Conferència de Barcelona sobre grans ciutats

Documents d'Anrilisi GeograJca, 8-9, 1986 pp. 17-24 Conferhncia de Barcelona sobre grans ciutats Purificación Alba * RESUME / ABSTRACT I RESUMEN La Conférence sur les grandes villes a eu lieu i Barcelone du 28 Février au 2 Mars 1985, organisée par le Centre International de Sciences Sociales et la Corporació Metropolitana de Barcelona. La Conférence a eu comme objet I'étude et I'exposition des apathologiesn des grandes villes et les différentes facons de leur faire face. Les études de ces 25 villes ont été exposées et plusieurs experts ont traité le thkme au niveau des rCgions mondiales. I1 faut signaler le document qui contient les conclusions, appelé <<Déclaration de Barcelone.. I1 contient une révision de la situation actuelle et des recommendations de caractkre général. A Conference on Major Cities, was held in Barcelona between 28th February and 2nd March, under the auspices of the International Centre for Social Sciences and organized by the Barcelona Metropolitan Corporation. The central theme of the conference was the exposure and study of the .pathologiesu of major cities, together with the outlining of measures to counteract them. The cases of 25 different cities were presented, and various experts treated the subject at world regional level. Especially noteworthy is the concluding document, which has been given the name of .The Barcelona Declaration*, and in which the present situation is outlined and general recommendations are offered. * Llicenciada en geografia, Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona. Del 28 de febrero al 2 de marzo se celebró en Barcelona la Conferencia sobre grandes ciudades, patrocinada por el Centro Internacional de Ciencias Sociales y organizada por la Corporación Metropolitana de Barcelona. La Conferencia se centró en el estudio y exposición de las apatologías)> de las grandes ciudades y en las formas de contrarrestarlas. Se presentaron 10s casos de 25 ciudades y diversos expertos trataron el tema a nivel de regiones mundiales. Cabe destacar el documento de conclusiones, que se denominó (<Declaración de Barcelona., en el que se repasa la situación actual y se formulan recomendaciones de carácter general. Objectius i organització Entre el 25 de febrer i el 2 de marc de 1985 va celebrar-se a Barcelona la aConferkncia de Barcelona sobre grans ciutats., promoguda pel Consell Internacional de Cikncies Socials i organitzada per la Corporació Metropolitana de Barcelona. El Consell Internacional de Cikncies Socials (CICS) és un organisme consultor de 1'UNESCO constituit el 1952 per afavorir l'avenc de les cikncies socials. Compta amb un comitk permanent d'investigació comparativa, anhlisi conceptual i terminolbgica i comissions sobre models mundials, xarxes urbanes i desenvolupament mundial de les cikncies socials. L'objectiu central de la Conferbncia era l'examen de com les grans aglomeracions urbanes i10 &rees metropolitanes poden fer front i resoldre el conjunt de disfuncions que neixen de la seva mateixa puixanca, creixement i atracció demogrhfica. El CICS en encomanar als especialistes les diverses ponkncies demanava que es donés resposta sistemkica a les següents qüestions: - Quin ha estat el paper de cada una de les aglomeracions i10 arees metropolitanes estudiades dins I'economia nacional, regional i internacional. - Quines són les principals apatologiesn d'aquestes ciutats i quines són les causes i les conseqükncies demografiques, socials, polítiques, econbmiques i tecnolbgiques d'aquestes patologies. - En quina mesura aquests fenbmens són privatius de I'aglomeració estudiada o són semblants als que s'enregistren a d'altres arees. - En quina mesura són controlables aquests fenbmens i quins han estat els mecanismes polítics i administratius emprats amb bxit per exercir-hi el control adient. - Quines perspectives de futur es poden tenir tant pel que fa a la persistkncia d'aquestes disfuncions (i fins i tot llur possible agreujament i I'aparició de noves), com per a llur superació creativa. - Quin és el balang que pot fer-se de la cultura cívica i de les condicions de vida a les grans aglomeracions i10 arees metropolitanes, la qualitat de vida i com pot contribuir una aglomeració urbana a la millora del futur benestar. La Conferkncia s'organitzava en un <(Seminari Internacional sobre ciutats gegants del món i el futur: problemes i polítiques>> on els especialistes hi aportarien els seus estudis i un aCol.loqui Internacional sobre perspectives i polítiques de futur>> amb la participació especial d'alcaldes metropolitans i responsables de governs municipals, per tal d'estudiar el projecte de recomanacions i conclusions, resum de la Conferkncia. Les comunicacions A la Conferkncia van presentar-se vint-i-sis aportacions entre: - Comunicacions sobre grans ciutats a les diferents regiops del món: Europa Occidental, Estats Units, Ambrica Llatina, Europa Oriental, 1'Asia del Pacífic i Africa. - Comunicacions sobre ciutats concretes: El Caire, Lagos, Londres, Barcelona, Moscou, Shangai, Tokio, Nova York, Los Angeles, Mkxic, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Buenos Aires i el cas concret de Sui'ssa. - Comunicacions sobre problemes especials relacionats amb les ~patologiesn i el futur de les grans ciutats. Els especialistes que tractaren temes relacionats amb grans ciutats de pai'sos en procés de desenvolupament varen assenyalar com a punt crític la seva explosiva expansió demogrhfica que hom considera causada per la combinació de I'elevat índex de migració rural cap a les zones urbanes i de I'increment natural de la població. Aquest darrer factor és en gran part conseqükncia de I'estructura d'edats dels emigrants. En les comunicacions s'anunciaven les conseqükncies d'aquest creixement explosiu: - Elevats índexs d'atur i d'infraocupació. - Allotjament insuficient i de baixa qualitat. - Problemes de salut i d'alimentació. - Sistemes de transport públic urbh sobrecarregats. - Sanejamet precari. - contaminació del medi. - Dificultats pressuposthries. - Delinqükncia. - Empitjorament general de la qualitat de vida. L'altre gran tema va ser les metrbpolis industrials i la seva possible decadkncia. Les metrbpolis industrials Les metrbpolis de les ciutats industrials ja no creixen als ritmes anteriors i fins i tot s'hi produeix la decadkncia de llurs ciutats centrals. Es transformen de centres de producció i de distribució en centres de generació i de transmissió d'informació. Sovint perb, les característiques professionals necesshries per a aquestes noves activitats no s'adapten a I'oferta tradicional de la ciutat, la qual cosa condueix a índexs elevats d'atur, pobresa i marginació a I'interior de les ciutats. El tema va ser tractat en vhries ponkncies, d'entre les quals són destacables Ics de Hall, Castells i Borja. Hall va presentar I'anklisi de tres estudis realitzats sobre un conjunt de ciutats curo- pees amb dades dels anys setanta per tal de determinar si estan afectades pel fenomen de la desurbanització. En concret, interessa a Hall saber si a 1'Europa Occidental es donen els mateixos processos de canvi geogrific que als Estats Units i que poden resumir-se en: suburbanització (el creixement deixa de situar-se a la ciutat central), desurbanització (les irees metropolitanes alenteixen el seu creixement i són superades per irees no metropolitanes), creixement inversament proporcional al tamany i, finalment, diferent impacte de la desindustrialització segons es tracti d'antigues o noves regions industrials. El mbtode de comparació emprat en els seus estudis comentats es basa en considerar que tots els sistemes urbans tendeixen a passar pels mateixos estadis d'evolució: 1. Creixement de la ciutat que encara no és capac d'absorbir la pbrdua de població rural del entorn. 2. El creixement de la ciutat ja és capac d'absorbir aquell excedent. 3. La ciutat desborda els seus límits i comenCa a créixer la població del cinturó immediat. La ciutat, perb, conserva els índexs de creixement més alt. 4. El cinturó pren la davantera als índexs de creixement. 5. La ciutat central perd població mentre el cinturó segueix creixent. 6. És tota la regió urbana la que perd població. Ha11 conclou que durant els setanta, els sistemes urbans europeus van mostrar comportaments similars als dels Estats Units amb certes diferbncies: - La desurbanització afectaria únicament la RFA, el Regne Unit i, en part, Ithlia. - Els creixements negatius en funció del tamany són unicament evidents al Regne Unit i en certa manera a la RFA. - El moviment des de regions velles a regions noves es produeix a parts d'Europa perb especialment al Regne Unit i a la RFA. L'explicació que Hall, recull d'un dels treballs és la que en el declinar de les ciutats europees intervenen causes regionals que són agreujades per la manca d'espai a la conurbació. Així, la crisi de les indústries manufactureres i de distribució, base de moltes velles ciutats industrials, s'afegeix a la manca de lloc per ubicar-hi noves indústries i habitatges desitjosos de més espai. Sembla que poc més pot dir-se, segons Ha11 amb el material d'investigació de qub es disposa. Alhora, en constatar-se el fet que és el sector terciari el qui actua de motor de l'avenc econbrnic als paisos industrialitzats, Hall proposa que la futura investigació es faci més que sobre la contractació del sector manufacturer, sobre el menys conegut sector terciari de serveis i el seu creixement. Castells va ocupar-se de l'impacte de les noves tecnologies en el procés urbi. Segons ell, les noves tecnologies entren en contacte amb l'estmctura territorial per tres vies: creant un nou espai de producció, modificant la forma urbana i, la més important de totes, creant unes noves relacions econbmiques. El nou espai de producció derivaria del comportament dels sectors industrials de punta en decidir l'emplagament de llurs indústries. L'alta tecnologia en concret, tendeix a instalh-se prop d'universitats, centres d'investigació. xpools~ d'activitat científica i tknica, instal.lacions de proves militars els programes dels quals sovint en depenen, i lluny de llocs de forta tradició sindical que s'avé malament amb les necessitats de mobilitat i flexibilitat que són necessaries a aquestes indústries. La preskncia de capital disposat a invertir en mercats no tradicionals, és finalment un altre factor a considerar. Alhora, les possibilitats de desglossar la producció en elements discrets sense massa dificultat fa que es tendeixi a que totes les activitats es localitzin en una bona xarxa de comunicacions. Resulta en definitiva, que pesa més la lbgica de I'organització interna que la dels factors associats a llocs específics. L'espai s'organitza així, segons una jerarquia de funcions i de posicions de poder que alhora canvia molt sovint el ritme dels canvis de l'organització lbgica de la indústria. A la ciutat les possibilitats de la comunicació potencien la individualització i un espai indiferenciat associat a ella i alhora, l'aparició d'uns pocs llocs en els quals es concentren les activitats no transformables en corrent de comunicació (kees de lleure, hospitals, comerc de luxe, centres d'alta direcció, etc.). Una estructura que, diu Castells, pot despenjar facilment les cultures, activitats i persones que no valori. Les noves relacions econbmiques que les noves tecnologies ajudarien a crear es caracteritzen per un renovat desenvolupament desigual, una creixent internacionalització del comerG, el capital, la forca de treball i la producció, la concentració de poder en les corporacions multinacionals i, finalment, la pkrdua de l'autonomia de les ciutats i de les regions en relació als factors econbmics mundials que situen les seves activitats en funció d'un espai abstracte i estratkgic, sense significat histbric. En relació a aquest darrer aspecte Castells assenyala la dinamica a qub dóna lloc l'actuació de certs estats (Franca, Japó o Brasil) interessats en una actuació més lligada a valors polítics i socials. Borja va tractar del nou intervencionisme local. La crisi que afecta a les ciutats industrials fa necessari un intervencionisme econbmic de nou tipus que s'exemplifica a la comunicació del professor Borja en el cas de Barcelona. Aquest intervencionisme no es fa sense dificultats: d'una banda les derivades de la crisi i de l'altra les derivades de la crisi financera i de tradició en les actuacions de tipus econbmic. Algunes de les característiques més assenyalades d'aquest nou intervencionisme serien: - Un inici comú dirigit a la promoció del sbl industrial, millora de les infrastructures, consolidació de xarxes vihries, etc. orientades a influir en les decisions de localització de les activitats. - Un intent de participació en les polítiques de mercat laboral. - Un interks en no limitar l'esfor~ a la reindustrialització sinó en ampliar els objectius cap a d'altres sectors productius. - Inter2s en l'ajut a les petites i mitjanes empreses, alhora que hom en constata la dificultat si es compara amb la facilitat de negociació amb les grans empreses. - Dificultats de coordinació i implementació de les polítiques econbmiques locals dins els propis municipis i dins els propis nivells de govern. Borja va il-lustrar l'explicació amb els exemples d'oferta de sbl urbanitzat per activitats econbmiques feta per la Corporació Metropolitana de Barcelona i els progra- mes impulsats per la Ponkncia de Desenvolupament econbmic i social de ]'Ajuntament de Barcelona. Conclusions i recomanacions: La Declaració de Barcelona Amb el nom de Declaració de Barcelona es va aprovar a la sessió de cloenda de la Conferkncia el document de conclusions i de recomanacions que prkviament havia estat debatut al Col.loqui Internacional celebrat el darrer dia de la Conferkncia. La Declaració recull en deu consideracions la problemhtica actual de les grans ciutats i les possibles vies d'actuació. Crisi econbmica. En referir-se a la crisi econbmica, la Declaració constata que problemes que fins ara eren característics de les grans ciutats dels pai'sos menys desenvolupats (grans dkficits d'infrastructures, pobresa i marginalitat de sectors importants de la població, degradació del medi ambient, insuficikncia i cost excessiu dels serveis públics) es donen ara a les ciutats de paisos més desenvolupats. A les ciutats ael tancament d'empreses industrials i la pkrdua de llocs de treball que resulta de la reconversió per una banda, i la impotkncia politico-administrativa i financera dels governs locals per fer front alhora als problemes urbans heretats i als nous, introdueixen o accentuen elements de crisi a la gran ciutat dels pai'sos més desenvolupats: pkrdua de base productiva, marginació d'una part de la població, violkncia i inseguretat, etc. En aquesta situació, una part de les activitats i dels grups socials més dinhmics opten per abandonar la gran ciutats. Al mateix temps <<la crítica envers les concepcions i tkcniques planificadores elaborades en un passat recent caracteritzat pel creixement ha provocat una greu phdua de confianca en la capacitat de la societat per reconstruir ciutats humanes i eficients.. El govern de les ciutats. La Declaració veu en tot aixb la necessitat d'una major actuació de govern i de gestió de les grans ciutats. Per una banda, diu que 4s fonamental reforcar l'autonomia i la representativitat dels governs locals>>. En concret gel govern de la gran ciutat ha de ser qui assumeixi la gestió de la gran majoria de funcions de llEstat, per raons d'efichcia social, rendabilitat econbmica i legitimitat democrhtican i en els casos en quk 1'Estat es regionalitzi es recomana recolzar la descentralització de 1'Estat cap als governs regionals i l'articulació cooperativa d'aquests amb les grans ciutat i hrees metropolitanes,. Per dur endavant aquesta gestió es recomana que <<es cre'in o es reforcin governs metropolitans amb competkncies específiques i de carhcter representatiu,. A aquesta representativitat hom hi arribarh descentralitzant la gran ciutat sense la qual cosa <és molt difícil respondre amb agilitat als requeriments socials i urbans i promoure la participaci6 ciutadana, i establint amecanismes electorals que personalitzin la direcció del poder executiu local i garanteixin l'existkncia de representants propis de cada zona de la ciutat*. Per altra banda, la Declaració considera indispensable la creació de mecanismes participatius que <cpossibilitin als ciutadans la intervenció en el procés d'elaboració dels programes i projectes així com amb la gestió dels serveis* i ael desenvolupa- ment de la vida associativa, de les organitzacions i dels moviments socials independents de I'administraciów capacos d'actuar com interlocutors v2iids. Per assolir aquests objectius caldra aincorporar i generalitzar I'ús de le noves tecnologies informaciorials. perqub .la gestió democratica de la ciutat i la lluita contra les tendbncies atomitzadores que s'hi donen exigeixen també intensificar i socialitzar 1'13s de les noves tecnologies de la informació i facilitar per mitja seu la comunicació dels ciutadans entre ells i I'administració~. Una política econbmica per a la ciutat. A la Declaració es recomana que la ciutat <<es plantegi prioritariament la seva política econbmica* i és coneguda, tal com va destacar el professor Borja en I'exposició del cas de Barcelona, la poca tradició i preparació en relació a les actuacions de tipus econbmic. Les recomanacions que es fan a la Declaració referents a aquesta política econbmica per a la ciutat son <<posarse al front dels processos de reconversió econbmica i per tant ser els protagonistes del desenvolupament de les noves tecnologies,,, recolzar xels processos de reconversió econbmica que multipliquin i diversifiquin les activitats productives i els serveis socialment necessaris* i fer una reforma administrativa que substitueixi les formes tradicionals de gestió per una actuació de programes i resultats,,. Aquestes línies mestres d'actuació comporten d'altres actuacions complementhries que la Declaració també recull com són <assumir el repte social de la reconversió econbmica impulsant la formació i el reciclatge de joves i d'adults i recolzant les iniciatives econbmiques socials o privades innovadores,, aser competitiva en l'escala mundial, per la qual cosa haurh de promoure grans projectes que l'il.lusionin, mobilitzin recursos propis i externs i la converteixin en punt de referbncia a nivell internacional,, recolzar <cel desenvolupament de les iniciatives econbmiques de petites i mitjanes empreses i de l'economia social i promoure progressivament l'emergbncia de l'economia informal*, aposar al dia les fonts i els mbtodes d'informació i potenciar la investigació urbana, a més d'aitres consideracions. Un urbanisme pragmhtic. A la Declaració es recomana que I'urbanisme tingui present les circumst~cies crítiques actuals i que <<persegueixi objectius de reconstrucció i rehabilitació urbana a curt termini>>. Per aixb cal reequilibrar.. . crear o reforcar estructures centrals a les periferies,, actuar sobre la ciutat constru'ida, afavorir ala comunicació i la intensitat dels contactes socials,,, lluitar <<contra la pobresa i la marginació i contra la tendbncia a la privatització d'espais públics i a I'atomització insolidaria i agressiva. i <<potenciar especialment les cultures urbanístiques característiques de cada context regional i I'ús de tecnologies prbpies o adaptades a la problematica específica de cada ciutat.. Confiansa en la ciutat. .La gran ciutat manté importants factors atractius,, aés una base d'experimentació d'un nou contracte social i d'un nou sistema de regulació basat en amplis consensos sobre projectes concrets i en el desenvolupament d'una legalitat i una acció pública de base contractuaiw i pot adonar una contribució fonamental a la pacificació de les relacions internacionals i a la solidaritat entre els pobles~. Són afirmacions que apareixen en la Declaració que denoten una confianca profunda en la ciutat i el seu paper social actual i futur i que connecten amb la Decla- raci6 de Roma (Conferencia Internacional sobre la poblacici, i el futur urbi. 1980) a la qual I'actual declaracici fa referencia explícita: ~~historicament la ciutat ha estat el motor del desenvolupament i la forja de les energies creadores de I'home ... la ciutat ha estat el lloc on ha tlorit la civilitzacicin.