Primeres dades sobre la vegetació i el clima del Quaternari mitjà a Olot

Primeres dades sobre la vegetació i el clima del Quaternari Mitjà a Olot (NE Península Ibèrica) Joan CROS, Ramon PÉREZ-OBIOL & Joan ROURE ABSTRACT CROS, J., R. PÉREZ-OBIOL & J. ROURE, 1986: Preliminary data about the vegetation and climate of the middle Quaternary in Olot (north-eastern Iberian peninsula). Collect. Bot. 16(2): 365-369. This article presents the results of pollinic analyses carried out on samples obtained during the drilling of a well in the area of the Vail d'en Bas (Olot, Catalonia, north-eastern Spain). The deepest samples provide the most interesting findings of the study. These sediments began to be deposited some 250.000 years ago as a result of the blocking of the Fluviá river by lava from the volcanoes in the Batet area. RESUMEN CROS, J., R. PÉREZ-OBIOL & J. ROURE, 1986: Primeros datos sobre la vegetación y el clima del Cuaternario medio en Olot (NE Península Ibérica). Collect. Bot. 16(2): 365-369. Se presentan los resultados de análisis polínicos de sedimentos obtenidos durante la realización de un pozo industrial en la zona de la Valí d'en Bas (Olot, Cataluña, NE de España). El interés del-presente estudio se centra en las muestras de sedimentos más profundos. La deposición de estos sedimentos empezó hace unos 250.000 años como consecuencia de !a obstrucción del río Fluviá por la lava procedente de los volcanes de la zona de Batet. INTRODUCCIÓ No son escassos els estudis que tracten certs aspectes de la historia de la regió volcánica d'Olot durant el període Quaternari. Ja a l'any 1888, Ramon de Bolos parla d'unes troballes de fòssils de mamífers en les obres de construcció del Pont de Ferro. A. BOLOS (1925), publica mes tard les notes i esquemes del seu pare. Descriu una columna estratigràfica que posa en evidencia la importancia de la relació deis sediments palustres i lacustres amb els nivells volcànics associats. J. CROS: Departamentd'Hidrologiai Geodinämica externa. Secciö deGeologia. Facultat deCiencies. Universität Autönomade Barcelona. Bellaterra. Barcelona. R. PEREZ-OBIOL & J. ROURE: Departament de Botänica. Secciö de Biologia. Facultat de Ciencies. Universität Autönoma de Barcelona. Bellaterra. Barcelona. Ens ajuden també a conèixer el Quaternari d'aquesta zona les exploracions de FAURA I SANS (1933) i FAYAS & DOMÉNECH (1971). Pel que fa referencia a la paleoecologia de la zona, son importants els treballs sobre el volcà de l'Éstany de MENÊNDEZ AMOR (1964), CARTANYÀ (1983, inédit), BURJACHS & ROURE (1985). Ultimament, MALLARACH & al. (1985 a) han esbrinat les edats absolûtes d'algunes manifestacions volcaniques de la regió a partir de la tècnica de termoluminiscència de les plagiòclasis i la de K/Ar. Amb aqüestes dades aporten els coneixements necessaris per a interpretar i datar les formacions lacustres mes importants de la regió que son correlades amb nivells estratigràfics d'origen volcànic. En els darrers anys s'esta portant a terme una campanya d'investigació interdisciplinària sobre les formacions sedimentàries quaternàries (MALLARCH & al. 1985 b). Amb aquests estudis hom està obtenint algunes dades importants per al coneixement del clima i la vegetació durant el Quaternari. També récemment, CROS (1985, inédit) està aportant nous éléments de judici sobre la geodinàmica de les formacions quaternàries a la Contrada d'Olot a partir de la utilització de sísmica de refracció total i de la prospecció eléctrica. En el présent treball son présentais els résultats pol-linics de l'anàlisi d'unes mostres discontinues d'un pou industrial (C-3) que s'efectuà a la zona de les Preses. Les mostres foren obtingudes entre els 20 i els 70 mètres de fondària. El baix nombre de mostres aconseguides i els bons résultats obtinguts en efectuar llur anàlisi, han condicionat la realització d'un nou sondatge a fi d'obtenir un testimoni continuât des dels 0 fins els 70 mètres. GEOLOGIA Genèticament, els sédiments travessats en efectuar el pou C-3 són relacionats amb la zona volcánica de la Garrotxa, i, mes concretament, amb la Vali d'en Bas. Aquesta vali es troba situada al sud de la zona volcánica i és drenada pel riu Fluvià i tres afluents: les rieres de Ridaura, la de Joanetes (que forma un con de dejecció) i la de San Privât. Al Nord, la valí limita amb la fossa d'Olot, constituida per I'encreuament de nombroses fractures recobertes per materials volcànics i al-luvials. Per les altres direccions és voltada per roques sedimentàries d'edat eocena: margues argiloses i gresos margosos. Els materials quaternaris que omplen i donen forma a la valí d'en Bas emmascaren una important fractura N-S d'edat miocena amb uns 1000 mètres de sait i que també ha anat actuant durant tot el Quaternari. Els materials quaternaris del complex volcànic de la Garrotxa poden èsser subdividits en 3 grups: 1) graves i sorres de formado al-luvial. 2) basalts, escories i piroclasts d'origen volcànic. 3) llims i argiles de formació lacustre. Durant el Quaternari mitjà, el riu Fluvià ja devia tenir un perfil d'equilibri madur, l'inici d'unes activitats volcaniques, però, el varen rejovenir. Segons dades récents, hom pot assegurar que aquest vulcanisme ha actuat mes o menys esporàdicament durant una bona part del Pleistocè. S'han arribat a constituir una trentena d'aparells volcànics petits i senzills. Hom creu que en qüestió de pocs dies es formava el con d'escòries amb una colada de lava i que després aquell volcà quedava apagat definitivament. Les laves baixaven per les valls existents amb un recorregut més о menys gran segons llur viscositat. La invasió del Hit d'un riu per la lava, genera una véritable presa que tanca la vali i origina un estany aiguës amunt. Aquest embassament es va reblint amb els materials aportats pel riu. Al mateix temps, el riu va obrint un nou Hit dins la lava que forma aquesta presa aprofitant el contacte del basait amb l'Eocè. Amb els résultats d'una trentena de sondatges mecànics i d'un nombre semblant de prospeccions sísmiques i électriques hom pot explicar i comprendre que el gruix del Quaternari a la vali d'en Bas ateny els 90-100 mètres a la part central. Нот pensa que els processos de formació d'un embassament per una colada de lava s'han esdevingut un mínim de tres vegades consécutives. En el tali de la fig. 1 es poden deduir els barratges del riu i la consegüent deposició de materials fins. A B4J A P 9 o^cVVV%'Vo^VV V* V» .OV 0*3 V* ~. 20 30 40 50 60 70 F'g2.— Resultats de les diverses anàlisi pol-liniqucs realitzades al pou C-3. El primer barratge s'esdevingué fa uns 250.000 anys (MALLARACH & al. 1985 a) per les laves provinents de Batet. Una part dels materials de rebliment de l'embassament produit son uns llims i unes argiles que son representades a la part inferior del tall de la fig. 1. Fa uns 133.000 anys que va entrar en erupció el volcà de La Garrinada, enmig de la valí del riu Fluvià (MALLARACH 8c al. 1985 a). Com a conseqiiència de l'embassament hi ha un nivell continu d'argiles gris ciar amb sorres fines intercalades a la base que, al nord de la vall, assoleix uns 20 mètres de potencia i es va aprimant cap el sud. L'ultim barratge del Fluvià es va produir fa uns 17.000 anys a causa de les laves del volcà Croscat (MALLARACH & al. 1985 a). Sedimentolôgicament tenim sorres i graves a la base i, mes amunt, argiles marrons i grisoses amb alguns nivells netament torbosos. Aquesta unitat té uns 15 mètres al limit nord de la vall i es perd dins les graves del con de dejecció que forma la riera de Joanetes. METODOLOGÍA La interpretado que hom dedueix de l'estratigrafia del Quaternari de la zona estudiada i de la dinámica histórica del riu Fluvià, ha estât feta a partir de les dades recopilades en mes de 60 sondatges realitzats a la regió d'Olot i de les obtingudes en les prospeccions électriques i sísmiques (CROS 1985, inédit). La perforado es realitzà amb un trepant introduit per percussió. L'anàlisi poHínica de les mostres obtingudes del pou s'ha efectuat, en la part de tractament físico-químic, segons una modificado del mètode descrit per GOEURY & BF.AULIEU (1979). RESULTATS Els résultats de les análisis poMíniques son expréssats en percentatges a la fig. 2. Les mostres han estât obtingudes de forma massa espaiada per a poder establir una evolució continuada en el temps de cada tàxon. Pel mateix motiu, no ha estât possible poder fer una descripció detallada de la columna estratigràfica. Hom pot parlar, perô, de grans zones o fases pol-líniques en relació amb la profunditat i l'edat aproximada del sédiment. A la part mes antiga, entre els 60 i 70 mètres, apareixen uns alts percentatges de pol-len d'arbres, essent el pi, l'avet i el bedoll els mes représentais. Amb percentatges mes baixos també s'hi detecten Queráis perennifolis, Corylus, Alnus, Carpinus, Juglans i Tilia. Les gramínies adquireixen valors considerables i la resta de taxons herbacis mantenen uns percentatges modestos. A la part central del diagrama hom observa un fort descens del pol-len arbori. El pi és pràcticament l'unie arbre que hi és présent i augmenten els valors ¿'Artemisia i de les altres compostes. Les gramínies, Ephedra i les amarantàcies-quenopodiàcies tenen variacions poc importants respecte la zona inferior. Entre els 20 i els 40 mètres hi ha uns valors que denoten la continuïtat de les condicions de clima fred. Els percentatges de pol-len d'arbres son baixos i {'Artemisia arriba a representar el 40% del pol-len total. Apareixen també en aquesta zona uns valors importants d'alguns taxons indicadors de les condicions lacustres i palustres {Menyanthes, Ciperàcies i Myriophyllum). No ha estât possible obtenir mostres entre les 0 i 20 metres de profunditat. En aquesta mateixa zona, pero, els nivells superiors d'argiles han estât analitzats a partir de diverssos sondatges a rotació i a percussió (MALLARACH & al. 1985 b). DISCUSSIÓI CONCLUSIONS Des d'un punt de vista paleoclimàtic és de gran importancia poder interpretar la significació de la presencia dels diversos taxons de clima poc sever que apareixen a la part inferior del diagrama. Til-Iers, avets, bedolls, Carpinus, nogueres i, sobretot, alzines, son uns taxons que sovint indiquen, durant el Quaternari, l'aparició d'un période interglacial o un période de millora climàtica. Considérant la hipótesi que els sédiments lacustres d'aquesta fondària (60-70 mètres) corresponen ais dipositats com a conseqiiència de Pobstrucció del Hit del Fluvià per les laves provinents de Batet, hom els podría datar amb una antiguitat d'aproximadament 250.000 anys. Conseqüentment, hom ha de pensar que aquesta flora de clima temperai seria un testimoni més o menys residuai de la vegetació que existí durant el llarg période interglacial Mindel-Riss. A la península Ibèrica no s'ha treballat suficientment sobre el paisatge vegetal d'aquesta època per a poder establir les comparacions necessàries. MENENDEZ-AMOR (1963), a partir de les análisis de Torralba (Soria) i Villaverde (Madrid), descriu la vegetació del Mindel-Riss del centre d'Espanya com unes estepes amb pins, gramínies i quenopodiàcies. Tanmateix, a Europa, hom denota, durant aquest interglacial, una considerable millora climàtica i hom acostuma a descriure'l com un période càlid i humit amb la presencia de Betula, Tilia, Quercus, Pinus, Carpinus, Alnus, etc. (OLFIELD, 1962; WEST, 1956; ELHAI, 1964). El fet qué aparegui Juglans en aquesta part del diagrama és una aportado més a favor de la hipótesi ja constatada del seu indigenat a Europa durant el Quaternari (RENAUIT-MISKOVSKY & al. 1984). Juglans és un tàxon abundós durant el Terciari. Posteriorment, des del Pleio-Plistocè fins a l'Holocè, hom ha anat detectant-lo d'una manera constant en nombrases análisis pol-líniques, sobretot en els nivells on hi ha una important oscil-lació climàtica. Les altres dues zones pol-líniques descrites en el diagrama mostren uns percentatges dels diversos taxons que palesen l'efecte d'un enduriment climàtic sobre el paisatge vegetal, représentât per un descens de les températures i de les precipitacions. És arriscat tractar el fet de l'augment de pi entre els 30 i 40 mètres com una conseqiiència de l'oscil-lació de les températures. La proporció à'Artemisia en aquest nivell (més del 30%) fa pensar que es tracta d'un période situât dins el Würm. Aquest treball forma part del projecte de recerca n.° 2212 de I'INSTITLTD'ESTL'DISCATALANS. BIBLIOGRAFÍA BOI ÔS, A., 1925: L'estació paleontológica del Pont de Ferro ¡ algunes consideracions sobre el vulcanismc oloti. Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 2a série. Vol. V, n.° 4. BURJACHS, F. & J. ROURE, 1985: Análisis polinco del depósito lacustre del Pla de l'Estany (Olot, Girona). Anales Asoc. Palinól. lengua esp. (en premsa). DOMENECH, J. & J. A. FAYAS, 1971 : Morfología volcánica de Olot y su interés geológico. Rev. Agua 85. Barcelona. El.HAI, H., 1964: Biogéographie des paysages végétaux au Quaternaire en Europe occidentale. C.D.U. p. 121. FAURA & SANS, 1933 : Dictamen sobre el proyecto de regularización de las aguas del río Fluvià. Barcelona. (Inédit). GOEURY, C. & J. L. BF.AUl.IF.U, 1979: A propos de la concentration du pollen à l'aide de la liqueur de Thoulet dans les sédiments minéraux. Pollen & Spores. 21 (1-2): 239-251. M Ail ARACH, J. M., J. MARTÍ & F. Cl.AUDÏN, 1985 a: Hydrovolcanic éruptions in the Quatcrnary volcanism of Catalonia (NE Iberian Península). En premsa. MALI.ARACH, J. M., R. PÉREZ & J. ROURE, 1985 b: Aportaciones al conocimiento del clima y la vegetación durante el cuaternario reciente en el NE de la Península Ibérica. Actas de la la reunión del cuaternario ibérico. Lisboa. MENENDEZ-AMOR, J. & F. FLORSCHUTZ, 1963: Sur les éléments stéppiques dans la végétation quaternaire de l'Espagne. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. 61:121-133. MF.NF.NDF.Z-AMOR, J., J. L. AMORÓS & J. GAI.VAN 1964: Estudio palinológico de la turbera de l'Estany (Olot, Gerona). Geol. en Minj. 43:118-122. OLFIELD, F. !962: Quaternary plant records from the Pays Basque. I. Le Moura, Mouligna, Marbella. Bull. Cent. Et. Rech. Se. Biarritz 4(2): 211-217. RENAUIT-MISKOVSKY.J. L., M. BUI-THI-MAI&M. GIRARD, 1984: A propos de l'indigénat ou de l'introduction deJuKlans et Platanus dans l'Ouest de l'Europe au quaternaire. Rev. de Paleob. vol. spécial: 155-178. WEST, R. G., 1956: The quaternary deposits at Hoxne. Suffolk. Philos. Trans., Ser. B. (Rebut: 10 de setembre de 1986)