Estudi de l'esquema corporal en una població de nens psicològicament pertorbats

ESTUDI DE L'ESQUEMA CORPORAL EN UNA POBLACI~ DE NENS PSICOL~GICAMENT PERTORBATS Francesc Jiménez 1. PROP~SIT DE L'ESTUDI En una poblaci6 de nens amb problemes psicolbgics -d'origen i intensitat diversos-, que han necessitat una estructura d'atenci6 especial, hem explorat el grau de coneixement de la imatge corporal per mitja de l'aptitud per a construir-la. D'aquesta manera, en els casos on les pertorbacions de l'esquema corporal es trobin amb una frequhncia notable, sera possible fer correlacions amb les manifestacions clíniques. L'existencia d'aquestes correlacions ens permetra d'aprofundir en la comprensi6 dels desordres presentats per afinar el tractament terapeutic i reeducatiu i seguir-ne l'evolucib. El concepte d'esquema corporal s'entén aquí com una aptitud per a organitzar en l'espai diversos elements constitutius d'una representaci6 imaginada del cos hum&. Es tracta, en conseqiiencia, d'un estudi dels aspectes cognitius de l'esquema corporal. Per realitzar aquest estudi s'ha fet servir el test d'esquema corporal de Meljac, Stambak i Berge, ja estandaritzat en una poblaci6 de nens normals de 4 a 8 anys i que pot servir de referencia. El test pretCn mesurar el nivell de coneixement que el nen té de les relacions entre les diferents parts del seu cos. Aquest nivell es veu en la construcci6 per mitja de peces retallades, de la imatge d'un cos i d'una cara. 2. PRESENTACI~ DEL TEST En principi el test consta de dues parts: A) Una representaci6 del cos i de la cara de front. B) Una representaci6 de perfil. L'estudi s'ha realitzat solament de front per a la poblaci6 de nens estudiats. Aquesta prova es subdivideix en dues parts: a) cos de front; b) cara de front. ' A Figura I La realitzaci6 de les dues parts es fa en tres temps: a) evocaci6, b) construcci6 i c) reproducci6. a) Evocacid El nen ha de col-locar les peces una per una sobre una lamina en relaci6 a referhncies fixes: el cap per al cos i el contorn de la cara per al cap. Cada vegada es lleva la pesa col-locada. EI nen es troba llavors davant una lamina buida. Es una prova de localitzacid en un cos absent. b) Construccid. El nen disposa de totes les peces i ha de coordinar-les. És una prova de síntesi. c) Reproducciti El nen torna a fer el conjunt tenint el model a la vista. Es tracta llavors d'estudiar l'ajut qu~ pot tenir el nen amb la presencia d'aquesta referencia exterior. Es una prova de cbpia. El protocol de passar el test queda complert amb el dibuix de la figura humana al comenqament i al final de la prova. 3. POBLACI~ DE NENS Es tracta d'una poblaci6 de nens, (15 nens i 25 nenes), de dues institucions d'observaci6 i de psicoterapia. Aquests nens romanen, per terme mitja, d'un a tres anys en aquestes institucions per dificultats intelalectuals, desordres de comportament o de caracter, que es manifesten a la família i a l'escola. DesprCs d'aquesta fase d'inadaptaci6,l'organitzaci6 de la personalitat esta propera a la normal o en curs d'estructuraci6 segons modalitats neuabtiques o psicbtiques. Les dades clíniques dels nens han estat recollides en les diferents institucions. L'edat dels nens estudiats varia de 8 a 15 anys. Aquest marge d'edat Cs immediatament superior al nivell pel qual fou estandaritzat el test per a la prova de front (4 a 8 anys). Aquest d6calage voluntari entre l'edat de la poblaci6 de referencia i el de la poblaci6 estudiada s'ha escollit deliberadament per posar en evidencia eventuals deficiencies en el domini de l'esquema corporal. Es poden apreciar dues possibilitats de resposta: - La poblaci6 estudiada no presenta debilitat en aquest domini i l'eficacia de respostes s'ha de manifestar en la mostra de resultats. - La poblaci6 presenta deficiencies en el domini de l'esquema corporal, les quals manifesten que l'edat dels nens 6s mes avanqada que aquella per la qual el test va esser estandaritzat. Es confirma la segona hipbtesi per l'examen de conjunt dels resultats de la poblaci6. Limitant el test a la prova de front hem atenuat la distorsi6 observada en els resultats, amb el simple fet de la durada de la prova, en funci6 de les diverses possibilitats dYatenci6. 4. RESULTATS La classificaci6 ordenada dels resultats demostra que aquesta poblaci6 els tC repartits en tot l'interval del test, la qual cosa justifica empíricament les edats escollides: - Resultats correctes en 13 d'ells. (Grup 111, coeficient de 70 a 80.) - Dificultats notables, amb un nivell mitja de resultats en 15 nens. (Grup 11, coeficient de 50 a 70.) - Dificultats mCs greus en 12 nens. (Grup I, coeficients inferiors a 50.) L'estudi qualitatiu pot aportar una informaci6 complementaria dels resultats, sobretot per al grup de nivell més d2bil. Per a aquesta poblaci6 estudiada, els resultats donen massa sovint una informaci6 abstracta sobre el grau d'eficacia. La dimensi6 qualitativa sembla tamb6 instructiva en permetre apreciar les característiques del muntatge fet pel nen, per mitja de la reuni6 de diversos elements corporals al llarg de les fases de construcci6 i reproducci6. Aquesta apreciaci6 qualitativa esta estretament lligada a la dimensi6 quantitativa, perque es evident que els errors d'uni6 mes greus els realitzen els nens amb resultats mes baixos en els tests. fis precisament en aquests 12 nens, de nivell molt baix en el test, on l'estudi qualitatiu es manifesta mCs discriminadament i deixa en evidencia els estats evolutius dels quals no es donava cap explicaci6per mitja dels resultats. Aquest es un mitja cbmode d'apreciaci6, perb es manifesta insuficient en els nens de nivell mCs baix. Els nens de nivell molt baix en esquema corporal s6n els qui mereixen la nostra atenci6. Presento aquí alguns exemples de muntatge de nens que han obtingut un resultat idhtic, és a dir zero, perb que es diferencien qualitativament de manera molt sensible, reflectint una organitzaci6 i uns nivells d'adquisici6 molt diferents, com podrem veure en els estudis longitudinals d'alguns casos. Exemple n.~ I Nena de 8 anys i 10 mesos Figura 2 Aquest muntatge sembla un amuntegament dels elements en estrats successius. En aquest cas la col~locació de les peces és independent del significat dels elements riifics; solament la forma geometrif ca rectangular dels suports semb a motivar l'activitat lbgica del nen, que-amuntega els elements com un 'oc de construcció. ES clar que ei nen no fa ei que ha de fer, perd la seva activitat sembla un procés lhgic, encara que no correspon a la consi na donada. Es interessant de constatar que és sensible a la noci6 de hnit de la lhmina de treball, així com a les formes elementals dels suports. El significat dels elements griifics no li és accessible. 38 Exemple n.O 2 Nena de 9 anys i 10 mesos Figara 3 Aquesta figura ens mostra un rocés més elaborat. El nen, sensible a les formes grhfiques ue se i proposen (sense prejutjar el seu 'l f significat), experimenta a necessitat d'agrupar-les er parelles. Cal homblegs. P tenir en compte el grafisme que indueix a aparel ar els elements Exemple n.~ 3 Nen de 9 anys i 1 I mesos Figura 4 Aquí el procés encara és més interessant, car a areixen els eleinents homblegs, la presa de concihcia per part de ? nen, del significat de les formes proposades. En efecte, hi ha creació d'un eix de simetria vertical i repartiment de parelles a un costat i altre de l'eix. Els elements ben identificats el nen, que són objecte de col-loca-' ció en relació amb el significat 2' el grafisme, són, en primer lloc, les cames sota el cap que indueixen l'eix de simetria vertical; des rés, les mans disposades a una i altra art del cap. Aquests quatre e ements P f cardinals (cames i mans) són a prefiguració essencial del futur esquema corporal. Es constata que la col~locació dels altres elements és aleatbria, ja ue són percebuts com a su erfllus el nen, que no en veu la utilitat. 21 cap, les cames i les mans formeny'equivalent de la figura humana. 40 Exemple n. O 4. Nena de 9 anys J u Figura S La col.locaci6 de les peces en funci6 del seu significat configura aquest muntatge, per una organitzaci6 estel-lar al voltant del cap. Es troba l'organitzaci6 de la figura humana, amb les col~locacions cardinals de les dues cames sota el cap i de les dues mans a una i altra banda. 4 1 Exemple n.O 5 Nen de 1-3 anys i 6 mesos Figura 6 El nen és capac de superar l'estructuració de base de la figura humana, caracteritzada com l'hem vista i er la immediata proximitat o contigüitat del cap i de les cames, in d' uctora de l'axialitat i de la simetria vertical, en perjudici dels altres elements. A ui el nen sem- ? bla tenir en compte la totalitat dels elements corpora s en funció del seu significat, organitzant-10s per parelles, en un orure de progressió lbgica, partint del cap i respectant la simetria vertical del cos humh. Aquesta forma, encara molt imperfecta, palesa d'altra banda el franqueig d'una nova etapa fins a l'elaboració definitiva d'un esquema corporal normalitzat. funció del resultat de O a 80, per una part, i del nivell per una altra. Aixb ens permet de constatar el següent: - Gran dispersió de respostes en el test, que s'observa en els nivells escolars més baixos, sobretot el curs preparatori. - La progressió dels nivells escolars es tradueix en un estrenyiment de l'interval de les respostes en el test, en el sentit d'una progressió dels resultats. La progressió escolar sembla anar juntament amb la progressió de l'efichcia en el test de l'esquema corporal. Per6 el contrari no és possible. Dit d'una altra manera, un cert grau d'eficacia en el test és una condició necesshia, perb no pas suficient, en la progressió escolar. La gran dispersió de respostes en el test, en els primers nivells, ens porta a considerar dos subgrups en aquests nens la majoria dels quals presenten retard escolar d'un o dos anys: - Un primer grup de nens amb fracas escolar en el primer nivell, perd que testimonia una relativa bona integració de l'esquema corporal (nivell mig o superior), els quals són capaqos d'utilitzar eficaqment el model proposat. -Un altre subgrup de nens igualment amb frachs escolar en curs preparatori, perd en els quals la carencia d'integració de l'esquema corporal és evident, incapasos de fer referhcia a tot el model. Aquests dos subgrups tenen en comú una dificultat més gran &aprenentatge escolar (lectura, escriptura), per6 es diferencien notablement un de l'altre en el nivell d'integració de l'esquema corporal: dit d'una altra manera, del que pot ésser per a ells la funció de representació. Es dedueix, lbgicament, que la causa dels fracassos no pot ésser identica per a cada un d'ells i els objectius pedagbgics o terapkutics han d'ésser probablement diferents. Per a uns els fracassos són coherents amb les potencialitats dels nens. Aquests nens, com que no han pogut adquirir l'equipament bhsic (a nivell psíquic) per a endegar aquest tipus de tasca, testimonien una incapacitat per a organitzar la representació d'una forma essencial, la del cos hum&, i la impossibilitat d'accedir eficaqment a la utilització del model. Bn aquests nens ens sembla necessari de posar a la seva disposició situacions terapeutiques susceptibles d'afavorir el desenvolupament d'una madura- 49 ció encara incompleta. L'unic esforc de l'escolaritat no pot ésset sinó perillós en confrontar de sobte el nen amb una successió.de fracassos inevitables. Per a l'altra categoria de fracassos escolars la causa 6s probablement imputable a uns altres sectors de la seva vida psíquica, impedint utilitzar el potencial existent en el domini de l'escolaritat (per exemple inhibició, oposició). En un nivell mig aquests nens són aptes per a comencar útilment l'aprenentatge de la lectura, car revelen la seva aptitud per a organitzar eficaqment formes elementals relacionades amb la representaci6 del cos hum&, de manera que es mostrin capaqos d'utilitzar, almenys parcialment, la preskncia d'un model, i fins i tot si l'elaboració definitiva és encara molt imperfecta. 6.3 Nivell clinic i resultat en el test Independentment i separadament del test, hem tractat d'establir per a la població de nens estudiats un índex de pertorbacions clíniques en l'eix de la psicosi. Amb aquesta finalitat s'han recollit elements de comportament en les diferents institucions i en els dossiers dels nens. Aquest treball d'anamnesi clínica condueix, independentment del test, a veure dos subgrups clínics en la poblaci6 dels 40 nens estudiats: - Un primer subgrup de 26 nens amb una personalitat considerada subnormal o organitzada segons unes modalitats neurbtiques. - Un segon subgrup de 14 nens, que presenten trastorns greus d'estructuració de la personalitat, organitzada segons modalitats psicbtiques. És interessant com es reparteixen els 14 nens entre els tres grups de nivell de respostes en el test, establerts anteriorment. 111 II I Figura 12 La subpoblaci6 psicbtica de la mostra indica un cert retard, o almenys una debilitat, ja sigui en l'adquisici6, o en la representació d'una referencia corporal. Els dos terqos dels nens d'aquest subgrup pertanyen al GRUP I, caracteritzat per la pobresa de respostes. De totes maneres, la diversitat de nivell de resultats, que semblen progressar amb l'edat en els 14 anys, indicaria que es tracta més d'un retard d'adquisició que d'una impossibilitat &adquisició. El factor psicosi no pot ésser considerat com un obstacle insuperable pel que fa referencia al potencial d'eficiencia en el test (5 sobre els 14 assenyalats manifesten un bon resultat). Aixb confirma la possibilitat per a un nen psicbtic de tenir una imatge corporal coherent. Estudi comparatiu de les tres fases de la prova del test d'esquema corporal A mesura que el nen progressa en edat, l'evocaci6 tendeix a acostar-se a una andlisi veritable, mentre que les possibilitats de coordinació i de referencia a una imatge organitzada faciliten l'activitat de construcci6, i posteriorment la reproducci6. L'evocaci6 apareix aixi com la més difícil de les tres tasques proposades; la reproducci6, la més faci1 (d'acord amb la hipbtesi). El propbsit era veure si els nens de la poblaci6 actuaven de manera diferent als nens normals de la poblaci6 a traves de les diferents fases de la prova. Per fer aixb es van veure els errors a cada una de les tres fases del test, aixi com el reconeixement o identificaci6 de les peces. Aquesta representaci6 s'obté sumant després d'haver estandaritzat els tants per cent d'errors iprenent la mitjana sobre la poblaci6. Els dos subgrups han estat tractats separadament: els 26 nens no psicbtics per una banda i els 12 nens pertorbats clínicament en l'eix d'una simptomatologia psicbtica per una altra. La resposta de la poblaci6 no psicbtica de la mostra sembla donar compte d'una similitud amb la poblaci6 normal del test, d'edat real equivalent (de 8 a 11 anys). En efecte, en la fase d'evocació es troba la dificultat mCs gran, amb millora progressiva al llarg de les fases següents, construcci6 i reproducció, essent aquesta darrera etapa la de millors resultats. La corba d'error de la població psicbtica s'eixampla en relaci6 amb la precedent, tant per la seva intensitat com per la seva I I I RECON EVOC CONST REPRO Figura 13 morfologia. Els errors culminen en la fase de construcció. La fase de reproducció porta una millora que roman debil, i curiosament l'evocació es aquí la fase de millors resultats en comparació amb les altres. La comparació d'aquestes dues corbes d'errors ens porta a les constatacions següents: a) Diferencia d'intensitat de les dues corbes: la subpoblació psicbtica indica clarament la seva feblesa, globalment sobre el conjunt de les diverses fases de la prova. Aixb es posa en evidencia per les dues diferencies de nivell. b) Diferencia de la morfologia de les corbes: el canvi de pendent es col-loca de manera diferent per a cada un dels dos subgrups: -L'evocaciÓ és l'etapa més difícil per a la població subnormal, amb millora progressiva de la construcció a la reproducció, com els nens normals. - Per a la població psicbtica de la mostra, la dificultat és creixent de l'evolució fins a la construcció, que 6s la fase on el nen troba més dificultats, seguida de la reproducci6, que condueix a una millora parcial. - Si es té en compte la fase reconeixement, és a dir, la identificació de les peces pel nen, es constata on es situa la diferencia més feble entres les dues corbes. Es pot dir que és el reconeixement o identificació el que acostaria més les dues poblacions. Perb es dedueix que una bona identificació de les peces no permet de suposar o anticipar sobre la potencialitat de l'organització espacial dels elements en les fases següents del test, com ho demostra clarament la comparació de les dues corbes. - El punt de ruptura entre les dues corbes se situa entre l'evocació i la construcció, la qual cosa vol dir que la preshcia de la totalitat de les peces és facilitadora i un factor d'organització per a la població no psicbtica, després que la preshcia del conjunt de les peces és un factor de pertorbació suplementaris per a la població psicbtica (el que s'assembla al tipus de resposta dels nens normals de 4 a 7 anys). - La comparació morfolbgica de les dues corbes ens porta a remarcar que la fase de reproducció és millorable per a les dues poblacions, en relació amb la fase precedent de construcció. Per6 l'aportació del model és d'una eficiencia clarament menor per a la població psicbtica que, tot i ésser sensible al model, no pot utilitzar-10 eficaqment més que en un petit nombre de casos. D'altra banda, la repartició dels nens del subgrup clínic psicbtic, en cada un dels tres grups de nivell, ens mostra que la seva feblesa en el test no és exclusiva i no els 6s especifica, tot i ésser dominant en ells, perqu2 cinc d'entre ells se situen en grups de nivells mitjans i fins i tot superiors, donat que presenten un índex patolbgic elevat. Un esb6s d'estudi longitudinal d'alguns nens perm=t de seguir la mobilització dels resultats al llarg del temps. 7. EXEMPLE D'UN ESTUDI LONGITUDINAL Presentem aquí, a títol d'il.lustraci6, els quatre controls efectuats amb sis mesos d'interval, que mostren l'evolució del progrés d'una nena que presenta greus trastorns de personalitat de tipus psicbtic. Aquesta nena té una carencia afectiva (hospitalisme de la primera infancia), presenta un retard del desenvolupament mental particularment marcat a nivell de llenguatge, un infantilisme de comportament i una gran inestabilitat psicomotriu. En el pla de les relacions, es nota la dependencia, així com la recerca constant. El contacte amb la realitat és pobre per manca de relació, malgrat una autonomia de vida quotidiana. 8 ANYS I 9 ANYS I 10 ANYS 10 ANYS I 10 MESOS 5 MESOS 5 MESOS Figura 14 8. CONCLUSIONS Aquesta exploració, pel test d'esquema corporal i de l'aptitud dels nens per a organitzar en l'espai els diversos elements constitutius del seu esquema corporal, es presenta com un testimoni psicom2tric sensible y pr6piament informador, que dóna informació tant en el camp de les orientacions terapeutiques com en el de l'evolució. 5 4 S'ha fet un intent de posar en evidhcia en el pla quantitatiu muntatges realitzats pels nens, un cert nombre d'estadis evolutius, que podem veure per mitja del resultat num2ric i que permeten l'avaluació de nens de nivell molt baix, cosa que difícilment podem veure per mitji d'altres tests. En el pla de l'escolaritat el test apareix com un indicador útil que deixa veure el grau minim necessari que permet al nen de comenqar eficaqment l'aprenentatge de la lectura. En aquest sentit un minim d'organització i de coherencia de l'esquema corporal s'ha presentat com un factor necessari per6 no suficient. En el pla clínic, les pertorbacions en l'eix de la psicosi van sovint acompanyades d'una disminució de l'efichcia en el test, perb en graus variables. Aquestes pertorbacions no es manifesten tan sols en el resultat quantitatiu, sino per diferents dificultats en les diverses fases de la prova: la construcció en el conjunt de les peces és relativament més alterada que l'evocació de cada element. Darrerament aquest trastorn no apareix fixat de manera invariable com a testimoni d'un exemple d'estudi longitudinal. RESUMEN El conocimiento del grado de integración del esquema corporal en estos niños, cara a 10s distintos aprendizajes, parece útil para tratar de analizar ciertos factores susceptibles de dificultar el aprendizaje. La noción de integración del esquema corporal estd definida como la aptitud para organizar en el espacio diversos elementos figurados que constituyen una representación imaginaria del cuerpo humano. Se trata, pues, de un estudio que refleja la dimensión cognitiva del esquema corporal, utilizado a titulo operatori0 y que no implica una separación de procesos cognitivos y afectivos en el desarrollo del niño. ABSTRACT To know the level of body scheme integration of these children in reference to specific apprenticeships seems useful in trying to analyze factors that can make learning more difficult. The integration of the body scheme is defined as the capacity for organising a variety of figurative elements in space which constitute an imaginary representation of the human body. Consequently, this study reflects the congnitive capacity of the body scheme, used only for work purposes, and it does not-imply a separation between the coginitive and affective processes in the childs development.