L'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona

Documents d'Adlisi Geograjca, 8-9, 1986 pp. 3-16 L'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona Antoni F. Tulla i Pujol* Résumé / Abstract / Resumen Pour améliorer la comaissance du phénombne métropolitain et de ses repercussions sur le territoire catalan, le besoin se faisait sentir d'un cadre institutionnel capable de réunir les efforts de I'administration locale, de I'université et des entités de promotion économique. Dans ce sens, le 18 Octobre 1984, la Corpotation Métropolitaine de Barcelona (C.M.B.), I'Université Autonome de Barcelona (U.A.B.) et la Chambre Oficielle de Commerce, Industrie et Navigation de Barcelone ont signé un accord pour la constitution de 1'Institut d'Etudes Métropolitaines de Barcelona (I.E.M.B.). Pour réussir ses objectifs, 1' I.E.M.B. veut promouvoir la réalisation d'études scientifiques et techniques, soit sur les aires métropolitaines en général, soit, plus concrbtement, sur la réalité métropolitaine de Barcelona. Des études de Troisibme Cycle y seront organisks, afin de permettre le démarrage d'un processus stable d'accumulation de connaissance théorique et apliquée sur le phénombne métropolitain. Aussi, on y organisera des activités orientées vers la formation des techniciens et des fonctionnaires de la C.M.B. et des administrations m~lnicipales qui en font partie. La diffusion des études et des autres activités s'y fera a travers de différentes sortes de publications. Finalement, H.E.M.B. se propose d'entretenir des relations dY5change et de coopération au niveau international avec d'autres centres similaires, spécialisés dans les études urbaines et métropolitaines. . . . The need for better understanding of the metropolitan phenomenon and its repercussions on the whole of Catalonia suggested the need for an insti- *Director de 1'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona i professor del Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona. tutional framework to unite the efforts of local authorities, the university and economy-promoting bodies. It was in such circumstances that the Barcelona Metropolitan Corporation (C.M.B.), the Autonomous University of Barcelona (U.A.B.) and the Official Chamber of Commerce, Industry and Navigation (C.O.C.I.N.) signed the agreement which set up the Barcelona Institute of Metropolitan Studies (I.E.M.B.). In order to achieve the objectives outlined, the Institute will encourage the undertaking of scientific and technical studies of a general nature on metropolitan areas on the one hand, and more specific research on Barcelona metropolitan conditions on the other. Postgraduate and doctorate courses will be offered, thus permitting a stable process of accumulation of theoretical and applied knowledge on metropolitan affaires. The Institute will also organize activities aimed at the preparation of technical and administrative staff for the C.M.B. itself and for its respective town councils. Research findings, courses and other activities will be made known through various kinds of publications. And finally, the Institute intends to maintain exchanges and cooperation at international level with similar bodies specializing in urban and metropolitan affairs. La necesidad de mejorar el conocimiento del fenómeno metropolitano y de sus repercusiones en el territori0 cataldn precisa de un marco institucional, que aglutine 10s esfuerzos de la administración local, la universidad y las entidades de promoción económica. En este sentido, el 18 de octubre de 1984, la Corporación Metropolitana de Barcelona (C.M.B.), la Universidad Autónoma de Barcelona (U.A.B.) y la Cdmara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona firmaron el convenio para la constitución del Instituto de Estudios Metropolitanos de Barcelona (I.E.M.B.). Para lograr estos objetivos se pretende potenciar la realización de estudios científicos y técnicos, tanto de tipo general sobre dreas metropolitanas, como de mis concretos sobre la realidad metropolitana de Barcelona. Se organizardn estudios de tercer ciclo que. permitan un proceso acumulativo y estable de 10s conocimientos teóricos y aplicados sobre la realidad metropolitana. Asi mismo se realizaran actividades para la formación de técnicos y funcionarios de la propia CMB y de 10s ayuntamientos que la integran. Al mismo tiempo se llevar6 a cabo una difusión de 10s estudios y demds actividades a través de publicaciones de diversos tipos. Finalmente, se pretende mantener un intercambio y cooperación internacional con centros similares que estén especializados en temas urbanos y metropolitanos. El conjunt de municipis que s'agrupen a I'entorn de Barcelona constitueix una kea de característiques clarament metropolitanes. El Pla Director de 1'~rea Metropolitana de Barcelona realitzat entre 1964 i 1966 per la Comisión de Urbanisme de Barce- lona abra~ava una superfície de 3.300 Km. quadrats i més de 3 milions d'habitants. A nivell administratiu, tanmateix, el mes d'agost de l'any 1974 es creh la Corporació Metropolitana de Barcelona (Entitat Municipal Metropolitana), d'unes dimensions espacials més redu.ides (478 ~m~ i 3.097.000 h l'any 1981) (CMB, 1984). El fet objectiu, perb, és que en el semi-cercle de 30 Km de radi a l'entorn de Barcelona, amb una superfície d'uns 1.400 Km quadrats hi viuen 4.200.000 habitants (1985). El creixement demogrhfic ha estat alt i sostingut ja que l'any 1900 hi havia 738.756 h en la mateixa area, essent 1.415.641 h l'any 1930 amb un creixement anual del 3 % . De 1930 a 1950 el creixement anual és d' un 1,4 % , per6 augmenta de manera considerable en el període de 1950-75 ja que l'índex anual és d'un 4,2% de forma regular. En la darrera dkada, de 1975 a 1985, l'augment en aquesta area metropolitana ha tornat a ésser feble amb un índex anual de creixement del 1 %. El procés de desenvolupament d'aquesta hrea metropolitana és forca complex. Les característiques físiques del territori han orientat aquest creixement en forma de corredors que perllonguen el continu urbh des del Pla de Barcelona, en ambdues direccions, pel litoral fins a la comarca de La Selva al nord i fins a la comarca del Garraf al sud. Així mateix s'estén per les comarques del Vallb Occidental i Oriental, i del Baix Llobregat i Alt Penedks també amb pautes espacials de forma linial. La distribució dels nuclis urbans i de les infrastructures metropolitanes ofereixen una imatge en forma de teranyina accentuant la centralitat de Barcelona. S'ha d'analitzar, perb, que aquesta expansió s'ha realitzat per engrandiment i unió dels nuclis urbans i rurals d'aquestes comarques. El que vol dir un territori on es sobreposen les funcions d'hmbit metropolid amb les d'hmbit local i comarcal. Molt simplement, la prbpia naturalesa de la metropoli barcelonina ha generat una imperant necessitat de conkixer millor, científicament i ttcnica, la seva realitat i la d'altres similars en el món. Aquesta inquietud no és nova ja que la ciutat de Barcelona és un cas molt estudiat des del Pla Cerdi (1859), el Pla Jaussely (1907) o els projectes i realitzacions del Grup d'Arquitectes i Tkcnics Catalans per al Progrés de 1'Arquitectura Contemporhnia (GATCPAC) que elaboren el Pla Macih (1932-34) en col~laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneref. Després del buit intelslectual de la postguerra de 1936-39, hi ha una revitalització dels estudis d'urbanisme amb el Pla d30rdenaciÓ de l'kea Metropolitana de Barcelona (1964-66) i el Pla General Metropoli& (1974-76). Les Escoles d'Arquitectura i dYAparelladors així com els corresponents Col.legis professionals són el bressol dels estudis de planejament urbh. En els darrers anys del franquisme i recollint les experikncies observades a Fran~a, Itiilia i Anglaterra, hi ha un rhpid increment del nombre i la qualitat dels economistes, gebgrafs i socidegs dedicats als estudis urbans. A part de la projecció acadkmica cal remarcar la notable influtncia en els estudis encarregats per l'administració, a través dels seus gabinets ttcnics o de grups d'estudi organitzats en el marc d'entitats públiques o privades. Finalment, la normalització democrhtica de l'administració local, i la de tot el país, ha promogut els estudis interdisciplinaris de tot tipus. L'estudi i andisi de la realitat metropolitana precisa superar la diversificació desordenada del moment actual a través d'una formació i prhctica més sistemitica. S'ha de recollir els avantatges de la pluridisciplinarietat i de les experibncies internacionals per millorar els Abtodes de treball i relació dels professionals en exercici, i molt especialment, dels que ara es preparen. El repte que significa un estudi i una anitlisi sistemhtics de la probledtica metropolitana precisa d'un es for^ conjuntat de tots els subjectes implicats. Aquest sembla possible en un marc institucional que abraci els esfor~os de llAdministraciÓ local, la Universitat i les entitats de promoció econbmica. En aquest context la creació d~ 1'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona pretén (ACTES DE LA COMISSI0 GESTORA, 10-1 1-83 a 20-9-84) aconseguir un millor i més profund coneixement de la realitat metropolitana a través de la formació de professionals, la realització d'estudis tbcnics i de recerca bisica i incorporant-hi les experibncies adés esmentades. Tant les que han elaborat un coneixement de la nostra realitat com les desenvolupades en altres pa'isos. L'estructura de 1'I.E.M.B. El 18 d'octubre de 1984 es va signar un Conveni (Comissió Gestora 1984 ) per a la constitució de 1'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, entre la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), la Universitat Autbnorna de Barcelona (UAB) i la Cambra Oficial de Comer~, Indústria i Navegació de Barcelona. En el Consell de Govern de l'I.E.M.B. (Actes del Consell de Govern de l'I.E.M.B., 14-2-85 a 13-3-86) del 5 de desembre de 1985 es va considerar creat el Consorci entre els ens promotors de 1'Institut d'acord amb l'article 95 de la Llei de Procediment Administratiu. Les finalitats de 1'I.E.M.B. queden fixades en els seus Estatuts (Comissió Gestora, 1984 b) i són les següents: a) L'anilisi general i sectorial del fenomen metropolid i, concretament en relació amb el cas de Barcelona tant pel que fa a la consideració global d'aquesta com respecte de les seves diverses entitats. b) L'ensenyament de les matbries relacionades amb la problemitica metropolitana. c) La promoció del reciclatge del personal al servei de les entitats públiques de la conurbació barcelonina. d) L'intercanvi amb altres institucions similars. e) L'estudi dels sistemes de prestació de serveis metropolitans. (Art. 3.1) Els brgans de govern de l'I.E.M.B., segons els seus Estatuts (Art. 6.1) són els segügnts: a) El Consell de Govern, brgan superior del consorci, és format pel Pr~sident de la CMB i per dos altres vocals designats per la CMB, el Rector de la UAB, i per dos altres vocals de representació universithria elegits pel Consell Acadbmic d'entre els seus membres que tinguin la condició de professors de la UAB, i pel President de la Cambra Oficial de Comer~, Indústria i Navegació de Barcelona, amb dos vocals designats per la prbpia Cambra. També en formen part el Director i si és el cas, el Gerent, que n'asseguraran la secretaria.(Art. 7.1) b) El Consell Acadbmic esta constitu'it pels professors i investigadors que realitzin activitats a 1'I.E.M.B. durant cada curs acadbmic. En serh president el Director, quan no hi assisteixi el Rector o el Vice-rector en qui aquell delegui. D'entre els seus membres serh designat un secretari d'actes. (Art. 10.1) c) La Comissió Consultiva (Art. 1 1.1) estarh formada per 2 representants de 1'Administració local, 2 empresaris i 2 sindicalistes de cada una de les quatre hrees següents: Territori del Baix Llobregat a la CMB, Territori del Vall&s a la CMB, Territori del Barcelonks Nord i del Maresme a la CMB i Barcelona. (Acord del Consell de Govern del 14-2-85). d) Serh President de l'I.E.M.B. el President de la CMB, que en cas de delegació ho far2 en un dels Vice-presidents de la CMB, i seran Vice-presidents el Rector de la UAB que en cas de delegació ho farh en un dels Vice-rectors de la UAB i el President de la Cambra Oficial de Comer~, Indústria i Navegació de Barcelona, que en cas de delegació ho farh en un dels Vice-presidents. La Primera Vice-presidkncia l'ostentarh el Rector de la UAB (Art. 8.1 i 8.2) e) El Director seri nomenat pel Consell de Govern, per majoria absoluta i el nomenament haurh de recaure en una persona especialment qualificada per a aquest chrrec.. . com a institut universitari, el Director ser& elegit pel Consell Acadtmic, segons el que preveu l'article 17 de la Llei de Reforma Universiaria i assumirh les funcions previstes als Estatuts de la UAB (Art. 9.1 i 9.4) 8 En el supbsit que s'atorgui a 1'I.E.M.B. la condició d'institut universitari, o si aixi ho decideix el Consell de Govern per majoria absoluta, es namenarh un gerent. El gerent ser; nomenat pel Consell de Govern per majoria absoluta i a proposta de la CMB (Art. 9.3) De les funcions dels diversos brgans de govern cal reflexar-ne el paper bhsic del Consell de Govern que aprovarh el programa global d'activitats i el pressupost, la modificació dels Estatuts, el nomenament de director i de gerent, aixi com els actes de control del programa, censura de comptes i dissolució i liquidació del Consorci (Art. 7.3). El President representarh, judicialment i administrativa, 1'1. E. M.B., podent conferir manaments per a l'exercici de l'esmentada representaci6;presidit-h el Consell de Govern (Art. 8.3). La Comissió Consultiva informarh amb carhcter previ el pla global d'activitats, formulari propostes i projectes sobre el funcionament del Consorci, proposarh noves activitats i, especialment, elaborarh recomanacions i estudis realitzats per i'1.E.M.B. i informarh sobre aquelles propostes que li siguin presentades pels grups de treball. El Director executari els acords del Consell de Govern i del Consell Acadbmic, administrari el patrimoni del Consorci, preparari el projecte de pressupost i de pla global i es responsabilitzarh, en general, dels aspectes acadbmics de 1'Institut (Art. 9.2). El Gerent assumirh part de les funcions de direcció, especialment les de gestid i les d'execució ordinhries (Art. 9.3). El Consell Acadkmic adoptar2 el pla d'activitats de dockncia i recerca que s'integrarh en el pla global d'activitats, assessorarh els brgans de govern del Consorci en tot allb que es refereix a l'estudi, la formació i la investigació, i en general vetllarh pel desenvolupament de les activitats acadkmiques. Així mateix informari favorablement el nomenament de Director i la contrac- tació i I'adscripció de professorat i de personal investigador. També formularh les propostes de concessió d'ajudes per a la formació i la recerca aixi com informar2 del pressupost a la Junta de Govern a través del Director (Art. 10.2) La comptabilitat i els comptes de pressupostos i d'administració del patrimoni seran presentades pel Director o, si de cas pel Gerent, i aprovades pel Consell de Govern. Als sols efectes del control comptable, el Consell de Govern nomenarh un interventor entre els funcionaris d'aquesta condició. Dins del primer trimestre de cada any el Director o, si de cas, el Gerent sotmetrh a estudi i a aprovació del Consell de Govern la Memoria de la gestió i I'inventari-balan~ de I'exercici precedent (Art. 14). Per a la realització dels seus objectius 1'I.E.M.B. disposarh dels recursos següents: subvencions, auxilis i donatius; aportacions de les entitats integrades en el Consorci, en la quantitat i la forma que siguin acordades; rendiment dels serveis; productes del seu patrimoni; i qualsevol que pugui correspondre-li d'acord amb les Lleis (Art. 17). Les despeses de funcionament es dividiran entre la CMB, la UAB i la COCIN en la proporció que es fixarh per acord del Consell de Govern. Les aportacions seran de dos tipus: les que s'estableixin per al seu manteniment normal i les relatives a estudis o a activitats concretes (Art 18.). L'1.E.M.B. desenvoluparh la seva activitat en base a un pla global d'activitats, la vigbncia del qual s'estendrh al període que s'indiqui i formularh un prossupost anual (Art. 19). L'1.E.M.B. té la seva seu al campus de la UAB de Bellaterra (Art. 4.1) on estan construint-se els locals. De manera provisional esth localitzat a la Facultat de Cikncies Econbrniques. Les activitats de ]'Institut podran realitzar-se tant a la seu com a les dependkncies de les entitats locals de l'hrea metropolitana de Barcelona, previ acord en cada cas amb la corresponent corporació (Art. 4.2) El pla d'activitats previstes per ]'Institut Les activitats que es proposa realitzar l'I.E.M.B., durant els dos propers cursos acadkmics, combinaran la realització d'estudis científics i tkcnics amb la formació de nous professionals i de tkcnics metropolitans de 1'AdministraciÓ local. En aquest sentit s'estructuraran cinc línies d'activitats. (Tulla, A.F., 1985) En primer lloc, la realització d'estudis, tant de tipus general sobre hrees metropolitanes, com de més concrets sobre la realitat metropolitana de Barcelona. Aquests estudis abracen la recerca bhsica sobre la naturalesa de les hrees metropolitanes aixi com els treballs sobre prestació de serveis, més tkcnics, que puguin demandar les institucions consorciades. En el bloc d'estudis científics és prioritari col-laborar amb altres centres de recerca similars per intercanviar el coneixement i la metodologia sobre el tema metropolith. En el bloc d'estudis tkcnics cal cercar la col.laboraci6 amb entitats que poden estar interessades en la seva realització i que tenen o poden tenir una influkncia notable en I'economia i l'ordenació del territori metropoliti3. En ambdós tipus d'estudi, perb, un dels objectius b'asics de 1'Institut és centralitzar i sistematitzar la informació, tant de problemes com de dades, per a ésser capaG d'una tasca de formació al mateix temps que es realitza la investigació o el treball tknic. En aquest camp I 'i. E. M. B. hauria d'ésser el principal centre de trebaii i investiga- c-ici sobre I urea de Barkelona. Sense afany d'exclusivisme, ja que altres administracions i entitats poden i han de fer estudis sobre Barcelona, sí que I'Institut hauria d 'aspirar a ésser I 'organització més important en la realització d'investigacions i en els serveis complementaris com biblioteques, bases de dades, cartoteca, etc.. . (Alemany, J., 1986) En segon Iloc, la formació de tkcnics i funcionaris.L% E.M.B. incorporara i desenvolupara en el seu programa anual totes les activitats que afavoreixin una fornció continuada del personal al servei de les entitats locals i d 'altres d'interss públic dins de l'ambit metropolita, promovent així mateix l'estudi dels sistemes de prestació de serveis metropolitans, la di&sió dels problemes i alternatives de tipus metropolita, i intercanvi amb d'altres institucions similars(Cornissió Gestora, 1984 a). Aquestes tasques de formació permanent de tkcnics i funcionaris, així com la d'oferir informació als responsables polítics, de les institucions que tenen competkncies en temes metropolitans, és una de les activitats que 1'Institut ha d'organitzar. Els treballs de tipus tkcnic han de relacionar-se amb aquest tipus de formació. En tercer lloc, la principal funció en el vessant universitari, és el programa d'estudis d'ensenyament i recerca de tercer cicle. El seu objectiu és aconseguir un procés acumulatiu i estable dels coneixements tebrics i aplicats sobre la realitat metropolitana. Es pretén una formació sblida d'investigadors, planificadors i gestors urbans i un reciclatge permanent i qualificat d'aquells que ja exerceixen funcions semblants. Per dur a terme aquest objectiu i els altres suara esmentats serh necessari constituir un fons documental ampli dotat de llibres especialitzats, revistes, cartografia, fotografia akria, etc. i, en especial, de documents ideogrhfics, que faci possible assolir una millor qualitat en els estudis i en la recerca. Aquest fons estarh dipositat en els serveis corresponents de la Universitat Autbnoma de Barcelona a Bellaterra o en altres instal.lacions prbpies de 1'Institut. La progressiva expansió de les activitats de planificació regional i urbana i de planejament urbanístic en el si de les societats contemporhies exigeix refinar les tkcniques d'anaisi territorial, a l'hora que es posa de relleu el seu carhcter pluridisciplinar. La fragmentació dels insuficients estudis territorials existents en el primer i segon cicles, impartits sovint a escoles i facultats universidries separades, ha dificultat fins el moment l'ofertar des de la universitat uns estudis especialitzats i interdisciplinaris. En aquest sentit, durant el curs 1986-87 s'organitzarh un Tercer Cicle d'Estudis Territorials, Urbans i Metropolitans (CETUM), sota la responsabilitat del Departament d'Economia Aplicada de la UAB i amb la col~laboració dels departaments d'Economia de l'Empresa, Economia i Histbria Econbmica, Dret Administratiu i Geografia de la UAB i Urbanisme de la Universitat Politknica de Catalunya (UPC). En un marc d'estudi tebric i d'investigacib aplicada s'ofereix la possibilitat de seguir uns cursos bianuals que inclouen tarnbB l'aprenentatge de tkniques quantitatives i de gestid pública. El total de cruits necessaris entre el Primer i el Segon Curs s'obtindrh de la suma de crkdits dels cursos fonamentals, afins i metodolbgics fins assolir 38 cMits de 10 hores lectives, dels quals 8 poden obtenir-se amb un trebail de recerca aplicada que permeti emprar coneixements metodolbgics, en els termes 9 que estableixi la Universitat i amb la prbvia autorització del tutor. El programa de Tercer Cicle d'Estudis Territorials, Urbans i Metropolitans podra conduir a I'obtenció d'un Diploma de Postgrau i un títol de Magister d'acord amb all6 que reguli la UAB. Aquesta activitat es desenvolupari en els locals de I'Institut a Bellaterra i, ocasionalment, en altres instal.lacions especialitzades. En el Primer Curs (1986-87) s'ofereixen 22 crbdits entre les matbries següents: 1) Economia Regional i Urbana (Departament d'Economia i Histbria Econbmica). De 5 crbdits i obligatdria. 2) Ordenació Jurídica de la Gestió Urbanística (Departament de Dret Administratiu). De 3 crMits i obligatdria. 3) Planejament i Gestió Urbanística (Departament d'urbanisme de la UPC). De 3 crbdits i obligatdria. 4) Polítiques Regionals Europees (Departament d'Economia Aplicada). De 3 cr&- dits i optativa. 5) Gestió i Control de 1'Empresa Pública (Departament d'Economia de I'Empresa). De 5 crbdits i optativa. 6) Metodologia del Planejament Territorial (Departament de Geografia). De 3 crbdits i optativa. En el Segon Curs (1987-88) s'oferiran 22 crbdits entre les matbries següents: 1) Planificació Regional i Urbana (Departament d'Economia Aplicada). De 5 crbdits i obligatdria. 2) Finances Locals i Gestió Pressupuest2ria (Departament d'Economia Aplicada). De 3 crkdits i optativa. 3) Ordenació de les Administracions Local i Metropolitanes (Departament de Dret Administratiu). De 3 crkdits i optativa. 4) Economia del Transport (Departament d'Economia Aplicada). De 2 crbdits i optativa. 5) Avaluació de Projectes (Departament d'Economia Aplicada). De 2 crkdits i optativa. 6) Metodologia d'Estudis dlImpacte (Departament de Geografia). De 3 crkdits i optativa. 7) Tkniques Quantitatives per a l'Anhiisi Espacial (Departament d'Economia Aplicada). De 3 crkdits i optatilla. El Tercer Cicle d'Estudis Territorials, Urbans i Metropolitans té per objecte l'estudi del prds d'ordenació de l'espai des de les perspectives econbmica, geogrhfica, jurídica, urbanística i empresarial a efectes d'ordenar el territori i racionalitzarne el seu ús. Per tant, va especialment adrqat a llicenciats universitaris en aquestes mathries, així com a titulats superiors que treballen en tasques de programació o de gesti6 en el marc de les diferents administracions públiques. És, doncs, requisit indispensable per a ésser admks la titulaci6 superior en alguna de les segiients especialitats: Economia General, Economia de l'Empresa, Geografia, Dret, Sociologia, Arquitectura i Enginyeria. S'estudiari en cada cas l'admisió de llicenciats en altres especialitats universidries. Al costat dels cursos especificats en el programa es desenvolupari un seminari d'estudis que comptari amb la presbncia de conferenciants externs que desenvoluparan sessions específiques complementiries. Així mateix, cada any acadkmic s'admetri un nombre de candidats ujuniorn, Uicenciats de menys de 30 anys o en els darrers cinc cursos i un altre de aseniors, provinents del camp professional. Prbvia entrevista amb el tutor es recomanarh el seguiment de determinades matbries complementiries en el Programa en funció de la titulació de cada candidat. A l'acord se9 del Conveni (Comissi6 Gestora, 1984a) s'estableix que les entitats signants garantiran l'existbncia d'un nombre adequat de beques o d'ajudes similars que faci possible la dedicació exclusiva als estudis del Tercer Cicle. En quart lloc, es promouri el coneixement i la difusió dels estudis i d'altres activitats de 1'Institut a través de publicacions, prbpies i especialitzades, de tipus divers. L'ajut i la proposta a la revista Documents d 'Aruilisi Geograjca de la Universitat Autbnoma de Barcelona en seria un exemple d'aquest propbsit. En un futur proper sembla oportú desenvolupar tres tipus d'iniciatives: difusió de les investigacions i activitats de 1'I.E.M.B. a través de publicacions especialitzades, l'edició posterior d'uns resums o síntesis (amb un format i unes característiques predeterminades) dels estudis científics i tbcnics realitzats en el si de ]'Institut, i l'edició d'un butlletí (més endavant revista) amb un contingut, periodicitat i abast molt relacionat amb les institucions i persones relacionades o que interessen a I'Institut. Aquesta activitat es& així mateix molt relacionada amb la suara esmentada de formació d'una biblioteca especialitzada en temes metropolitans i la creacici d'una base de dades prbpia o connectada amb centres especialitzats internacionals. Finalment, en cinquk iloc, cal establir un intercanvi i una cooperació estatal i internacional amb centres especialitzats en temes urbans i metropolitans. Aquesta col.laboració s'ha de realitzar a diversos nivells: participar o organitzar seminaris, conferbncies i col.loquis sobre problemhtica urbana i metropolitana; establir col.laboracions per a la realització d'estudis conjunts entre altres institucions i 171.E.M.B.; formular ajuts que permetin la formació de joves especialistes en centres universitaris d'altres pai'sos amb provada experibncia en aquest temes; i, establir projectes d'interbs per a 1'I.E.M.B. que permetin estades d'especialistes *senior>> relacionats amb nosaltres en centres de planificació i de recerca metropolitana avancats metodolbgicament. En aquest sentit s'ha mantingut una relació continuada amb elCenter for Metropolitan Planning and Research (The Johns Hopkins University, Baltimore, U.S. A.) amb la presbncia d'un junior fellow l'any aca&rnic 1984-85 (Nel.lo,O., 1985) i en l'actual 1985-86. En l'any acadbmic 1986-87 podrh ampliar-se aquesta experibncia amb un senior fellow. Al mateix temps s'ha ajudat directament i indirectament, en termes acadbmics i monetaris, dos llicenciats col.laboradors de 1'I.E.M.B. per realitzar Masters a la London School of Economics (Londres, Anglaterra) i en el Geography Departrairement (University of Reading, Anglaterra) pels anys 1985-86 i 1986-87. Aquest any s'ha convocat per primer cop un programa de beques metropolitanes per realitzar estudis de postgrau a Zñe Bologna Center: School of Advanced