de la informació especialitzada pot comprovar-se donant un cop d'ull als mitjans de comunicació. Els diaris d'informació general no deixen d'augmentar en nombre de pagines i en suplements especialitzats en temes que tracten els interessos, gustos i les qüestions personals que afecten els seus lectors. Al costat de les temhtiques clhssiques especialitzades en política, cultura, economia, esports, salut, tecnologia, ciencia, estil de vida, llar, moda o passatemps. Pasa el mateix a la radio i a la televisió hertziana, que incrementen en la seva programació els magazines de continguts diversos i, al mateix temps, específics. En segon lloc augmenten els diaris especialitzats, per exemple els econbmics i els esportius i les publicacions diversificades en tots els temes que puguem imaginar: revistes dedicades a la dona, als ordinadors, guies de l'oci, revistes sobre la salut o sobre diferents formes d'estar al dia pel que fa a la moda, la dietktica, la medicina i un llarg etcktera, difoses a unes audikncies concretes. Els tiratges rnilionaris dels setmanaris televisius són un bon exemple del boom de l'especialització. Un tercer cop d'ull, gairebé superficial, ens mostra que l'especialització ha arribat ja al mitja per excel.l&ncia de la comunicació de masses: la televisió. L'aparició de la televisió per cable i la seva rhpida extensió via satkl.lit fa que existeixin als Estats Units nous sistemes de distribució per cable amb capacitat de fins a cent cinquanta canals. El cable ha fet caure les audikncies a les televisions generalistes. La desapanció a Franca de la cadena La Cinq, l'abnl del 1992, a més de l'augment de beneficis de l'especialitzada Canal Plus, és una mostra representativa d'aquesta tendencia imparable cap a l'especialització. Un altre mitjh massiu per definició, la radio, també tendeix a una creixent especialització dels seus continguts. Existeixen cadenes que transmeten exclusivament notícies o programes musicals de rock, música classica, jazz o programes esportius. L'últim cnt en especialització es dóna, fins al moment, a la radio digital o radio personalitzada. S'emet via satkl.lit i permet a l'usuari seleccionar prkviament els seus programes preferits (opera, esports, unive~sitat a distancia, etc.) en so estereofbnic, equiparable a l'actual disc compacte. Es previst que, cap a l'any 2000, més de dos mil milions d'automobilistes puguin beneficiar-se almenys de setze emissores per a cada país. Les causes endbgenes i exbgenes del canvi Els canvis en periodisme obeeixen sempre a factors exbgens i endbgens. Les causes externes tenen relació amb les mutacions que es donen a la societat, ja que l'esskncia del periodisme és anar d'acord amb els canvis socials, retre'n compte, interpretar-los i valorar-los. Les causes internes tenen el seu referent en el sistema informatiu que els mitjans de comunicació conformen i, per tant, una variant en l'entorn pot modificar-ne el conjunt. Així mateix, l'apogeu de la televisió als anys setanta va obligar els mitjans impresos a apropar els seus formats a la cultura visual, a alleugenr el llenguatge i fer-lo més divulgatiu. Entre els factors exbgens hem d'assenyalar com a primordials: l'augment progressiu de l'especialització de coneixements en la societat; la parce1,lació en múltiples especialitats de les cikncies socials, de les quals formen part les ciencies de la comunicació i els canvis d'una societat de masses a una societat desmassificada o interactiva. Entre els factors endbgens destaca com a crucial l'eixamplament de l'espai comunicatiu, fruit de la segona revolució de les comunicacions. La profusió de mitjans electrbnics ha remodelat les funcions comunicatives dels vells mitans de comunicació -premsa, radio, televisió hertzianaobligats cada cop més a diversificar. aprofundir i especialitzar els continguts per competir informativament en la nova aldea electrbnica. La mínima cultura comuna de la informació El fil conductor que travessa i uneix tots dos factors és el reconeixement de la importancia que té la informació als nostres dies. Com a bé econbmic, polític i cultural, la informació ha passat a ser un fet que transita per tots els llocs de la existencia individual i col.lectiva. Tal corn diu Edgar MORIN (1962), la informació és l'única manera que tenim per percebre la realitat. Aqueixa realitat que no forma part de la nostra experiencia directa de les coses pero que conviu amb nosaltres corn si fos prbpia i el coneixement de la qual ens és imprescindible. La importancia creixent de la informació no té precedents en epoques antenors i esta lligada al canvi d'una societat industrial a una altra de postindustrial en que el recurs clau, tal corn va assenyalar Daniel BELL (1974), és el coneixementl. Som en una societat de la informació, coneguda també corn a societat informatitzada (Masuda), telematica (Dizard) o tecnotrbnica. La societat, d'altra banda, ha deixat de dir-se de masses o de l'espectacle i ara els termes habituals que la defineixen són el desordre, el soroll, l'entropia, la sinergia, la interactivitat ... Ja han quedat periclitades les paraules prbpies de l'era industrial: explotació, dominació, alienació, classe. La informació és també l'indicador del nou ordre polític, cultural i econbmic: crear, organitzar, transmetre i difondre informació, en les seves diverses modalitats, s'ha convertit en el sector més dinamic de l'economia transnacional d'avui. La rellevancia del fet informatiu en la societat té correlació amb l'ornnipresencia de la informació periodística a la nostra societat, corn a part integrant de la informació social. La informació social designa els coneixements i les opinions de que cadascun de nosaltres té necessitat per orientar-se en un món de canvi constant (VOYENNE, 1984). A les acaballes del segle xx aquests coneixements són cada cop més diversos perquk els mitjans assumeixen la tasca d'informar sobre tots els aspectes relacionats amb la vida quotidiana del lector. Els mitjans de comunicació són, en les societats postindustnals, els pnncipals instruments de coneixement del món que ens envolta. En la seva llarga tradició han creat el que jo anomeno una cultura de la informació periodística global i intelplanetaria que ha provocat un afany de saber desconegut fins ara i una democratització dels coneixements. L'abundancia de mitjans de comunicació, a més d'eixamplar el panorama comunicatiu, fa necesskria una renovació contínua dels continguts periodístics per aproparlos a la complexitat de les societats modemes. Aquesta mínima cultura comuna de la informació possibilita una especialització dels coneixements que transmeten, entenent ací l'especialització corn un instrument comunicatiu valid per aconseguir profunditat, rigor i diversitat en la informació d'actualitat sobre aquesta realitat canviant, efímera i nova que el periodisme interpreta2. ' Daniel Be11 descnu els tres components essencials de la societat postindustrial: en el sector econornic té lloc una desviació cap a les indústries de serveis; en la tecnologia, la centralitat de les noves indústries basades en la ciencia; en el terreny sociolbgic, el creixement de les noves elits tkcniques. En aquest sentit, el professor Lloren$ Gomis es manifesta així: ~Activitat propia del diari, el periodisme consisteix fonamentalment en un mktode d'interpretació successiva i regular (peribdica) de la La necessitat del periodisme d'estar al dia, d'enregistrar el que és nou, allo canviant i efímer de la realitat social troba la seva resposta, al final del segle, en l'especialització de continguts, la diferenciació de mitjans i la recerca d'audiencies específiques. L'especialització en periodisme engrandeix el concepte d'universalitat (DOVIFAT, 1964) i aprofundeix, d'altra banda, en la raó d'ésser del periodisme: l'actualitat. L'actualitat periodística ha deixat de ser, i així ho entén el periodisme especialitzat, la ruptura de la normalitat o la recerca de l'insolit, per endinsar-se en la inforrnació sobre fets, idees i serveis noticiosos diversos que poden ser comunicats segons l'interes específic de les audiencies. Els canvis en la societat de la informació La caractenstica principal del periodisme és donar compte del temps que li toca viure i fins i tot avancar-s'hi. Té la mirada posada en la societat; pero, que passa en aquesta realitat social? Augmenta l'especialització de coneixements La globalitat de sabers que tenia lloc al Renaixement, representada en la figura de Leonardo -escultor, físic, literat, pintors'acaba amb la revolució industrial. Els descobnments de la ciencia i les necessitats de divisió del treball multipliquen la necessitat d'especialistes. Aquesta parcel.lació de sabers fou qüestionada per Ortega i Gasset, per a qui el científic era el representant de l'home-massa: sabia molt de la seva especialitat pero ho ignorava gairebé tot de la resta. Aquest bhbar especialista, segons les paraules del filosof, és moneda corrent als nostres dies. Les cikncies s'especialitzen en microespecialitats, com pot comprovar-se en una ciencia en contínua evolució com ara la medicina. Els avencos tecnologics en el camp de la biogenetica, amb el revolucionari descobriment de 1'ADN o cel.lula determinant dels gens individuals, han comportat un canvi sense precedents en el camp de la salut. Augmenten les especialitats relacionades amb el sistema irnmunolbgic causant de malalties com la sida o el cincer, o de malalties degeneratives que afecten el sistema nerviós, com el mal d' Alzheimer o el Parkinson. La microcirurgia amb liser i la medicina preventiva han creat una necessitat d'especialització inimaginable fa tan sois deu anys. Una altra de les especialitats en auge és la del periodisme científic i tecnolbgic. La importancia creixent de les descobertes en aquest camp del saber rau en el fet que cada cop és més a prop de coneixer l'origen de l'univers. La teoria del Big Bang o de l'explosió de l'univers fa quinze mil milions d'anys és un esdeveniment que necessita ser divulgat i compres a través dels mitjans de comunicació. - realitat social d'allb que afecta la vida comuna dels éssers vius a tot el món, precisament perque aquesta interpretació successiva de la realitat social se centra en el que aquesta té de canviant i de nou, podria dirse tarnbé que el penodisme és un metode d'interpretació successiva i regular de l'actualitat». 88 Aquesta especialització imparable pot trobar en els mitjans de comunicació l'obertura cap a nous temes perb també una comprensió global d'ells. En aquest cas, l'especialització juga un paper important per a un coneixement fins ara reservat a les elits científiques o tecnologiques del saber, tal i com de fet ja passa amb els temes relacionats amb la salut i el coneixement del cosmos, per citar-ne dos exemples recents. Progressiva especialització d'arees de coneixement en ciencies socials Daniel Be11 va quantificar en seixanta-set hees les especialitats academiques que s'han donat en les ciencies socials entre 1939 i 1967. En la decada dels nosanta naixen noves especialitats universitiries en temes tan variats com ara ciencia del medi ambient, ecologia, ciencia espacial. Les cikncies de la informació estan sotmeses al mateix procés d'especialització: periodisme, comunicació audio-visual, publicitat, experts en gestió d'empreses o comunicadors d'imatge són algunes de les especialitats que poden oferir aquestes cikncies. El periodisme especialitzat és una branca diversificada del periodisme pero també pot ser-ho el periodisme d'investigació o el de precisió, posem per cas. Els canvis d'una societat de rnasses a una societat interactiva La imatge que ens queda de la societat de masses és la d'una multitud solitiria, una gran quantitat de persones que viuen en grans ciutats, treballen juntes, perb quasi no es relacionen entre si. Persones majorithiament alienades en si mateixes, sense relació amb la natura ni amb el seu entorn social; en paraules de Heidegger, oblidades del seu ésser, de la seva esskncia. En canvi, com indica McHale «les societats a gran escala del món occidental es fan cada vegada més heterogenies i inclouen rnilers de grups minoritaris, cada un aglutinat al voltant d'interessos comuns, sistemes de valors i preferencies d'estils compartits que difereixen dels dels altres grupsn (MCHALE 1981: 77). En les societats avancades occidentals han canviat les actituds i els modes de vida de les persones. Es dóna un flux constant de comunicació a través dels viatges, cada vegada més asequibles a un major nombre de persones, i de les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen d'estar en contínua comunicació: el telefon sense cable permet que unes persones estableixin relació amb unes altres des de qualsevol lloc del planeta; el fax i els mitjans interactius ofereixen possibilitats de contactes personals, l'ordinador facilita dades i serveis ... També augmenten sense parar els grups comunitaris d'autoajuda per a persones amb problemes, que es relacionen unes amb les altres. Sociologicament neixen noves tribus urbanes, és a dir, grups de joves que s'identifiquen en la seva manera de vestir o de divertir-se. Els clubs d'esbarjo, esportius o de terapies col.lectives ajuden a una intercomunicació més gran que en la societat industrial. En molts moments la televisió és un al.licient per suportar la soledat i fer oblidar les angoixes immediates fent-nos conkixer uns altres mons imaginaris o reals ... Així mateix, els mitjans de comunicació ofereixen la possibilitat de trobar, sense cap esforc, els gustos i les necessitats de cada individu: canals d'opera, de cinema, de programes divulgatius, etc. Interactivitat entre mitjans i audikncies Els media omplen també unes altres necessitats d'interrelació. La societat es fa cada cop més hedonista i augmenten les tendencies a gaudir de la vida (sigui dit entre parentesis, aquesta és una de les causes de la crisi cultural i de valors segons Daniel Bell). Els mitjans ofereixen resposta a aquestes demandes: informen sobre corn divertir-se, viatjar, menjar bé i donen un reguitzell de possibilitats sobre on, com, que i també per que consumir. Els diversos i diferenciats públics de les societats actuals busquen en els media alguna cosa més que la informació en sentit abstracte; demanen que se'ls doni una resposta practica als problemes i a les necessitats de la vida diana. Per posar-ne u11 exemple: a més de la informació que la sida sera una malaltia corrent l'any 2000, als mitjans se'ls exigeix que expliquin corn poder combatre individualment l'epidemia. Aquesta estreta relació entre mitjans i audiencies fa que la informació es converteixi de manera progressiva en una cosa útil, profitosa per a qui l'obté. Així, els initjans s'especialitzen cada cop més en explicacions de corn es pot aconseguir una borla salut, estar en bona forma física i mental, corn es pot millorar la sexualitat, vencer la timidesa, la depressió, gaudir d'unes bones vacances, decorar la llar, tenir cura del cos, vestir a la moda, invertir en borsa o prendre les vitamines necesshies per prevenir malalties i fins i tot trobar un amant o «lligar». En darrera instancia, els mitjans ofereixen una serie de pautes de comportament, funcionen corn una nova escolu de vidu on s'aprkn a viure amb el temps que corre. Podríem dir que a les tres funcions classiques del periodisme: informar, formar i entretenir, s'hauria d'afegir una quarta, la del servei. En paraules de Metzler, el periodisme de servei és un periodisme que ajuda la gent a enfrontar-se amb les seves vides quotidianes. D'altra banda, els mitjans trenquen amb la idea de la cultura tradicional basada en la transmissió de valors de generació en generació per esperonar un nou valor propi de la cultura moderna: el valor d'allb nou, l'efímer i canviant. L'actualitat periodística es «menja» els grans esdeveniments de la historia i els converteix contínuament en posthistoria: la caiguda del regim sovietic, l'anunci d'un nou ordre mundial despr6s de la Guerra del Golf. Són ells els que acompleixen, millor o pitjor, la funció d'analisi que abans era reservada a les elits inte1,lectuals. E11 la societat de la informació sorgeixen, sense parar, nous interrogants: crisis de valors, canvis vertiginosos, corn el nou mapa europeu, el ressorgiment de noves formes feixistes a les societats democritiques o l'eixamplament continu de bosses de pobresa i marginalitat a l'era de la sofisticació tecnolbgica. A aquestes inquietants preguntes pot donar resposta el penodisme especialitzat, si es compta amb penodistes experts, capacitats per explicar corn és aquest interregne de crisi contínua en que sembla que vivim des dels anys vuitanta: el ve11 mor i el nou no pot néixer i llavors. corn deia Gramsci, una serie de símptomes mbrbids apareixen. Desxifrar les claus per a la comprensió d'un temps tan complex corn el nostre necessita un saber especialitzat, pero a la vegada capac d'interrelacionar uns fets amb uns altres, tal corn passa a la realitat. Aqueix saber holístic, al meu parer, només pot donar-lo la informació periodística especialitzada, a través d'una bona divulgació dels coneixements. Els canvis en el sistema dels media A més dels canvis socials, els mitjans han d'afrontar les variacions que ells mateixos experimenten en el seu propi entorn. En el nou espai comunicatiu sorgit als anys vuitanta (fomentat pels avencos tecnolbgics), els mitjans, anomenats encara de masses, funcionen com un sistema en que els diferents elements, és a dir, les diferents modalitats comunicatives, s'interrelacionen entre si, de manera que la variant en un dels seus components modifica la totalitat del conjunt. La premsa diana i setmanal d'informació general es veié abocada a una forta crisi als anys setanta com a conseqüencia de l'auge dels mitjans hudio-visuals i de la progressiva implantació de les noves tecnologies. Una crisi que va comportar una remodelació del periodisme impres encaminada a competir amb els nous formats comunicatius punta. Aquesta crisi va representar també l'adaptació de la premsa als canvis en les formes de vida de les societats avancades, a través d'una remodelació dels continguts periodístics. El declivi del periodisme impres va tenir la seva mhxima expressió en la desapanció de diaris i en la perdua de lectors. A partir d'aquell moment els diaris van haver de reconvertir-se per poder subsistir. Es van veure obligats a augmentar els seus continguts fins arribar a informar sobre aspectes relacionats amb la vida dels lectors -temps de lleure, televisió, diversions, gustos en el vestir, menjar, la casa, els nens, etc.-. També van incorporar noves formes de disseny d'acord amb la cultura visual -fotografies, grafics, dibuixosi van alleugerir el llenguatge de les notícies i els comentaris, fent-los més periodístics amb la intenció d'elevar l'interks per la lectura. Van nhixer també nous productes diaris i sobretot va comencar el boom europeu de la premsa especialitzada, al mateix temps que van comencar a introduir-se en el mercat revistes de gran qualitat pel que fa al paper, al disseny i al contingut. El periodisme especialitzat i els nous mitjans electrbnics Els nous mitjans de comunicació -diari electrbnic, videotext, televisió interactiva, televisió personalitzadasón en el centre de la segona revolució de les comunicacions. El seu canvi axial de paradigma rau en el pas d'una comunicació de masses a una comunicació individualitzada, ateses les possibilitats que els nous mitjans ofereixen de llibertat d'elecció, interactivitat, abast d'audiencies selectives, perdua de control central, recerca i consulta d'informació. En el panorama de la comunicació els nous mitjans electrbnics signifiquen una revolució similar a la de la invenció de la impremta. No són massius sinó interactius perque ofereixen a l'usuari la possibilitat de triar la informació que desitja, adaptada a les seves necessitats personals. D'una informació general dirigida a un públic ampli es passa a una informació especialitzada que té com a consumidor un públic concret. La informació del naixement dels nous mitjans electrbnics és tan decisiva o més del que ho fou en el seu moment, al segle xvn, la invenció de la premsa. Com indica MCQUAIL (1973: 39), «dins la comunicació, el sorgiment de la premsa va tenir un carhcter més innovador que el del llibre impres, fou la innovació d'una forma literhria, social i cultural encara que en el seu moment no es veiés com una cosa tan dife- renciada. Comparada amb les altres formes de comunicació cultural allb que la caractentza és l'individualisme, l'onentació cap a la realitat, la secularitat i l'adequació a les necessitats d'una nova classe: la burgesia urbana». Els nous mitjans, en canvi, estan propiciats perla importancia de la tecnologia en la nostra societat i donen una resposta a una necessitat sofisticada de comunicació, la seva interactivitat i la seva importancia determinen un augment de l'especialització. Els estudiosos divideixen en tres les etapes classiques del periodisme modern: penodisme ideolbgic, penodisme informatiu i penodisme interpretatiu. Hi hem d'afegir, per comprendre millor el fenomen comunicatiu dels nostres dies, una quarta: la del penodisme especialitzat. L'especialització en el penodisme modem comenca quan els diaris nord-amencans, al final del 1960, i, uns anys més tard, els europeus van comencar a ampliar els seus continguts i van arribar a informar sobre el que Smith anomena totes les transaccions de la vida quotidiana del lector. Al públic se'l considera com a mare, marit, ciutadi; apareixen les seccions especialitzades en jardinena, llar, medi ambient, salut, és a dir, comenca a personalitzar-se i diversificar-se la informació als diaris d'informació general. En aquesta etapa es dóna un eixamplarnent de l'especialització tematica i una recerca del lector interessat a tenir un coneixement divers sobre aspectes abstractes i concrets de la informació. El periodisme especialitzat es presenta així com un instrument que permet ampliar i aprofundir els continguts dels mitjans de comunicació. Aquest penodisme modern, al costat del de precisió i el d'investigació, planteja noves maneres d'entendre el penodisme actual, la necessitat d'una adaptació contínua a la complexitat creixent de les societats en les quals s'insereix. En l'univers de l'especialització periodística, l'objectiu general de la qual és la millora de la qualitat i la credibilitat del penodisme, l'estudi de la informació cobreix els tres nivells d'especialització: els mitjans, les audiencies i els continguts. El subjecte de l'especialització és el periodista. Cada mitji de comunicació compta amb unes modalitats específiques que el diferencien de la resta. Aquests senyals d'identitat s'accentuen després de la consolidació del nou espai comunicatiu dels vuitanta. Els mitjans com a agents de l'especialització tenen el seu objecte en les audiencies, cada vegada més segmentades i diferenciades per dues raons: els canvis econbmics, tecnolbgics, científics i de formes de vida que s'han produit en la societat i la multiplicació d'ofertes comunicatives propiciades pels nous mitjans. L'especialització per cable El ventable auge de l'especialització comenca quan el mitja audio-visual massiu per excel.lencia, la televisió, aposta per l'especialització. El naixement d'una cadena de televisió per cable al juny del 1980 als Estats Units, la Cable News Network, de la mi de Ted Turner i que transmetia informació les vint-i-quatre hores del dia era a punt de revolucionar el món de les comunicacions. Llavors no es preveia que la CNN arribaria a ser la televisió especialitzada més famosa del món gracies a la Guerra del Golf. La seva difusió via satel.lit fa que pugui veure's a tot el globus. L'última filial d'aques- ta cadena del nou magnat del món de la comunicació arriba al mercat de parla hispana des del setembre del 1992 i s'espera que pugui ser vista a deu milions de llars. El primer servei de continguts especialitzats l'havia realitzat la companyia Warner Amex el 1972, sobre pel.lícules de cinema. Time Inc, la important firma nordamericana va revolucionar aquesta modalitat en traslladar el seu servei de cinema de pagament HBO (Home Box Office) a un satel.lit des del qual s'emetia a qualsevol operador de cable que volgués programar-lo. Des de llavors i fins ara, la televisió per cable ha experimentat un auge considerable. Segons fonts del diari The New York Times, I'any 2000 existiran als EUA 220 canals de televisió per cable. Al 1992 a la ciutat de Washington una companyia distribuidora de cable oferia un servei m'nim de 44 canals per 300 dolars (unes 3000 pessetes) al mes. Una variant de la televisió per cable, també destinada a tenir futur, és el sistema Qube, que va inaugurar-se 1'1 de desembre del 1977 a Colúmbia (Ohio), amb una oferta de trenta canals. És un sistema de cable interactiu connectat a un ordinador que envia i rep informació i programes. Una petita terminal a casa de l'abonat descodifica el senyal de televisió i ernmagatzema les dades. Existeixen canals especialitzats interactius en programació cinematografica (HBO), en esports (SC), en programes sobre salut, espais religiosos, programes per a nens i canals culturals que difonen operes, pel~lícules, obres de teatre. Les possibilitats de difusió via satel.lit d'aquests programes fan possible que les cadenes arribin a públics nombrosos. L'auge de la televisió especialitzada no és exclusiu de Nord-america ni del cable. A la Gran Bretanya els canals per satel.lit d'Sky Television (un de notícies, un altre de series, altres de comedies, un d'esports i dos de pe1,lícules d'estrena) es difonen a tres milions de llars britaniques. Als Estats Units, el darrer invent de la televisió per cable s'anomena Court TV. És un canal que transmet durant vint-i-quatre hores tota la tensió i el dramatisme dels tnbunals a la vida real. Els judicis en directe arriben a sis milions de cases. L'avenc de la televisió per cable ha portat a una crisi dels canals generalistes. Les tres cadenes nord-americanes, CBS, ABC i NBC, tenen problemes amb les seves audiencies; la desaparició ja comentada de la cadena francesa La Cinq conforma la tendencia cap a l'especialització. A Europa hi ha un canal especialitzat en notícies les vint-i-quatre hores del dia, Euronews, a l'estil de la CNN, des del 1993. Un nou canal de la BBC emetra notícies durant tot el dia, per competir amb la cadena Sky News a la Gran Bretanya. El nou canal sera codificat i es podrh veure a divuit paisos. El servei mundial de la BBC es va iniciar l'abril del 1991 i es distribueix per satel.lit a operador~ de cable i propietaris de paraboliques. Inicialment va tenir un abast europeu pero s'ha estks a 1' Asia, 1' Africa i Australia. També s'ha anunciat una programació de vint-i-quatre hores de notícies al dia per al continent Ilatino-america. L'especialització per cable no és privativa de les cadenes públiques. A Franca, en cooperació amb Alemanya, existeix un canal públic per cable que transmet espectacles culturals (opera, cine, teatre), documentals divulgatius i programes educatius. Des de setembre del 1992 la cadena cultural pública Arte substitueix el buit deixat per la desaparició de la generalista La Cinq. Dues cadenes públiques alemanyes, ERD i ZFD han participat en la seva creació. És la primera cadena que s'inscriu en «13esperit de Maastricht», ja que francesos i alemanys aspiren que aquesta cadena acabi tenint