Dossier agricultura : orígens, adopció i desenvolupament (2a part) Introducció

DOSSIER AGRICULTURA: ORIGENS, ADOPCIO I DESENVOLUPAMENT (2a part) Introducció Ramon Buxo, Walter Cruells i Miquel Molist Introducció El dossier <<Agricultura: orígens, adopció i desenvolupament (2a part))) completa el presentat I'any 1991 sota el mateix títol. A causa de la complexitat i l'abundhncia d'informació, tant arqueolbgica com paleobotiinica, obtinguda els darrers anys, es decidí de desdoblar-lo en dos dossiers tot utilitzant el marc geografic del Mediterrani per tal d'estructurar-10. El primer dossier es dedica, per qüestions d'organització, a I'hrea mediterrania occidental. Cobreix el llevant i el nord peninsular, el sud francb, el nord d'Ithlia, la Ithlia meridional i la costa adrihtica. Aquesta segona part se centra a la Mediterrhnia oriental, zona que el registre arqueobotanic defineix com 1'8rea natural d'origen i manipulació de les primeres plantes cultivades; es divideix, igual que el dossier anterior, per zones geogrhfiques, tractades tant des de I'aspecte arqueolbgic com del paleobothnic. Voldríem expressar aquí el nostre més sincer agra'iment a tots els investigadors que, molt amablement, han accedit a col.laborar amb COTA ZERO i ens han escrit articles originals per tal de poder confeccionar aquests dos dossiers, amb la voluntat que representessin una síntesi dels resultats més recents aconseguits a la zona del Mediterrani oriental i occidental, a l'ambit arqueolbgic i en el paleobothnic. Voldríem també agrair I'entusiasme dels col.laboradors dels dossiers, els quals s'han bolcat, desinteressadament, a oferir una síntesi de les seves investigacions més recents, i les han convertit així en motiu d'intercanvi d'opinions i hipbtesis. En aquest sentit cal recordar la polkmica que ha creat la publicació, al primer dossier, de I'article sobre I'aparició de l'agricultura a la zona adriitica, de John Chapman, que ara és contestat i contrastat tant des de l'ambit paleobothnic, per Julie Hansen, com de I'arqueolbgic, per Catherine Perlb, en dos articles publicats en aquest dossier. És aquesta una dinamica d'aprofundiment interdisciplinari en la qual COTA ZERO esta interessada, ja que pensem que enriquirh, sens dubte, la globalitat de la investigació. En aquesta segona part del dossier, i seguint I'esquema de l'anterior, han estat definides quatre grans Brees d'estudi: a) la zona de ]'Egeu, tractada des d'un punt de vista arqueolbgic per Catherine Perlbs i des d'un punt de vista paleobothnic per Julie Hansen; b) I'hrea dlAnatblia, amb la participació de Nur Balkan-Atli per als registres arqueolbgics i de Metin 0zbek per als antropolbgics; c) la zona del Llevant nord, estudiada per Miquel Molist, i d) el Llevant sud i Egipte, revisats per Ofer Bar-Yosef. Pel que fa a les restes vegetals, la paleobothnica Naomi F. Miller tracta de tot aquest ampli territori, completat per Sytze Bottema en l'aspecte pol.línic i climhtic. Al dossier hi ha també dues col.laboracions més: una de dedicada als primers agricultors del Prbxim Orient des d'un punt de vista antropolbgic, feta per Jo ;ep Anfruns, que ens introdueix als aspectes biolbgics, dem~griifics i de ritual dels primers agricultors de la zona del Llevant mediterrani i I'altra, una entrevista al professor Jacques Cauvin, gran coneixedor de la zona i un dels primers sintetitzadors de teories explicatives sobre el fenomen neolític al Prbxim Orient, on es repassen temes d'actualitat per a la comprensió del fenomen neolititzador a la zona. Creiem que el dossier tracta amb profunciitat de la problemhtica de I'aparició i I'adopció de l'agric~ltura en la seva zona primigknia i interrelaciona clarameri la informació arqueolbgica amb la paleobothnica. Pel que fa a la primera, el dossier presenta les darreres novetats arqueolbgiques i fa una posada al dia didhctica de les interpretacions més recents. El mateix succeeix en I'aspecte paleobothnic, del qual també es presenten les darreres novetats aportades per les Últimes intervencions arqueolbgiques a la zona. Voldríem també recordar aquí els investigadors i els treballs que es presentaren a la primera part del dossier, centrada en la Mediterrhnia occidental i que tingué 13 col.laboracions, cinc de les quals des de diferents perspectives: I'etnoarqueolbgica fou estudiada per Gordon C. Hillman i M. Stuart Davies; la biolbgico-genktica anh a chrrec de M.E. Kislev; l'experimental, de George H. Willcox i Patricia An- derson, i la de reflexió tebrica, d'Antonio Gilman i Peter Bogucki. Els treballs arqueolbgics foren desenvolupats per Bernat Martí, Joaquim Joan Cabanilles i Joan Bernabeu a la zona sud peninsular; Josep Bosch, Josep Miró i Miquel Molist introdui'ren el marc histbric i arqueolbgic dels orígens de I'agricultura a Catalunya; Didier Binder tracta del tema a la zona sud-francesa i nord-italiana; Sebastiano Tusa, dels processos de neolitització a la Italia meridional i Sicília, i John Chapman, a la zona del sud-est europeu. En I'hmbit arqueobotanic participaren Ramon Buxb, que tracta de la Mediterrania occidental peninsular, Philippe Marinval, que sintetitzi l'economia agrícola en el Mesolític i el Neolitic a Franqa, i Lorenzo Costantini, que tracta de I'origen i la difusió de I'agricultura a la Italia meridional. Com observari el lector, perb, queda pendent de tractar una de les zones que inicialment s'havia previst d'incorporar al dossier, que correspon a I'irea del Magreb (el Marroc, Algeria, Líbia i Tunis). No és una omissió fortui'ta, sinó que correspon a una realitat de falta d'excavacions arqueolbgiques u anilisis botiniques a la zona, que ens hauria obligat a omplir el buit amb articles realment antics en comparació als oferts per la resta d'hrees tractades. No obstant aixb, voldríem recordar breument l'estat actual dels coneixements sobre aquesta zona. Les Últimes dades arqueolbgiques sobre lqAfrica del Magreb i del Saara documenten que el pas de la recol~lecció a la practica de l'agricultura no fou sobtat; sembla que es va produir de manera lenta i que va conkixer diversos estadis. Per aquesta raó, la utilització dels termes protoagricultura o cultura dels vegetals s'empren sovint quan es parla de I'economia neolítica sahariana o subsahariana. La divisió habitual entre ~'~frica sahariana i la subsahariana reflecteix bé la importhncia que va tenir el Shhara, un medi natural favorable primer i hostil després, que ara fa uns 10.000 anys no era el desert que avui en dia coneixem i que va permetre, entre el 7000 i el 2000 BC, el desenvolupament de zones climatiques de tipus mediterrani o submediterrani, sahelih i tropical, abans que, a partir del IIn. miblenni, el desert s'estengués en un procés total de desertització. El Neolitic saharia és ben conegut per la profusió de puntes de sageta, de destrals polides, de molins, de ceramiques i d'altres objectes recollits en jaciments de superfície. Encara que les dades referents al coneixement de I'alimentació siguin més difícils d'identificar que al Prbxim Orient o a Europa, s'ha arribat a saber que es basava fonamentalment en activitats de predació (caqa, pesca i recol~lecció) i que de manera més lenta s'hi va desenvolupar la ramaderia i I'agricultura. Les línies generals del Neolitic del Shhara (entre el VIIIk. i el V&. mil.lenni BC) s'han pogut dissenyar a partir dels materials arqueolbgics obtinguts als jaciments ceramics de Hoggar (Amekni, In Hanakaten), de 1'Ai'r (muntanyes Bagzanes), de I'Ennedi (Délébo) i del Tibesti (Gabrong). El Neolític del litoral atlantic i mediterrani del Magreb esta marcat per les influkncies externes de les comunitats humanes que es desenvoluparen a l'area mediterrania entre el VI k. i el Vk. mil.lenni BC. D'aquesta manera s'explica la preskncia de ceramica cardial a Achakar i a Gar Cahal. En general, la cerimica no presenta la mateixa riquesa que la del Sahara, perb I'economia de les poblacions d'aquesta zona no sembla patir tampoc gaire retard. El Neolitic del nord d'Africa és conegut sota el nom de Neolitic de tradició capsiana, format a partir de la cultura capsiana (caqadors-recol.lectors del V1IIk.-VIk. mil.lenni BC), i apareix més tard que el Neolític saharo-sudanks o el Neolitic mediterrani. Els descendents neolítics de la comunitat capsiana ocupen I'Algkria oriental, la Tunísia meridional, el nord de Líbia, I'Atles saharia i el nord del Sahara. Si en aquest conjunt cultural la ceramica no és gaire abundant, la indústria lítica presenta lamines de sílex amb llustre, a causa del contacte amb vegetals, i una bona majoria de micrblits variats. Una de les característiques més importants és I'ús dels ous d'estruq, que són transformats en recipients finament gravats i ornamentats amb motius geomktrics. La indústria bssia és molt diversificada, i els objectes d'ornamentació en os o en petxina es multipliquen. L'art parietal és molt ric i els motius representats corresponen a moltes figures de bovids o de xais condui'ts pel pastor, que sembla que confirmen l'existkncia d'animals domesticats. La pres6ncia de plantes conreades és poc coneguda en aquests jaciments, pero es constata que en el continent africa s'han desenvolupat productes agrícoles i horticoles originals. L'ordi i el blat, coneguts a la zona del Magreb, semblen provenir de la zona del Prbxim Orient, per6 les proves d'una agricultura del mill o del sorgo en d'altres zones africanes semblen evidents i més antigues; la presencia del sorgo es documenta des del Nil fins al Txad vers el 4000 BC i la del mill a Amekni (Hoggar, SBhara) entre el VIk. i el Vk. mil.lennis BC. Aquestes dades, encara que febles, són el testimoni de la preskncia d'una agricultura antiga al Shhara central; manca per confirmar encara si aquesta agricultura es dóna també en cronologies tan antigues al nord d~frica. Per a una aproximació global arqueolbgica i paleobotinica de la zona es poden consultar les publicacions anuals dels Travaux du Laboratoire d'Anthropologie et de Préhistoire des Pays de la Méditerranée Occidentale (LAPMO), de la Universitat de Proven~a, dirigides actualment per Robert Chenorkian. Es tanca, doncs, amb aquest dossier, el tema dels orígens, I'adopció i el desenvolupament de I'agricultura a la conca mediterrinia, amb la confianqa que la posada al dia feta des d'hmplies perspectives interdisciplinaries es pugui augmentar i modificar per la dinimica mateixa de la investigació. Com sempre COTA ZERO ha pensat, a I'hora de dissenyar el dossier doble, en el col.lectiu de professionals que participen de la practica arqueolbgica i botanica, els estudiants universitaris, que en un futur també practicaran aquestes disciplines, i també en els estudiosos de l'anhlisi explicativa del fenomen neolititzador. La contestació i la contrastació del contingut de tots dos dossiers serh, sens dubte, el veritable senyal de vitalitat del nostre estat actual d'investigació.