Ressenyes

difmenciació sempre canviant i'una divers+ tat sempre en expansió. Josep Puig Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona BWER, ANNE (ed.), %e Practice of Geography, Longman, XIZI, 298 pp. LondresNova York 1983. Vet aquí un llibre peculiar, original. %e Practice of Geography és d'aquella llei d'obres que posseeixen el do d'encuriosir el lector abans d'iniciar-ne la lectura. Al primer cop d'ull s'entreveu ficilment la sineularitat de " la seva forma i contingut, impressió que es corrobora un cop acabat de llegir. Anne Buttimer pretén amb aquest llibre ajudar a clarificar les relacions entre el pensament i la de la geografia, per una banda, i les experikncies personals viscudes pels gebgrafs : mateixos, per altra banda. Per aconseguir aquest objectiu I'autora ens proposa dotze autobiografies, corresponents als següents gebgrafs: Clarence J. Glacken, Aadel Brun-Tschudi, William R. Mead, John B. Leighly, Walter Freeman, Ilmari Hustich, : Jacqueline Beaujeu-Garnier, William William-Olsson, Hans Bobek, Gerrit Jan van den Berg, Wolfgang Hartke i Torsten Hagerstrand (a qui Anne Buttimer agraeix especialment I'ajut i col~laboració en I'eclició d'auuest llibre). Es :.racta, de fet, de dotze autoreflexions sobre les prbpies experihcies personals i sobre els contexts socials en que aquestes es desenvoluparen. L'ordre en que s'exposen les autobiografies no respon a cap dels estereotípici criteris que sovint s'utilitzen (comunitats geogrhfiques nacionals, enfocaments temhtics, divisió cronolbgica). S'assemblaria a c<l'estructura d'un ram de flors més que no pas a una classificació defensable amb &ca; el que intenta és desvetllar I'interks per I'especificitat de cada persona, així com els diversos trets de similitud i contrast que fan de la geografia una aventura complexa i excitant, (p. 2). Totes les autobiografies vénen precedides d'una petita introducció sobre I'autor i la seva mrhctica geogrhfica,,. Al final els mateixos autors adjunten una selecció bibliogrhfica per tal que el lector interessat pugui explorar més detalladament les connexions entre I'experikncia viscuda dels gebgrafs i els seus escrits publicats. Entre aquests relats personals s'intercalen tres taules rodones referides a al'ambient dels cursos postgraduats, (cap. 5. Parlen: Clyde F. Kohn, Leslie Hewes, Marvin W. Mikesell, E. Cotton Mather, Preston E. James), a .La geografia francesa als anys 40. (cap. 9. A partir de parkrafs extrets &entrevistes individuals, Claude Bataillon organitza una aimagin&ia, taula rodona entre: Pierre Birot, Jean Dresch, Henri Enjalbert, Pierre George Andrk Meynier, Pierre Monbeig i Louis Papy) i, finalment, a <<La geografia americana als anys 50, (Cap. 13. Intervenen: Bill Pattison, Duane Knos, George Kish, Fred Lukermann i Richard L. Morrill). Previament. Buttimer emmarca les discussions i analitza els contexts als quals hom fa referencia, tot aplicant els conceptes de significació, dedfora, i medi (milierr), els quais, segons eila, són la veritable clau per entendre la composició RESSENYES - global del pensament i de la pdctica geogrhtrques. Per tal de facilitar al lector una millor comprensió del context geogrhfic que embolcalla la trajectbria professional dels dotze gebgrafs protagonistes del llibre, s'adjunta al final un breu i interessant apkndix sobre el desenvolupament de la geografia en els pa'isos als quals aquells pertanyen. L'apkndix - elaborat per gebgrafs significatius de cadascuna de les diferents comunitats geogrhfiquesfa referkncia, concretament, als següents pai'sos: Anglaterra (Ronald Johnston), Finlindia (Olavi Grano), FranCa (Pau1 Claval), paisos de parla alemanya (Dietrich Bartels), Pa'isos Baixos (Christian van Paassen), Noruega (Hallstein Myklebost) i Su2cia (Staffan Helmfrid). Alb que caracteritza i distingeix l'obra que comentem, és, precisament -al meu entendre-, el sistema de I'autobiografia. No - és d'estranyar que una gebgraf d'inspiració humanista busaui un mktode de treball i d'exposició que faciliti la reflexió experiencial, I'autoconeixement crític i la comprensió mútua a través de la intersubiectivitat. *La vida de cada ésser humi reflecteix el drama del seu temps i del seu medi,, (p. 3); conseqüentment, l'autobiografia és un primer pas, un primer graó per arribar a la comprensió del pensament i de la prhctica de la geografia. Pot donar llum a multitud de preguntes que no sempre tenen fhcil resposta: com expliquen i interpreten el món els gebgrafs? Existeix un .sentit geogrhfic* de la realitat que pugui diferenciar-se del <<sentit, del socibleg, del psicbleg, del poeta o de I'hist.oriador? Si és que existeix, com es manifes- -. ca, com s'articula, com es posa en prhctica? A través de I'autobiografia Buttimer constata I'existkncia d'aquest <<sentit,, geogrhfic, o aconeixement coreogrhfic,, @. 12) com prefereix dir-ne ella: aper a la major part' d'autors d'aquest volum [...I la percepció sensorial (visual, cinktica, auditiva), els lligams afectius amb el lloc i la regió, així com les experikncies imaginaries extretes de contes i Llegendes, les col.leccions de cromos, la contemplació de mapes, tot contribuí a fer que es decidissin per la geografia [...I El cultiu d'aquest "sentit" geogrhfic, que jo anomeno "coneixement coreogrhfic", pot tenir les seves arrels en les experikncies [...I viscudes de petit. La comprensió &aquestes arrels pot ser un primer pas per a la comprensió dels llenguatges més formals de descripció i explicació inherents a la nostra disciplina> (PP. 4-5). Cal insistir en el fet que no es tracta d'autobiografies estrictament acadkmiques. Buttimer convida els dotze gebgrafs a expressar-se com a contistes, com a rondallaires (story-cellers) i, en aquest sentit, s'hi recull qualsevol experikncia personal que, a parer de I'autor, tingui alguna relació amb el seu pensament i amb la seva prhctica de la geografia. Aquest tret les converteix en relats de delitosa i encuriosida lectura, plens de vida i de poesia (especialment, pel meu gust, els de Clarence J. Glacken i Torsten Hagerstrand). .Aquesta característica, que sempre és d'agrair en un manual acadkmic, no impedeix gens ni mica que el lector interessat en I'evolució del pensament geogrhfic n'extregui una profitosa i variada informació sobre cada un dels protagonistes: quines experikncies viscudes han estat més significatives per a la seva trajectbria com a gebgraf? Quins llibres, professors, conferkncies i col.loquis el varen influir? Com es va RESSENYES anar afai~onant la seva obra? Com la veu ara, notes a peu de pagina que aclareixen tot .en perspectiva? Quina autocrítica es fa? l'aparell conceptual (<<prktican, aexperienQuins projectes de futur té? Quina era i és cia,,, ahermeneutica,, ... ). la seva concepció de la geografia?, etc., etc. En definitiva, ens trobem davant d'un IliPotser seria un mica més crític pel que fa bre innovador, que eixampla amb escreix a les tres taules rodones que Buttimer insel'horitzó de possibilitats i d'interpretacions reix en el seu manual. Malgrat la lúcida preque sobre el pensament geogrific ens han sentació de I'autora als contexts socials i acaofert fins ara els enfocaments convencionals. demics corresponents -mostra evident The Practice of Geography mostra clarament d'una enorme capacitat per interpretar conles limitacions inherents a aquelles generatexts nacionals molt diferents-, crec que les litzacions sobre la histbria de la geografia bataules rodones no encaixen amb les histbsades només en el .pensanient. o només en ries personals. No hi fa res que l'estructura el <<context, (p. 15). Es tracta, fet i fet, d'un i el discurs siguin diferents ni que hi partiprimer assaig experimental d'un ambiciós cipin uns altres gebgrafs. El problema 6s que projecte engegat ja fa uns anys (The Internapotser els temes de discussió no són els més tional Diulogue Project) que transcendeix, Mapropiats i que, sovint, es perd el fil. Aixb huc, els límits mateixos de la geografia amb impedeix arribar a unes conclusions comul'inim d'aconseguir un fructífer diileg ennes i concretes, tot i que, per altra banda, tre les diverses interpretacions del món. la conversa s'enriqueix enormement, abastant aspectes diversos '-i interessants, Joan Nogué i Font tanmateixque s'allunyen del tema mateix Caldegi Universitari de Girona de discussió (la concepció de la geografia, el Universitat Autbnoma de Barcelona paper del treball de camp, el futur dels joves llicenciats o fins i tot, com ho feia Car1 Sauer, per mantenir entusiasmats els seus estudiants de Berkeley). En d'altres escrits hem pogut comprovar CLAVERO, PL., RASO, J.M., Los ciimas. l'habilitat d'Ame Buttimer a I'hora de transFundamentos y sugerencias dtda'cticas, Anaya, metre missatges de gran rigorositat científi- , 135 pp., Madrid 1983. ca amb un llenguatge poetic i carregat d'emoció. Aquest esprit de finesse que tant El clima és un dels temes més importants la caracteritza s'entreveu també en aquest de la Geografia Física, ja que exerceix una cas: en la introducció, en la presentació de forta influkncia sobre el medi (tant el físic les autobiografies, en els apartats d'interprecom l'humi). Per altra banda; cal remarcar tació contextual. La rigorositat s'observa a que la Climatologia és una cikncia forsa retort i a dret, en les referkncies utilitzades, en cent: no experimenta un desenvolupament el comentari del metode de treball seguit, i sistematització decisius fins arribar al peen l'exposició de les successives fases de maríode compris entre les dues guerres munduració del projecte, en les detalladissimes dials.