Dossier : Les restes lítiques en contextos arqueològics: estudi, interpretació i aplicacions

O COTA ZERO n. 17,2002. Vic, p. 9-1 1 ISSN 0213-4640 • Dossier. Les restes litigues en contextos arqueobgics: estdi, Xavier Terradas i Miquel Molist Tradicionalment, la quantitat d'articles, congressos i monogrifics dedicats a I'estudi de les restes lítiques recuperades en jaciments arqueolbgics ha estat molt nombrosa, i ha constitui't un camp de recerca particular que comunament hem anomenat indústria lítica. Ara bé, més enlli de 1'6s evidentment inadequat d'aquest terme per referir-nos a societats preindustrials, I'abundincia de treballs no va implícitament acompanyada d'una diversitat en els enfocaments tebrics que regeixen aquests estudis, en les metodologies desenvolupades per a I'anilisi de les restes o en la natura dels conjunts estudiats. Tot aixb ha comportat, probablement de manera justificada, que en les darreres decades els estudis dedicats a la temitica que ens ocupa hagin estat considerats monbtons i poc innovadors. La major part d'aquests estudis s'han basat en classificacions i descripcions morfolbgiques a partir de les quals s'han establert perioditzacions cronoculturals dels períodes considerats. No obstant aixb, creiem que més enlla d'aquests apropaments més clissics hi ha altres opcions. D'acord amb I'estil de la revista, hem intentat elaborar un dossier que sigui un reflex del panorama actual dels estudis i les interpretacions de les restes lítiques, i en el qual es recullin algunes propostes alternatives. Per motius obvis, la selecció que us oferim no és exhaustiva (tampoc ho pretén); sinó més aviat il.lustrativa de la realitat a qui: ens estem referint. Les restes litiques, de natura mineral diversa, estan formades per un gran nombre de rebutjos i residus amb caricter testimonial 'de les diferents activitats vinculades a la producció i la utilització de l'utillatge lític. En funció del lloc i el moment on s'hagin dut a terme aquestes activitats, les restes lítiques formaran part de contextos arqueolbgics de significació molt diversa. Com a conseqüencia de la seva especialització, alguns &aquests contextos (pous miners, tallers, etc.) presenten exclusivament restes de natura lítica, i motiven tecniques arqueolbgiques particulars d'excavació i de registre. Més enlli de la singularitat litolbgica de les restes lítiques, les seves diferencies principals rauen en I'aspecte morfolbgic, conseqütncia ú1tima &una strie de procediments ttcnics, processos econbmics i dinimiques socials en qui: es veuen sotmesos tant els recursos minerals com els productes resultants de la seva explotació intencionada. Els processos articulats en la transformació de la mattria primera en béns, i en el seu propi consum, són de natura i intensitat variable i comprenen I'aplicació de diversos mttodes i ttcniques. Si bé I'explotació dels recursos lítics per a la producció &utillatge lític es desenvolupi fonamentalment en diferents moments de la prehistbria, no és menys cert que la manufactura i 1'6s d'alguns d'aquests instruments sobrepassa amb escreix aquesta etapa del desenvolupament humi i perdura al llarg de l'antiguitat i l'edat mitjana; així, fins en un passat molt recent se'n poden trobar alguns exemples ai'llats vigents, com ara les moles, els trills o les pedres fogueres, només per citar-ne alguns. O COTA ZERO n. 17,2002. Vic, p. 9-11 ISSN 0213-4640 Tenint en compte els aspectes exposats fins ara, el present dossier s'ha estructurat a partir d'un guió previ i amb un conjunt d'articles que han estat encarregats a diferents especialistes de diverses tendencies teoricometodolbgiques, molts dels quals treballen en el desenvolupament de noves vies &apropament a la realitat estudiada. La presentació d'aquests estudis s'ha dut a terme a partir &exemples concrets triats pels mateixos autors i seguint el guió preestablert. Amb tot aixb s'intenta que el lector pugui obtenir una visió al més completa possible dels diferents imbits de la línia de recerca que ens ocupa; aixi com de les possibilitats i les limitacions en la interpretació, la significació histbrica de les dades obtingudes i les seves perspectives de desenvolupament en el futur. Aquest dossier s'inicia amb l'article d'Ivan Briz [et dl.] en que, partint de les condicions d'estudi privilegiades que ofereixen els contextos etnoarqueolbgics, es pretén arribar a formular una proposta metodolbgica ajustada a l'estudi de certs aspectes de la dinimica socioeconbmica de les societats prehi~tbri~ues. A continuació, com el seu títol indica, l'article de Nathan Schlanger ens introdueix en i'estudi dels instruments lítics com a mitja per aprehendre certs aspectes de la intel.lecci6 dels nostres avantpassats. Tot un seguit d'articles ofereixen diferents perspectives sobre la tecnologia de les societats del passat i comparteixen la perspectiva intraterritorial i interterritorial dels seus efectes materials. Aquesta transformació social dels recursos minerals pot ser aprehesa tant des dels contextos geolbgics, d'on s'extragué la materia primera per a la de bens de consum, com des dels diferents tipus de contextos arqueolbgics on han estat recuperats els efectes $aquesta transformació. En aquest sentit, l'article d'Antonio Ramos fa una revisió crítica de com s'han enfocat els estudis de provei'ment de materies primeres lítiques des dels diferents vessants tebrics; aixi com del rendiment científic que s'ha obtingut d'aquests. El treball asteven L. Kuhn integra l'explicació de la natura i la intensitat del provei'ment al caricter general de la lítica, on intervenen altres factors com la dels de~pla~aments, els metodes de manufactura d'instruments, la seva funció, longevitat i manteniment. Aquest autor relaciona l'esfor~ econbmic invertit en la manufactura de I'instrument amb la durabilitat de la seva efichcia, i repren el concepte d'instruments acurats (curated tools) formulat per la New Archaeology nordamericana als anys vuitanta. A diferencia dels anteriors, els articles de D. Binder i E Pétrequin prenen com a objecte d'estudi estrategies econbmiques més complexes, els productes de les quals assoleixen una difusió territorial molt Amplia. Els dos autors demostren com <atorga un valor de canvi a la producció seriada i estandaritzada d'aquests objectes, fet que no té a veure exclusivament amb prhctiques subsistencials, i la relacionen amb altres aspectes de caire simbblic, ideolbgic i cultural. Tot seguit us presentem una serie d'enfocaments específics, alguns dels quals s'han aplicat des dels inicis de la recerca arqueolbgica i que sovint han estat reajustats als paradigmes imperants corresponents i a les necessitats de cada moment. Evgeni Y. Guiria presenta una proposta d'estudi de la producció lítica prehistbrica a partir de la recerca experimental, i estableix els lligams causals entre les propietats litolbgiques de la materia primera i els principis tecnolbgics imperants en les operacions que impliquen la seva transformació. Eudald Carbonell i Xosé Pedro Rodríguez introdueixen una reflexió sobre l'ús que ha tingut la classificació tipolbgica dels artefactes lítics en la recerca arqueolbgica, alhora que en proposen una necessiria actualització a partir &una renovació total de les seves bases metodolbgiques i interpretatives. Per la seva part, Marie-Isabelle Cattin tracta l'anilisi espacial dels assentaments a partir dels remuntatges de les restes lítiques. Si bé la prictica dels remuntatges es comen~i a realitzar de manera sistematica en diferents jaciments paleolítics europeus als anys vuitanta amb l'objectiu &assegurar la contemporanei'tat de les restes i la uniformitat dels sbls d'ocupació, en els darrers anys s'ha ampliat el ventall de les seves possibilitats d'aplicació. L'article en qüestió demostra que l'estudi dels remuntatges possibilita la realització d'infertncies sobre el nivell tkcnic dels artesans, la gestió de l'espai social i les relacions entre assentaments. Per acabar, una darrera via d'anilisi dels instruments lítics que hem optat per presentar-vos O COTA ZERO n. 17, 2002. Vic, p. 9-1 1 ISSN 0213-4640 6s la realitzada a partir de la determinació de la seva funció, tal com proposen Juan José Ibáiiez [et al.] Aquests autors fan una revisió de les cliiestions tractades per l'anhlisi funcional a l'antiga URSS des dels seus inicis als anys cinquanta fins a l'actualitat, i ressalten la utilització dels darrers avenqos analítics per a la formulació d'estudis de carBcter integral dirigits a resoldre aquells aspectes que tenen a veure amb l'organització econbmica i social dels grups humans del passat. Per acabar, volem fer constar que aquest dossier no pretén ser una selecció de persones, equips o casos concrets d'aplicació; fet que, d'altra banda, sempre seria discutible. Un cop més, COTA ZERO ha volgut oferir un dossier coherent, amb un conjunt de treballs representatius d'una strie &enfocaments i línies de recerca noves que actualment s'estan portant a terme en I'estudi de les restes lítiques i que permeten fer una nova interpretació &aquestes, alhora que eis atorga un major contingut econbmic i social i, també, una major capacitat d'explicació histbrlca. Bavcelona, tardor de1 2002 Mallorca, 308 Tel. (93) 459 16 07 o8037 Barcelona