Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 17,1990, pp. 151-161 AGNEW, John A. & DUNCAN, James S. (eds.) (1989); The power of place. Bringing together geographical and sociological imaginations, Bonston, Unwin Hyman, 231 pp. (28 E). Tot reflectint la recent explosió de renovat interbs en una teoria social que es prengui l'espai ecseriosament>>, John Agnew i James Duncan (ambdós de la Syracuse University, a l'estat de Nova York, Estats Units) coordinen aquesta obra (producte d'un seguit de conferbncies realitzades durant la tardor de 1986 a l'esmentada universitat en honor de David E. Sopher, traspassat el 1984) orientada a remarcar la importincia que pot i ha de tenir el lloc en la practica de les cibncies socials. Concretament, aquesta obra és un clar exponent de la voluntat de conjuminar la creació (imagination) geogrifica (dedicada a esbrinar les característiques dels llocs, tot classificant-10s i evidenciant els lligams entre ells) i la sociolbgica (orientada a explicar les activitats humanes en termes dels processos socials abstractes), a partir d'aquells nous posicionaments de la teoria social, tot suggerint possibles vies d'aplicaci6 prictica en geografia, historia, sociologia i en les cibncies socials en general. A la introducció, els coordinadors intenten esbrinar el perqub del ressorgiment de l'interbs pel lloc i, doncs, la raó diosos s'han comprombs amb els <cescenaris* o ccmóns socials locals>>; la geografia cultural s'ha interessat pel ccsentit del lloc>>, amb la identificació amb un lloc pel seu ceús>>), avui dia, segons els nous enfocaments, els mons socials locals no es poden entendre del tot si no es té en compte l'ordre global de localització, i la identitat territorial que el sentit del lloc aporta. Els arguments de perque reneix justament ara l'interbs pel lloc rauen, segons Agnew i Duncan, en qub som en un moment de crisi filosbfica i intel-lectual (qüestionant-se i reconsiderant-se múltiples teories i plantejaments que fins fa poc eren tacitament acceptats), i també política i social (es diu que el poder de l'Estat es posa en dubte davant l'emergbncia d'una economia global i atbs el refor~ament de les normes locals de cohabitació social). De fet, el primer capítol, signat per John A. Agnew, ve a demostrar els motius de la tradicional concepció devaluada del Uoc (deguda, d'una banda, a la seva identificació amb el menysvalorat concepte de cccomunitatw, i d'altra banda, al fet que la universalització del capitalisme ha soscavat la significació social del lloc) i de la seva reconsideració present (a partir de les tesis de Giddens, que recorden la continuada importancia del lloc per tal d'entendre el funcionament de la societat moderna capitalista: el lloc identificat amb comunitat desapade ser d'aquesta obra: si tradicionalment reix, perb apareixen noves implicacions, el concepte de lloc ha estat definit per ja que el capitalisme, en transformar la tres orientacions fonamentals que s'han societat, crea un nou paper estructurador plantejat com a incompatibles entre si per al lloc). (des de la geografia economica s'ha emJ. Nicholas Entrikin, autor del capítol fasitzat l'ccespain o la cclocalitzación de les següent, exposa les bases d'anilisi quant activitats a partir d'un cost diferencial; a la importancia i el significat del lloc en des de la geografia humanística els estuels estudis regionals davant el canviant concepte de la <<modernitat>>. David Ley, a Modernism, post-modernism, and the struggle for place assenyala les relacions que l'espai i el lloc sostenen amb el discurs de la modernitat, a través d'un repas de la <<lluita>> existent en el medi constniit: la lluita postmoderna pel lloc és vista com a part d'una lluita més amplia en la definició de la cultura i en la ccrehumanitzaciÓ>> de l'espai urba. El també gebgraf cultural Peter Hugill, examina les formes de vida i l'estructura de classes existents entre l'élite de propietaris en una zona rural de l'estat de Nova York al segle XIX i com després de la guerra civil americana els seus costums i relació ecolbgica amb l'entorn fou modificada, marcant el triomf d'una més gran diferenciació social i d'un medi transformat. Els historiadors socials Edward Muir i Ronald Weissmen exploren, a continuació, els llocs simbblics i socials de Venbcia i Florbncia durant el Renaixement, intentant extreure quin sentit han anat copsant els historiadors de la geografia urbana del Renaixement italih. Una de les conclusions mena a pensar que l'especia1 sensitivitat envers el lloc ofereix als historiadors un gran repte, alhora que un molt ric context d'anklisi de l'ordre social del moment. Denis Cosgrove demostra aquesta mateixa sensitivitat en estudiar la for~a del lloc a partir d'un frescos pintats en una casa pairal dels territoris venecians: els frescos, la casa, i fins i tot el paisatge on tot plegat s'inscriu, són partícips del procés cultural de creació de significat huma i d'articulació del poder dins un context social i ambiental del segle XVI. A Place, meaning, and discourse in French language geography, Vincent Berdoulay avalua el tracte que els gebgrafs francbfons han anat donant al concepte de lloc, reexaminant la visió vidaliana, i també les perspectives estructuralistes i semibtiques pel que fa a l'estructura i al significat del lloc. L'antropbleg Miles Richardson fa un repas de l'ds dels conceptes de cclloc>> i de cccultura,, en la geografia cultural i en l'antropologia cultural alemanyes, tant en termes de la histbria intel.lectua1 com pel que fa al cas concret de les imatges de Crist a esglésies baptistes i catbliques de Sud-Ambrica, i a la mateixa funció dels temples. David Robinson també localitza el seu capítol a 1'Ambrica Llatina per demostrar que el llenguatge del lloc és prou complex i ric: la varietat de termes i la seva evolució permet copsar el comportament social, amb significats persistents, malgrat que les funcions ja hagin canviat. Finalment, James Duncan d'una banda, i el matrimoni Samuels (Marwyn i Carmencita) d'altra banda, analitzen les polítiques de lloc experimentades a Kandy (Sri Lanka) i Beijing (Xina), respectivament, definint el lloc com un escenari específic caracteritzat per un nombre de paisatges que els canvis polítics i socials han anat creant i modificant al llarg del temps. En aquesta obra, doncs, s'emfasitzen tant les histbries intel.lectuals quant al concepte de lloc (orientant-se vers una síntesi dels principis geografia i sociolbgics i demostrant com diferents disciplines en diferents contextos sociolbgics han produit diferents discursos sobre el lloc: científics socials americans, gebgrafs francesos, historiadors europeus davant el Renaixement), com els seus usos empírics (en demostrar que l'estudi del lloc és tan important per entendre l'Ambrica ca- RESSENYES pitalista contemporania com el Sri Lanka del segle XVIII). El repte continua en evidenciar com el concepte de lloc pot aportar nova llum a vells problemes plantejats a l'entorn de la teoria i de les relacions socials en diferents moments histbrics i en reflex de l'actualitat, ja que el lloc és vist no només com un indicador sinó com una font d'ordre polític i social. En qualsevol cas, el dubte rau en si és cert o no que l'estudi del lloc té, pot tenir, o ha de tenir aquest ccpodern que suggereix el títol de l'obra; el tret basic és si, més enlla d'una ccmodav circumstancial, hom assumeix o no el paper decisivament determinant que la dimensió local pot tenir en la interpretació de la societat, del territori i de l'evolució social del territori. De fet, al llarg de l'obra, aquest ccpoderw del lloc en cap moment sembla posar-se en dubte ni suscitar cap mena de debat: si hom accepta aquest fet, cal reconbixer que els plantejaments de l'obra són forFa correctes i equilibrats pel que fa al balan~ entre la reflexió tebrica (o més aviat intel.lectua1) i el vessant més pragmatic. Malgrat que en els casos que s'exposen el mbtode plantejat pugui ser perfectament aplicable, a causa d'especials transcendbncies i sensibilitats de la dimensió local en unes arees i moments histbrics determinats, de fet amb els casos presentats es pretén demostrar que l'estudi del lloc és un metode perfectament valid, tant per l'analisi de territoris sota diferents sistemes econbmics i distints nivells de desenvolupament, com per diverses bpoques histbriques: aquesta és potser una pretensió excessiva, pero en tot cas és ben cert que molt sovint l'estudi d'una realitat socioespacial a partir de I'lmbit local ha d'aportar una visió més directa i acurada, i doncs, potser, més compromesa i critica, d'aquella mateixa realitat. Abel Albet Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona COPETA, Clara (1986); Esistere e abitare. Prospeth've urnanistiche nella geografia francofona, Milano, Franco Angeli, col. Geografia e societa 26,271 pp. (24.000 L). fis inqüestionable la preponderancia del món anglosaxó en molt diferents esferes i, concretament en geografia, és ben clar que en els darrers temps s'ha mostrat d'allb més dinamic i innovador. Aquest fet es manifesta en la gran proliferació de publicacions, tot i que les múltiples edicions no reflecteixen, necesshiament, produccions de qualitat, sinó que evidencien més gran facilitat i disponibilitat de recursos per a la investigació i publicació. Pel que fa a la geografia humanística, tradicionalment dels Estats Units ens ha arribat una autbntica allau, tant de reflexions teoriques com d'estudis aplicats, que ha influi't decisivament en l'evolució d'aquesta línia de pensament en altres latituds i, sovint, les han arribat a eclipsar. Així, la producció d'altres escoles nacionals de geografia ens és for~a desconeguda, a vegades (és cert) per culpa d'una menor capacitat d'innovació, perb sobretot per dificultats de difusió i reflexió sobre la prbpia producció. Som ara, perb, davant d'una obra que suposa una certa excepcionalitat a aquesta realitat: de fet, pretén ser urna presentació (més que no pas una analisi o una reflexió en profunditat) d'alguns trets humanístics que caracteritzen la geografia