Dues jornades sobre geografia política

David Comas i Vila* Résurné / Abstract / Resumen / Resum Deux rencontres de spécialistes en Géographie Politique se sont récemment déroulées avec un décalage de deux semaines et a seulement cent kilbmetres l'une de l'autre. La premikre, A Gérone, a eu comme centre d'intérCt le double sujet ccPouvoir et Territoireu; les cinq conférencier, qui étaient des spécialistes dans des différentes disciplines, ont essayé de mettre en commun les résultats de leurs réflexions méthodologiques et de leurs propos. La deuxibme rencontre a eu lieu a Barcelone sous le titre ((La frontikre en Géographie Politique)); les six conférenciers ont montré leur intérCt vers le sujet des frontibres mCme s'ils n'ont pas manifesté une approche commune. Les deux rencontres, a vocation et thématique différente, montrent nettement la force dont fait preuve la Géographie Politique en Catalogne et en Espagne aujourd'hui. *** Within the space of two weeks and a distance of one hundred kilometres, two workshops of experts on Political Geography were held. The first was held in Girona under the title of ccPower ad the Region)). Although the five guest speakers proceed from different disciplines, they share a common interest in making proposals and reflecting on methodology. The second meeting, this time in Barcelona, was on <cThe frontier from the viewpoint of Political Geography)). The six speakers, rather * Llicenciat en geografia, Departament de Geografia, Estudi General de Girona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1900 pp 93-98 Dues jornades sobre Geografia Política DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 than sharing a unified approach, shared a passion for the frontier questions. The themes and purposes of the workshops were obviously different, but together clearly indicate the profound interest in Political Geography in Catalonia and Spain. En el interval0 de dos semanas, a tan so10 cien kilómetros de distancia, han tenido lugar dos encuentros de especialistas de Geografia Política. El primero, en Girona, estuvo centrado en el binomi0 ((Poder y Territorio)); a pesar de proceder de disciplinas diferentes, 10s cinco conferenciantes compartieron un interés comun por ofrecer propuestas y reflexiones metodológicas. El segundo encuentro, en Barcelona, Ilevaba por titulo ((La frontera en la Geografia Politica)>; 10s seis conferenciantes, mas que un enfoque central, compartieron su pasión por el univers0 de temas fronterizos. Dos encuentros con vocacion y tematica diferente, pero que indican a las claras la vigorosidad de la Geografia Política en Catalunya y en el Estado español. Amb tan sols dues setmanes de difertncia, i amb només cent kilometres de distancia, han tingut lloc dues trobades d'especialistes en Geografia Política. La primera, a Girona, es va centrar en el binomi ((Poder i Territori)); malgrat procedir de disciplines diferents, els cinc conferenciants compartiren un interés comú per oferir propostes i reflexions metodoldgiques. La segona trobada, a Barcelona, portava per títol ((La frontera en la Geografia Política)); en ella els sis conferenciants, més que un enfo central, compartiren la seva passió per l'univers de temes fronterers. Dues jornades amb vocació i tematica diferent, pero que indiquen clarament la vigorositat de la Geografia Política a Catalunya i a 1'Estat espanyol. DUES JORNADES SOBRE GEOGRAFIA POLITICA Amb tan sols dues setmanes de diferkncia, i amb només cent kilometres de distancia, han tingut lloc dues trobades d'especialistes en Geografia Política. La primera, a Girona, es va centrar en el binomi ((Poder i Territori)); malgrat procedir de disciplines diferents, els cinc conferenciants compartiren un interés comú per oferir propostes i reflexions metodologiques. La segona trobada, a Barcelona, portava per títol ((La frontera en la Geografia Política)); en ella els sis conferenciants, més que un enfoc central, compartiren la seva passió per l'univers de temes fronterers. Dues jornades amb vocació i tematica diferent, pero que indiquen clarament la vigorositat de la Geografia Política a Catalunya i a 1'Estat espanyol. EL PODER I EL TERRITORI (Girona, 17 de novembre de 1989) Sis conferenciants de formacions distintes pero no distants (quatre geografs, un historiador i un filosof), van presentar llurs analisis sobre la dimensió espacial del poder. La premisa de partida fou ja formulada en la presentació de Joan Nogué (Estudi General de Girona; organitzador i coordinador d'aquests jornades): ((El poder, en qualsevol de les seves manifestacions (polítiques, economiques, ideologiques) té una dimensió espacial que és factible de ser analitzada i interpretada. Aquest és, en definitiva, l'objectiu d'aquestes sessions interdisciplinaries.,) Enceta la jornada un filosof prou conegut, Josep Maria Terricabres (Estudi General de Girona). En un to vehement, contundent, va desenvolupar el tema de la seva xerrada: ((El poder ocupa lloc)). Utilitzant una terminologia suggerent, reclamant atenció als diferents usos del terme ((poder)) en el llenguatge i recordant que els actes de poder estan presents en tota relació social, el professor Terricabres va sentenciar que el domini d'un espai físic ha estat sempre un símbol de poder i que en l'espai es manifesta clarament la gramatica del poder. De la Filosofia a la Geografia Económica. Joan Eugeni Sanchez (Universitat de Barcelona), va menar els oients a una vessant prou crucial, els espais de producció i distribució de mercaderies. D'acord amb la ortodoxa trascendencia de les relacions de producció en l'organització de la societat i de l'espai, el conferenciant va argumentar com l'apropiació de la plusvalua s'ha traduit en l'apropiació del territori per part dels estaments capitalistes. Ben diferent, pel to més distés, per la major concrecció, fou el parlament d'Oriol Nel.10 (Universitat Autonoma de Barcelona). El seu tema central va ésser la constatació d'una crisi profunda i d'un procés de renovació trepidant de la Geografia Política catalana i espanyola. La constatació de les causes, les academiques. Pero sobretot les causes que arrenquen dels intensos canvis en 95 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 l'organització política del món. En definitiva, tot un tropell de circumstancies que als anys 80 han imposat un replantejament de la Geografia Política. I que reclamen models alternatius per a la disciplina. Ja a la tarda, dues exposicions d'exemples historics concrets, de dues estrategies explícitament destinades al control social i espacial. I, per tant, dos casos prou clars del binomi Poder i Territori. El primer cas, a carrec de Pedro Fraile (Universitat de Barcelona), sobre els lligams conceptuals i ideologics entre els manuals de policia dels segles XVIII i XIX i la planificació dels eixamples d'algunes ciutats constru'its en el mateix període. I la segona analisi d'un cas concret, la d'un historiador amb ((terrible vocació geografican, Joaquim Maria Puigvert (Estudi General de Girona). El seu exercici s'emmarca temporalment al segle XVIII i espacialment a la diocesi de Girona. Puigvert mostra com també les institucions eclesiastiques han desenvolupat cuidadosament en el passat una organització territorial. Concretament parla de la divisió en 46 districtes (mutatis mutandi, una mena de municipalies) de la diocesi gironina, amb finalitats clarament administratives, polítiques. Es tractava d'una ((reforma racional i dinamica ... d'acord amb les necessitats disciplinaries de la Contrarreforma i en el marc de l'absolutisme felipista immediat de la Guerra de Secessió)). Finalment cal assenyalar que foren cinc discursos individuals i heterogenis quan a l'exposició i l'enfoc, pero tanmateix cinc discursos ben inter-relacionats tematicament. I remarcar també que no fou casual que aquestes jornades se celebressin a Girona: en el curt interval d'un any (de novembre de 1988 a novembre de 1989) han estat ja quatre les jornades esmercades a tematiques especifiques de Geografia Política. LES FRONTERES I LA GEOGRAFIA POLITICA (Barcelona, 1, 2 i 3 de desembre de 1989) A l'encontre de Barcelona, organitzat per la Societat Antropogeografica de Barcelona, els assistents reberen els avenCos de treball, les conclusions i reflexions de quatre investigadors universitaris en matttries frontereres i de dos representants de l'administració. En aquest darrer grup, Jaume Massó (Institut Cartografic de Catalunya) va repassar els projectes endegats pel govern autonomic en relació als limits municipals. Segons les seves previsions, a finals de 1991 1'I.C.C. haura ja rebut i ordenat (i informatitzat) tota la documentació necessaria per a solventar problemes d'indefinició o de confusió dels límits municipals a Catalunya. DUES JORNADES SOBRE GEOGRAFIA POLITICA Margarita Ortega Delgado (Instituto del Territori0 y Urbanismo, M.O.P.U.) va presentar les conclusions de tres treballs encarregats per l'I.T.U.R., dos sobre la regió transfronterera pirenenca i un tercer esmercat a l'area fronterera entre Espanya i Portugal. A part de la seva aportació científica, potser al10 més peculiar fou constatar de prop que els representants polítics necessiten, rapidament, informació puntual sobre les Brees frontereres. Una informació hores d'ara encara esparsa. Constatar, en definitiva, que la Geografia Política, de cantó amb d'altres Citncies Socials, pot omplir part d'aquest buit. Ja en el grup d'investigadors universitaris, hi hagué dos tipus d'exposicions, atenent a l'ambit d'analisi. En primer lloc, dues exposicions d'ambit estatal, que analitzaren la frontera entre dos estats. I, en segon lloc, dues xerrades d'escala netament interestatal. La primera d'ambit estatal, la de Jo20 Carlos Garcia (Universidade do Porto). A partir del procés de formació de la frontera luso-espanyola al Baix Guadiana, al segle XIII, explica que tres foren les etapes presents en el procés de delimitació d'aquella frontera. En una primera etapa es delimita un tragat que responia als grans trets físics (a una escala petita). En la segona etapa el criteri de delimitació essencial foren les arees d'influtncia de les ciutats (a una escala gran, regional). I en la tercera i darrera fase, temps de pau, s'acaba afinant el tracat definitiu (a una escala molt gran, local o veinal). La segona d'ambit estatal fou la de Lorenzo Lbpez Triga1 (Universidad de León). La seva fou una analisi cristalleriana de la frontera espanyola amb Franca i amb Portugal. Al10 essencial del seu exercici fou la formulació de dos models, basant-se en la xarxa de comunicacions i la xarxa de localitats centrals: un model ctd'eix transfronterer únic)> (ben patent en el Pirineu aragonks, navarres i basc) i un model ((de multi-eixos transfronterers)) (com el del Pirineu catala). La primera xerrada d'ambit interestatal fou la de Lluís Mallart (Universitat de Barcelona). Després de desgranar els intensos canvis esdevinguts en les institucions polítiques (inter o intraestatals) a partir de la meitat dels anys 70, va asseverar que la nova logica reclama la ((necessitat de reconversió)> dels Estats i de llurs fronteres. Les repercussions -conclogué Mallarts'estan deixant sentir especialment en aquests ((petits estats-frontera)), els microestats com Andorra, i aviat podrem comprovar-ne les evidtncies. La darrera exposició, també a escala interestatal, fou la del professor Juan Luís Suarez de Vivero (Universidad de Sevilla). Potser fou la més apassionant, per la trascendtncia de la seva tematica: a una macro-escala, les fronteres marítimes internacionals, els darrers espais marítims encara per repartir del planeta. I a una micro-escala, la preocupant qüestió de l'ordenació del litqral. En aquesta segona part, Suarez de Vivero va evidenciar contundentment que un DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 geograf de formació interdisciplinaria pot contribuir professionalment en el planejament del litoral. La seva experikncia en assessorar la Junta de Andalucia sobre aquest tema és tot un exemple del camí que encara hi ha per córrer en aquesta branca de la Geografia Política.