Els factors de localització hotelera a Barcelona, 1849-1989

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 pp. 53-75 Els factors de localització hotelera a Barcelona, 1849-1989 Josefina Romero* I Résumé / Abstract / Resumen / Resum L'esprit de l'étude suivant est base sur la recherche des facteurs principaux qui ont influencé la localisation h6tellikre dans la ville de Barcelone depuis 1849, et I'observation de son évolution tout au long du temps. Pour pouvoir déterminer ces facteurs ci, avec une perspective diachronique, la recherche aura comme suport la visualisation de la situation des hbtels, a différentes époques, sur les suivantes cartes de Barcelone: 1849, 1888, 1929, 1965, 1989. En résumé la localisation h6tellikre a Barcelone est expliquée, pour toutes les époques analysées, par la stimulation que dans l'h6tellerie ont effectué et effectuent trois facteurs principaux: CBD, moyens de transport, et points d'interet spécifiques (avec l'exception de la zone déficitaire de la Place d'Espagne, et des nouveaux h6tels projectés dans l'actual Plan Municipal d'hbtels). A mesure que la croissance de la cité et I'expansion du systeme de transport ont desplaci le CBD, les zones hatellitres les plus importantes ont suivi le mCme chemin: Place Catalunya, Eixample, Diagonal centre, Diagonal/Pius XII, en constatant ainsi la superposition de fonctions que caractérise la zone centrale de Barcelone. * * * The objectives of the following study are to reveal the main factors which have influenced the location of hotel accomodation in the city of Barcelona and to trace the development of such accomodation since 1849. In order to discover those factors from a diachronic point of view, * Professora de Geografia i Historia, INB C/ de la Mina, 81-3, 08190 S. Cugat. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 the study has the additional support of maps of hotel location for several dates: 1849, 1888, 1929, 1965 and 1989. Three main factors recur throughout the evolution of the location of accomodation in Barcelona: the attraction of the CBD, of transport modes, and of areas of specific interest. (the principal exceptions are the deficient supply in the Placa d'Espanya area, and the new projects outlined in the City Council Plan). As the CBD has shifted due to the growth of the city and the transport network has extended, the area of hotel accomodation has experienced a parallel movement: initiated in Placa Palau-Rambles and successively being displaced towards Placa Catalunya-Eixample-the Central section of Diagonal-Diagonal/Pius XII, thus demonstrating the superposition of functions which is characteristic of the centre of Barcelona. El objetivo del estudio siguiente se basa en la búsqueda de 10s principales factores que inciden en la localización hotelera de la ciudad de Barcelona, a partir de 1849, y ver su evolución a 10 largo del tiempo. A fin de detectar estos factores en una perspectiva diacrónica, la investigación se apoya en la visualización de la ubicación de 10s hoteles, en diferentes épocas, en 10s siguientes planos de Barcelona: 1849, 1888, 1929, 1965 y 1989. En resumen, la localización hotelera en Barcelona, se explica en todas las épocas, por el estimulo que han ejercido y ejercen sobre la hosteleria tres factores principales: CBD, medios de transporte, y puntos de interés especifico (excepto la zona deficitaria de Plaza España, y 10s nuevos hoteles proyectados por el actual Plan Municipal de Hoteles). A medida que el crecimiento de la ciudad, y la expansi6n del sistema de transportes han ido desplazando el CBD, las principales áreas hoteleras han seguido el mismo camino: Plaza Palau-Ramblas-Plaza Cataluña-Ensanche-Diagonal Centro y Diagonal/Pius XII, constatándose asi la superposición de funciones que caracteriza el Brea central de Barcelona. L'objectiu del següent estudi es basa en trobar els factors principals que incideixen en la localització hotelera a la ciutat de Barcelona, d'enca 1849, i veure la seva evolució al llarg del temps. Per tal de detectar aquests factors en una perspectiva diacrbnica, la investigació tindra com a suport la visualització de la ubicació dels hotels, en diferents epoques, en els següents planols de Barcelona: 1849, 1888, 1929, 1965 i 1989. En resum, la localització hotelera a Barcelona, s'explica a totes les epoques per I'estimul que han exercit i exerceixen sobre l'hosteleria tres factors principals: CBD, mitjans de transport, i punts d'interés especific (tret de la zona deficitaria de Placa Espanya, i dels nous hotels pro- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 pp. 53-75 I jectats en l'actual Pla Municipal d'Hotels). A mesura que el creixement de la ciutat, i l'expansió del sistema de transports han anat desplacant el CBD, les arees hoteleres principals han seguit el mateix camí: Placa Palau-Rambles-Placa Catalunya-Eixample-Diagonal Centre i Diagonal/Pius XII, constatant-se així la sobreposició de funcions que caracteritza l'area central de Barcelona. Barcelona viu actualment un fenomen febril de construcció hotelera que es manifesta tant en les realitzacions i projectes com en les reformes que es duen a terme en el sector i que ha estat impulsat per l'adjudicació dels JJ.00. i per la reactivació economica de la ciutat. L'objectiu del següent estudi és basat en la recerca dels factors principals que incideixen en la localització hotelera a la ciutat de Barcelona d'en~h 1849 i demostrar llur evolució al llarg del temps. Tot basant-nos en els estudis d'altres ciutats, la hipotesi d'aquest treball estudia els següents factors: 1) Relació amb la xarxa de comunicacions (tant pel que fa a nivell exterior com intraurba) i per aixo, considerem que la proximitat a les estacions ferroviaries, al port i a les grans vies urbanes que conecten la ciutat amb la xarxa de carreteres poden ser llocs de demanda d'allotjament i per tant, adequats per a la ubicació d'hotels. 2) Un segon factor és el que relaciona la ubicació d'hotels amb la proximitat a arees o punts d'interes específic: C B D, area historico-monumental, sector d'espectacles, equipaments de gran atracció (hospitals, etc.), instal-lacions d'oci on se celebren espectacles i competicions d'atracció massiva (camps de futbol), etc. 3) Un tercer factor és l'atracció que exerceixen els indrets que afavoreixen la qualitat de vida -zones tranquilales de la ciutat properes a parcs o zones verdesi que denominarem com a qualitat d'ubicació. Per tal de detectar aquests factors en una perspectiva diacronica, la investigació ha tingut com a suport la visualització de la localització dels hotels en els planols de Barcelona dels anys 1849, 1888, 1929, 1965 i 1989. Els criteris d'elecció d9aquestes dates han estat, evidentment historics, per la seva trascendencia en termes urbanístics. Hem partir de 1849 perqut: en aquest any encara no s'havien iniciat la drie de reformes urbanístiques que preveien la futura expansió de la ciutat. El 1888 ens ha semblat una data clau perqut: fou l'any de la celebracio de la Primera Exposició Universal de Barcelona, a l'igual que l'any 1929, en quk es realitzara la Segona Exposició Universal. Aquests dos aconteixements tingueren una clara incidkncia en la projecció de la ciutat vers l'exterior i per tant en l'augment del nombre de visitants que rebé. L'any 1965 ens ha semblat que podia ser un bon indicador de l'kpoca de l'expansió economica i d'inici del ((boom)) turístic, la qual cosa tindra una indubtable repercusió en l'augment del nombre de places hoteleres. En darrer lloc, el mapa de 1989 reflecteix l'estat actual de la localització hotelera. LOCALITZACIO HOTELERA: 1849 Les dades per a la realització del mapa d'hotels de 1849 provenen, basicament, del Manual Historico Topografico Estadístic0 y Administrativo (SAURI LOCALlTZACl6 HOTELERA A BARCELONA. 1849-1989 I MATAS, 1849), a les que s'han afegit els establiments citats a la Guia de Barcelona para 1847, de la Imprenta de la Fraternidad i que apareixen també a la posterior Guia Completa del Viajero en Barcelona (CORNET I MAS, 1864). En total tenim constancia de 40 establiments que s'han representat sobre el mapa amb símbols, en funció de la seva categoria: Fonda o Posada, i Beco. L'any 1849 no hi havia encara una categorització sistematica i oficial pel que fa als establiments hotelers, si bé s'utilitzaven nomenclatures diferents prou indicatives. Els termes Hostal i Fonda designaven els establiments que oferien pensió completa. Posada es referia als llocs on només es podia dormir i el nom més antic de Beco es reservava als hostalatges més economics i senzills. L'observació del mapa d'hotels de l'any 1849 (mapa no 1) ens permet de constatar la importancia de la Placa de Palau, area central de la ciutat i de les Rambles, nou centre urba, pel que fa a la localització d'establiments, si bé la xarxa viaria basica dóna lloc a altres arees hoteleres de menor importancia com la Porta Nova, la Porta de l'~nge1, i la Porta de Sant Antoni. (Anex mapa no 1). La Piaca de Palau és encara l'area central urbana, tot i el progressiu desplacament d'aquesta funció cap a les Rambles. Es aquí on es troben la Llotja, la Duana i el Palau Reial i a més, als carrers circumdants del barri de Santa Maria s'hi troben una strie de cornercos i de petits negocis artesanals. Pero no sols el fet de ser el centre financer de la ciutat explica la demanda de places a la zona, sinó que també les vies de comunicació externa hi incideixen de forma clara: la Porta del Mar és encara el pas obligat per anar al Port i a més, s'acaba d'inaugurar l'estació de Franca, malgrat la seva poca incidtncia en l'any que ens ocupa. La centralitat de les Rambles queda reflectida en observar que al seu entorn s'ha format l'area hotelera més important, tant pel que fa al nombre d'establiments com per llur categoria. També podem observar al mapa d'hotels com els carrers que condueixen a les diferents portes de les muralles donen lloc respectivament, a tres arees hoteleres. La més important, la Porta Nova, dóna sortida als camins que condueixen cap al Valles, Vic i Franca. El fet que les altres portes donin entrada a zones urbanes més deprimides (al Raval, la Porta de Sant Antoni i al barri de Sant Pere, la Porta de l'Angel), explica que només s'hi ubiqui un establiment a cada una. Com a conclusió, la demanda d'allotjament en uns punts determinats i en relació a una serie d'atractius o necessitats per als forasters, consolida unes arees de preferencia per a la hosteleria. Així el C B D o area central (Placa Palau), I'oferta cultural i d'esbarjo (Rambles), i les vies d'articulació urbanes són els atractius preferents en aquesta epoca, tal com es reflecteix al mapa. Ara bé, aquestes localitzacions en anar lligades a la sociologia i a la historia urbana configuren arees hoteleres de diferent categoria i cal afegir que la desamortit- DOCUMENTS D'ANALISI GEOCRAFICA 16, 1900 PD. 79-91 LOCALITZACIO HOTELERA A BARCELONA, 1849-1989 zació obri a les Rambles una serie de nous espais urbans que possibilitaren la construcció d'establiments adequats, més espaiosos i més luxosos. Les dades per a la realització del mapa d'hotels de I'any 1888 s'han extret de la Guide de I'étranger. Barcelona et ses environs, de la Guia itineraria y descriptiva de Barcelona y sus alrededares y de la Exposición Universal, (ARTIGAS, 1888) i de la Guide a Barcelone (GELEE-BERGAL, 1888). Els establiments s'han representat sobre el mapa (mapa no 2) mitjancant tres símbols que indiquen tres categories diferents: Hotel, Fonda i Posada o casa d'Hostes. La categoria d'Hotel apareix aquest any: 1'Hotel Internacional, construi't per tal de donar allotjament als visitants de I'ExposiciÓ, va donar la pauta perqut a partir d'ara sota la denominació d'Hotel s'agrupessin els millors establiments. Tal com reflecteix el mapa d'hotels, hi ha un nucli d'ubicació preferent: les Rambles i carrers adjacents on se situen 35 establiments. Un altre nucli, format per 12 establiments, se situa en torn de la Placa Palau. Menys important pel nombre d'establiments, en total set, és el sector del Barri Gotic. Deslligat del nucli tradicional, trobem un establiment a prop de 1'Estació del Nord. Pel que fa a 1'Hotel Internacional, edificat provisionalment, se situa prop dels nuclis esmentats de vida ciutadana, pero també prop del recinte de I'ExposiciÓ. Així doncs al mapa s'hi han configurat quatre zones hoteleres (mapa no 2). En relació a l'any 1849 s'observa que hi ha hagut un desplacament hostaler cap a les Rambles i aixo s'acusa més als establiments de més categoria. Ara bé, encara subsisteix un nucli a la Placa Palau que s'estén pel barri de Santa Maria i esta format per establiments de menor categoria. El carrer Carders, que duia a la Porta Nova, ha perdut importancia com a via de sortida de la ciutat i aixo ha condicionat l'evolució hostelera del sector. En conclusió, I'evolució de la localització hotelera obeeix els mateixos patrons d'evolució urbanística i recategorització de zones que es produeix al si de la ciutat en aquesta epoca. El sector Rambles, area central, centre de comercos afamats i dels espectacles, atrau els hotels de més categoria. El sector Placa Palau continua sent una zona de localització d'establiments, pero la ptrdua de pes específic del sector va en relació al tipus d'establiments, de més baixa categoria; 1'Estació de Franca és la que marca ara la localització d'una drie de pensions destinades a atendre els usuaris del ferrocarril a la seva arribada a Barcelona i per la seva banda, els edificis oficials del Barri Gotic generen una demanda especifica d'hostalatges al seu voltant. Per últim, hi ha dos establiments a Sant Gervasi, no representats al mapa, que es relacionen amb la qualitat del seu en- LOCALITZACI~ HOTELERA A BARCELONA, 1849-1989 torn i al fenomen nou de l'estiueig que té en aquest municipi un dels paratges preferits per l'alta burgesia. En definitiva, el C B D o area central, i les estacions ferroviaries actuen com els principals factors de localització dels establiments hotelers l'any 1888. Només resta dir que 1'Exposició incideix en la restauració i millora dels establiments existents i en l'obertura d'uns altres i que paralelelament imposa una categorització prkvia en el sector. LOCALITZACIO HOTELERA: 1929 Pel que fa a les dades utilitzades, la informació prové de la Guia Cicerone de Barcelona-Exposición, de 1929, de la Guia Hotelera de Cataluña (SOCIEDAD DE ATRACCI~N DE FORASTEROS, 1929), i de Barcelona, Guia Practica y Artzktica de la Ciudad (ASOCIACI~N DE HOTELEROS Y SIMILARES DE CATALUÑA, 1929). En total s'hi han representat els 95 hotels existents segons les guies, i que significaven una oferta d'unes 8.000 cambres i en el mapa, s'han agrupat els establiments sota tres símbols que representen respectivament hotels de luxe i de primer ordre, hotels de segon i tercer ordre i els de quart ordre (pensions). A l'any 1929 es pot distingir una categorització en tres nivells no del tot estructurats, ja que les guies no fan servir els mateixos termes i no es corresponen entre sí pel que fa a la nomenclatura utilitzada. Partint de la categorització que fa la Asociación de Hoteleros -Hotels de luxe, de primer, segon i tercer ordre-, s'han reclassificat els establiments afegint-hi una quarta categoria que hem adjudicat a les fondes i a les pensions -que aquesta guia no citai que són, evidentment, inferiors. Tal com s'observa al mapa (mapa no 3)' per primera vegada alguns establiments se situen a la mateixa Placa de Catalunya, continuació natural de les Rambles. Les Rambles, on s'han obert nous i importants hotels, continuen essent l'area ciutadana amb major quantitat d'establiments (la tercera part del total). Els establiments ubicats a 1'Eixample encara no s'allunyen massa del centre, sinó que ocupen una zona central pel damunt mateix de la ciutat antiga. L'Estació del Nord genera també una nova demanda que es fa palesa en el sector veí, on s'han inaugurat alguns establiments. A la Placa dYEspanya s'han disposat uns nous hotels per tal de cobrir la demanda produi'da per 1'Exposició. Ara bé, és una oferta puntual i que no consta a les guies i per tant no s'ha representat sobre el mapa. En total s'han configurat nou arees (annex mapa no 3). La comparació d'aquest mapa amb el de l'any 1888 (mapa no 2), indica que el nombre d'establiments ha augmentat quasi el doble, si be han desaparegut alguns dels vells afectats per I'obertura de la Via Laietana. L'augment de població, el creixement economic i la major facilitat pels viatges ha proporcionat Grhfic I/: Localització hotelera (1989) 1. Casc Antic/Pla~a Catalunya: 188 establiments (mapa 5.1). 2. Eixample: 43. 3. Diagonal/centre: 10. 4. Diagonal/sarri& 5. 5. Diagonal/Pius XII: 3. 6. Via Augusta/Mitre: 21. 7. Zona Alia: 13. 8. Camp Nou: 3. 9. Hospital de 1'Esperanca: 2. 10. Hospital de Sant Pau: 3. 11. Estaci6 de Franqa/Rodalies: 14 (mapa 5.1). 12. Estaci6 de Sants: 6. 13. Meridiana: 8. 14. Placa Espanya/Gran Via: 1. 15. Gracia: 5. 16. Paral.le1: 9. Establiments dispersos: 4. Total: 338. o O n C 5 3 o 5 z 5 E 8 O L >. : > - 01 - w w O LOCALITZACl6 HOTELERA A BARCELONA. 1849-1989 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 dencials i allunyats de qualsevol punt d'atracció que no impliquen cap factor important que s'hagi d'afegir en aquest estudi. Així doncs, la majoria d'establiments s'ubiquen en l'area central o C B D de la ciutat. Aquest és el factor de localització que hem comprovat que exerceix major atracció a l'hora d'instal.lar un nou establiment hoteler. És evident que a l'area central hi coincideix una suma de factors d'atracció per als visitants (finances, comerc, restaurants...); aquí hi trobem els establiments de més categoria i aquesta relació entre el prestigi social d'una zona i la categoria dels establiments és una altra de les caracteristiques observades. Entre els altres factors de localització considerats a la nostra hipotesi, s'ha constatat l'atracció exercida per les arees urbanes on es localitzen les infraestructures de comunicació amb I'exterior. En el cas dels ferrocarrils, s'han format dues zones hoteleres, cada una d'elles en relació a una estació de RENFE (zones 11 i 12); pel que fa a les grans vies que comuniquen amb les autopistes, si bé és cert que al sector de l'avinguda Meridiana (que connecta amb l'autopista de Girona i Sabadell- 'Terrassa) s'ubiquen una serie d'establiments (zona 13)' no succeeix el mateix a la zona de Placa Espanya (que connecta amb l'autovia de Castelldefels) (zona 14). També la Diagonal és una gran via de comunicació amb l'exterior (autopista de Lleida i Tarragona) pero les localitzacions que hi trobem s'expliquen preferentment per la seva centralitat en el conjunt de la ciutat, i aquest factor és també important a l'hora de la ubicació concreta dels hotels. També podem comprovar com alguns punts especr;fics d'atracció pels visitants generen unes petites aglomeracions al seu voltant: Hospital de Sant Pau (zona 10)' Hospital de 1'Esperanca (zona 9), l'area d'espectacles del Paralelel (zona 16)' i el camp del Barca. Cal remarcar que totes aquestes zones existien ja a l'any 1965. En el cas de l'area historico-monumental (mapa 5.1)' ja hem mencionat que si bé és una area de gran atracció per als visitants, participa de la degradació patida per tot el Casc Antic, malgrat el desig general de recuperar aquest sector que ja s'ha fet evident amb la construcció i remodelació d'establiments de categoria a les mateixes Rambles. El cas de la zona de Gracia (zona 15) es tracta d'un barri antic, amb caracteristiques historiques i socials que han consolidat una vida propia. Situat tot just al Nord de I'Eixample, participa de les seves influencies en el sentit de la centralitat. D'altra banda s'ha pogut apreciar la importancia dels carrers que formen part de la xarxa viaria basica de la ciutat com a factor secundari de localització a totes les arees, excepte a la Zona Alta, en que els establiments han optat pels carrers més tranquils i de menys transit, confirmant-se així la nostra explicació que relaciona aquests hotels amb la qualitat d'ubicació (zona 7). D'altra banda s'ha pogut apreciar la importancia dels carrers que formen part de la xarxa viaria basica de la ciutat com a factor secundari de localització MCALITZACI6 HWELERA A BARCELONA, 1849-1989 a totes les arees, excepte a la Zona Alta, en que els establiments han optat pels carrers més tranquils i de menys transit, confirmant-se així la nostra explicació que relaciona aquests hotels amb la qualitat d'ubicació (zona 7). En relació al mapa hoteler de l'any 1965 (mapes 4.1 i 4.2) cal remarcar tres fets: a) l'enfortiment de 1'Eixample i de la Diagonal; b) la recuperació dels espais urbans més tradicionals -Rambles, Catedralmolt degradats en les darreres decades; c) l'aparició de noves i importants zones hoteleres -Zona Alta, Via Augusta/Mitre, DiagonaVSarria, Diagonal/Pius XII i Estació de Sants-. Les dues primeres zones ocupen l'espai urba que l'any 1965 relacionavem amb la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FFCC) en els seus dos ramals (Tibidabo i Sarria), pero ara les característiques d'ambdues són diferents, sobretot pel que fa a la zona de Via Augusta/Mitre, integrada en el CBD de la ciutat. Les &rees a l'entorn de la Diagonal confirmen l'evolució de l'etapa anterior on ja veiem formada una zona hotelera en el tram central de I'avinguda, originada en aquella epoca pel desplacament del CBD des de 1'Eixample tal com ara ha succeit des de la Diagonal central cap a la Placa de Pius XII. L'aparicio d'una zona hotelera entorn a I'EstaciÓ de Sants no fa sinó corroborar la nostra hipotesi, apuntada ja en altres epoques comentades, en relació a les estacions de Franca i del Nord, sobre la importancia dels mitjans de transport com a factors de localització hotelera. També es confirma l'atraccio que exerceixen algunes instal.lacions especifiques en les zones del Paral-lel i dels hospitals de Sant Pau i de 1'Esperanca. D'altra banda, i contrariament al que calia suposar, la Placa Espanya resta sense generar una area hotelera. Apuntem la situació periferica dins el conjunt urba d'aquesta zona com una possible causa, pero no és sufficient i cal una analisi exhaustiva dels factors econbmics, socials i urbanístics que han produ'it la manca de resposta dels empresaris en una area que gaudeix de connectivitat tant amb l'exterior com amb el centre de la ciutat, i on a més, d'enca 1929 se situa el recinte de fires, essent-ne moltes les que tenen lloc al llarg de l'any. 1) L'analisi de la localització hotelera en diferents epoques a la ciutat de Barcelona, ens ha servit per verificar la nostra hipotesi: els hotels se situen geograficament en relació a uns factors d'atracció que es mantenen com a clau explicativa al llarg del temps. Entre aquests hem constatat com a més important el que relaciona la ubicació d'un hotel a la seva proximitat amb I'area central o CBD de la ciutat. Així s'expliquen les aglomeracions hoteleres més importants en totes les &poques estudiades. En definitiva i sota una perspectiva historica, I DOCUMENTS FANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 els hotels han seguit el CBD en el seu camí des de la Pla~a de Palau fins a la Diagonal/Pius XII. Aquest procés sempre ha comportat una pkrdua de categoria o la desaparició dels establiments que romanien al seu lloc inicial d'ubicaci6. El segon factor en importancia podem dir que és aquell que en la nostra hipotesi relacionavem amb les comunicacions amb I'exterior. Aquest factor és present en totes les &poques que hem analitzat: al 1849 ja es manifesta en la ubicació d'establiments als carrers que condueixen a les portes de la ciutat. La relació de l'hoteleria amb els mitjans de transport s'evidencia aixi mateix en la relació existent entre els hotels i les parades de les diligkncies durant el segle passat; l'inici de I'era del rail i la inauguració de 1'Estació de Fran~a, consolidara una nova area d'establiments. El mateix procés es produira als anys setanta quan 1'EstaciÓ Central de RENFE passa a Sants. Cal remarcar perb, que el cas de l'aeroport, que no ha generat cap area hotelera, pot considerar-se una excepció. Les vies urbanes que connecten amb les carreteres, primer, i amb les autopistes després, són quasi sempre punts d'interks per a l'hosteleria, preferentment quan estan integrades dins el CBD. Aquest factor es, a mes, el que es relaciona d'una manera més directa amb el turisme purament de vacances, ja que el turista és un foraster que arriba a la ciutat mitjan~ant alguna forma de transport i la millora dels transports ha permks I'augment de la mobilitat i per tant del nombre de visitants, i en conseqüencia sera una causa fonamental de l'increment de la quantitat d'establiments hotelers. Ara bé, ja hem precisat que l'area central té més incentius per a la majoria de visitants, atts que ofereix un conjunt d'atractius inherents a la seva centralitat. Altres punts dYinterZs especgic com poden ser els hospitals, camps de futbol, sales d'espectacles ... han donat lloc a la creació d'establiments hotelers, si bé no tots els punts d'interks (per exemple no tots els grans hospitals) han actuat com a estímul del sector hoteler cosa que demostra que aquest sector no és tan influent com els dos primers que hem considerat, i que precisa d'altres factors d'ubicació -principal connexió amb el centreper constituir una zona hotelera. La qualitat d'ubicació també s'ha manifestat com un factor explicatiu: al principi fora de la ciutat (al Collserola) i en l'actualitat a la zona alta de Barcelona, hem pogut verificar la validesa d'aquest factor que no respon a una demanda d'estiuejants barcelonins, sinó de visitants menys apressats o més amants de la tranquil-litat. També avui dia alguns establiments poden resultar atractius per ells mateixos -generant aixi hipbtesis molt més arriscades-, en funció dels serveis i dels atractius intrínsecs que ofereixen. Aquest fenomen molt recent, aniria lligat a les característiques del gran capital multinacional. Ara bé, aquests hotels es localitzarien fora de l'area central perque precisen de gran superfície per poder oferir tots els seus amplis serveis i és impossible trobar espai sufi- LOCALITZACIO HOTELERA A BARCELONA, 1849-1989 cient dins de l'estructura urbana i per tant s'instal-len preferentment en zones de prestigi residencial. No hem trobat establiments d'aquest tipus ai'llats, pero si que creiem que la capacitat d'atracció d'alguns d'ells (tal com el Princesa Sofia) pot generar una demanda en funció del prestigi d'aquests hotels, més enlla de l'atracció que ofereix la zona on s'ubiquen. 2) En segon lloc, ens referirem al Pla d'hotels aprovat per 1'Ajuntament entre juliol i setembre d'aquest any. Aquest Pla, que ha estat objecte d'una viva polkmica ciutadana, vol paliar el dkficit de places hoteleres davant la perspectiva dels Jocs Olímpics i proposa construir hotels en terrenys privats destinats a futurs equipaments malgrat que contempla la cessió dels terrenys a la ciutat després de trenta anys. La excepció en quk s'ha decidit la construcció d'aquests hotels, fa impossible I'aplicació dels factors sistematics de localització i s'explica només en funció de la disponibilitat d'espais buids als qu& han tingut accés els representants municipals i aixo ha estat independent dels factors d'atracció de la zona urbana circumdant. 3) Quant a la demanda, sempre hi ha hagut una part molt important de places d'allotjament a la nostra ciutat ocupades per clients que venien en relació a l'activitat economica que sempre ha estat manifesta. Aixo ha suposat que els hotels estiguessin lligats al CBD, on han de moure's la majoria d'aquests clients. Cal remarcar que l'oferta d'espectacles, botigues, etc., per raons historiques i urbanístiques apareix també dins del CBD, afavorint la ubicació d'aquests hotels allí on coincideix la major oferta i per tant els hotels poden atraure diferents tipus de clients. 4) En relació a altres analisis de localitzacions hoteleres a grans ciutats, s'han pogut constatar difer&ncies notables en relació als estudis referents al marc geografic alemany (KULINAT, 1986; RITTER, 1986) on la influkncia dels mitjans de transport és fonamental per explicar el sorgiment i la localització dels establiments hotelers i aixo comporta que I'kmfasi locacional es manifesti, avui dia, en un clar domini de la perifkria urbana, on es situen les grans vies d'accks a la ciutat. Nosaltres considerem també que els mitjans de transport van intimament lligats al desenvolupament dels viatges i per tant del sector hoteler, pero aixo comporta necessariament la creació de zones hoteleres al seu voltant. Per exemple, 1'Eixample és una zona de clara funcionalitat hotelera, i en canvi, la Placa Espanya, la Meridiana, o fins i tot l'area de 1'Aeroport no són realment arees hoteleres. La diferkncia fonamental, en el cas de Barcelona, es el clarissim predomini del centre de la ciutat en la ubicació d'hotels -on fins i tot s'observa la tendencia de recuperar el seu nucli historic o Casc Antic-, mentre que a les ciutats alemanyes el procés d'ubicació és el contrari, del centre a la perifkria. Els factors diferenciadors són tant la dificultat d'accessos a Barcelona, que no faciliten la localització hotelera en forma perifkrica, com la mateixa degra73 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16. 1990 dació de la periferia -ciutats dormitori, polígons industrials ...-. D'altra banda, la superposició de funcions que caracteritza l'area central de Barcelona explica la seva forta atracció sobre el sector hoteler. Barcelona en canvi té alguns trets comuns amb Madrid, ciutat de la qual 'la localització hotelera també ha estat estudiada (GUTI~RREZ RONCO, 1984). En aquest sentit, la ubicació de fondes i becons als carrers que donaven accés a les portes de totes dues ciutats a la meitat del segle passat i la importancia de l'area central són trets coincidents. Actualment a Madrid, si bé els centres neuralgics més dotats urbanisticament i més accessibles atreuen nous hotels, $també les zones tranquilales de la periferia i properes a carreteres principals o a 19Aeroport, actuen com a arees d'atracció. És doncs remarcable el fet barceloni, ara per ara, de cap establiment hoteler proper al seu Aeroport. Ara bé, per aprofundir en les diferencies apuntades entre Barcelona i altres ciutats, cladria fer un estudi comparatiu profund de la localització geografica d'aquestes ciutats, i també del seu desenvolupament urbanístic i econbmic al llarg de la histbria. Així doncs, la localització hotelera a Barcelona s'explica a totes les epoques per l'estimul que han exercit i exerceixen sobre l'hosteleria tres factors principals: CBD, mitjans de transport i punts d'interes específics. A mesura que el creixement de la ciutat i l'expansió del sistema de transports han anat despla- (Cant el CBD, les arees hoteleres principals han seguit el mateix cami: Placa Palau, Rambles, Placa Catalunya, Eixample, Diagonal Centre, i Diagonal-Pius XII, constatant-se així la sobreposició de funcions que caracteritza l'area central de Barcelona. LOCALITZACI~ HOTELERA A BARCELONA, 1849-1989 BIBLIOGRAFIA ARTIGAS, J. (1888). Guia Itineraria y Descriptiva de Barcelona y sus alrededores, y de la Exposicidn Universal. Barcelona, Libreria y Tipografia Católica. ASOCIACION DE HWELEROS Y SIMILARES DE CATALUNYA (1929), Barcelona, Guia practica y artistica de la Ciudad. Barcelona, Llibreria Catalonia. Barcelona, Edición Separata del Articulo: Barcelona de la Enciclopedia Espasa, dedicado a la Exposición Internacional (1929). Madrid, Espasa Calpe. BOHIGAS, 0. (1985), Reconstruccidn de Barcelona. Barcelona, ed. 62. CASASSAS SIMO, U. (1970), Unos ejemplos de movilidad laboral en el distrito central de 10s negocio~ de Barcelona. Revista de Geografia, Universidad de Barcelona, vol. IV no 2 pp. 196-204. CORNET Y MAS, C. (1864), Guia completa del Viajero en Barcelona. Barcelona, Imprenta Lbpez. Libreria Española. COROLEU, J. (1988), Barcelona et ses environs, Guide Historique, Descriptif et statistiques du voyageur. Barcelona, Jaume Seix. DlRECC16 GENERAL DE TURISME (1989), Catalunya Hotels. 1989. Generalitat de Catalunya, Departament de Comerq, Consum i Turisme. Exposicidn Universal 1929. Guide of the Spanish Village (1929). Barcelona, Seix Barral. FELON, Elias (1929), Barcelona, Guia practica y artística de la ciudad. Barcelona, Libreria Catalana. (Guies Pics). FIGUEROLA, L. (1849), Estado de Barcelona. 1849. Instituto de Estudios Fiscales. Politécnica de Tomas Gorschs. GELEE-BERGAL, A. (1888), Guide ci Barcelone. Paris, Alphonse Piaget. Guia Cicerone de Barcelona: Exposicidn de 1929 (1929). Barcelona, Imprenta Romana. Guia de Barcelonapara 1847 (1847). Barcelona, Imprenta de la Fraternidad de José Pont y Campins. GUIAS ARIMANY (1929), Tres dius en Barcelona, Barcelona Arimany. Guide de I'étranger: Barcelone et ses environs (1888). Barcelona, Seix. GUTIBRREZ RONCO, S. (1984), La función hotelera de Madrid, Madrid, C.S.I.C. HOTEL ORIENTE (1929), Guia de Barcelona, Hotel Oriente. HUERTAS, J.M. i FABR~, J. (1988), Barcelona 1888-1988. La construcció d'una ciutat. Barcelona, Ed. Diari de Barcelona. KULINAT, K. (1986), ((Hotel Tourism and Hotel Location in the cities of Freiburg, Heidelberg, Heilbronn, Kalsrube, Manhein, Pforzheim, Sttutgart. Urban Tourism in Badem Wort)). Simposium de Berlin. U.G.I. Comm. de Geog. du Tourisme et dec Loisirs, pp. 267-280. OFICINA MUNICIPAL DE INFORMACI~N I TURISMO (1965). Barcelona todo el año. Barcelona, Seix Barral. RITTER, N. (1986), ((Hotel location in big cities)) Simposium de Berlin. U.G.I. Comm. de Geog. du Tourisme et des Loisirs, pp. 355-364. SAURI, M. i MATAS, K. (1849), Manual Histórico Topografico Estadistico y Administrativa, o seu Guia General de Barcelona. Barcelona, Imprenta de M. Sauri. SOCIEDAD DE ATRACCI~N DE FORASTEROS (1929), Guia Hotelera de Cataluña. Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona y Diputación de Catalunya. SUBSECRETAR~A DE TURISMO (1965), Hoteles de Barcelona. Madrid, Ministeri0 de Información y Turismo. TASIS, R. (1961), Barcelona: imatge i historia d'una ciutat. Barcelona, Rafel Dalmau.