L'evolució dels enfocaments metodològics en la geografia rural catalana, 1904-1984

Documents d'Analzsz Geogrcifica, 5, 1984, pp 149 166 L'evol~ució dels enfocaments metodolbgics en la geografia rural catalana, 19401984" M." Dolors Garcia i Joan Nogué Résumé / ~bstract / Resumen La Catalogne parait avoir joué, dans la géographie espagnole et jusqu'i une date tres récente, un r61e d'avant-garde dans l'introduction d'influences méthodologiques étrangtres. A la fin des années soixante, l'influence de I'école anglo-saxonne y est tris claire, alors que la géographie espagnole dans son ensemble se trouvait encore sous la franche prédominance de l'école francaise dans sa formation premiire. Dans l'article présent on étudie l'introduction des nouvelles approches dans la géographie catalane, ?i travers l'exemple de la géographie rurale, l'un des domaines les plus travaillés mais aussi l'un des plus traditionnels dans l'ensemble de la géographie espagnole. La matiire premiire pour ce travail est un ensemble de 19 Thises de Doctorat qui, entitrement ou en partie, portent sur la géographie rurale. La plupart des auteurs étaient professeurs universitaires ou le sont devenus par la suite; leur influence est donc accrue par le lien avec la géographie académique et institutionnelle. La premitre partie du travail se rapporte i la période 1940-1966, pendant laquelle la géographie catalane apparait fortement influencée par la géographie francaise; le modile de Thise Doctorale y est trts clair: la thise régionale. La deuxiime periode (1967-1984) amine la proqressive institutionnalisation de la géographie dans les universités catalanes, la plus grande ouverture aux innovations apportées par des courants géographiques d'autres pays -en particulier les pays anglo-saxonset, en général, une pluralité d'approches et de méthodes. *** * Una primera versió d'aquest article es va presentar al Simposium núm. 27 del 25 Congrés Internacional de Geografia, Ginebra, agost 1984. (Comissió d'Histbria del Pensament Geogrhfic). I 149 Catalonia -a region traditionally linked in many ways to foreign countriesappears to have played a vital pioneer role unti1 very recently within the sphere of geography in the introduction of novel methodological influences from elsewhere. During the 1940s, 1950s and the 1960s, the Vidal de la Blache tradition caught a firm hold in Spanish and Catalan academic geography. The end of the sixties saw the establishment of strong ties with schools of thought based in English-speaking countries at a time, in fact, when Spanish geography was still clearly dominated by French thinking. This article aims to outline the introduction of new methodological approaches in Catalan geography during this period through the case of rural geography, which is one of the most widely studied fields, but also one of the most traditional in Spanish geography as a whole. The basic material consulted in the preparation of this paper was a total of nineteen doctorate theses which study rural geographical themes either in part or in their entirety. The majority of the authors were already or have since become university lecturers, which obviously resulted in an increase in their influence due to their involvement in academic and institutionalized geography. For the sake of clarity, a two-fold chronological subdivision has been made. The first part refers to the first stage (1940-1966) in which Catalan geography appears to be strongly influenced by French geography, and regional monographic theses were produced. The second stage (1967-1984) is characterized by the progressive institutionalization df geography in the Catalan iniversitiei, by a greater acceptance of various innovations in the mainstreams of geographical thouiht in traditionally English-speaking countries, and by an increase in the diversity of approaches. Cataluña parece haber jugado en geografia hasta época muy reciente un papel pioner0 en la introducción de influencias metodológicas foráneas de carácter novedoso. Durante la década de 10s 40, 50 y 60 la tradición vidaliana se fue asentando en la geografia académica de diversas formas. A finales de 10s 60 la vinculación con la escuela anglosajona se manifiesta de forma clara, precisamente en unos años en que la geografia española todavia puede ser considerada de claro predomini0 de la escuela francesa en su .formación inicial. En este articulo se pretende estudiar la introducción de 10s nuevos enfoques en la geografia catalana de este periodo a través del ejemplo de la geografia rural, uno de 10s campos más cultivados pero también de 10s mis tradicionales de la geografia española en su conjunto. El material base para esta comunicación se ha centrado en el estudio de 19 tesis doctorales que de forma completa o parcial versan sobre geografia rural. La mayor parte de sus autores eran o se convirtieron en profesores universitarios, por 10 que su influencia se vio acrecentada debido a su vinculación a la geografia académica e institucionalizada. La primera parte del trabajo se refiere al periodo inicial (1940-1966) en el que la geografia catalana aparece fuertemente influenciada por la geografia francesa y con un modelo claro de tesis doctoral, la tesis regional. La segunda etapa (1967-1984) se caracteriza por una progresiva institucionalización de la geografia en las universidades catalanas, por una mayor apertura a las diversas innovaciones de las corrientes geográficas de otros paises -en particular de 10s paises anglosajones-, y en general por una pluralidad de enfoques y metodologias. regió tradicionalment més vinculada amb l'estranger en molts la haver jugat en la geografia fins una tpoca molt recent un en la introducció d'influtncies metodolbgiques forbies de UE MAUREL, 1982; BOSQUE SENDRA, et al., 1983). 50 i 60 la tradició vidaliana s'ani assentant en la ca de diverses maneres, fins i tot en base a contactes directes del país veí. A finals dels 60 la vinculació amb l'escola avés sobretot de contactes directes) es manifesta de forma en uns anys en qd la geografia espanyola s'emmarca de pressup6sits de l'escola francesa (ALMOGUERA, et al., 1983). es pretén estudiar la introducció dels nous enfocaments geografia catalana d'aquest període a través de l'exemple al, un dels camps més treballats per6 també un dels més geografia espanyola en el seu conjunt. se per a aquest article s'ha centrat en l'estudi d'un total de s qse de forma completa o parcial tracten sobre geografia rt dels seus autors eren o es convertiren en professors qual cosa augment2 llur influtncia degut a llur vinculació ?mica i institucionalitzada. Nogensmenys, la majoria a talshan romis intdites i de consulta poc facil, fet alor com a material de base per a l'estudi. Les tesis de t de refertncia per a un treball així tenen avantatges i rimers, que la tesi és una obra acabada, d'una recerca esa i que per tant, no és sospitosa de superficialitat en la incorporació de planteigs nous. Aix6 mateix fa, en erm6metre dc molta sensibilitat per a l'enregistrament de la recepció d'innovacions, que normalment s'incorporen abans o més Gcilment en articles o treballs d'abast més limitat que no una tesi; partint de materials d'aquest tipus hom obtindria potser una visió una mica diferent. Cal assenyalar que, bbviament, el present assaig no pretén valorar les tesis a qut es refereix, les quals són comentades només en funció d'indicadors de la recepció de nous corrents en la geografia a Catalunya. Per a una major claredat de l'exposició el treball s'ha organitzat cronolbgicament en dues parts. La primera es refereix a l'etapa 1940-1966, en qut la geografia catalana es veu fortament influenciada per la geografia francesa. La segona etapa (1967-1984) es caracteritza per una progressiva institucionalització de la geografia en les universitats catalanes i per una major obertura a les diverses innovacions dels corrents geogrifics d'altres pai'sos, en particular els de tradició anglosaxona. 1. 1940-1966: LA TRADICI~ FRANCESA Els antecedents més llunyans dels estudis regionals que veurem a continuació caldria buscar-10s en els anys anteriors a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Sens dubte, La Cerdanya de Pau Vila (1926) representa la primera monografia regional catalana. Seguiran més tard La Plana de Vic de Goncal de Reparaz (1928), Un assaig de geogra3a comarcal: el Vall2s de Pau Vila ( 1930), El Priorat: l'extensió de la comarca natural de Josep Iglésies (1930), etc. Es tracta, en general, de petites monografies comarcals -en cap cas tesis doctorals-, escrites per gebgrafs no directament vinculats a la universitat, encara que bons coneixedors de l'enfoc possibilista franc&. A partir del 1940 comencen a apartixer els primers estudis regionals en forma de tesis doctorals, la qual cosa representa una profundització i un perfeccionament dels m?todes i dels enfocaments iniciats anys abans. Pensem, per6, que aquestes primeres tesis apareixen en el marc d'una absoluta manca d'institucionalització acadcmica de la geografia. fis cert que a mitjans de la dtcada dels 50 existeixen ja, fora de la universitat, ,algunes institucions que aglutinen un petit nombre de gebgrafs catalans, com el Instituto Juan Sebastián Elcano del Consejo Superior de Investigaciones Científicas o la Societat Catalana de Geografia de 1'Institut d'Estudis Catalans. fis també ara quan Lluís Solt i Sabaris -catedrhtic de Geografia Física de la Facultat de Citncies de la Universitat de Barcelona des de 1942 i animador de la geografia universitiria d'aquest anys (VILA VALENT^, 1979)- aplega un bon nombre de gebgrafs en una magna empresa de més de deu anys de durada: la publicació de la GeograJa de Catalunya, sota una bptica clarament regional. Tanmateix, no podem parla d'una veritable institucionalització acadtmica de la geografia a i Catalunya fi s a mitjans de la dtcada dels 60, com veurem més endavant. El 1944 S lvador Llobet presenta la tesi El medio y la vida en el Montseny, publicada tr s anys més tard. L'autor -fortament influenciat per Solt Sabarisse ueix al peu de la lletra les directrius de l'escola francesa. Llobet va consultar 'obra -i en alguns casos la tesi doctoralde Birot, Blanchard, Cavaillts, C evalier, Demangeon, Gaussen, Lefevre, Luquet i Sorre. D'altra I banda, la in utncia de Pierre Deffontaines --director de 1'Institut Francts de Barcelona de del 1940es fa més evident en el capítol sobre ccels horitzons 4 de trebalb, oritzons que depenen del medi geoeconbmic, de la tradició familiar del aís i, en segon lloc, de la prbpia psicologia de cada individu (LLOVET, 19 7, p. 218). El treball de camp proporcioni la informació necesskia pe a l'elaboració dels capítols referits a les activitats agriries, de i gran import'ncia en tractar-se d'una zona predominantment rural. La seguen tesi doctoral no apareix a Catalunya fins l'any 1956. En La comarca de Ba es: el medio fisico y la evolución humana, Joan Vili Valentí utilitza un enfocament c 1 arament regional, que dóna un tmfasi especial al medi fisic i al món rural. L'anilisi en profunditat de tres factors (el fet industrial, la immigració atreta per la mineria i la prestncia d'una ciutat important com Manresa) semblen allunyar-la una mica de la clissica temitica regional, que tan de prop conegué (VILA VALENT^, 1954) arran de les seves estades a Burdeus (1 9531954). El 1966 Maria de Bolbs, vinculada com els anteriors a la universitat, presenta -també a Madridla tesi doctoral La comarca de Olot. Estudio de geografia regional. En la seva introducció l'autora defensa clarament l'enfocament regional: ... només quan (un país) s'hagi cobert totalment d'estudis regionals detallats, es podr& arribar a una síntesi i a un coneixement de conjunt amb una base rea!rnent científica. Fins aquest moment, hom trepitjar& sempre un terreny d'hipbtesis i dcduccioas poc fonamentades que sovint poden no respondre a la realitat dels fets. (p. 1) La tesi de Maria de Bolbs és un estudi clissic de geografia regional, un veritable es for^ de síntesi i de recopilació d'informació de primera mi (treballs d'investigació i d'anilisi en geografia fisica, explotació dels amius histbrics locals...), En totes les ?poques, bbviament, es dóna un tmfasi especial a l'estudi i descripció del món i del paisatge rurals, a través dels arxius histbrics per a les etapes passades i del treball de camp per a l'etapa present. La influtncia francesa és manifesta: de. conjunt de refertncies bibliogrifiques dYinter2s metodolbgic, més d'un 60 O/o són d'autors francesos; en l'apartat de geografia fisica apareixen, tanmateix, algunes refertncies a autors alemanys. Les tesis regionals presentades fins ara, de marcat caricter fisic i rural, corresponen a uns gebgrafs (Llobet, Vil Valentí, Bolbs) vinculats directament a la universitat. La tesi de Maria de Bol& seri, a Catalunya, l'última tesi de geografia regional presentada per un professor universitari'. Aixb no implica, tanmateix, que fora de la universitat la tradició francesa -pel que fa a tesis doctoralspersisteixi fins al 1978. Certament, professors d'ensenyament mig, erudits locals de formació -a vegadesmés histbrica que geogrifica, seguiren les directrius dels seus antics professors universitaris. L'enfocament regional s'adaptava perfectament als objectius de la investigació que hom pretenia realitzar: l'estudi sintttic i global d'una petita comarca de caricter marcadament rural, on conceptes com el de genre de vie s'aplicaven amb facilitat. A difertncia de les tesis doctorals anteriors, les referZncies bibliogrifiques de tipus metodolbgic que mostrin una influencia directa dels mestres francesos no són molt freqüents. Si abunden, en canvi -i amb profusi&, les refertncies a tota mena d'obres de caricter local i comarcal. El 1963 Albert Compte, professor d'ensenyament mig en un institut de batxillerat de Figueres, presenta la tesi doctoral El Alto Ampurdán. Compte, tot seguint un clissic esquema de geografia regional, dedica la major part del seu estudi a la geografia fisica, a l'anilisi de la transformació histhrica del paisatge rural i a la descripció dels gtneres de vida rurals propis de la comarca. Tot aixa a partir de la documentació histbrica existent en els arxius locals i, sobretot, a partir de l'observació directa: El punt de partida de tota tasca geogrifica és el coneixement directe del país a estudiar ... La contemplació del paisatge geogrific ha d'ésser completada amb els estudis personals de camp ... i amb el contacte cordial amb els habitants de la comarca. (pp. 11-12) La tesi de Jaume Codina (1970), Modes i formes de vida al Delta del Llogregat durant els segles XVI al XX, mostra una inclinació molt més histhrica que geogrifica, com reconeix el propi autor, el qual s'esforca, tot i aixh, a aplicar al seu estudi el concepte de gtnere de vida, plenament convencut de la seva validesa i utilitat. La tesi doctoral de Josefina Cardó (1975), Evolució dels conreus al Camp de Paral.lelament, YVETTE BARBAZA (1966) presentava a Franqa la seva tesi doctoral sobre la Costa Brava, en la qual, per primera vegada, des d'una bptica regional, es donava un tmfasi especial al fenomen turístic. Aquesta tesi exercí influtncia notable en els medis geogrifics del moment. ir del segle XVIII, es centra tota ella en el món rural i més l'evolució histbrica dels cultius de la regió objecte d'estudi. El ident: de les 1000 phgines que abasta la investigació, només al període 1954-1972. fis una tesi clarament descriptiva, que es regionals en especialitar-se exclusivaitual, d'altra banda, en algunes obres a torna a la més pura ortodbxia regional. ¿ie Lleida. Estudio geográ3c0, esth plenament ys les terres de l'interiorno compta es regionals. Encara són necesshies, per destaquin els fets distintius, la personalitat prbpia de les tot lirisme sentimental, l'autor creu que comarca com aquesta, amb tanta personalitat i fermesa, mereix un els valors i els defectes dels homes i de les sisteix en particular en l'estudi del paisatge agrari i de la seva d'una bptica clarament tradicionalista: de Barcelona, l'arribada de Joan Vilh Valentí (catedrhtic 1958 i de Barcelona des de 1965) i la implantació el 1968 flexible a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona impulsar amb for~a els estudis geogrhfics sota la direcció La creació, a més, el 1968, d'una especialització exclusivaprimera que d'aquest tipus ha existit a la universitat element important per al sorgiment de la geografia En la recent creada Universitat Autbnoma de Barcelo- na i sota l'impuls i direcció dYEnric Lluch s'impartiren ensenyaments de geografia a partir del 1969 dintre del Departament de Ciincies Socials, la qual cosa influí en el fet que la geografia prengués un marcat caricter interdisciplinari i una tendincia clara vers la geografia humana. El 1973 es crei en aquesta universitat el Departament de Geografia i el 1976 l'especialitat. Així mateix, a finals dels seixanta i principis dels setanta, alguns joves llicenciats passaren algunes temporades en departaments de geografia d'Anglaterra o dlU.S.A. (Berkeley, London School of Economies, Reading, rist tol)^, al mateix temps que s'observa que alguns professors dels dos centres universitaris eren molt receptius a les noves idees. Per posar un cas, el manual de P. Hagget sobre Locational Analysis in Human Geography3 era ja conegut entre el professorat i el 1971 es publici una traducció del famós article de Schaefer sobre l'excepcionalisme amb una excelslent nota introductbria4. Es comencen a publicar articles de carhcter conceptual i metodolbgic que reflecteixen les noves inquietuds i s'observa entre el professorat jove un gran interts per contixer i aplicar els nous mitodes (VILA VALENT^, 1971). De fet, sembla que ha arribat l'hora final de les tesis comarcals i regionals i que l'ambient és propici perqui la influincia creixent de les escoles geogrifiques anglosaxones sobre els estudiosos catalans més joves es manifesti en l'aplicació de nous &todes d'anilisi regional (LLUCH, 1970). 2.1 La ruptura amb el passat i els intents de generalització Una de les primeres tesis presentades al Departament de Barcelona, la d'Horacio Capel (1971) sobre La red urbana espaiola (1950-1960), mostra amb fidelitat l'ambient descrit més amunt. obviament, la temhtica no és rural, per la qual cosa no tindríem per qut fer-hi refertncia. Emperb, la reflexió metodolbgica és tan interessant que val la pena considerar-la com un punt d'inflexió important: Hi contribuí, sens dubte, I'oberta actitud envers I'aprenentatge'd'altres llengües tan prbpia de Catalunya, una comunitat nacional bilingüe i acostumada al contacte amb I'exterior. Cal destacar, tanmateix, que la primera llengua estrangera no era I'anglis, sinó el francis. HAGGETT, P., 1965, Locational Analysis in Human Geography, Londres, Arnold. La traducció castellana realitzada a Barcelona no es publici fins al 1976, si bé els trimits s'iniciaren a finals de la dtcada dels 60 (!). SCHAEFER, F., 1953, ctExceptcionalism in Geographyn, Annals. Association of American Geographers, vol. 43, pp. 226-249. La traducció i edició castellana ani a cura d'H. CAPEL i la seva referincia bibliogrifica és: Excepcionalismo en GeograjTa, 1971, Departamento de Geografia, Universidad de geheralització dels resultats. (p. 4) Per una banda es rebutja l'estudi regional com a model de tesi per ser excessivament descriptiu i gens generalitzador, i s'insisteix en el fet que l'anilisi es ecíficament geogrifica és l'anilisi espacial, clarament en la línia de Schaefer D'altra banda es posa un gran kmfasi en la necessitat d'introduir l'ordinador com a instrument per a l'elaboració de models lbgics de l'espai, afirmació olt rupturista per a aquells anys. S'introdueixen enfocaments molt nous (per e emple, el model de la base econbmica) i la influkncia anglosaxona a és evident e~n l'aparell metodolbgic citat: per primera vegada el pes d'aquesta bibliografia és superior al de la francesa. En la tesi sobre La despoblación del campo en Cataluña, Tomhs Vidal (1973) es refereix al món rural, encara que només en els seus aspectes demogrifics i, si voleu, sociolbgics. Des de la nostra perspectiva s'ha de destacar com a element innovador la gran insisthcia en l'anhlisi de la variable espacial per se (en un intent per j stificar en última insthcia l'enfocament geogrhfic) i l'elaboració d'un ctmod 1)) (paraula relativament ja utilitzada en els cercles geogrhfics) sobre les m gracions del camp. No s'utilitza l'ordinador per al processament de les dad s, i el pes de la bibliografia anglosaxona és mínim, donada la importhnci a Catalunya de l'escola demogrhfica francesa. En una 1 l'nia relativament ambigua es situa la tesi de Santiago Roquer, presentada el 1976 sota el títol Población y tramformaciones espaciales en la comarca de Osona (siglos XVIII-xx). Curiosament, l'hmbit comarcal torna a ser l'objecte central de l'estudi, si bé l'autor pretén desmarcar-se dels treballs regionals tradicionals en un intent de justificar aquest tipus d'enfocament, ja molt desacredita en aquells moments: t I o hem pretts fer un estudi regional clhssic, sinó que el nostre mttode ha co sistit a aplicar a una determinada Brea geogrhfica (que com acabem de di actua com a ccexemple,,) una strie de plantejaments tebrics previs, tot in entat entreveure de quina manera s'han complert en aquest marc ge grhfic i quines característiques han adoptat en el moment d9aplicar-se a una comarca d'unes caracteristiques demogrkfiques i econbmiques determinades. (p. 3) ... el nostre estudi no pretén fer un inventari de fenbmens humans i econbmics d'aquesta comarca. (p. 58) despla~i la teorttico-quantitativa, sinó que es doni un intent de compaginació i de complementarietat entre ambdues, quelcom que no es repeteix en la geografia espanyola. Ja en el camp de la geografia fisica, per6 amb unes refertncies constants al món rural, apareix l'enfocament de la geografia del paisatge integrat. Curiosament, tornem aquí de nou a la influtncia francesa (inspirada, al seu torn, en l'escola sovittica), si bé en un sentit molt diferent. Ens referim al paper que jugii l'escola de Toulouse i en particular l'obra i els contactes personals amb Georges Bertrand. Finalment, sembla entreveure's de nou una indiscutible influtncia anglosaxona en una de les últimes innovacions rnetodoMgiques que ens afecten: I'enfocament humanista. Aquestes conclusions són, indubtablement, incompletes, perqut parteixen d'una aniilisi massa circumscrita a les obres examinades -per molt representatives que puguin ser. Per tal de comprendre a fons les tesis estudiades, i amb l'iinim d'interpretar amb propietat I'evolució dels enfocaments geogriifics que elles mateixes reflecteixen, seri necessari ampliar el camp d'aniilisi en dues dlireccions, almenys. En primer lloc, el context de l'ccestrattgia acadtmica>>, que més o menys conscientment les devia inspirar. En efecte, d'alguna manera la formulació d'objectius i l'autodefinició ideolbgica i metodolbgica dels autors es podrien veure afectades per les previsions sobre la composició dels tribunals qualificadors de la tesi, i en aquest sentit actuava l'estructuració de la comunitat universithria de gebgrafs (CAPEL, 1976). En segon lloc, s'hauria d'aprofundir més en I'estudi d'un context social i politic més ampli: pensem que el període estudiat va viure un rtgim dictatorial molt repressiu i un rtgim de democriicia parlamentiria i d'autonomies regionals, tot passant per uns anys de transició crucials, molt importants per les incertituds i expectatives que desvetllaren. Si arreu el canviant entorn político-ideolbgic des de la fi de la Segona Guerra Mundial va influir sobre els enfocaments geogriifics, a Espanya, i concretament a Catalunya, aquesta influtncia podia ser més intensa i directa arran dels canvis reals del marc politic general. Tanmateix, aquest article forma part d'un treball més ampli, encara en curs, a la fi del qual esperem haver cobert algunes d'aquestes omissions. En concret, pensem ampliar l'anilisi a obres i a autors representatius de la geografia catalana i espanyola, la qual cosa ens permetrii, sens dubte, calibrar millor alguns factors d'aquests dos contexts. S'utilitzarii el mttode de les entrevistes personals per tal d'apreciar les experitncies i vivtncies d'autors rellevants i aprehendre, així, aspectes que ens poden passar desapercebuts en una aproximació purament textual i impersonal. ., 1982, <<Enseñanza e investigación en la Universidad Españolas, II Coloquio Tesis doctoral analitzades i BOLOS, M. DE, (publicada CAPEL, H., 1971, CARD^, J., 197.5, Barcelona (p CARRERAS, C., obrers del sud-best Ilibre). CODINA, J., 197 1966, La comarca de Olot. Estudio de Geografia Regional, Universidad de Madrid parcialment en forma de Ilibre). La red urbana espaiola (1950-1960), Universitat de Barcelona. Evolució dels conreus al Camp de Tarragona a partir del segle XvIIi, Universitat de lblicada parcialment en forma de Ilibre). 1978, Estructura de la propietat, agent bhic en la producció de l'espai urbi. El cas dels barn's de Barcelona, Universitat de Barcelona (publicada parcialment en forma de 1, Modes ifonnes de vida al Delta del Llobregat durant els segles XVIal XX, Universitat de Barcelona (p blicada parcialment en forma de llibre). Conrpr~, A., 19r2, El Alto lmpurdán: estudio de geograJa regional, Universidad de Madrid (publicada PANAREDA, J.M., 1978, Estructura i dinimica delpaisatge actual del Montseny: els impactes humans sobre els sistemes naturals, Universitat de Barcelona. ROQUER, S., 1976, Población y transformaciones espaciales en la comarca de Osona (siglos XVIII-XX), Universitat de Barcelona. SAB~, J., 1982, L'estudi agroecoliigic i l'evolució histiirica recent del paisatge: el cas dtn sector occidental de la comarca de Bages, Universitat de Barcelona. SANCHEZ, J.E., 1983, Fomación socialy espacio en la Cataluña contemporánea, 1936-1975, Universitat de Barcelona. TORTOSA, J., 1978, El llano y la Ciudad de Lleida. Estudio geográJ;co, Universitat de Barcelona. TULLA, A.F., 1981 ., Procés de transformació agraria en irees rurals de muntanya: les explotacions de producció lletera com a motor de canvi a les comarques de La Cerdanya, El Capcir, L'Alt Urgell i el Principat d'íindorra, Universitat Autbnoma de Barcelona. VIDAL, T., 1973, La despoblación del campo en Cataluña, Universitat de Barcelona. VILA VALENT^, J., 1956, La comarca de Bages: el mediofirico y la evolución humana, Universidad de Madrid.