scieee Science in your language
[en] (orig)

Algunes consideracions sobre la resolució d'un problema

Abstract

Partiendo de la importancia que tiene la resolución de problemas en la enseñanza de las matemáticas, se presenta un problema que permite explorar las nuevas posibilidades. Se trata de evitar la forma totalmente acabada con que a menudo se presentan, el automatismo que rige los cálculos y el caracter único y exclusivo con que a veces se presenta la solución.

Read accessible full text

Algunes consideracions sobre la resolució d'un problema

Author: Valls Aubert, Xavier
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1990
DOI: 10.5565/rev/educar.519
Source: https://ddd.uab.cat/pub/educar/0211819Xn17/0211819Xn17p93.pdf
Educa , 17
(1990) 93-103
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE
LA
RESOLUCIO
D'UN PROBLEMA
Xa ie
Valls
Aube
Dp . de D ca. Ma ema iques i Cikncies.
U.A.B.
RESUMEN
Pa iendo de la impo ancia que iene la esolución de p oblemas en la
enseñanza de las ma ema icas, se p esen a un p oblema que pe mi e explo-
a las nue as posibilidades. Se a a de e i a la o ma o almen e acabada
con que a menudo se p esen an, el au oma ismo que ige 10s calculos y el
ca ac e único y exclusi o con que a eces se p esen a la solución.
ABSTRACT
Beginning wi h he impo ance ha p oblem-sol ing has in he eaching
o ma hema ics, a p oblem ha allows he explo ing o new posibili ies is
shown. The objec is o y and a oid he comple ely obsole e way in which
hey a e o en p esen ed, he au oma ism ha iles he ope a ions as well
as he unique and exclusi e o m in which he answe in some imes gi es.
1.
In oducció
La me a expe ikncia com a ensenyan de ma ema iques m'ha demos a
que si es ol ob eni un endimen minim en l'ap enen a ge dels nos es alum-
nes els hi hem d'ensenya a esold e p oblemes. En la majo pa dels llib es
de p oblemes de ma ema iques la esolució d'aques s, s'hi dóna semp e de
o ma o almen acabada sense dona a la pe sona que ha in en a esol-
d e'ls sabe quines són les idees que han pe mes a iba a la solució ni si
aques a és la única solució possible. Com diu
G.
Polya eco dan les p egun-
es que es plan eja a en els seus emps d'es udian : <<Si, la solució sembla
se co ec a, pe o com és possible descob i aques a solució?
...
i com puc
jo ma eix in en a
i
descob i aques es coses?))(')
C ec que és de i al impo ancia, dona una p esen ació heu is ica, e
eu e en la esolució de p oblemes no únicamen la solució sinó ambé el
p océs que guia cap a aques a solució donan més que una exposició sin é i-
ca, el segui de me odes i idees que e po en cap a ella, doncs són aques s
me odes i aques es idees les que poden se ú ils pe la esolució d'al es p o-
blemes. A més, és no malmen du an la esolució de p oblemes on apa ei-
xen no es idees que poden dona lloc a nous descob imen s, i pe an on
el p océs de c eació ma ema ica es mani es a en o s els seus aspec es. En
aques sen i s'exp essa I. LAKATOS quan diu: ((Alguns ma ema ics p o es-
sionals
...
diuen eqiien men que la in oducció de l'es il heu ís ic exigi ia
esc iu e de nou els llib es de ex i els a ia an lla gs que mai es pod ien
llegi ins al inal. També els a icles s'alla ga ien mol . La espos a en aques
a gumen pedes e és: In en em-h~)).(~)
Aques es conside acions són les que han e que c egués que pod ia eni
un ce in e es e una p esen ació heu is ica de la esolució d'un p oblema.
El que segueix, és p ecisamen un in en en aques sen i . És I'exposició de
com aig esold e un p oblema." He p ocu a man eni la c onologia de
o es les idees i en a i es que se'm an oco e pe a iba a la solució i
ambé comunica un xic l'emoció dels di e en s descob imen s.
2.
El
p oblema
((Sandy McAllis e a p ome e a la se a dona un bonic p esen si ella
e a capaG d'es al i una quan i a de monedes, d'un dola , su icien pe al
que es puguin disposa en o ma de quad a (com amb
4
o
9
monedes), de
iangle (com amb
3
o
6),
de dos iangles i de es iangles. Quin e a
el
mínim núme o de monedes que a ha e d'es al ia ?. (S'exclou la espos a
i ial d'una moneda). L'any següen a eno a el seu comp omís pe b amb
la condició de que la quan i a de monedes os di e en . I així du an sis
anys. Quin a se I'es al i anual?.))
(1)
POLYA,
G.
Cóm0 plan ea
y
esol e p oblemas.
T illas. México.
1982.
Pg.
8.
(2)
LAKATOS,
I.
P uebas y e u aciones.
Alianza Uni e sidad. Mad id.
1978.
Pg.
167.
(3)
BEILER,
A.
Rec ea ions in he Theo y o Numbe s: The Queen o Ma hema ics
En e ains.
Do e .
New
Yo k.
1964.
Pg.
294.
P oblema
2.
Deixan de banda les conno acions més o menys masclis es del p oblema
el aig oba in e essan doncs p ecisamen amb els alumnes es a em ac-
an qües ions sob e núme os iangula s, quad a s, pen agonals, ...
3.
Acla imen s i p ime a sol.luciÓ
Qu6 ol di que el núme o de monedes el poguem disposa en o ma de
quad a no c ec necessi i cap acla imen . Que la quan i a de monedes es
pugui disposa en o ma de iangle ol di que podem cons ui un iangle
amb o es les monedes, de la següen o ma: p ime si ua una moneda com
un dels e exs, a so a un engle amb dues monedes desp és un al e amb
es,
...,
ins a col.loca un Úl im engle que se a el cos a ((n)) se a necessa i
que disposem de an es monedes com la suma dels ((n)) p ime s núme os,
és a di : (n+l)*n/2.
Un calcul men al més o menys apid ens po a a la p ime a solucio de
les dues condicions inicials és 36 (quad a de cos a 6 i iangle de cos a
8). Pe comp o a les al es dues condicions aig esc iu e els p ime s núme-
os iangula s 1,3,6, 10, 15,21,28 i 36 i apidamen s'obse a que e ec i a-
men ambé les e i ica doncs: 15 +21= 36 i 6+ 15
+
15
=
36. Pe an ja enia
una solució i aig passa a busca -ne de més g ans. Desp és d'una es ona
sense ob eni es aig enuncia i aig mi a quines e en les solucions que
en BEILER dona a.
4.
La solució d'en Beile i la e ce a condició
((Els següen s núme os són simul aniamen quad a s, núme os iangu-
la s, doble iangula s i iple iangula s:
nP quad a cos. q. cos. . cos a s 2 iang. cos a s 3 iang.
36
6 8 6i5 5,5i3
1225 3 5 49 35 i 34 33, 32 i 16
41616 204 288 204 i 203 192, 192 i 195
141371 1189 1681 1189 i 1188 1121, 1120 i 560
48024900 6930 9800 6930 i 6929 6533, 6533 i 3267
1631432881 40391 57121 40391 i 40390 38081, 38080 i 19040
Ces al i del p ime any és de 36 monedes i el sis6 any se ia p ecís es al ia
més mil cinc-cen s milions de dbla s!.))
A
la is a d'aques a solució la e i a és que pe un momen aig pensa
en deixa el p oblema, pe b la cu iosi a a pode més que jo. Immedia a-
men em a c ida l'a enció el e de que a la columna dels cos a s dels 2
iangles aques s ossin consecu ius i el g an igual al cos a del quad a co-
esponen . Aixo em a e pensa si la e ce a condició no se ia edun-
dan c4).
E iden !, doncs dona un núme o quad a pe ec e n2 el podem exp es-
sa com (n+l)*n/2+n*(n-1)/2 i pe an o quad a és suma de dos nú-
me os iangula s i la e ce a condició és s~p& lua(~).
5.
Apa eixen unes successions o qa cu ioses
To segui aig cen a el meu in e b en la columa dels cos a s dels qua-
d a s i d'en ada no aig eu e com es podia passa de I'un al següen . Pe
passa del 6 al 35 es podia e mul iplica pe 6 i eu e'n-hi un, pe b aixo
ja no és ce pe passa del 35 al 204. Alesho es s'em a oco e de e el
quocien en e dos e mes consecu ius i aig ob eni :
Ep!, aixo ja sembla a que unciona a un xic més. Quin podia se el lími
d'aques a succesió?. Amb aixo no em se ia possible calcula el cos a del
p ope quad a ?. P o em-ho:
Vaja!, no es a mal, no?. Pe o és cla s'ha ia de comp o a que ealmen
235416 e a el cos a d'un quad a que e a alho a un núme o iangula . Pe
al de con i ma les me es sospi es aig passa a calcula la successió de quo-
cien s de cos a s de iangles que em a dona :
(4)
Es ac a ia de segui un dels mkims consells que
G.
POLYA
a en el seu llib e
an e io men ci a d'in en a simpli ica el p oblema.
(5)
Al dia següen se'm a oc6 e una o ma geomb ica de eu e-ho mol més maca.
La diagonal del quad a di ideix aques en dos iangles, i si associem aques a a
un d'ells ja ho enim.
Bé!,
o na a a con e gi ,
i
a més la con e gkncia e a cap al ma eix lími
segons sembla a, enca a que, po se , ho eia un xic més len amen . Apa!,
a clacula el cos a del iangle:
U !, aixb no sembla a acla i quina podia se . Ah!, és cla , l'ap oximació
conside ada no e a p ou bona. E a millo conside a :
Vaja!, a a esul a a que pe comp es de pe me e'm decidi en e els a-
lo s possibles els amplia a o ~a.
Bé
de o es mane es podia u ili za 235416
pe calcula el quad a : 55420693056.
I
a pa i d'aqui a e igua quin dels
possibles cos a s del iangle e a la solució, aig oba 332928. Amb aques-
a aig oba els dos nous quocien s 5,828427125 pe quad a s i 5,82846939
pe iangles i alesho es podia calcula no es solucions com ha ia p ocedi .
El p ope cos a de quad a :
Quina xamba!, aques cop dona a exac e i pe an l'ap oximació ob in-
guda e a op ima pe a la maquina. Vaig in en a e el ma eix amb el cos a
del iangle i aig ob eni :
Massa di e kncia pe pode eballa amb comodi a i alesho es s'em a
oco e una al a possibili a e els quocien s en e els cos a s dels iangles
i els dels quad a s. E en aques s:
Ep!, aixo e a bas an més in e essan aques s quocien s sembla en eni
cap a 42 d'una o ma ben cla a. Lla o s aig u ili za aques e pe calcu-
la el p ope cos a del iangle:

No sembla a que hi hagués una pau a gai e cla i icado a
i
pe an aig
in en a no es descomposicions, eco dan que en la cinquhna columna de
la solució del BEILER els cos a s g ans e en en ce es ocasions iguals i en d'al-
es consecu ius i aques s se ien els que ens ocupen. Vaig p o a amb al es
descomposicions:
No en aig necessi a més, ja eia la pau a: El núme o iangula de cos-
a 3n+l és suma dels núme os iangula s de cos a s 2n+l, 2n i n:
Pe an podem esumi en gene al que o núme o iangula es po des-
composa com suma de es núme os iangula sc8).
7.
La
solució
inal
Bé, a iba s aquí enim que les dues condicions úl imes són innecessa ies
i pe an el nos e p oblema queda edul a la condició de oba núme os
que siguin alho a quad a s i núme os iangula s, és a di , que e i iquin
l'equació dio iin ica següen :
x2=(y+l) y/2 o 2x2=y2+y o millo y2+y-2x2=0
(8)
És una p opie a que no sé si mai ha es a enunciada. Si os així en eclamo la
pa e ni a . Fixeu- os en que a a es posa de mani es la idea de que a pa i del p o-
blema o igina1 hem ob ingu al es esul a s que ins alesho es desconeixiem.
i esolen l'equació en unció de x ob enim:
y
=
(-1
+
J1+ 8x2)/2
A a el p oblema queda edui a oba alo s de x que acin que l'exp es-
si6 1+8x2 sigui un quad a pe ec e, és a di :
p2
=
1
+
8x2
O
millo p2-8x2
=
1
I
a a aig eu e que es ac a a d'una equació de Pell-Fe ma (",
i
pe an
o a consis i en aplica la o ma en que es solucionen al nos e cas:
x2-Dy2
=
1
la podem esc iu e com segueix:
(x+ yJ~)*(~-yJ~)=
i
i
a a ele an a n:
(X
+
YJ~)n*(~-Y JD)~
=
i
on cada un dels ac o s é una exp essió de la següen o ma:
(X
+
yJ~)"
=
X,
+Y,JD
(1)
(X-~JD)"
=
x,-Y,JD
(2)
on X, i Y, són la suma dels e mes sena s o pa ells del binomi i com a més
són solucions de l'equació de Pell-Fe ma o iginal, ja que:
(X, +Y,)*(X,-Y,)
=
1
i
pe an
X2,- DY2,
=
1
(9)
Aquí es posa de mani es la impo ancia del consell de
G.
POLYA
sob e la sim-
pli icació del p oblema a que m'he e e i en la no a no
4,
doncs un cop simpli ica
el p oblema immedia amen aig se capaG de edui -10 a concep es conegu s.
i d'aquí alesho es aillan -les en les elacions (I) i (2) ob enim:
És a di , si
x
i
y
són solucions de l'equació de Pell-Fe ma alesho es (3)
i (4) ens donen el conjun de o es les solucions de I'equació. Aixb en el
nos e cas se ia a pa i de la nos a equació, p2-8x2
=
1, enim que com
a solució pa icula p= 3 i x= 1 i pe an el conjun de solucions ind a do-
nada pe :
i pe an
que una subs i ució de alo s pe n igual a 2 ins a 14 dóna els alo s que
ha iem ob ingu . Pe al a banda o es aquelles obse acions sob e els lími s
a que endien les di e en s succesions a a queden comple amen acla ides
doncs és e iden que el lími a on endeix el quocien dels cos a s de qua-
d a s succesius.
que segons la calculado a és 5,828427125, (ja ho sabiem, no?). El ma eix
és ce pel quocien de cos a s dels iangles i pel que a al quocien de cos a
iangle, cos a quad a enim:
que ambé ja coneixiem.
9.
Conclusió
Si el p oblema hagués es a esol en un llib e con encional de esolució
de p oblemes segu amen hau iem oba una esolució que no di e i ia gai-
e del següen ipus de aonamen :
Dona que o núme o quad a és suma de dos núme os iangula s i que
o núme o iangula és suma de es núme os iangula s el p oblema con-
sis eix en esold e l'equació x2
=
(y+
l)*y/2
que con enien men ans o ma-
da es edueix a un de Pell-Fe ma i dóna la solució desi jada.
Pe sonalmen c ec que, enca a que la me a p esen ació no és an elegan
i pe descomp a mol més lla ga, el sac i ici ens compensa sob adamen
doncs no únicamen hem sigu capaGos de eu e la necessi a de o s els pas-
sos sinó que a més hem ob ingu coneixemen s nous
i
nous p oblemes que
ens pe me an con inua la nos a eina.
BEILER,
A.
Rec ea ions in he Theo y o Numbe s: The Queen o Ma heme ics En-
e ains.
Do e . New Yo k. 1964.
ITARD,
J.
A i hmé ique e Théo ie des nomb es.
P.U.E Pa is. 1967.
LAKATOS,
I. P uebas
y
e u aciones.
Alianza Uni e sidad. Mad id. 1978.
POLYA,
G.
Cóm0 plan ea y esol e p oblemas.
T illas. México. 1982.