COMPETENCIES
SOBRE ENSENYAMENT
EN ELS ESTATUTS DE CATALUNYA
DEIS ANYS
1932
i
1979
Salomó Ma ques
i
Su eda
Aques eball ol dona a conhixe els con ingu s dels Es a u s
de Ca alunya pel que a a l'ensenyamen . Dels dos Es a u s: el de
l'any 1932 i el de l'any 1979. La lec u a de l'a icula no po e -se
independen men de la de les espec i es Cons i ucions, la epu-
blicana, de l'any 1931 i l'ac ual, de l'any 1978.
He c egu impo an con on a el ex de ini iu dels Es a u s
amb el p ojec e inicial, pe a e essal a d'aques a mane a la
olun a polí ica inicial amb la eali a inal; pe a pode eu e
quina e a la p e ensió en el pun de so ida de la negociació amb
el go e n cen al i quin ou el esul a conc e en el pun &a ibada.
To i que es h ín imamen lliga amb el ema d'aques eball,
no ac o l'aspec e conc e de la llengua ca alana: o iciali a ,
aplicació en l'ensenyamen
...,
pe que espec e a l'ensenyamen
em limi o al camp de l'ensenyamen elemen al; pe an , deixo de
banda el ema de l'ensenyamen uni e si a i, ba xille a i o ma-
ció p o essional que, sense ole desme hixe -los, ingue en una
impo hncia meno en elació amb l'ensenyamen elemen al.
Com a complemen a egeixo un apkndix amb l'a icula e e-
en a l'ensenyamen de l'Es a u de l'Au onomia de Ca alunya,
ap o a pe 1'Assemblea de la Mancomuni a l'any 1919, i del
P ojec e de Cons i ució P o isional de República Ca alana de
l'any 1928.
Pe a la con ecció d'aques eball m'he se i bhsicamen dels
documen s o icials publica s pe 1'Es a i la Gene ali a així com
de la ob a de
J.
A. González Casano a,
Fede alisme
i
Au onomia a
Ca alunya
(1868-1938),.
Ba celona, Cu ial, 1974.
1931.
CONSTITUCIO
DE
LA REPUBLICA ESPANYOLA
En el capí ol I1 de la Cons i ució epublicana, dedica a la
Família, Economia i Cul u a hi ha es a icles que in e essen
especialmen . Són els que an e e encia conc e a a l'ensenya-
men : o ien ació global, compe encies
...
A .
48.
<(El Se icio de la Cul u a es a ibución esencial del
Es ado, y 10 ep esen a 6 median e ins i uciones educa i as enla-
zadas po el sis ema de escuela uni icada.
La enseñanza p ima ia se % g a ui a y obliga o ia.
Los maes os, p o eso es y ca ed á icos de la enseñanza o icial
son unciona ios públicos. La libe ad de enseñanza queda eco-
nocida y ga an izada.
La República legisla 4 en el sen ido de acili a a 10s españoles
económicamen e necesi ados el acceso a odos 10s g ados de
enseñanza, a in de que no se hallen condicionados más que po la
ap i ud y la ocación.
La enseñanza se á laica, ha á del abajo el eje de su ac i idad
me odológica y se inspi a 6 en ideales de solida idad humana.
Se econoce a las iglesias el de echo, suje o a inspección del
Es ado, de enseña sus espec i as doc inas en sus p opios
es ablecimien os.))
A .
49
((La expedición de í ulos académicos y p o esionales
co esponde exclusi amen e al Es ado, que es ablece á las p ue-
bas y equisi os necesa ios pa a ob ene los, aun en 10s casos en
que 10s ce i icados de es udios p ocedan de cen os de enseñan-
za de las egiones au ónomas. Una ley de Ins ucción pública
de e mina 6 la edad escola pa a cada g ado, la du ación de 10s
pe iodos de escola idad, el con enido de 10s planes pedagógicos
y
las condiciones en que se pod á au o iza la enseñanza en 10s
es ablecimien os p i ados.))
Aques a icle a una e e encia a les egions au bnomes: aques-
es no enen po es a &expedi í ols acadkmics i p o essionals.
L'a icle següen explici a més quines són les compe encies que
enen les egions au bnomes en el camp de l'ensenyamen :
A .
SO.
((Las egiones au ónomas pod án o ganiza la enseñan-
za en sus lenguas espec i as de acue do con las acul ades que se
conceden en sus Es a u os. Es obliga o i0 el es udio de la lengua
cas ellana, y és a se usa á como ins umen o de enseñanza en
-
159
odos 10s cen os de ins ucción p ima ia y secunda ia de las
egiones au ónomas. El Es ado pod á man eneí- o c ea en ellas
ins i uciones docen es de odos 10s g ados en el idioma o icial de
la República.
El Es ado eje ce á la sup ema inspección en odo el e i o i0
nacional pa a asegu a el cumplimien o de las disposiciones con-
enidas en es e a iculo y en 10s dos an e io es.
(...).))
A pa i d'aques ex queda a consag ada la duplici a d'ensen-
yamen en les anomenades egions au bnomes. La sup ema ins-
pecció, pe b, se la queda a l'es a cen al.
Aques e a el ma c en quk ha ia de desen olupa -se l'Es a u .
Només un a icle pa la de les a ibucions de la Gene ali a quan
a ensenyamen .
1932.
ESTATüT
DE
CATALUNYA
A .
7.
((La Gene ali a de Ca alunya pod h c ea i sos eni els
cen es d'ensenyamen , en o s els g aus i o d es que c egui
opo uns, semp e d'aco d amb el que es disposa en l'a icle
50
de
la Cons i ució, amb independkncia de les ins i ucions docen s i
cul u als de 1'Es a i amb els ecu sos de la Hisenda de la Gene a-
li a , do ada pe aques Es a u .
(...).
Si la Gene ali a ho p oposa, el Go e n de la República pod h
a o ga a la Uni e si a de Ba celona un &gim &au onomia; en
al cas, aques a s'o gani za h com a Uni e si a única, egida pe
un Pa ona que o e eixi a les llengües i a les cul u es cas ellana i
ca alana les ga an ies ecip oques de con i kncia, en igual a de
d e s pe a p o esso s i alumnes.
Les p o es i equisi s que d'aco d amb l'a icle
49
de la Cons-
i ució es ableixi 1'Es a pe a l'expedició de í ols, egi an amb
ca hc e gene al pe a o s els alumnes p oceden s dels es abli-
men s de l'Es a i de la Gene ali a .))
El
P ojec e de I'Es a u de Ca alunya
(1931)
és mol més explíci
pel que a a l'ensenyamen i a l'educació. Ja a la in oducció diu
que: ((El nos e poble ol que l'Escola sigui p o undamen ans-
o mada segons el mk odes emp a s pe les nacions més a anca-
des, en la qual l'in an ap engués a ésse un bon ciu adh i l'amo
pu i iqués en ell el sen imen de solida i a humana del bssec
que hi deixen les di e kncies socials.
Aques anhel, pe b, si no oba la se a eali zació en l'Es a u ,
pod ii lliu emen esplaia -se en la nos a cons i ució in e na.))
De e , ho acabem de eu e, a 1'Es a u no es a cap e e hncia a
l'escola com a o mado a de solida i a humana; en can i sí que
en pa la la Cons i ució epublicana quan diu que l'ensenyamen
s'inspi a h en ideals de solida i a humana (a .
48),
sense e
e e hncies, pe & a les di e hncies socials.
Tampoc es pa la en el ex de l'Es a u de la olun a mani es-
ada a l'a an p ojec e d'una escola p o undamen ans o mada
amb els mkodes més a ancan s i que e a exponen de la impo -
hncia que el go e n ca al& dona a a l'ensenyamen i a la educació
en gene al.
L'Es a u In e io de Ca alunya
(1
933) conc e a més els con ingu s
de l'Es a u . En l'a icle
11
especi ica que ((l'ensenyamen p ima-
i se h obliga o i, g a ui' i ca al& pe la llengua i pel seu espe i .
S'inspi a h en els ideals de eball, llibe a , jus ícia social i soli-
da i a humana, i es desen o lla &
mi jansan ins i ucions educa-
i es elacionades en e elles pel sis ema de l'escola uni icada.
En o s els g aus se h laic)).
Cal des aca la insis hncia en la ca alani a de l'ensenyamen .
No n'hi ha p ou que es aci en ca alh sinó que ha de se ca alh en
la se a o ien ació de ons.
To nan al P ojec e d'Es a u (1931), quan ac a de les a ibu-
cions del pode de la República i de la Gene ali a de Ca alunya
diu en Z'a icle
13
((Co espond h a la Gene ali a de Ca alunya la
legislació exclusi a i l'execució di ec a en les uncions següen s:
a) L'ensenyamen en o s els seus g aus i o d es, i els se eis
d'Ins ucci6 pública, Belles A s, Museus, A xius, Biblio eques i
Conse ació de monumen s. Pe a la concessió de í ols p o-
essionals que hagin de eni alidesa en o el e i o i de la
República, els p og ames i l'ensenyamen escola s hau an de
sa is e els mínims assenyala s pe la legislació gene al)).
Aques a és la olun a del go e n ca alh: eni les compe hncies
exclusi es quan a l'ensenyamen ((en o s els seus g aus i o d es)).
La Gene ali a apun a a al , con ensuda de la impo hncia cab-
dal que é pe a un go e n el e de pode disposa de o es les
compe encies en el camp de l'ensenyamen .
Aques ex , pe b, e a només el p ojec e. Les negociacions
amb el go e n de l'es a , les ensions polí iques dins i o a del
Pa lamen
...
aconsegui en que, inalmen , s'ap o és un ex no-
ablemen di e en i no ablemen disminui' .
Quin pode enia la Gene ali a epublicana en ma h ia d'en-
senyamen ? Me ch Rossell ho sin e i za en l'es udi sob e la poli-
ica cul u al del go e n ca al& ((La Gene ali a es oba a incapa-
ci ada pe a in e eni -i no diguem ja pe a legisla - l'ensenya-
men de Ca alunya, con ola en la majo pa pe l'Es a cen al.
Ul a aixb, i al com p e eia l'Associaci6 de Mes es Nacionals,
ana en a coexis i a Ca alunya dues escoles públiques, amb mb
odes di e en s, amb mes es de p ocedkncia di e en (Escala ó
del Magis e i de 1'Es a i mes es de la Gene ali a ), amb concep-
cions pedagbgiques di e en s, les quals emp a ien així ma eix de
o ma p edominan llengües di e en s))'.
Ce amen , el go e n de la Gene ali a queda a acul a pe a
c ea els seus p opis cen es, pe b no oblidem que aques a possi-
bili a ana a es e amen lligada als ecu sos d'hisenda, els quals
o en mol mig a s i con e i en aques a possibili a més en un
bon desig que no pas en una eali a .
Quasi mig segle més a d i desp és d'un lla g pe íode de go e n
o ali a i que abolí la Cons i ució, l'Es a u ca alh i les llibe a s
democ h iques, s'ap o a una no a Cons i ució l'any 1978, amb la
olun a decidida de ap o ege a odos 10s españoles y pueblos
de España en el eje cicio de 10s de echq humanos, sus cul u as y
adiciones, lenguas e ins i uciones)). Es la no a Cons i ució de
l'Es a de les Au onomies.
En l'ac ual Cons i ució es ac a el ema de l'ensenyamen en el
capí ol
I1
dedica als d e s onamen als i les llibe a s públiques.
A .
27
((1.
Todos ienen el de echo a
la
educación. Se econoce la
libe ad de ense iama.
2.
La educación end á po obje o el pleno desa ollo de la
pe sonalidad humana en el espe o a 10s p incipios democ á-
icos de con i encia
y
a 10s de echos
y
libe ades undamen ales.
3.
Los pode es públicos ga an izan el de echo que asis e a 10s
pad es pa a que sua hijos eciban la o mación eligiosa y mo al
que es é de acue do con sus p opias con icciones.
4.
La enseñanza básica es obliga o ia
y
g a ui a.
5.
Los pode es públicos ga an izan el de echo de odos a la
educación, median e una p og amación gene al de la enseñanza,
con pa icipación e ec i a de odos 10s sec o es a ec ados y la
c eación de cen os docen es.
6.
Se econoce a las pe sonas isicas
y
ju ídicas la libe ad de
M.
ROSELL,
La
Gene ali a
de
Ca alunya
II.
La
PolX ica Cul u al,
Ba celona,
Unda ius, 1977,
p.
17.

c eación de cen os docen es, den o del espe o a 10s p incipios
cons i ucionales.
7.
Los p o eso es, 10s pad es y, en su caso, 10s alumnos in e -
end án en el con ol
y
ges ión de odos 10s cen os sos enidos
po la Adminis ación con ondos públicos en 10s é minos que la
ley es ablezca.>)
Pos e io men quan la Cons i ució ac a el ema de les Comu-
ni a s Au bnomes especi ica les di e ses compe kncies d'aques-
es i de l'Es a cen al; hi podem llegi :
A .
149.
<(I.
El Es ado iene compe encia exclusi a sob e las
siguien es ma e ias:
(...)
30.
Regulación de las condiciones de
ob ención, expedición y homologación de í ulos académicos y
p o esionales y no mas básicas pa a el desa ollo del a iculo 27
de la Cons i ución, a in de ga an iza el cumplimien o de las
obligaciones de 10s pode es públicos en es a ma e ia.))
El ma eix dia que en a a en igo la Cons i ució espanyola -29 de
desemb e- el p esiden de la Gene ali a , Mol Hono able sen-
yo Josep Ta adelles, con ocP els dipu a s i senado s elegi s a les
di e en s ci cumsc ipcions pe al de cons i ui -se en Assemblea
a i d'elabo a el p ojec e $Es a u &Au onomia. L'a an p ojec-
e ha ia es a edac a al pa ado de Sau du an l'es iu.
Pel que a a l'ensenyamen , aques és el ex p oposa a
l'Assemblea:
1978.
PROJECTE
D
'ESTATUT
D
'
AUTONOMIA
A .
15
((1.
Co espon a la Gene ali a el complimen de les obliga-
cions que l'a icle 27 de la Cons i ució a o ga als pode s públics i
en pa icula la compe kncia exclusi a en ma k ia d'ensenya-
men , en o s els seus ni ells d'aco d amb la Cons i ució i el
p esen Es a u .
2.
Els í ols acadkmics i p o essionals que hagin de eni alide-
sa en o el e i o i espanyol s'ob ind an, expedi an
i
homologa-
an d'aco d amb les condicions egulades pe l'Es a .
S'inicia a en pe íode de discussió polí ica sob e el ex p opo-
sa . Un any més a d, el
22
de desemb e 1979, s'ap o a a, amb
no ables di e encies, el ex de l'Es a u . El ex de ini iu és el
següen :
1979.
ESTATUT D'AUTONOMIA
DE
CATALUNYA
A .
15
((És de compe kncia plena de la Gene ali a la egulació
-
163
i adminis ació de l'ensenyamen en o a la se a ex ensió, ni ells
i g aus, modali a s i especiali a s, en l'hmbi de les se es compe-
hncies, sens pe judici d'allb que disposen l'a icle
27
de la Cons-
i ució i Lleis O ghniques que, con o me a l'apa a p ime de
l'a icle
81
d'aquella, el desen olupin, de les acul a s que a i-
bueix a l'Es a el núme o
30
de l'apa a
1
de l'a icle
149
de la
Cons i ució, i de l'al a inspecció necessh ia pe al seu complimen i
ga an ia.
))
La his b ia s'ha ia epe i !, amb ma isos impo an s i que cal
eni p esen s. En els dos p ojec es &Es a u la Gene ali a p e-
én eni la compe hncia exclusi a quan a l'ensenyamen . A la
Gene ali a epublicana aques a p e ensi6 queda edui'da a la
possibili a de c ea cen es p opis a pa i de les se es disponi-
bili a s econbmiques. A Ca alunya, pe an , hi ha ia les escoles
de l'Es a
i
les de la Gene ali a . Una duplici a d'ensenyamen
pe illosa ja que podia a a o i l'en on amen en e els p o es-
so s, els pa es i els alumnes.
L'ac ual go e n ca alh ampoc no ha eeixi en el seu p opbsi
de eni compe hncies exclusi es quan a l'ensenyamen . El ex
de ini iu pa la de compe hncies ((plenes)), emp an una pa aula
ambigua. A 1'Es a u no queda cla quines són aques es compe kn-
cies. Aques diu que la Gene ali a ha de egula l'ensenyamen
en cl'hmbi de les se es compe kncies)).
I
quines són, no s'han de
de ini en el ma eix Es a u , no és un ce cle iciós?
Compe hncia plena és una exp essió inde e minada, ui de la
negociació polí ica en e els dos go e ns. Des d'un pun de is a
ja h7ic
aques a exp essió signi ica quelcom di e en , de compe en-
cia exclusi a, en el con ex de 1'Es a u i en base a
la
Cons i ució?
A l'ho a de la e i a , podem p egun a -nos: quines són les com-
pe hncies eals de la Gene ali a ? Hi ha qui és op imis a a l'ho a
de espond e: ((Tan &un com de l'al e, hom dedueix les ma ei-
xes conseqühncies de ca a a les compe hncies de la Gene ali a
en ma h ia d'ensenyamen , amb independhncia que l'exp essió
u ili zada sigui compe hncia plena o compe kncia exclu~i a))~.
Amb aques a opinió posi i a acabo aques hpid epas als Es a-
u s, conscien que pe al de eni una isió comple a de la
qües ió cal un es udi complemen a i sob e les eali zacions csn-
c e es, a pa i &aques a no ma i a legal, de la Gene ali a a
l'e apa epublicana i a l'ac ual.
J.
SALAS,
((Els pode s no ma ius de la Gene ali a de Ca alunya)) dins
Taula
de
Can i.
Ex a
2,
Ba celona, maig
1980,
p.
124.
1919.
ESTATUT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA,
APROVAT PER L'ASSEMBLEA DE LA MANCOMUNITAT
Ti ol Qua . Facul a s p dpies
i
exclusi es del Pode egional
A .
6.
El Pa lamen egional es a h acul a pe a dic a lleis, i el Pode
execu iu egional pe a execu a -les i o gani za els se eis ela ius a la
ida in e io de Ca alunya dins les limi acions que s'es ableixin, en o es
aquelles ma e ies no ese ades a la sobi ania exclusi a del Pode cen al,
i &una mane a especial en les següen s:
A. L'ensenyanca en o s els seus g aus i els al es se eis &Ins ucció
Pública y Belles A s, excep uan el egim de la p opie a in elslec ual.
L'a ibuci6 d'aques s se eis en el que es e e eix a l'ensenyanca, es
subjec a ; a les següen s condicions:
1.'
El nomb e &escoles p imhies i de mes es que a ui sos é l'Es a a
Ca alunya i la do ació d'aques s pod an ésse augmen a s pe b no dismi-
nui' s.
2.a
La p ime a ensenyanca se h g a u a i obliga b ia pe a o a la
població escola de Ca alunya.
3"
Se ; obliga b ia l'ensenyanca de l'idioma cas ellh en o es les esco-
les de p ime a ensenyansa.
4"
Es ixa h el mínim de coneixemen s que han &ac edi a els que
ob inguin un í ol de capaci a pe a l'exe cici de de e minades p o essions.
1928.
PROJECTE DE CONSTITUCI~ PROVISIONAL DE
REPOBLICA
CATALANA
T ol
XXVI.
Del Bgi n d'ensenyanga
A .
188.
L'Ensenyanqa p ima ia se h obliga b ia i g a ui' a i es a h a
ch ec de 1'Es a .
A .
189.
L'Ensenyanca no pod h ésse de ca hc e memo is a o passiu,
sino &o ien ació i des e llamen de la in elelighncia dels alumnes, pe -
qui! aques s ap enguin a o ma -se concep es p opis sob e les coses i els
assump es.
A .
190.
Tan la P ime a Ensenyanca com la Segona i la Supe io
pod an ésse o gani zades lliu emen , pe b amb supe isió de les au o i-
165
a s d'Ins ucci6 Pública, pels e ec es de l'expedició i alidesa de í ols
acadhmics i p o essionals.
A .
191.
El Minis e i d'Ins ucci6 Pública, d'aco d amb els seus conse-
lle s kcnics, ixa h els p og ames &ensenyamen p ima i, pe g aus
p og essius, amb endencia a sup imi l'anomenada ensenyanca ac ual,
pun de asphs en e la p ime a i la supe io ; o bé, en cas de conse a el
Ba xille a , l'especiali za h segons la ca e a o p o essi6 a segui .
A .
192.
En els plans d'es udi que el Minis e i d'Ins ucci6 Pública
aco di, ul a les o dinacions que la Llei especial de e mini pe a la
P ime a i Segona ensenyanca, hi deu an igu a cu sos de Ci isme, d'His-
b ia i Geog a ia Nacional i d'His b ia i Geog a ia In e nacional.
A .
193.
Al da e cu s de la Segona Ensenyanqa i de o ensenyamen
ecnic, s'o gani za an excu sions escola s col.lec i es pel e i o i nacional.
El Minis e i d'Ins ucci6 Pública ixa h els i ine a is, i o gani za 2
aques s ia ges de mane a que se eixin de e ade p o i als alumnes,
pe a conkixe el majo nomb e possible de les Coma ques pa ies.
A .
194.
No es lliu a h cap i ol de Ba xille o de capaci a ecnica a qui
no ac edi i ha e e els ia ges an e io s.
A .
19s.
La Llei o ghnica d'Ins ucci6 PGblica i Belles A s deu h
es abli i egula els següen s se eis, pa in del mínim que en aques
sen i ha ia es able la Comissi6 de Cul u a de l'Ajun amen popula de
Ba celona.
Kinde ga ens, Excu sions i Colbnies Escola s, Edi icis ben ai eja s
pe escoles, Ensenyanca p imkia obliga b ia en ca ala dels sis als do ze
anys; Ensenyanqa secunda ia en ca ala, deis idiomes cas ella (obliga o i),
ances, angles i alemany, po es a ius dos d'aques s, obliga o i un d'ells;
Escola Nacional de Bells O icis, amb pensions a cen es ecnics es an-
ge s; ampliaci6 i especiali zació d'a s i o icis, dels do ze als disse anys;
Escoles d'ap enen a ge i Escola de Funciona is, cu sos especials pe a
p o esso s, in e can i amb p o esso a es ange ; Escoles especials pe
ano mals, so dsmu s, o bs, e c.; Ins i u d'o ien ació p o essional; Labo-
a o is complemen a is de Psicologia i d'al es ciencies auxilia s de la
Pedagogia
a
les escoles; Escola p o essional pe a la dona; Escoles d'In e -
me es; Pa cs in an ils; Biblio eques ci culan s, i al es ins i ucions com-
plemen h ies d'espo , a i cul u a.
-
-
A